Síl·labes, diftongs, hiats i dígrafs

1. LA SÍL·LABA, ELS
DIFTONGS, ELS HIATS
I ELS DÍGRAFS

2. LA SÍL·LABA
• És un so o un grup de sons d’una
paraula que es pronuncia en un cop de
veu. Té 2 parts:
– Nucli: la vocal sempre.
– Marge sil·làbic: les consonants i la i/u quan
formen diftong.
C A R T A D I N O U
m nucli m m nucli m nucli m nucli m

3. • Les síl·labes poden ser:
– Tòniques: intensitat de veu alta: carta
– Àtones: intensitat fluixa: carta
• Segons les síl·labes els mots poden ser:
– Monosíl·labs: (1 síl·laba)
• Tònics: mà, té, gos...
• Àtons: el, es, que, me...
– Polisíl·labs: (més d’1 síl·laba)
• Ordinador, cotxe, tricicle...

4. • Separació sil·làbica:
– La l·l se separa sense posar el punt volat.
– No ha de quedar cap lletra sola ni al
començament ni al final de línia.
– Si la paraula té un prefix cal respectar-lo.
• In-hu-mà, il-le-gal...
– Se separen els dígrafs següents:
• rr, ss, ix, l·l, nn, cc, tz, ts, tg, tx, dg, tll.
– Car-ro, ca-lai-xe-ra, ac-cés, cot-xe, rat-lla....

5. ELS DIFTONGS
• És un grup format per una vocal (nucli) i
una i/u (marges sil·làbics) que es
pronuncia en una sola síl·laba.
– Aire, quadrat, iogurt...

6. • Es classifiquen en:
DIFTONGS DECREIXENTS
(a, e, i, o, u) + i (a, e, i, o, u) + u
ai: empaitar Au: caure
ei: feina Eu: seure
ii: novii (balear) Iu: niu
oi: cofoi Ou: nou
ui: cuina Uu: duu

7. DIFTONGS CREIXENTS
Gu + a, e, i, o Qu + a, e, i, o i/u entre
vocals
I / u a inici de mot
seguides de vocal
gua: guant qua: quadrat veuen iogurt
güe: llengües qüe: qüestió noies hiena
güi: pingüí qüi: obliqüitat ianqui
guo: aiguota quo: quota

8. ELS TRIFTONGS
• És la unió d’un diftong creixent i un de
decreixent a la mateixa síl·laba:
TRIFTONGS
uai: guaitar
ieu: dèieu
üeu: obliqüeu
ueu: creueu

9. ELS HIATS
• És la combinació de 2 vocals que no formen
diftong perquè pertanyen a síl·labes diferents:
HIATS
Vocals i/u quan es troben entre consonant i
vocals a/e/o
Clariana suor
Dieta fuet
2 vocals a/e/o juntes Teatre graella
Vocals a/e/o quan van seguides de i/u amb
accent o dièresi
País heroïcitat
Veïna
Prefixos acabats en vocal seguits de mots
que comencen per vocal.
Preimpressió
Infrautilitzar.
La primera vocal que pertany a un lexema
verbal i la segona a la d’un morfema flexiu.
Obeiràs
Estudiïs
pairem

10. ELS DÍGRAFS
• Són 2 lletres que representen un únic so.
Es poden classificar en:
SE SEPAREN NO SE
SEPAREN
ix: cai-xa rr: ser-ra gu: guerra
ss: bos-sa tg: met-ge ig: maig
tj: plat-ja ts: pot-ser ll: llu-na
tx: met-xa tz: at-zar ny: ba-nya
l·l: col-le-gi qu: pa-quet

11. RESUMS