• L’accent gràfic català pot ser obert
<`> o tancat <´>
• La vocal <a> sempre té accent
obert: fàbrica
• Les vocals <i> i <u> sempre tenen
accent tancat: camí, núvia
• Les vocals <e> i <o> poden dur
accent obert i accent tancat: depèn,
també, sabó, això

• Les paraules agudes són aquelles en
què la síl·laba tònica recau en la
darrera síl·laba.
• S’accentuen les paraules agudes que
acaben en:
– Vocal: camió, cafè, demà (excepte si és
un diftong decreixent: acabeu, voleu)
– Vocal + <s>: pastís, abús, sabràs
– <en> i <in>: encén, Berlín

• Les paraules planes són aquelles en
què la síl·laba tònica recau en la
penúltima síl·laba
• S’accentuen les paraules planes:
– Que acaben en diftong decreixent:
portàveu, entristíssiu
– Que no acaben en vocal, vocal + <s>,
<en> i <in>: exàmens, bàsquet, cérvol

• Les paraules esdrúixoles són aquelles
en que la síl·laba tònica recau en la
antepenúltima síl·laba.
– Sempre s’accentuen: farmàcia, església,
òliba, superfície
• Quan a una paraula esdrúixola se li
afegeix el sufix –ment, esdevé
sobreesdrúixola.
– Sempre s’accentuen: únicament,
ràpidament

• Les paraules esdrúixoles són aquelles
en que la síl·laba tònica recau en la
antepenúltima síl·laba.
– Sempre s’accentuen: farmàcia, església,
òliba, superfície
• Quan a una paraula esdrúixola se li
afegeix el sufix –ment, esdevé
sobreesdrúixola.
– Sempre s’accentuen: únicament,
ràpidament