2. 1. VERS
VERS: successió de paraules que ocupen
una sola línia i són determinades pel
número de síl·labes, la rima i el ritme.
–En català només s’ha de comptar fins a la
darrera síl·laba accentuada
–(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).
3. Segons el metre els versos poden ser:
D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb
una lletra minúscula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes)
Vicent Andrés Estellés
Poden ser:
-
Tetrasíl·labs
Pentasíl·labs
Hexasíl·labs
Heptasíl·labs
Octosíl·labs
(4 s)
(5 s)
(6 s)
(7 s)
(8 s)
4.
D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen
amb una lletra majúscula.
Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir
(10 síl·labes)
Ausiàs March
Poden ser:
-
Enneasíl·labs
Decasíl·labs
Hendecasíl·labs
Alexandrins
(9 s)
(10 s)
(11 s)
(12 s)
5. –Un vers té cesura quan hi ha una pausa
enmig que el divideix en dues parts
anomenades hemistiquis.
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
J. Salvat-Papasseit
Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor
1r hemistiqui
(cesura) 2n hemistiqui
6. 2. FENÒMENS DE
CONTACTE VOCÀLIC
Sinalefa: uneix
en una sola síl·laba 2 vocals en
contacte pertanyents a mots diferents (quan
una de les vocals és i o u àtones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Marià Manent
7. Elisió:
supressió d’una de les dues vocals en contacte
quan totes dues són iguals o quan una de les dues és
vocal neutra.
La
nit sense esma camina
Josep Carner
Hiat:
pronunciació en síl·labes diferents de les dues
vocals en contacte.
És el seu plor o era l’aigua
Josep Palau i Fabre
8. 3. RITME
RITME: Alguns poemes tenen en compte la
distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg
de cada vers. S’anomenen:
Peus rítmics: tota paraula que diem té un accent
marcat cada:
◦ 2 síl·labes (binari)
◦ 3 síl·labes (ternari)
9. IAMBE
àtona-tònica
De dins el pit covard els mots
com un estol
TROQUEU
tònica-àtona
És quan dormo que hi veig
clar
DÀCTIL
tònica-àtonaàtona
L´illa de l´últim adéu on es va
inclinà el meu migdia
àtona-tònicaAMFÍBRAC
àtona
S´agita la pompa llanguent
d´una immensa cortina
àtona-àtonatònica
Va passant entremig de sa
gent adormida
ANAPEST
10. 4. RIMA
RIMA:
És la repetició dels sons al final dels versos a
partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos
tipus:
Consonant: quan es repeteixen vocals i
consonants a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
Un jersei i uns pantalons
que corrien per la prada
hi van fer una ensopegada
que s’hi van deixar els mitjons.
Miquel Desclot
a
b
b
a
11.
Assonant: quan només es repeteixen les vocals
a partir de la vocal de la síl·laba tònica.
La lluna quieta en el cel
és un rodolí de llanda.
Li cau el moc gota a gota
pobra lluna refredada!
a
a
Enric Soler i Godes
12. La rima també es classifica en:
si l’accent final del vers
recau en un mot agut: amic, trobador.
Masculina:
si l’accent final del vers
recau en un mot pla o esdrúixol:
noia, ànima.
Femenina:
13. A vegades, els versos no rimen. S’anomenen:
◦ VERSOS SENSE RIMA O BLANCS
No rimen entre ells però poden tenir mesura
i ritme, cesures, etc.
La variant més coneguda són els
ESTRAMPS (4+6): Tirades de versos blancs
femenins (plans).
Mudarà el gest la mia forma en pedra,
Quan llegiran aquest mot en la tomba.
Roís de Corella
14. ◦ VERSOS LLIURES
No rimen ni tenen mesura ni ritme, però
hi pot haver certa rima assonant
distribuïda irregularment.
Retorno a les festes llunyanes,
Quan la muralla de ponent
Plena d´estàtues blanques sobre el mar...
la primera vegada, cosins, amb marineres
blaves
15. Per tant, es poden trobar:
Versos rimats
Rima encadenada: ABAB.
Rima creuada: ABBA
Versos sense rima:
Versos blancs: presenten regularitat mètrica.
Versos lliures: tenen un metre desigual.
Altres classificacions de rima són:
Rima interna: es produeix entre paraules d’un
mateix vers:
Salvem esculls entre cants i reülls
16. Els versos es combinen a partir d’estrofes, les
quals poden ser:
Isosil·làbiques: versos amb el mateix
nombre de síl·labes.
Anisosil·làbiques: amb versos amb
diferent nombre de síl·labes.
17. Tipus d’estrofes segons el nombre de versos:
Apariat: 2 versos amb rima consonant
Ex: rodolins, refranys.
Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima
consonant i esquema variable.
Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o
major amb rima consonant.
abba / abab
ABBA / ABAB
18.
Quintet, 5 versos d’art menor o art major i rima
consonant, enllaçats almenys per dues rimes
consonants diferents.
Esquema: variable
Sextet: 6 versos d’art menor o major i rima
consonant enllaçats per dues o tres rimes
consonants diferents (esquema variable).
19.
Octava: 8 versos d’art major que presenta dues
variants:
◦ Cobla: 8 versos d’art major i consonant.
ABBA CDDC
ABAB CDCD
ABBA CDCD
ABAB CDDC
creucreuada
cadenoencadenada
cadenocreuada
creuencadenada
◦ Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant.
ABAB ABCC
20.
Dècima: 10 versos d’art menor.
abbaaccddc (espinela)
Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o
alexandrins), generalment formats per dos
quartets i dos tercets.
Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs.
- Versos senars no rimen.
- Versos parells sí rimen.