Aqui esta la explicacio completa dels cinc regnes animals.

1. ELS CINC REGNES

2. ELS CINC REGNES
MONERES
PROTOCTISTS
FONGS
PLANTES
ANIMALS

3. MONERES
• Les moneres son unicel·lulars.
• Les moneres són cèl·lules procariotes.
• Poden ser autòtrofes o heteròtrofes.
• Les moneres poden formar colònies.
• Les moneres poden viure en tots els medis.

4. CLASSIFICACIÓ DE LES MONERES
• Coc: Forma arrodonida.
• Vibrió: Forma de coma.
• Bacil: Forma allargada.
• Espiril: forma espiral.

5. MORFOLOGIA de les moneres
- Les moneres són un regne biològic d’essers vius. Son
unicel·lulars i procariotes.
- No estan relacionades amb els regnes dels animals,
plantes i fongs.
- Com son microscòpiques tenim que observar-les amb
un microscopi òptic o electrònic.

6. FUNCIONS VITALS de les
moneres
NUTRICIÓ:
La nutrició de les moneres pot ser de dos tipus:
Autòtrofa: Que es produeixen ells mateixos la matèria orgànica que
necessiten.
Heteròtrofa: Que s’alimenten de matèria orgànica ja elaborada.
RELACIÓ: Quan els bacteris detecten que el medi on és i les seves condicions no
són acceptables per a la seva supervivència, reaccionen secretant
substàncies. Les substancies amb que s’envolta es solidifica creant una
pel·lícula impermeable i protectora, quan la bactèria es protegeixen d’aquesta
manera es converteixen en espores de resistència.
REPRODUCCIÓ:La reproducció dels bacteris és asexual, es reprodueixen
per bipartició.

7. PROTOCTISTS
Els protoctists poden ser:
• PROTOZOUS
• ALGUES

8. PROTOZOUS
• Els protozous son unicel·lulars.
• També son heteròtrofs.
• Els protozous son eucariotes.
• Els protozous viuen en medis aquàtics.

9. CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS
• Flagel·lats:
• Ciliats:
• Rizòpodes:
• Esporozous:

10. MORFOLOGIA DELS PROTOZOUS
• Els protozous són un tipus d'organismes unicel·lulars,
eucariotes i heteròtrofs.
• Hi ha una sèrie de mecanismes que els permeten
desplaçar-se de manera activa.
• Els protozous són generalment organismes aquàtics.
• Formen part del plàncton marí, que és l'aliment de
molts altres organismes marins.

11. FUNCIONS VITALS DELS
PROTOZOUS
• NUTRICIÓ: Son majoritàriament heteròtrofs però també n’hi ha algun
que pot fer la fotosíntesi.
• RELACIÓ: Quan els protozous capten un canvi de medi reaccionen amb
les conseqüències. Si captessin un medi més dolent es convertirien en un
cist de resistència que pot estar molt de temps, inclús dècades.
• REPRODUCCIÓ: Normalment es reprodueixen asexual ment per
bipartició, però també hi han possibilitats de fer-ho sexualment per fusió
de petits gàmetes.

12. ALGUES
• Les algues poden ser unicel·lulars o
pluricel·lulars.
• Les algues son eucariotes.
• També son autòtrofes.
• Les algues poden formar colònies.
• Les algues viuen en medis aquàtics.

13. CLASSIFICACIÓ DE LES ALGUES
• Algues vermelles:
• Algues verdes:
• Algues brunes:

14. MORFOLOGIA DE LES ALGUES
• Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes són
autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la
fotosíntesi.
• Alliberen entre el 30 i 50% del total de l’oxigen
atmosfèric.
• Les algues pluricel·lulars estan formades per
agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir,
no formen teixits verdaders.
• Les podem trobar en roques, al sòl, en plantes i
animals però la majoria viuen en ambient aquàtic
(salat, dolça, llocs humits, neu …)..

15. FUNCIONS VITALS DE LES ALGUES
REPRODUCCIÓ: Es poden reproduir a sexualment per
fragmentació (per mitjà de fragments) o construint espores,
sexualment per gàmetes.
NUTRICIÓ: Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes
són autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la
fotosíntesi.
RELACIÓ: Les algues pluricel·lulars estan formades per
agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir, no formen
teixits verdaders.

16. FONGS
• Els fongs poden ser unicel·lulars o
pluricel·lulars.
• Els fongs són cèl·lules eucariotes.
• Tenen una nutrició heteròtrofa.
• Els fongs es reprodueixen per espores.

17. CLASSIFICACIÓ DELS FONGS
• Llevats:
• Floridures:
• Fongs que
formen bolets.
Són unicel·lulars, poden ser
paràsits i s'utilitzen per
elaborar aliments.
Són pluricel·lulars, poden
ser paràsits i apareixen
sobre alguns aliments.
Son pluricel·lulars, poden
ser comestibles i viuen
en llocs humits.

18. MORFOLOGIA DELS FONGS
• Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja
elaborada. No fan la fotosíntesi.
• Els fongs presenten una gran varietat de formes i mides.
• Formen un regne d'organismes unicel·lulars o pluricel·lulars,
per tant, no tots els fongs són microorganismes, ja que molts
es poden observar a simple vista.
• Els llevats son un dels tipus de fongs unicel·lulars més
importants.

19. FUNCIONS VITALS DELS FONGS
• NUTRICIÓ: Els fongs realitzen una nutrició
heteròtrofa, que significa que extreuen el seu
aliment del medi.
• RELACIÓ: Poden ser paràsits ( son fongs que només
et fan mal ), sapròfits ( son fongs que fan be ) o
simbiòtics ( son fongs que et fan be ).
• REPRODUCCIÓ: Poden reproduir-se sexualment o a
sexualment.

20. LÍQUENS
• Associació simbiòtica entre una alga
unicel·lular i un fong.
Liquen al microscopi.

21. TIPUS DE LÍQUENS
• Líquens foliacis:
• Líquens fruticulosos:
• Líquens crustacis:

22. PLANTES
• Les plantes son éssers pluricel·lulars.
• Tenen cèl·lules eucariotes.
• La seva nutrició es autòtrofa
• Les plantes creixen fixades al sol.

23. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES
• Plantes amb flor
- Gimnospermes
- Angiospermes
• Plantes sense flor
- Briòfits
- Pteridòfits
Les plantes poden ser amb flor o sense flor

24. PLANTES AMB FLOR
Gimnospermes
No tenen fruit.
Pi pinyer
Angiospermes
Tenen fruit
Alzina

25. PLANTES SENSE FLOR
Briòfits
No tenen vasos conductors.
Per exemple poden ser molses:
Pteridòfits
• Tenen vasos conductors.
Per exemple poden ser falgueres:

26. MORFOLOGIA DE LES PLANTES
• Una planta és un ésser viu pluricel·lular autòtrof.
• Les plantes obtenen l'energia que necessiten per
viure mitjançant el procés de la fotosíntesi oxigènica .
• S'estima que actualment existeixen unes 350.000
espècies de plantes.
• Inclouen organismes familiars com ara arbres,
herbes, arbustos, lianes, falgueres, molses i les
algues verdes.

27. FUNCIONS VITAL DE LES PLANTES
• NUTRICIÓ: Autòtrofa perquè fan la fotosíntesi.
• RELACIÓ: Les arrels s’orienten cap al lloc que hi ha
mes aigua i les tiges i les fulles s’inclinen cap al lloc
que hi ha mes sol.
• REPRODUCCIÓ: Es reprodueixen per les flors que
fan fruits i llavors.

28. ANIMALS
• Els animals poden ser vertebrats o invertebrats:
- Invertebrats:
Son els que no tenen ossos al cos.
Els porífers i els celenterats, mol·luscs, cucs, artròpodes i
equinoderms.
- Vertebrats:
Són els que tenen ossos al cos.
Mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos.

29. INVERTEBRATS
• Els porífer i els celenterats. ( no artròpodes )
• Els mol·luscs. ( no artròpodes )
• Els cucs ( no artròpodes )
• Els artròpodes ( artròpodes )
• Els equinoderms. ( no artròpodes)

30. PORÍFERS
Els porífers no tenen ni òrgans ni aparells:
Esponges

31. CELENTERATS
• Tenen una simetria radial.
• Tenen un cos tou amb tentacles.
• Son carnívors.
Poden ser meduses o polps:
Polps
Meduses

32. CUCS
• Els cucs poden ser:
- Platihelmints:
Son uns cucs mes senzills, tenen un cos pla dividit en segments i
son hermafrodites. Son paràsits com per exemple el Tènia.
- Nematodes:
Tenen un cos cilíndric que no esta dividit entre anells. No tenen
òrgans respiratoris com per exemple la triquina o els cucs
intestinals.
- Anèl·lids:
Tenen un cos cilíndric dividit entre anells, son hermafrodites i
amb sexes separats . Per exemple el cuc de terra.

33. MOL·LUSCS
• Els mol·luscs tenen un simetria bilateral.
• Tenen un cos tou.
• Poden ser carnívors o herbívors.
• Poden tenir pulmons o brànquies.
• Realitzen la metamorfosi.
Cargol

34. CLASSIFICACIÓ DELS MOL·LUSCS
• Els mol·luscs poden ser:
- Gasteròpodes:
El cargol terrestre, el llimac, la pagellida...
- Bivalves:
El musclo, la petxina de pelegrí...
- Cefalòpodes:
El pop, el nàutil, la sípia...

35. ARTRÒPODES
• Tenen una simetria bilateral.
• Tenen un esquelet extern.
• Tenen una alimentació variada.
• Poden tenir tràquees o brànquies.
• Poden tenir un creixement mut o fan la
metamorfosi.

36. CLASSIFICACIÓ Dels
ARTRÒPODES
- Els artròpodes poden ser:
• Insectes
• Aràcnids
• Crustacis
• Miriàpodes

37. INSECTES
Els insectes poden ser:
Himenòpters Dípters Coleòpters
Dermàpters Ortòpters Heteròpters
Lepidòpters Odonats Sifonàpters

38. ARÀCNIDS
• Els aràcnids són una classe d'animals invertebrats
artròpodes. Majoritàriament són terrestres i
compten amb bona part de les 65.000 espècies de
quelicerats que es coneixen, entre les que s'inclouen
les aranyes els escorpins i les paparres, entre altres.

39. CRUSTACIS
• Els crustacis és un nombrós grup d'artròpodes.
• Compta amb gairebé 68.000 espècies actualment.
• Inclouen molts animals marins ben coneguts com la
llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermità i el peu
de cabra o percebe.

40. MIRIÀPODES
- Els miriàpodes poden ser:
• Quilòpodes: Son una classe de predadors rapits i verinosos
que son centcames, centpeus i escolopendres.
• Diplòpodes: Són una classe de miriàpodes que inclou, entre
d'altres, els populars milpeus.
• Pauròpodes: Són una classe d'artròpodes miriàpodes
similars als quilòpodes , petits i antics.
• Símfils: Són una classe de miriàpodes que es troba
estretament emparentada amb els quilòpodes.

41. EQUINODERMS
• Tenen una simetria radial.
• Tenen un esquelet intern.
• Son carnívors.
• Respiren per la pell.
• Fan la metamorfosi.

42. CLASSIFICACIÓ DELS
EQUINODERMS
Els equinoderms poden ser:
• Equinoïdeus: Son garotes o eriçons de mar.
• Ofiuroïdeus: Son falses estrelles.
• Asteroïdeus: Son estrelles de mar.
• Holoturioïdeus: Son cogombres de mar.
• Crinoïdeus: Son clavellines o lliris de mar.

43. VERTEBRATS
Els animals vertebrats poden ser:
• Mamífers
• Aus
• Rèptils
• Amfibis
• Peixos
La majoria tenen columna vertebral

44. MAMÍFERS
• Alimenten les cries amb llet secretada per
glàndules mamàries.
• N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món.
• La seva mida va des del diminut ratpenat de
nas porcí (30–40 mm i 2 g) fins a l'enorme
balena blava (33 m i 181 tones).
• Tenen columna vertebral com tots els animals
vertebrats.

45. CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS
Els mamífers poden ser:
• Monotremes: Ponen ous, son de sang calenta, tenen pel
que els cobreix el cos. Per exemple pot ser l’equidna o
l'ornitorinc.
• Marsupials: Comprenent a grups d'animals extints. Per
exemple pot ser el cangur o el coala.
• Placentaris: Comprenen la major part dels mamífers
vivents. Per exemple poden ser gats, gossos, elefants ...

46. ocells
• Són una classe de vertebrats de sang calenta
que ponen ous.
• Tots els ocells tenen plomes.
• N'existeixen unes 10.000 espècies vivents.
• Viuen en ecosistemes d'arreu del món de
l'Àrtic a l'Antàrtic.
• La mida dels ocells varia des dels 5 cm del
colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç.

47. EL BEC DELS OCELLS
• Hi ha diferents tipus de becs:
Aligot: Bec corbat i fort. Caça presses i
n’esquinça la carn.
Oreneta: Bec curt i de gran obertura.
Captura insectes mentre vola.
Bernat: Bec llarg i punxegut. Pesca peixos
en aigües poc fondes.
Ànec: Bec pla i ample. Filtra l’aigua i en
reté l’aliment.
Gall: Bec curt i fort. S’alimenta de gra
que ha de trencar.

48. RÈPTILS
• Tenen escates i cua que els diferencien de
alguns animals.
• Son ovípars.
• La mida dels rèptils vivents avui en dia va des
d'un dragó minúscul, que només mesura 1,6
cm de llargada, fins al cocodril marí, que pot
assolir una llargada de sis metres i pesar més
de 1.000 kg

49. CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS
Els rèptils poden ser:
• Ofidis: Són rèptils carnívors allargats i mancats de potes. Son
tot tipus de serps.
• Saures: Són un subordre de rèptils de l'ordre dels escatosos
que agrupa les sargantanes, els dragons, els camaleons, les
iguanes i els varànids, entre altres.
• Quelonis: Són una família de tortugues.
• Crocodilians: Són un ordre de grans rèptils que
aparegueren fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant
l'estatge Campanià. Son tot tipus de cocodrils

50. AMIFÌBIS
• Tenen una pell nua i humida i una cua.
• N'existeixen unes 6.350 espècies arreu del
món.
• Foren els primers vertebrats a adaptar-se a
una vida semi terrestre.
• Els amfibis són animals de sang freda no
amniotes.

51. CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS
Els amfibis es classifiquen en:
• Anurs: Són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals
coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.
• Urodels: Tenen el cos prim, les potes curtes, i la cua llarga.
Acostumen a ser salamandres, axolots, anguiles, tritons...

52. PEIXOS
• Son aquàtics i per això respiren amb
brànquies.
• Tenen escates i aletes.
• Hi ha unes 30.000 especies al mon.
• Poden ser peixos d’aigua dolça (rius, llacs...) o
d’aigua salada (mars, oceans...).

53. CLASSIFICACIÓDELS PEIXOS
• Condrictis: Són una classe de peixos cartilaginosos ja que
presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància
flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles
i el nas de l'ésser humà. Acostumen a ser taurons i rajades.
• Osteïctis: Són una classe de vertebrats, que inclou a tots els
peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment
de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca
quantitat.

54. ELS VIRUS
• No es consideren essers vius perquè no fan
cap de les funcions vitals que fan els essers
vius.
• Son paràsits obligats.
• Viuen en tots els ambients.
• No es mouen per si sols. Virus de la sida

55. PROCÉS D’INFECCIÓ D’UN VIRUS
1- Entrada del virus a la cèl·lula.
2- Reproducció i unió dels components vírics.
3- Sortida de nous virus

56. FI DE LA PRESENTACIÓ
• Creat per Yuriy Mudryak.
• Director Yuriy Mudryak.
• Actor Yuriy Mudryak
• Banda sonora Yuriy mudryak