SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 37
Baixar para ler offline
UNITAT	
  6.	
  	
  
	
  
La	
  literatura	
  i	
  	
  
l’anàlisi	
  de	
  textos	
  literaris	
  
Sílvia	
  Montals	
  
1r	
  de	
  Batxillerat	
  
ÍNDEX	
  
1.  Què	
  s’entén	
  per	
  literatura?	
  
	
  
2.  El	
  llenguatge	
  literari	
  
	
  
3.  Els	
  gèneres	
  literaris	
  	
  
1.  La	
  poesia	
  	
  
1.  Definició	
  i	
  caracterís8ques	
  
2.  Tipus	
  de	
  poesies	
  
3.  Mesura	
  de	
  versos	
  
4.  Rima	
  
5.  Ritme	
  
6.  Estrofes	
  i	
  composicions	
  
1.  La	
  narra9va	
  
1.  Definició	
  i	
  caracterís8ques	
  
2.  Tipus	
  de	
  narracions	
  
3.  Estructura	
  
4.  Personatges	
  
5.  Temps	
  i	
  espai	
  	
  
6.  Narrador	
  	
  
	
  
2.  El	
  teatre	
  
1.  Definició	
  i	
  caracterís8ques	
  
2.  Tipus	
  de	
  teatre	
  
3.  Estructura	
  	
  
4.  Personatges,	
  temps	
  i	
  espai	
  
1.	
  QUÈ	
  S’ENTÉN	
  PER	
  LITERATURA?	
  
•  Literatura:	
  procedeix	
  de	
  à	
  li#era	
  (lletra)	
  à	
  	
  Referit	
  al	
  
moment	
  en	
  què	
  les	
  històries	
  orals	
  es	
  van	
  fixar	
  per	
  escrit.	
  
•  És	
  fonamental:	
  l’existència	
  d’un	
  públic.	
  
•  És	
  un	
  acte	
  comunica9u:	
  
Emissor	
  
(autor)	
  
Missatge	
  
(obra)	
  
Receptor	
  
(lectors)	
  
Canal	
  	
  
(oral	
  o	
  escrit)	
  
Codi	
  
(llengua	
  
literària)	
  
Emissor i receptor NO
comparteixen espai ni temps
(comunicació diferida).
•  Autor:	
  a	
  vegades	
  no	
  és	
  plenament	
  conscient	
  de	
  tots	
  
els	
  missatges	
  que	
  transmet.	
  
	
  
•  Lector:	
  l’experiència	
  i	
  els	
  coneixements	
  del	
  receptor	
  
fan	
  que	
  s’ob8nguin	
  diferents	
  interpretacions	
  .	
  
•  CARACTERÍSTIQUES:	
  
	
  
•  Intenció	
  autor:	
  presentar	
  una	
  obra	
  arMs9ca.	
  
•  Llenguatge	
  literari:	
  recursos	
  es8lís8cs.	
  
•  Validesa	
  universal:	
  s’adreça	
  a	
  moltes	
  persones	
  
2.	
  EL	
  LLENGUATGE	
  LITERARI	
  
•  Obra	
  literària:	
  	
  
•  Pretén	
  captar	
  l’atenció	
  del	
  lector.	
  
•  Registre	
  que	
  s’allunya	
  de	
  la	
  llengua	
  estàndard.	
  
•  Finalitat:	
  estè9ca	
  (crear	
  bellesa)	
  i	
  expressiva	
  (generar	
  significat).	
  
	
  
Ø Caracterís9ques:	
  
•  Sintaxi:	
  estructures	
  complexes	
  (alteracions,	
  oracions	
  
compostes…)	
  
•  Lèxic:	
  registre	
  elevat	
  (arcaismes,	
  cul2smes,	
  argot).	
  
•  Semàn9ca:	
  intensificació	
  del	
  component	
  figura8u	
  del	
  
llenguatge	
  (figures	
  retòriques)	
  
CAL	
  FIXAR-­‐NOS	
  AMB:	
  QUÈ	
  ES	
  DIU	
  I	
  COM	
  ES	
  DIU.	
  
3.	
  ELS	
  GÈNERES	
  LITERARIS	
  
Evolució	
  dels	
  gèneres	
  literaris:	
  
	
  
1.	
  CLASSIFICACIÓ	
  ARISTOTÈLICA:	
  
•  Aristò9l	
  (s.	
  IV	
  aC):	
  dividia	
  en	
  3	
  els	
  gèneres	
  literaris:	
  
COMÈDIA	
   TRAGÈDIA	
   ÈPICA	
  
TRETS	
  
FORMALS	
  
•  Gènere	
  dramà9c	
  
•  Fets	
  explicats	
  a	
  través	
  del	
  
diàleg	
  dels	
  personatges.	
  
•  Gènere	
  narra9u	
  (amb	
  vers).	
  
•  Els	
  fets	
  es	
  duen	
  a	
  terme	
  a	
  
par8r	
  del	
  narrador	
  i	
  dels	
  
diàlegs	
  dels	
  personatges.	
  
TEMES	
  
TRACTATS	
  
•  Temes	
  
diver9ts.	
  
•  Personatges	
  
de	
  classe	
  
mitjana	
  i	
  
baixa.	
  
•  Temes	
  
seriosos	
  
•  Personatges	
  
de	
  classe	
  
alta.	
  
•  Tema:	
  gestes	
  d’un	
  heroi.	
  
LÍRICA	
   ÈPICA	
   DRAMA	
  
TRETS	
  
FORMALS	
  
•  Veu	
  del	
  jo	
  
poè9c	
  
(expressa	
  
sen8ments	
  i	
  
emocions).	
  
	
  
•  Normalment	
  
escrit	
  en	
  
vers.	
  
•  Acció	
  a	
  través	
  
del	
  relat	
  i	
  dels	
  
diàlegs	
  dels	
  
personatges.	
  
•  Pot	
  estar	
  escrit	
  
en	
  prosa	
  o	
  en	
  
vers.	
  
•  No	
  hi	
  ha	
  narrador.	
  L’acció	
  
es	
  duu	
  a	
  terme	
  a	
  par8r	
  
dels	
  diàlegs	
  de	
  
personatges.	
  
•  Pot	
  estar	
  escrit	
  en	
  prosa	
  
o	
  en	
  vers.	
  
TEMES	
  
TRACTATS	
  
•  Expressió	
  
ín9ma	
  del	
  jo	
  
poè8c	
  i	
  visió	
  
del	
  món:	
  
amor,	
  plany,	
  
sà2ra...	
  
•  Normalment	
  
tracta	
  temes	
  
heroics	
  i	
  relata	
  
gestes	
  de	
  
personatges.	
  
TRAGÈDIA:	
  
•  Personatges	
  d’alt	
  
llinatge,	
  exposats	
  en	
  un	
  
desM	
  dissortat.	
  
COMÈDIA:	
  	
  
•  Personatges	
  de	
  condició	
  
humil	
  que	
  viuen	
  una	
  
situació	
  humorís9ca.	
  
2. CLASSIFICACIÓ DEL RENAIXEMENT (s.XVI)
3.	
  CLASSIFICACIÓ	
  ACTUAL:	
  
•  Alguns	
  autors	
  proposen	
  un	
  4t	
  gènere:	
  
POESIA	
   NARRATIVA	
   TEATRE	
  
•  Provinent	
  
de	
  la	
  lírica.	
  
•  Relacionat	
  
amb	
  l’èpica.	
  
•  Gènere	
  
dramà8c.	
  
	
  
	
  
	
  
ASSAIG	
  
•  Textos	
  en	
  prosa,	
  no	
  narra8us,	
  que	
  tracten	
  temes	
  
històrics,	
  filòsofs	
  i	
  polí9cs	
  amb	
  voluntat	
  de	
  
creació	
  literària.	
  	
  
•  L’autor	
  planteja	
  una	
  idea	
  o	
  hipòtesi	
  sobre	
  un	
  
problema	
  concret.	
  A	
  par8r	
  d’aquí	
  s’exposen	
  
arguments	
  que	
  permeten	
  extreure	
  conclusions.	
  
(autor	
  vol	
  convèncer	
  el	
  lector).	
  
	
  
	
  
•  Similar	
  al	
  periodisme	
  d’opinió.	
  
3.1	
  POESIA	
  
	
  
3.1.1	
  Definició	
  i	
  caracterís9ques	
  
•  Definició:	
  	
  
•  Textos	
  en	
  què	
  el	
  jo	
  poè9c	
  expressa	
  emocions,	
  
reflexions…	
  Des	
  d’una	
  perspec8va	
  subjec9va.	
  
	
  
•  Caracterís9ques:	
  
•  Ús	
  del	
  llenguatge	
  complex	
  i	
  elaborat.	
  
•  Disposició	
  gràfica	
  dels	
  versos.	
  
•  Ritme	
  
•  Rima	
  	
  
•  El	
  llenguatge	
  poè8c	
  és	
  CONNOTATIU,	
  dóna	
  a	
  les	
  
paraules	
  diversos	
  significats	
  (més	
  enllà	
  del	
  seu	
  sen8t	
  
objec8u).	
  
DENOTACIÓ	
   CONNOTACIÓ	
  
•  Relació	
  que	
  s’estableix	
  
entre	
  una	
  paraula	
  i	
  l’objecte	
  
a	
  què	
  es	
  refereix	
  –>	
  
iden8fica	
  a	
  l’objecte.	
  
•  El	
  significat	
  denota9u	
  d’una	
  
paraula	
  es	
  troba	
  definit	
  al	
  
diccionari	
  de	
  la	
  llengua.	
  
	
  
Exemple:	
  
LLEÓ:	
  denota	
  un	
  animal	
  
carnívor	
  
•  Informació	
  afegida	
  al	
  
significat	
  primari.	
  
	
  
•  Parteix	
  de	
  les	
  experiències	
  i	
  
els	
  valors	
  d’una	
  comunitat	
  o	
  
d’un	
  parlant.	
  	
  
	
  
Exemple:	
  	
  
LLEÓ:	
  connota	
  força,	
  poder	
  i	
  
orgull.	
  
3.1.2	
  Tipus	
  de	
  poesies:	
  
	
  
	
  
	
  
Formes	
  
clàssiques	
  
Oda	
   Poema	
  de	
  lloança.	
  
Elegia	
   Poema	
  melancòlic	
  de	
  tema	
  fúnebre	
  o	
  
nostàlgic.	
  
Sà9ra	
   Poema	
  que	
  cri8ca	
  vicis	
  o	
  defectes.	
  
Ègloga	
   Poema	
  amorós	
  entre	
  dos	
  pastors.	
  
Epigrama	
   Poema	
  sagric	
  de	
  con8ngut	
  moral,	
  social...	
  
	
  
	
  
Formes	
  
trobado-­‐
resques	
  
Cançó	
   Composició	
  amorosa	
  cantada.	
  
Sirventès	
   Poema	
  des8nat	
  a	
  cri8car.	
  
Plany	
   Lamentació	
  fúnebre.	
  
Alba	
   Poema	
  amb	
  el	
  lament	
  dels	
  enamorats	
  quan	
  
s’han	
  de	
  separar	
  quan	
  es	
  fa	
  de	
  dia.	
  
Pastorel·∙la	
   Poema	
  diàleg	
  entre	
  un	
  trobador	
  i	
  una	
  pastora.	
  
Tençó	
   Poema	
  on	
  hi	
  ha	
  un	
  combat	
  poè8c	
  entre	
  
poetes.	
  
Formes	
  
populars	
  
Corranda	
   Composició	
  senzilla	
  apta	
  per	
  a	
  la	
  
improvisació.	
  
Goig	
   Poema	
  lloança	
  a	
  la	
  verge	
  o	
  a	
  un	
  sant.	
  
Auca	
   Composició	
  poè8ca	
  que	
  narra	
  una	
  
història	
  amb	
  vinyetes.	
  
Formes	
  
modernes	
  
Cal·∙ligrama	
   Poema	
  amb	
  una	
  disposició	
  8pogràfica	
  
especial	
  que	
  reprodueix	
  una	
  imatge.	
  
Poema	
  visual	
   Composició	
  gràfica	
  formada	
  per	
  lletres	
  o	
  
paraules	
  sense	
  format	
  oracions.	
  
Poema	
  
objecte	
  
Objecte	
  d’ús	
  quo8dià	
  que	
  pren	
  un	
  sen8t	
  
poè8c	
  quan	
  s’aïlla	
  o	
  es	
  combina	
  amb	
  
altres	
  objectes.	
  
3.1.3	
  Mesura	
  dels	
  versos:	
  
	
  
La	
  mètrica	
  catalana	
  compta	
  més	
  fins	
  a	
  l’úl8ma	
  síl·∙laba	
  tònica.	
  
	
  
	
  
	
  Vers	
  decasíl·∙lab	
  amb	
  cesura	
  
M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell
J. V. Foix
tres / tu / rons / fan / u / na / ser / ra
Vers heptasíl·lab (art menor) Pere Quart
Els	
  versos,	
  segons	
  el	
  número	
  de	
  síl·∙labes,	
  poden	
  ser:	
  
	
  
	
  	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
Els	
  versos	
  d’art	
  major	
  poden	
  tenir	
  cesura	
  (pausa	
  que	
  divideix	
  el	
  
poema	
  en	
  dues	
  parts).	
  Cada	
  part	
  s’anomena	
  hemis9qui.	
  
	
  
ART	
  MENOR	
   ART	
  MAJOR	
  
Tetrasíl·∙lab	
  (4)	
  
Pentasíl·∙lab	
  (5)	
  
Hexasíl·∙lab	
  (6)	
  
Heptasíl·∙lab	
  (7)	
  
Octosíl·∙lab	
  (8)	
  
Decasíl·∙lab	
  (10)	
  
Alexandrí	
  (12)	
  
M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell
J. V. Foix
Hemistiqui 1 Hemistiqui 2
cesura
•  Llicències	
  mètriques	
  (fenòmens	
  de	
  contacte	
  vocàlic):	
  
•  COMPTE!:	
  El	
  poeta	
  els	
  pot	
  u8litzar	
  com	
  vulgui!	
  
	
  
LLICÈNCIA	
   EXPLICACIÓ	
   EXEMPLE	
  
SINALEFA	
   Contracció	
  de	
  2	
  vocals	
  
con8gües	
  de	
  paraules	
  diferents	
  
en	
  una	
  sola	
  síl·∙laba.	
  
I	
  encara	
  sé	
  (4)	
  
Té	
  importància	
  (3)	
  
ELISIÓ	
   Supressió	
  d’una	
  de	
  les	
  vocals	
  
con8gües	
  de	
  paraules	
  
diferents.	
  
Es2mo	
  (e)l	
  meu	
  error	
  
concèntric	
  (8)	
  
Una	
  (a)ltra	
  vegada	
  repicava	
  (9)	
  
	
  
HIAT	
   Pronúncia	
  en	
  síl·∙labes	
  
diferenciades	
  de	
  2	
  vocals	
  en	
  
contacte.	
  
Tu	
  ni	
  la	
  mires:	
  ja	
  saps	
  qui	
  és	
  (9)	
  
SINÈRESI	
   A	
  l’interior	
  d’un	
  mot,	
  pronúncia	
  
d’un	
  hiat	
  com	
  un	
  diqong.	
  
No	
  amb	
  la	
  prosòdia	
  ar2ficial	
  
(8)	
  
DIÈRESI	
   A	
  l’interior	
  d’un	
  mot,	
  pronúncia	
  
d’un	
  diqong	
  com	
  un	
  hiat.	
  
Mos	
  braços	
  t’esperaven:	
  tebis	
  
aqü-­‐eductes	
  (12)	
  
3.1.4	
  Rima	
  
RIMA	
  1	
   DEFINICIÓ	
   EXEMPLE	
  
Rima	
  
consonant	
  
Rimen	
  les	
  
vocals	
  i	
  les	
  
consonants	
  
	
  Amics,	
  la	
  vida	
  és	
  bella	
  cosa,	
  
	
  és	
  un	
  bell	
  dia	
  somrient;	
  
	
  la	
  flor	
  encara	
  no	
  és	
  desclosa	
  
	
  i	
  els	
  fulls	
  marcits	
  ja	
  van	
  caient	
  
	
  	
  
Gabriel	
  Alomar	
  
Rima	
  
assonant	
  
Rimen	
  
només	
  les	
  
vocals	
  
Tu,	
  amb	
  el	
  cap	
  a	
  la	
  mà,	
  
caminaves	
  
	
  per	
  dies	
  soferts	
  i	
  nits	
  memorables	
  
	
  	
  
Pere	
  Quart	
  
RIMA	
  2	
   DEFINICIÓ	
   EXEMPLE	
  
Rima	
  
masculina	
  
Els	
  versos	
  acaben	
  en	
  una	
  
paraula	
  masculina.	
  
És	
  un	
  bell	
  dia	
  somrient;	
  	
  
Gabriel	
  Alomar	
  
Rima	
  
femenina	
  
Els	
  versos	
  acaben	
  en	
  una	
  
paraula	
  femenina	
  o	
  
esdrúixola.	
  
Tu,	
  amb	
  el	
  cap	
  a	
  la	
  mà,	
  
caminaves	
  	
  
per	
  dies	
  soferts	
  i	
  nits	
  
memorables	
  	
  	
  
Pere	
  Quart	
   	
  	
  
NO	
  RIMA	
   DEFINICIÓ	
   EXEMPLE	
  
Versos	
  
lliures	
  
No	
  rimen	
  i	
  no	
  
segueixen	
  cap	
  
pauta	
  mètrica.	
  
Mudarà	
  el	
  gest	
  la	
  mia	
  forma	
  en	
  pedra,	
  
Quan	
  llegiran	
  aquest	
  mot	
  en	
  la	
  tomba:	
  
Roís	
  de	
  Corella	
  
Versos	
  
blancs	
  
No	
  rimes	
  però	
  
segueixen	
  alguna	
  
pauta	
  mètrica	
  
(núm.	
  síl·∙labes)	
  
Plena	
  d´estàtues	
  blanques	
  sobre	
  el	
  mar...	
  
la	
  primera	
  vegada,	
  cosins,	
  amb	
  marineres	
  
blaves.	
  
Rosselló-­‐Porcel	
  
•  Versos sense rima:
•  S’indica	
  amb:	
  
•  Un	
  número:	
  indica	
  el	
  número	
  de	
  síl·∙labes.	
  
•  Una	
  lletra:	
  indica	
  la	
  rima	
  (si	
  no	
  rima	
  es	
  posa	
  un	
  -­‐)	
  
Esquema mètric
NOM	
  	
   ESTRUCTURA	
  
ENCADENADA	
   ABAB	
  
CREUADA	
   ABBA	
  
CAUDADA	
   AABB	
  
MONORIMA	
   AAAA	
  
CAPCAUADA	
   Cada	
  estrofa	
  comença	
  amb	
  la	
  
mateixa	
  rima	
  que	
  acaba	
  l´estrofa	
  
anterior:	
  ABBA	
  ACCA...	
  
	
  
ENCADENADES	
   Comencen	
  amb	
  la	
  rima	
  del	
  mig	
  
de	
  l´estrofa	
  anterior:	
  ABA	
  BCB	
  	
  
	
  
Estructura de rimes a l’esquema mètric:
3.1.5	
  Ritme:	
  
•  Es	
  basa	
  en	
  la	
  repe9ció	
  regular	
  d’un	
  fenomen:	
  rima,	
  
nombre	
  de	
  síl·∙labes,	
  pauses	
  i	
  accents	
  del	
  vers.	
  
•  El	
  ritme	
  pot	
  diferenciar-­‐se	
  en:	
  
3.1.6	
  Estrofes	
  i	
  composicions	
  
TIPUS	
   EXPLICACIÓ	
  
APARIAT	
   •  2	
  versos	
  rimats.	
  Emprats	
  als	
  refranys	
  i	
  als	
  rodolins.	
  
OCTAVA	
  
REIAL	
  
•  8	
  versos	
  decasíl·∙labs.	
  
•  Rima	
  ABABABCC	
  
DÈCIMA	
  
ESPINELA	
  
•  10	
  versos	
  heptasíl·∙labs.	
  
•  Rima	
  abbaabbddc.	
  
ESTANÇA	
   •  Versos	
  de	
  6	
  i	
  10	
  síl·∙labes.	
  
•  Ordenació	
  lliure,	
  però	
  fixa	
  al	
  llarg	
  del	
  poema.	
  
LIRA	
   •  5	
  versos	
  de	
  6	
  i	
  10	
  síl·∙labes.	
  Rima	
  aBabB	
  
HAIKÚ	
   •  Estrofa	
  japonesa	
  de	
  3	
  versos	
  amb	
  rima	
  plana	
  
(femenina)	
  de	
  diferent	
  mesura.	
  
•  Suma	
  17	
  síl·∙labes	
  (comptant	
  les	
  àtones	
  finals).	
  
TANKA	
   •  Estrofa	
  japonesa	
  formada	
  per	
  5	
  versos	
  amb	
  rima	
  
plana	
  que	
  sumen	
  31	
  síl·∙labes	
  (5-­‐7-­‐5-­‐7-­‐7).	
  
TIPUS	
   EXPLICACIÓ	
  
TERCET	
   3	
  versos	
  que	
  poden	
  agrupar-­‐se	
  entre	
  si.	
  
QUARTET	
   4	
  versos	
  d’art	
  major	
  (si	
  són	
  d’art	
  menor	
  
s’anomena	
  quarteta).	
  
QUINTET	
   5	
  versos	
  d’art	
  major	
  (si	
  és	
  d’art	
  menor	
  
s’anomena	
  quinteta).	
  
SEXTET	
   6	
  versos	
  d’art	
  major	
  (si	
  és	
  d’art	
  menor	
  es	
  diu	
  
sexteta).	
  
ROMANÇ	
  
	
  
Tirada	
  de	
  versos	
  heptasíl·∙labs	
  (els	
  parells	
  tenen	
  
rima	
  assonant	
  i	
  els	
  senars	
  són	
  blancs.	
  
SONET	
   14	
  versos	
  distribuïts	
  en	
  2	
  quartets	
  i	
  2	
  tercets.	
  	
  
CORRANDA	
   Poema	
  popular	
  breu	
  format	
  per	
  4	
  versos	
  
heptasíl·∙labs	
  amb	
  la	
  rima	
  creuada.	
  
TIRADA	
  DE	
  VERSOS	
  
MONORIMS	
  
Combinació	
  de	
  versos	
  de	
  5+5,	
  6+6,	
  7+7	
  (gpica	
  
de	
  les	
  cançons	
  de	
  gesta).	
  
3.2	
  NARRATIVA	
  
	
  
	
  
3.2.1	
  Definició	
  i	
  caracterís9ques	
  
	
  
•  Significat:	
  
•  S’explica	
  una	
  història,	
  uns	
  fets	
  que	
  viuen	
  uns	
  personatges	
  
en	
  un	
  lloc	
  i	
  temps	
  determinat.	
  
•  	
  Pot	
  estar	
  escrita	
  en	
  prosa	
  o	
  en	
  vers.	
  
•  Caracterís9ques:	
  
•  Apareixen	
  5	
  elements	
  bàsics:	
  
•  Narrador	
  
•  Personatges	
  
•  Temps	
  
•  Lloc	
  
•  Accions	
  
3.2.2	
  Tipus	
  de	
  narracions	
  
Formes	
  
clàssiques	
  
Epopeia	
   Narra	
  mites	
  i	
  gestes	
  d’an8c	
  herois.	
  Apareixen	
  déus.	
  
	
  
	
  
Formes	
  
medievals	
  
Cançó	
  de	
  
gesta	
  
Narra	
  les	
  gestes	
  d’un	
  heroi.	
  Eren	
  cantades.	
  
Faula	
   Narració	
  protagonitzada	
  per	
  animals	
  que	
  actuen	
  	
  
com	
  a	
  humans.	
  
Exemple	
   Obra	
  en	
  forma	
  d’anècdota	
  breu	
  que	
  s’empra	
  	
  
com	
  a	
  exemple	
  moral.	
  
	
  
	
  
Formes	
  
populars	
  
Conte	
  popular	
   Text	
  de	
  temà8ca	
  variada	
  i	
  de	
  tradició	
  oral.	
  
Llegenda	
   Narració	
  amb	
  base	
  històrica	
  i	
  elements	
  inventats.	
  
Mite	
   Relat	
  de	
  déus	
  i	
  herois	
  que	
  expressa	
  un	
  concepte	
  
religiós.	
  
Rondalla	
   Narració	
  oral	
  que	
  barreja	
  elements	
  fantàs8cs	
  i	
  
elements	
  reals.	
  
Formes	
  
modernes	
  
Novel·∙la	
   Obra	
  en	
  prosa	
  extensa.	
  Temà8ca	
  variada.	
  
Conte	
  actual	
   Relat	
  breu	
  en	
  prosa.	
  Temà8ca	
  variada.	
  
3.2.3	
  Estructura	
  
	
  
•  Situació	
  inicial:	
  	
  
•  Presentació	
  dels	
  personatges.	
  
•  Presentació	
  dels	
  escenaris.	
  
•  Fer	
  que	
  desencadena	
  l’acció	
  
•  Desenvolupament	
  de	
  l’acció.	
  
•  Desenllaç	
  
•  Situació	
  final	
  
3.2.4	
  Personatges	
  
	
  
•  Aporten	
  informació,	
  opinions,	
  punts	
  de	
  vista...	
  
•  Es	
  classifiquen	
  mitjançant	
  criteris:	
  
•  Segons	
  la	
  importància	
  dels	
  personatges	
  i	
  la	
  seva	
  funció:	
  
PRINCIPALS	
   Personatges	
  
fonamentals	
  en	
  
la	
  història.	
  
Protagonistes	
   Hi	
  recau	
  el	
  pes	
  
de	
  l’acció.	
  
Antagonistes	
   Donen	
  peu	
  a	
  
un	
  conflicte.	
  
SECUNDARIS	
   Personatges	
  que	
  acompanyen	
  els	
  personatges	
  
principals.	
  
TERCIARIS	
   Apareixen	
  en	
  breus	
  ocasions.	
  No	
  tenen	
  cap	
  paper	
  
destacat.	
  
•  Segons	
  la	
  seva	
  complexitat	
  psicològica:	
  
	
  
RODONS	
  (o	
  
complexos)	
  
•  Personatges	
  ben	
  caracteritzats	
  
psicològicament.	
  	
  
•  Evolucionen	
  al	
  llarg	
  del	
  relat.	
  
PLANS	
  	
  
(o	
  senzills)	
  
•  Personatges	
  sense	
  complexitat	
  psicològica.	
  
•  Es	
  comporten	
  sempre	
  de	
  la	
  mateixa	
  
manera.	
  	
  
•  Són	
  arquegpics:	
  el	
  llest,	
  el	
  dolent,	
  el	
  
bromista...	
  
AL·∙LEGÒRICS	
  
(o	
  simbòlics)	
  
•  Personatges	
  que	
  cons8tueixen	
  la	
  
representació	
  de	
  conceptes	
  abstractes:	
  
l’Amor,	
  la	
  Mort...	
  
•  Segons	
  el	
  seu	
  major	
  grau	
  de	
  realisme	
  i	
  idealisme:	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
REALISTES	
  
Típics	
   •  Psicologia	
  simple,	
  no	
  evolucionen	
  al	
  
llarg	
  de	
  l’obra	
  
•  Còpia	
  d’un	
  ambient,	
  feina	
  o	
  classe	
  
social:	
  el	
  policia,	
  l’estudiant...	
  
Versem-­‐
blants	
  
•  Psicologia	
  complexa,	
  evolucionen	
  
durant	
  l’obra.	
  
•  El	
  personatge	
  té	
  unes	
  
caracterís8ques	
  pròpies.	
  
	
  
	
  
	
  
IDEALITZATS	
  
ArqueMpics	
   •  Psicologia	
  simple.	
  Responen	
  a	
  
qualitats	
  ideals:	
  el	
  valor,	
  la	
  força,	
  el	
  
poder...	
  Hi	
  ha	
  l’heroi,	
  la	
  donzella...	
  
Al·∙legòrics	
   •  Representen	
  idees:	
  la	
  Saviesa,	
  el	
  
Mal...	
  
3.2.5	
  Temps	
  i	
  espai	
  
•  Espai	
  
	
  
•  Temps	
  
REAL	
   Si	
  es	
  refereix	
  a	
  llocs	
  concrets	
  i	
  iden8ficables.	
  
FICTICI	
   Si	
  és	
  inventat.	
  
EVOCAT	
   Si	
  és	
  recreat	
  a	
  par8r	
  d’un	
  model	
  real.	
  
EXTERN	
   Moment	
  històric	
  en	
  què	
  s’ha	
  escrit	
  el	
  text.	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
INTERN	
  
	
  
	
  
El	
  que	
  
apareix	
  
a	
  la	
  
histò-­‐
ria	
  
Històric	
   Època	
  en	
  què	
  se	
  situa	
  	
  l’acció.	
  
	
  
	
  
	
  
Narra9u	
  
Dels	
  fets	
  
que	
  es	
  
narren.	
  	
  
Lineal	
   Segueix	
  un	
  ordre	
  
cronològic.	
  
Retros-­‐
pec9u	
  
Si	
  evoca	
  el	
  passat	
  a	
  
par8r	
  del	
  temps	
  
present	
  (flashback)	
  
Acrono
-­‐lògic	
  
Presentat	
  amb	
  un	
  
desordre	
  cronològic	
  
intencionat.	
  
*In media res: la trama comença sense cap
introducció (ordre cronològic alterat).
3.2.6	
  Tipus	
  de	
  narrador	
  
	
  
Punt	
  de	
  
vista	
  extern	
  
(3a	
  
persona)	
  
Omniscient	
   •  Coneix	
  tots	
  els	
  detalls	
  de	
  la	
  història.	
  
Objec9u	
   •  Només	
  sap	
  allò	
  que	
  pot	
  observar	
  
externament.	
  No	
  sap	
  què	
  pensen	
  
els	
  personatges.	
  
Editor	
   •  El	
  narrador	
  simula	
  que	
  ha	
  trobat	
  el	
  
text.	
  Ell	
  es	
  limita	
  a	
  reproduir-­‐lo.	
  
	
  
Punt	
  de	
  
vista	
  intern	
  
(1a	
  
persona)	
  
Protagonista	
   •  Es	
  relaten	
  els	
  fets	
  des	
  del	
  seu	
  punt	
  
de	
  vista.	
  El	
  lector	
  sap	
  només	
  allò	
  
que	
  ell	
  sap.	
  
Tes9moni	
   •  El	
  narrador	
  és	
  un	
  observador	
  dels	
  
fets.	
  Els	
  explica	
  a	
  una	
  certa	
  
distància.	
  
Par9cipant	
   •  Algun	
  personatge	
  secundari	
  
refereix	
  els	
  fets	
  en	
  què	
  par8cipa	
  
indirectament.	
  
3.3	
  TEATRE	
  
	
  
3.3.1	
  Definició	
  i	
  caracterís9ques	
  
	
  
Definició:	
  
•  Història	
  escrita	
  per	
  ser	
  representada.	
  
•  L’acció	
  avança	
  a	
  par8r	
  del	
  diàleg	
  dels	
  personatges.	
  
	
  
Caracterís9ques:	
  
•  Apareixen	
  diàlegs,	
  acotacions...	
  
3.3.2	
  Tipus	
  de	
  teatre	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
Formes	
  
clàs-­‐	
  
siques	
  
Tragèdia	
   •  Obra	
  amb	
  personatges	
  que	
  
pateixen	
  greus	
  conflictes,	
  amb	
  
un	
  final	
  catastròfic.	
  Llenguatge	
  
elevat.	
  
•  El	
  receptor	
  es	
  veu	
  reflec8t	
  amb	
  
el	
  personatge	
  (catarsi)	
  
Comèdia	
   •  Obra	
  humorís8ca,	
  lleugera	
  amb	
  
temes	
  i	
  personatges	
  quo8dians.	
  
Sovint	
  amb	
  final	
  feliç.	
  Llenguatge	
  
senzill.	
  
Drama	
  (o	
  
tragicomè-­‐
dia)	
  
•  Obra	
  que	
  aborda	
  els	
  conflictes	
  
socials	
  amb	
  realisme.	
  És	
  un	
  
entremig	
  de	
  comèdia	
  i	
  tragèdia.	
  
 
	
  
	
  
	
  
	
  
Formes	
  
populars	
  
Entremès	
   •  Llenguatge	
  planer.	
  Des8nat	
  a	
  un	
  
públic	
  rural.	
  
•  S’interpretava	
  entre	
  mig	
  dels	
  actes	
  o	
  
al	
  final	
  d’una	
  obra.	
  
Sainet	
   •  Caràcter	
  burlesc.	
  Compost	
  per	
  un	
  
acte.	
  Representada	
  entre	
  actes	
  d’una	
  
obra.	
  
Farsa	
   •  Breu	
  i	
  de	
  caràcter	
  còmic.	
  Molt	
  
esquemà8ca.	
  
Representa-­‐
cions	
  
religioses	
  
•  Relacionades	
  amb	
  els	
  temps	
  litúrgics.	
  	
  
Paròdia	
  	
   •  Imitació	
  d’una	
  altra	
  obra.	
  Caràcter	
  
còmic	
  i	
  crí8ca.	
  
Altres	
   Mim	
   •  Representació	
  muda.	
  Es	
  basa	
  en	
  el	
  
gest	
  corporal.	
  
 
	
  
	
  
	
  
Teatre	
  
amb	
  
música	
  
Òpera	
   •  Representació	
  acompanyada	
  de	
  
música.	
  	
  
•  Tot	
  el	
  text	
  és	
  cantat.	
  
Opereta	
   •  Peça	
  dialogada	
  (més	
  que	
  
lleugera	
  que	
  l’òpera),	
  de	
  to	
  
humorís8c.	
  	
  
•  Només	
  una	
  part	
  del	
  text	
  és	
  
cantat.	
  
Sarsuela	
  	
   •  Apareixen	
  personatges	
  i	
  
ambients	
  populars.	
  	
  
•  Només	
  es	
  canta	
  una	
  part	
  del	
  
text.	
  
3.3.3	
  Estructura	
  
	
  
•  S’estructura	
  en	
  actes	
  (es	
  marquen	
  amb	
  la	
  pujada	
  i	
  
baixada	
  del	
  teló)	
  .	
  
	
  
•  Els	
  actes	
  es	
  poden	
  dividir	
  en:	
  
•  Quadres:	
  marcats	
  per	
  un	
  canvi	
  de	
  decoració	
  en	
  
l’escenari.	
  
•  Escenes:	
  marcades	
  per	
  l’entrada	
  o	
  sor9da	
  d’un	
  
personatge.	
  
	
  
•  No	
  hi	
  ha	
  un	
  nombre	
  d’actes	
  preestablerts.	
  	
  
•  An8gament,	
  hi	
  havia	
  3	
  actes,	
  posteriorment	
  5.	
  Les	
  
formes	
  populars	
  només	
  en	
  tenien	
  1.	
  
3.3.4	
  Personatges,	
  espai	
  temps	
  
	
  
•  Personatges,	
  espai	
  i	
  temps:	
  és	
  igual	
  que	
  a	
  la	
  
narra8va.	
  
•  Narrador:	
  NO	
  hi	
  ha	
  narrador.	
  
	
  
•  Text:	
  format	
  per	
  diàlegs	
  de	
  diversos	
  
personatges	
  (es9l	
  directe).	
  
	
  
•  L’autor	
  del	
  text	
  deixa	
  ACOTACIONS:	
  indiquen:	
  
•  Les	
  accions	
  que	
  han	
  de	
  fer	
  els	
  personatges	
  	
  
•  Les	
  descripcions	
  sobre	
  la	
  il·∙luminació	
  i	
  l’escenografia.	
  
•  A vegades, el diàleg es trenca per la intervenció
d'un dels personatges.
MONÒLEG	
   APART	
  
•  Discurs	
  no	
  adreçat	
  
directament	
  a	
  un	
  
interlocutor.	
  	
  
•  És	
  un	
  diàleg	
  
interioritzat	
  en	
  què	
  un	
  
mateix	
  és	
  alhora	
  
l'emissor	
  i	
  el	
  receptor.	
  
	
  
•  Es	
  fa	
  par8cipant	
  o	
  
còmplice	
  al	
  públic	
  de	
  la	
  
història,	
  sense	
  que	
  se	
  
n'esperi	
  resposta.	
  
	
  

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
Mariona Smile
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
finnyjake
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
Mar López
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
lidiaaaaaa
 

Mais procurados (20)

Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
Perifrasis verbals
Perifrasis verbalsPerifrasis verbals
Perifrasis verbals
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Tipus d'oracions 3r
Tipus d'oracions 3rTipus d'oracions 3r
Tipus d'oracions 3r
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
Impersonals
ImpersonalsImpersonals
Impersonals
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTica
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 

Destaque

Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal
enric14
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
torrascat
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
Jud93
 
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLACRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
Juan Manuel Jiménez Rengifo
 

Destaque (20)

El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
L'oració simple
L'oració simpleL'oració simple
L'oració simple
 
El resum
El resumEl resum
El resum
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 
Anàlisi Hamlet
Anàlisi HamletAnàlisi Hamlet
Anàlisi Hamlet
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Reportatge
ReportatgeReportatge
Reportatge
 
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIIILa decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
 
Explicació convivències Andorra 16
Explicació convivències Andorra 16Explicació convivències Andorra 16
Explicació convivències Andorra 16
 
Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
 
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3rEls gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3r
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLACRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notícia
 

Semelhante a La literatura i l'anàlisi de textos literaris

Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
lluna
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
77264
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Fàtima
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Fàtima
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
guest0631778
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
Moneta Jc
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
epuigdel
 
Salvador espriu (catalaa)
Salvador espriu  (catalaa)Salvador espriu  (catalaa)
Salvador espriu (catalaa)
guestaf0e1d
 
Salvador espriu (catalaa)
Salvador espriu  (catalaa)Salvador espriu  (catalaa)
Salvador espriu (catalaa)
guestaf0e1d
 
Salvador espriu (jessica salgado)
Salvador espriu  (jessica salgado)Salvador espriu  (jessica salgado)
Salvador espriu (jessica salgado)
guest9e211f
 
Salvador espriu (jessica salgado)
Salvador espriu  (jessica salgado)Salvador espriu  (jessica salgado)
Salvador espriu (jessica salgado)
guest9e211f
 

Semelhante a La literatura i l'anàlisi de textos literaris (20)

elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1
 
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
 
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
 
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de  2n batxilleratCurs complet de llengua catalana de  2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
 
Literatura llatina
Literatura llatinaLiteratura llatina
Literatura llatina
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Salvador espriu (catalaa)
Salvador espriu  (catalaa)Salvador espriu  (catalaa)
Salvador espriu (catalaa)
 
Salvador espriu (catalaa)
Salvador espriu  (catalaa)Salvador espriu  (catalaa)
Salvador espriu (catalaa)
 
Salvador espriu (jessica salgado)
Salvador espriu  (jessica salgado)Salvador espriu  (jessica salgado)
Salvador espriu (jessica salgado)
 
Salvador espriu (jessica salgado)
Salvador espriu  (jessica salgado)Salvador espriu  (jessica salgado)
Salvador espriu (jessica salgado)
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 

Mais de Sílvia Montals

Mais de Sílvia Montals (18)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
Anàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip reiAnàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip rei
 
Elaboració d'un esquema
Elaboració d'un esquemaElaboració d'un esquema
Elaboració d'un esquema
 
Literatura Universal. 1r de Batxillerat
Literatura Universal. 1r de BatxilleratLiteratura Universal. 1r de Batxillerat
Literatura Universal. 1r de Batxillerat
 

Último (6)

El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxEducar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 

La literatura i l'anàlisi de textos literaris

  • 1. UNITAT  6.       La  literatura  i     l’anàlisi  de  textos  literaris   Sílvia  Montals   1r  de  Batxillerat  
  • 2. ÍNDEX   1.  Què  s’entén  per  literatura?     2.  El  llenguatge  literari     3.  Els  gèneres  literaris     1.  La  poesia     1.  Definició  i  caracterís8ques   2.  Tipus  de  poesies   3.  Mesura  de  versos   4.  Rima   5.  Ritme   6.  Estrofes  i  composicions   1.  La  narra9va   1.  Definició  i  caracterís8ques   2.  Tipus  de  narracions   3.  Estructura   4.  Personatges   5.  Temps  i  espai     6.  Narrador       2.  El  teatre   1.  Definició  i  caracterís8ques   2.  Tipus  de  teatre   3.  Estructura     4.  Personatges,  temps  i  espai  
  • 3. 1.  QUÈ  S’ENTÉN  PER  LITERATURA?   •  Literatura:  procedeix  de  à  li#era  (lletra)  à    Referit  al   moment  en  què  les  històries  orals  es  van  fixar  per  escrit.   •  És  fonamental:  l’existència  d’un  públic.   •  És  un  acte  comunica9u:   Emissor   (autor)   Missatge   (obra)   Receptor   (lectors)   Canal     (oral  o  escrit)   Codi   (llengua   literària)   Emissor i receptor NO comparteixen espai ni temps (comunicació diferida).
  • 4. •  Autor:  a  vegades  no  és  plenament  conscient  de  tots   els  missatges  que  transmet.     •  Lector:  l’experiència  i  els  coneixements  del  receptor   fan  que  s’ob8nguin  diferents  interpretacions  .   •  CARACTERÍSTIQUES:     •  Intenció  autor:  presentar  una  obra  arMs9ca.   •  Llenguatge  literari:  recursos  es8lís8cs.   •  Validesa  universal:  s’adreça  a  moltes  persones  
  • 5. 2.  EL  LLENGUATGE  LITERARI   •  Obra  literària:     •  Pretén  captar  l’atenció  del  lector.   •  Registre  que  s’allunya  de  la  llengua  estàndard.   •  Finalitat:  estè9ca  (crear  bellesa)  i  expressiva  (generar  significat).     Ø Caracterís9ques:   •  Sintaxi:  estructures  complexes  (alteracions,  oracions   compostes…)   •  Lèxic:  registre  elevat  (arcaismes,  cul2smes,  argot).   •  Semàn9ca:  intensificació  del  component  figura8u  del   llenguatge  (figures  retòriques)   CAL  FIXAR-­‐NOS  AMB:  QUÈ  ES  DIU  I  COM  ES  DIU.  
  • 6. 3.  ELS  GÈNERES  LITERARIS   Evolució  dels  gèneres  literaris:     1.  CLASSIFICACIÓ  ARISTOTÈLICA:   •  Aristò9l  (s.  IV  aC):  dividia  en  3  els  gèneres  literaris:   COMÈDIA   TRAGÈDIA   ÈPICA   TRETS   FORMALS   •  Gènere  dramà9c   •  Fets  explicats  a  través  del   diàleg  dels  personatges.   •  Gènere  narra9u  (amb  vers).   •  Els  fets  es  duen  a  terme  a   par8r  del  narrador  i  dels   diàlegs  dels  personatges.   TEMES   TRACTATS   •  Temes   diver9ts.   •  Personatges   de  classe   mitjana  i   baixa.   •  Temes   seriosos   •  Personatges   de  classe   alta.   •  Tema:  gestes  d’un  heroi.  
  • 7. LÍRICA   ÈPICA   DRAMA   TRETS   FORMALS   •  Veu  del  jo   poè9c   (expressa   sen8ments  i   emocions).     •  Normalment   escrit  en   vers.   •  Acció  a  través   del  relat  i  dels   diàlegs  dels   personatges.   •  Pot  estar  escrit   en  prosa  o  en   vers.   •  No  hi  ha  narrador.  L’acció   es  duu  a  terme  a  par8r   dels  diàlegs  de   personatges.   •  Pot  estar  escrit  en  prosa   o  en  vers.   TEMES   TRACTATS   •  Expressió   ín9ma  del  jo   poè8c  i  visió   del  món:   amor,  plany,   sà2ra...   •  Normalment   tracta  temes   heroics  i  relata   gestes  de   personatges.   TRAGÈDIA:   •  Personatges  d’alt   llinatge,  exposats  en  un   desM  dissortat.   COMÈDIA:     •  Personatges  de  condició   humil  que  viuen  una   situació  humorís9ca.   2. CLASSIFICACIÓ DEL RENAIXEMENT (s.XVI)
  • 8. 3.  CLASSIFICACIÓ  ACTUAL:   •  Alguns  autors  proposen  un  4t  gènere:   POESIA   NARRATIVA   TEATRE   •  Provinent   de  la  lírica.   •  Relacionat   amb  l’èpica.   •  Gènere   dramà8c.         ASSAIG   •  Textos  en  prosa,  no  narra8us,  que  tracten  temes   històrics,  filòsofs  i  polí9cs  amb  voluntat  de   creació  literària.     •  L’autor  planteja  una  idea  o  hipòtesi  sobre  un   problema  concret.  A  par8r  d’aquí  s’exposen   arguments  que  permeten  extreure  conclusions.   (autor  vol  convèncer  el  lector).       •  Similar  al  periodisme  d’opinió.  
  • 9. 3.1  POESIA     3.1.1  Definició  i  caracterís9ques   •  Definició:     •  Textos  en  què  el  jo  poè9c  expressa  emocions,   reflexions…  Des  d’una  perspec8va  subjec9va.     •  Caracterís9ques:   •  Ús  del  llenguatge  complex  i  elaborat.   •  Disposició  gràfica  dels  versos.   •  Ritme   •  Rima    
  • 10. •  El  llenguatge  poè8c  és  CONNOTATIU,  dóna  a  les   paraules  diversos  significats  (més  enllà  del  seu  sen8t   objec8u).   DENOTACIÓ   CONNOTACIÓ   •  Relació  que  s’estableix   entre  una  paraula  i  l’objecte   a  què  es  refereix  –>   iden8fica  a  l’objecte.   •  El  significat  denota9u  d’una   paraula  es  troba  definit  al   diccionari  de  la  llengua.     Exemple:   LLEÓ:  denota  un  animal   carnívor   •  Informació  afegida  al   significat  primari.     •  Parteix  de  les  experiències  i   els  valors  d’una  comunitat  o   d’un  parlant.       Exemple:     LLEÓ:  connota  força,  poder  i   orgull.  
  • 11. 3.1.2  Tipus  de  poesies:         Formes   clàssiques   Oda   Poema  de  lloança.   Elegia   Poema  melancòlic  de  tema  fúnebre  o   nostàlgic.   Sà9ra   Poema  que  cri8ca  vicis  o  defectes.   Ègloga   Poema  amorós  entre  dos  pastors.   Epigrama   Poema  sagric  de  con8ngut  moral,  social...       Formes   trobado-­‐ resques   Cançó   Composició  amorosa  cantada.   Sirventès   Poema  des8nat  a  cri8car.   Plany   Lamentació  fúnebre.   Alba   Poema  amb  el  lament  dels  enamorats  quan   s’han  de  separar  quan  es  fa  de  dia.   Pastorel·∙la   Poema  diàleg  entre  un  trobador  i  una  pastora.   Tençó   Poema  on  hi  ha  un  combat  poè8c  entre   poetes.  
  • 12. Formes   populars   Corranda   Composició  senzilla  apta  per  a  la   improvisació.   Goig   Poema  lloança  a  la  verge  o  a  un  sant.   Auca   Composició  poè8ca  que  narra  una   història  amb  vinyetes.   Formes   modernes   Cal·∙ligrama   Poema  amb  una  disposició  8pogràfica   especial  que  reprodueix  una  imatge.   Poema  visual   Composició  gràfica  formada  per  lletres  o   paraules  sense  format  oracions.   Poema   objecte   Objecte  d’ús  quo8dià  que  pren  un  sen8t   poè8c  quan  s’aïlla  o  es  combina  amb   altres  objectes.  
  • 13. 3.1.3  Mesura  dels  versos:     La  mètrica  catalana  compta  més  fins  a  l’úl8ma  síl·∙laba  tònica.        Vers  decasíl·∙lab  amb  cesura   M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell J. V. Foix tres / tu / rons / fan / u / na / ser / ra Vers heptasíl·lab (art menor) Pere Quart
  • 14. Els  versos,  segons  el  número  de  síl·∙labes,  poden  ser:                   Els  versos  d’art  major  poden  tenir  cesura  (pausa  que  divideix  el   poema  en  dues  parts).  Cada  part  s’anomena  hemis9qui.     ART  MENOR   ART  MAJOR   Tetrasíl·∙lab  (4)   Pentasíl·∙lab  (5)   Hexasíl·∙lab  (6)   Heptasíl·∙lab  (7)   Octosíl·∙lab  (8)   Decasíl·∙lab  (10)   Alexandrí  (12)   M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell J. V. Foix Hemistiqui 1 Hemistiqui 2 cesura
  • 15. •  Llicències  mètriques  (fenòmens  de  contacte  vocàlic):   •  COMPTE!:  El  poeta  els  pot  u8litzar  com  vulgui!     LLICÈNCIA   EXPLICACIÓ   EXEMPLE   SINALEFA   Contracció  de  2  vocals   con8gües  de  paraules  diferents   en  una  sola  síl·∙laba.   I  encara  sé  (4)   Té  importància  (3)   ELISIÓ   Supressió  d’una  de  les  vocals   con8gües  de  paraules   diferents.   Es2mo  (e)l  meu  error   concèntric  (8)   Una  (a)ltra  vegada  repicava  (9)     HIAT   Pronúncia  en  síl·∙labes   diferenciades  de  2  vocals  en   contacte.   Tu  ni  la  mires:  ja  saps  qui  és  (9)   SINÈRESI   A  l’interior  d’un  mot,  pronúncia   d’un  hiat  com  un  diqong.   No  amb  la  prosòdia  ar2ficial   (8)   DIÈRESI   A  l’interior  d’un  mot,  pronúncia   d’un  diqong  com  un  hiat.   Mos  braços  t’esperaven:  tebis   aqü-­‐eductes  (12)  
  • 16. 3.1.4  Rima   RIMA  1   DEFINICIÓ   EXEMPLE   Rima   consonant   Rimen  les   vocals  i  les   consonants    Amics,  la  vida  és  bella  cosa,    és  un  bell  dia  somrient;    la  flor  encara  no  és  desclosa    i  els  fulls  marcits  ja  van  caient       Gabriel  Alomar   Rima   assonant   Rimen   només  les   vocals   Tu,  amb  el  cap  a  la  mà,   caminaves    per  dies  soferts  i  nits  memorables       Pere  Quart  
  • 17. RIMA  2   DEFINICIÓ   EXEMPLE   Rima   masculina   Els  versos  acaben  en  una   paraula  masculina.   És  un  bell  dia  somrient;     Gabriel  Alomar   Rima   femenina   Els  versos  acaben  en  una   paraula  femenina  o   esdrúixola.   Tu,  amb  el  cap  a  la  mà,   caminaves     per  dies  soferts  i  nits   memorables       Pere  Quart       NO  RIMA   DEFINICIÓ   EXEMPLE   Versos   lliures   No  rimen  i  no   segueixen  cap   pauta  mètrica.   Mudarà  el  gest  la  mia  forma  en  pedra,   Quan  llegiran  aquest  mot  en  la  tomba:   Roís  de  Corella   Versos   blancs   No  rimes  però   segueixen  alguna   pauta  mètrica   (núm.  síl·∙labes)   Plena  d´estàtues  blanques  sobre  el  mar...   la  primera  vegada,  cosins,  amb  marineres   blaves.   Rosselló-­‐Porcel   •  Versos sense rima:
  • 18. •  S’indica  amb:   •  Un  número:  indica  el  número  de  síl·∙labes.   •  Una  lletra:  indica  la  rima  (si  no  rima  es  posa  un  -­‐)   Esquema mètric
  • 19. NOM     ESTRUCTURA   ENCADENADA   ABAB   CREUADA   ABBA   CAUDADA   AABB   MONORIMA   AAAA   CAPCAUADA   Cada  estrofa  comença  amb  la   mateixa  rima  que  acaba  l´estrofa   anterior:  ABBA  ACCA...     ENCADENADES   Comencen  amb  la  rima  del  mig   de  l´estrofa  anterior:  ABA  BCB       Estructura de rimes a l’esquema mètric:
  • 20. 3.1.5  Ritme:   •  Es  basa  en  la  repe9ció  regular  d’un  fenomen:  rima,   nombre  de  síl·∙labes,  pauses  i  accents  del  vers.   •  El  ritme  pot  diferenciar-­‐se  en:  
  • 21. 3.1.6  Estrofes  i  composicions   TIPUS   EXPLICACIÓ   APARIAT   •  2  versos  rimats.  Emprats  als  refranys  i  als  rodolins.   OCTAVA   REIAL   •  8  versos  decasíl·∙labs.   •  Rima  ABABABCC   DÈCIMA   ESPINELA   •  10  versos  heptasíl·∙labs.   •  Rima  abbaabbddc.   ESTANÇA   •  Versos  de  6  i  10  síl·∙labes.   •  Ordenació  lliure,  però  fixa  al  llarg  del  poema.   LIRA   •  5  versos  de  6  i  10  síl·∙labes.  Rima  aBabB   HAIKÚ   •  Estrofa  japonesa  de  3  versos  amb  rima  plana   (femenina)  de  diferent  mesura.   •  Suma  17  síl·∙labes  (comptant  les  àtones  finals).   TANKA   •  Estrofa  japonesa  formada  per  5  versos  amb  rima   plana  que  sumen  31  síl·∙labes  (5-­‐7-­‐5-­‐7-­‐7).  
  • 22. TIPUS   EXPLICACIÓ   TERCET   3  versos  que  poden  agrupar-­‐se  entre  si.   QUARTET   4  versos  d’art  major  (si  són  d’art  menor   s’anomena  quarteta).   QUINTET   5  versos  d’art  major  (si  és  d’art  menor   s’anomena  quinteta).   SEXTET   6  versos  d’art  major  (si  és  d’art  menor  es  diu   sexteta).   ROMANÇ     Tirada  de  versos  heptasíl·∙labs  (els  parells  tenen   rima  assonant  i  els  senars  són  blancs.   SONET   14  versos  distribuïts  en  2  quartets  i  2  tercets.     CORRANDA   Poema  popular  breu  format  per  4  versos   heptasíl·∙labs  amb  la  rima  creuada.   TIRADA  DE  VERSOS   MONORIMS   Combinació  de  versos  de  5+5,  6+6,  7+7  (gpica   de  les  cançons  de  gesta).  
  • 23. 3.2  NARRATIVA       3.2.1  Definició  i  caracterís9ques     •  Significat:   •  S’explica  una  història,  uns  fets  que  viuen  uns  personatges   en  un  lloc  i  temps  determinat.   •   Pot  estar  escrita  en  prosa  o  en  vers.   •  Caracterís9ques:   •  Apareixen  5  elements  bàsics:   •  Narrador   •  Personatges   •  Temps   •  Lloc   •  Accions  
  • 24. 3.2.2  Tipus  de  narracions   Formes   clàssiques   Epopeia   Narra  mites  i  gestes  d’an8c  herois.  Apareixen  déus.       Formes   medievals   Cançó  de   gesta   Narra  les  gestes  d’un  heroi.  Eren  cantades.   Faula   Narració  protagonitzada  per  animals  que  actuen     com  a  humans.   Exemple   Obra  en  forma  d’anècdota  breu  que  s’empra     com  a  exemple  moral.       Formes   populars   Conte  popular   Text  de  temà8ca  variada  i  de  tradició  oral.   Llegenda   Narració  amb  base  històrica  i  elements  inventats.   Mite   Relat  de  déus  i  herois  que  expressa  un  concepte   religiós.   Rondalla   Narració  oral  que  barreja  elements  fantàs8cs  i   elements  reals.   Formes   modernes   Novel·∙la   Obra  en  prosa  extensa.  Temà8ca  variada.   Conte  actual   Relat  breu  en  prosa.  Temà8ca  variada.  
  • 25. 3.2.3  Estructura     •  Situació  inicial:     •  Presentació  dels  personatges.   •  Presentació  dels  escenaris.   •  Fer  que  desencadena  l’acció   •  Desenvolupament  de  l’acció.   •  Desenllaç   •  Situació  final  
  • 26. 3.2.4  Personatges     •  Aporten  informació,  opinions,  punts  de  vista...   •  Es  classifiquen  mitjançant  criteris:   •  Segons  la  importància  dels  personatges  i  la  seva  funció:   PRINCIPALS   Personatges   fonamentals  en   la  història.   Protagonistes   Hi  recau  el  pes   de  l’acció.   Antagonistes   Donen  peu  a   un  conflicte.   SECUNDARIS   Personatges  que  acompanyen  els  personatges   principals.   TERCIARIS   Apareixen  en  breus  ocasions.  No  tenen  cap  paper   destacat.  
  • 27. •  Segons  la  seva  complexitat  psicològica:     RODONS  (o   complexos)   •  Personatges  ben  caracteritzats   psicològicament.     •  Evolucionen  al  llarg  del  relat.   PLANS     (o  senzills)   •  Personatges  sense  complexitat  psicològica.   •  Es  comporten  sempre  de  la  mateixa   manera.     •  Són  arquegpics:  el  llest,  el  dolent,  el   bromista...   AL·∙LEGÒRICS   (o  simbòlics)   •  Personatges  que  cons8tueixen  la   representació  de  conceptes  abstractes:   l’Amor,  la  Mort...  
  • 28. •  Segons  el  seu  major  grau  de  realisme  i  idealisme:           REALISTES   Típics   •  Psicologia  simple,  no  evolucionen  al   llarg  de  l’obra   •  Còpia  d’un  ambient,  feina  o  classe   social:  el  policia,  l’estudiant...   Versem-­‐ blants   •  Psicologia  complexa,  evolucionen   durant  l’obra.   •  El  personatge  té  unes   caracterís8ques  pròpies.         IDEALITZATS   ArqueMpics   •  Psicologia  simple.  Responen  a   qualitats  ideals:  el  valor,  la  força,  el   poder...  Hi  ha  l’heroi,  la  donzella...   Al·∙legòrics   •  Representen  idees:  la  Saviesa,  el   Mal...  
  • 29. 3.2.5  Temps  i  espai   •  Espai     •  Temps   REAL   Si  es  refereix  a  llocs  concrets  i  iden8ficables.   FICTICI   Si  és  inventat.   EVOCAT   Si  és  recreat  a  par8r  d’un  model  real.   EXTERN   Moment  històric  en  què  s’ha  escrit  el  text.           INTERN       El  que   apareix   a  la   histò-­‐ ria   Històric   Època  en  què  se  situa    l’acció.         Narra9u   Dels  fets   que  es   narren.     Lineal   Segueix  un  ordre   cronològic.   Retros-­‐ pec9u   Si  evoca  el  passat  a   par8r  del  temps   present  (flashback)   Acrono -­‐lògic   Presentat  amb  un   desordre  cronològic   intencionat.   *In media res: la trama comença sense cap introducció (ordre cronològic alterat).
  • 30. 3.2.6  Tipus  de  narrador     Punt  de   vista  extern   (3a   persona)   Omniscient   •  Coneix  tots  els  detalls  de  la  història.   Objec9u   •  Només  sap  allò  que  pot  observar   externament.  No  sap  què  pensen   els  personatges.   Editor   •  El  narrador  simula  que  ha  trobat  el   text.  Ell  es  limita  a  reproduir-­‐lo.     Punt  de   vista  intern   (1a   persona)   Protagonista   •  Es  relaten  els  fets  des  del  seu  punt   de  vista.  El  lector  sap  només  allò   que  ell  sap.   Tes9moni   •  El  narrador  és  un  observador  dels   fets.  Els  explica  a  una  certa   distància.   Par9cipant   •  Algun  personatge  secundari   refereix  els  fets  en  què  par8cipa   indirectament.  
  • 31. 3.3  TEATRE     3.3.1  Definició  i  caracterís9ques     Definició:   •  Història  escrita  per  ser  representada.   •  L’acció  avança  a  par8r  del  diàleg  dels  personatges.     Caracterís9ques:   •  Apareixen  diàlegs,  acotacions...  
  • 32. 3.3.2  Tipus  de  teatre             Formes   clàs-­‐   siques   Tragèdia   •  Obra  amb  personatges  que   pateixen  greus  conflictes,  amb   un  final  catastròfic.  Llenguatge   elevat.   •  El  receptor  es  veu  reflec8t  amb   el  personatge  (catarsi)   Comèdia   •  Obra  humorís8ca,  lleugera  amb   temes  i  personatges  quo8dians.   Sovint  amb  final  feliç.  Llenguatge   senzill.   Drama  (o   tragicomè-­‐ dia)   •  Obra  que  aborda  els  conflictes   socials  amb  realisme.  És  un   entremig  de  comèdia  i  tragèdia.  
  • 33.           Formes   populars   Entremès   •  Llenguatge  planer.  Des8nat  a  un   públic  rural.   •  S’interpretava  entre  mig  dels  actes  o   al  final  d’una  obra.   Sainet   •  Caràcter  burlesc.  Compost  per  un   acte.  Representada  entre  actes  d’una   obra.   Farsa   •  Breu  i  de  caràcter  còmic.  Molt   esquemà8ca.   Representa-­‐ cions   religioses   •  Relacionades  amb  els  temps  litúrgics.     Paròdia     •  Imitació  d’una  altra  obra.  Caràcter   còmic  i  crí8ca.   Altres   Mim   •  Representació  muda.  Es  basa  en  el   gest  corporal.  
  • 34.         Teatre   amb   música   Òpera   •  Representació  acompanyada  de   música.     •  Tot  el  text  és  cantat.   Opereta   •  Peça  dialogada  (més  que   lleugera  que  l’òpera),  de  to   humorís8c.     •  Només  una  part  del  text  és   cantat.   Sarsuela     •  Apareixen  personatges  i   ambients  populars.     •  Només  es  canta  una  part  del   text.  
  • 35. 3.3.3  Estructura     •  S’estructura  en  actes  (es  marquen  amb  la  pujada  i   baixada  del  teló)  .     •  Els  actes  es  poden  dividir  en:   •  Quadres:  marcats  per  un  canvi  de  decoració  en   l’escenari.   •  Escenes:  marcades  per  l’entrada  o  sor9da  d’un   personatge.     •  No  hi  ha  un  nombre  d’actes  preestablerts.     •  An8gament,  hi  havia  3  actes,  posteriorment  5.  Les   formes  populars  només  en  tenien  1.  
  • 36. 3.3.4  Personatges,  espai  temps     •  Personatges,  espai  i  temps:  és  igual  que  a  la   narra8va.   •  Narrador:  NO  hi  ha  narrador.     •  Text:  format  per  diàlegs  de  diversos   personatges  (es9l  directe).     •  L’autor  del  text  deixa  ACOTACIONS:  indiquen:   •  Les  accions  que  han  de  fer  els  personatges     •  Les  descripcions  sobre  la  il·∙luminació  i  l’escenografia.  
  • 37. •  A vegades, el diàleg es trenca per la intervenció d'un dels personatges. MONÒLEG   APART   •  Discurs  no  adreçat   directament  a  un   interlocutor.     •  És  un  diàleg   interioritzat  en  què  un   mateix  és  alhora   l'emissor  i  el  receptor.     •  Es  fa  par8cipant  o   còmplice  al  públic  de  la   història,  sense  que  se   n'esperi  resposta.