Ànalisi poètic del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

1. Poema: ODA A LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau Sílvia Montals

2. Oda a la pàtria A Déusiau, turons, per sempre á Déusiau; O serrasdesiguals, que allí en la patria miaDelsnuvols é del cel de lluny vos distingiaPer lo repos etrern, per lo color mes blau. Adéu tú, vellMontseny, que dés ton altpalau,Com guarda vigilantcubert de boyra é neu,Guaytats per un forat la tomba del Jueu,E al mitg del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbefrontconeixiallavors,Comconeixerpogués lo front de mosparents;Coneixia també lo só de los torrentsCom la veu de ma mare, ó de monfill los plors. Mes arrancatdesprés per falsperseguidorsJa no conech ni sentcom en millors vegadas:Axid´arbremigrat á terras apartadasSon gustperden los fruits, é son perfum las flors.

3. ¿Qué val que m´hajatret una enganyosasortA veurer de mes prop las torres de Castella,Si'lcantdelstrovadors no sent la miaorella,Ni desperta en monpit un generosrecort ? En va á mondolspais en ales jo'mtrasport,E veig del Llobregat la platja serpentina;Que fora de cantar en llenguallemosinaNo m´queda mes plaher, no tinchaltreconort. Pláume encara parlar la llenguad´aquellssabisQue omplirenl´univers de llurscostums é lleys,La llenguad´aquellsforts que acatáren los Reys,Defenguérenllursdrets, venjárenllursagravis. Muyra, muyral´ingrat que al sonar en sosllabisPer estranyaregiól´accentnatiu, no plora; Que al pensar en sosllars no s´consum ni s´anyora,Ni cull del mursabrat las liras delsseus avis.

4. En llemosísoná lo meu primer vagit,Quant del mugrómatern la dolçalletbebia;En llemosí al Senyorpregaba cada dia,E cántichsllemosinssomiaba cada nit. Si quant me trobo sol, parl ab monesperit,En llemosiliparl, que llenguaaltra no sent,E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,Puix surten mas rahons del centre de monpit. Ix,doncs, per a expressarl'afecteméssagratQue puga l'home en cor gravar la mà del celOh llengua a mossentitsmésdolça que la mel,Que em tornes les virtuts de mainnocentaedat. Ix, e crida pelmón que maimoncoringratCessarà de cantar de monpatró la glòriaE passe per taveu son nom e samemòriaAls propis, alsestranys, a la posteritat.

5. Autor i localització: Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau(1798-1862) lluny de Catalunya, quantreballava a Madrid a les ordres del seupatró. El poema es va publicar a la revista “El Vapor” al 1833. Es va convertir en el símbold'arrencada de la Renaixença per 2 motius: Exaltació del paisatge Primer poeta cultedels gustos romàntics El poema fa una evocació a lapàtria.

6. El poemaés un elogique es fonamenta en: L’enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria. La valoració de la llengua com a una eina útil per expressar sentiments. Segons Carles Riba el poema té 2 temes: Tema general: l'evocació de la pàtria Tema especial: l'elogi de Gaspar de Remisa (determina el moviment general). Tema:

7. Mètrica És un poema que consta de: 6 octavesreials 8 versos alexandrins(12 síl·labes) Amb cesura 6+6 I 2 hemistiquismasculins. La rima ésconsonant, masculina i femenina. L'estructuraés: ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO.

8. 1ª part: (2 primeresestrofes) Introduccióal tema. El poeta explica l’allunyament de la pàtria. Es troba sol i enyoradís. 1ª estrofa: Repàs a la geografiadelsPaïsosCatalans: Montserrat, Montseny, Montjuïci les Illes Balerars. 2ª estrofa: Identifica el front de la pàtria(Montseny) ambelsparents (elsseus pares) i el so delstorrentsamb la veu de la seva mare i elsplors del seufill, és a dir, els afectes méspropers. Estructura

9. 2ª part: (3ª estrofa) L’autor explica que l’única cosa que el consola, mentreestàlluny de la pàtria, és el record de la llengua catalana. 3ª estrofa: El poeta justifica el perquè de la seva partida de Catalunya (una enganyosasort). Es queixad'havermarxatperquèja no sent cantar en català, que ésl'única cosa que el consolaria.

11. 5a estrofa: Continua parlant de la importància de la llengua. Elcatalàque serveix per: Pregar a Déu Somiar cada nit Parlar ambellmateix… És la llengua del pensament i és la llengua de la veritat, perquè no pot mentir qui parla amb la llengua del cor. 4a part: 6a estrofa 6ª estrofa: Es fa una conclusió de la llengua: Ha de sortirsurtdins per expressarels afectes perquèés una llenguadolçacom la mel. Després el poeta s’adreça a Gaspar de Remisa: "cessarà de cantar de monpatró la glòria", on "patró", en realitat, voldir "pàtria.

13. Paral·lelisme: adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau. Figures retòriques

14. Metonímia: Les torres de Castellasón una metonímia de tota la regió central espanyola. Interrogacionsretòriques: Qué val que m´hajatret una enganyosasort a veurer de mes prop las torres de Castella,Si'lcantdelstrovadors no sent la miaorella,Ni desperta en monpit un generosrecort ? Anàfores: ixdoncs, ix e crida // adéusiau, adéu Hipèrbatons: son gustperdent los fruits e son perfum les flors.

15. La lira abandonada (aquestinstrument musical éssímbol de la poesia des delsSalmsde la Bíblia ), La identificació del paisatgeamb la problemàtica personal. El fat o destí perseguidor. L'enyorament de la pàtriaperduda. Elements romàntics

16. Conclusió Aquest poema és un delsgransexponents de la ideologiadels poetes de la Renaixença. És el primer poema cultepublicat segonselsnous gustos romàntics. La pàtria, la fe, la llengua, l'amor… resumeixen, en una llengua ,el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.