bio

1. Sagrada Família Gavà Mireia Bonich
ANÀLISIS DE LES PROPIETATS FÍSIQUES
DELS HIDRATS DE CARBONI
Autor: Mireia Bonich
L’objectiu d’aquesta pràctica era trobar les diferents característiques que tenen un seguit
de sucres quan els dissolem en diversos dissolvents, aquests sucres eren: Fructosa,
sacarosa, glucosa i midó. La fructosa, la sacarosa i la glucosa són òsids holòsids,
concretament oligosacàrids disacàrids. En canvi, el midó és un polisacàrid del grup dels
homopolisacàrids, concretament dintre de les hexosanes i glucosanes.
Vam observar que tots tenien diferents característiques, nosaltres ens vam centrar en les
següents: color, cristal·lins, dolçor i solubilitat. Totes aquestes dependran dels dissolvents
que utilitzem: H2O, etanol, acetat d’etil i benzè. No tots van tenir les característiques que
esperavem.
Paraules clau
- Sacarosa
- Fructosa
- Glucosa
- Midó
- Oligosacàrid
- Homopolisacàrid
Introducció
Les hipotèsis que ens vam realitzar a l’inici
de la pràctica van ser sobre les propietats
físiques que poden presentar els sucres,
sobre el color, si eren cristal·lins, si eren
dolços, i si eren sol·lubles en aigua, etanol,
acetat d’etil i benzè.
1. Rentar el material necessari per fer la
pràctica.
2. A continuació preparar tot el material,
agafar una gradeta i col·locar-hi quatre
tubs d’assaig per a cada solut, és a dir,
un total de setze tubs. S’ha de realitzar
la pràctica amb fructosa, sacarosa,
glucosa i midó com a soluts, i H2O,
etanol, acetat d’etil i benzè com a
dissolvents.
Per tant és necessari realitzar setze
dissolucions per fer totes les combinacions
possibles.
3. La primera propietat que volem observar
és el color, així que s’ha d’observar el color
dels quatre possibles soluts i apuntar-lo.
4. La segona propietat que volem observar
és si els soluts són cristal·lins. S’ha de
col·locar una mica de solut en una placa de
petri i col·locar-la a la lupa binocular.
5. La tercera propietat que volem observar
és si les substràncies són dolces, per
saber-ho, cal provar cada substància i
comprovar-ho.
1
Imatge on s’observa una substància
cristal·lina (sacarosa)

2. Sagrada Família Gavà Mireia Bonich
6. La quarta propietat és si les substàncies
són solubles en H2O, etanol, acetat d’etil i
benzè. Per comprovar-ho, s’ha d’afegir
una mica de cada solut amb una espàtula
a quatre tubs d’assaig.
7. Un cop fet això s’han d’afegir 5 ml de
dissolvent amb el comptagotes. Cada solut
té quatre tubs, i a cada tub se li ha d’afegir
un dissolvent diferent.
8. Seguidament cal agitar cada tub
d’assaig i observar si es soluble, si no ho
és, o si a l’agitar queda tèrbol.
9. Apuntar totes les dades obtingudes.
10. Rentar el material que hem fet servir.
Materials
- Tubs d’assaig
- Gradeta
- Espàtula
- Placa Petri o vidre de rellotge
- Lupa binocular
- Comptagotes
Substàncies i dissolvents
Substàncies:
- Sacarosa
- Fructosa
- Glucosa
- Midó
Dissolvents:
- H2O
- Etanol
- Acetat d’etil
- benzè
Solubilitat
Sucre Color Cristal·lins Dolçor H2O Benzè Éster Alcohol
Fructosa Blanc + + + - - I
Sacarosa Blanc + + + + - I
Glucosa Blanc + + + - - I
Midó Blanc + - I + - I
2
Resultats

3. Sagrada Família Gavà Mireia Bonich
Conclusions
Observant la taula anterior podem veure que hi ha sucres que són més solubles que
d’altres i també que hi ha dissolvents que permeten que la dissolució sigui més o menys
soluble.
- Aigua i fructosa, sacarosa o glucosa: Aquestes mecles són solubles perquè la
sacarosa, la fructosa i la glucosa, contenen diversos grups OH els quals formen ponts
hidrogen amb les molècules d'aigua, el que facilita la seva solubilitat.
- Aigua i midó: Aquesta mescla és tèrbola. El midó no és soluble en l'aigua perquè està
format per macromolècules que l'aigua no aconsegueix dispersar, aquestes molècules
són denses i s'hidraten molt malament en aigua freda. Si l’aigua hagués estat calenta,
la mescla hauria sigut soluble.
- Benzè i fructosa o glucosa: El benzè no és polar i aquests dos soluts tampoc ho són,
per tant, són mescles solubles.
- Benzè i sacarosa o midó: El benzè, com anteriorment he afirmat, no és polar, però
aquests dos soluts sí que ho són i per tant són mescles no solubles.
- Èster: L’èster no és soluble amb cap dels soluts, no els pot dissoldre.
- Alcohol: Quan fem les mescles observem que les quatre (amb els quatre soluts
diferents) queden tèrbules. L’alcohol no dissol completament els soluts. Això és degut a
que l’alcohol és un dissolvent polar, però no és tant polar com l’aigua.
3
Resultat de les mescles de
sacarosa i fructosa