1. ELS DIALECTES
GEOGRÀFICS
Material de treball per a 1r de batxiller.
IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz

2. Fes doble clic en la icona i sentiràs tres
cançons corresponents a tres dialectes
geogràfics: el central, el balear i el
valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.
Ací tens les lletres:
► SA XIMBOMBA
(tradicional mallorquina)
► COLLITA DE FRUITS
(Salvat-Papasseit) Jo tenc una ximbombeta
que és molt bona de sonar,
Si la despullava perquè en sa nit fa aixecar
oh, la meva amor! ses dones en camieta
un botó que queia
ja em donava goig Sa ximbomba sona trista,
—ara la bruseta madona, no la sentiu?
això senyal que no teniu
i el cinyell tot pret, aigordent pes ximbombista.
mel rosada i fresca
la sina després: Sa ximbomba ja no sona,
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i al mig de la toia i sa canya que no és bona.
clavellets vermells. I es sonador que la sona
que no la sap fer sonar.

3. ► ELS AMANTS
(Vicent Andrés Estellés)
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles.
És desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats a terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

4. ► Acabeu de sentir tres audicions de
variants estructurals o dialectes geogràfics
més importants de la nostra llengua. Diem
variants estructurals perquè afecten:
 La manera concreta de pronunciar algunes
paraules (variació fonètica).
 El significat d’alguns mots (variació
semàntica).
 La forma d’algunes paraules o la manera de
construir algunes frases (variació
morfosintàctica)

5. ► Aixòens permet identificar l’origen
geogràfic d’una persona mitjançant la
seua manera de parlar. Si en anglés sentiu
que algú diu elevator i subway en
comptes de lift (ascensor) i
underground (metro), podem suposar
que parla el dialecte anglés d’Estats Units i
no el d’Anglaterra.

6. ► Encastellà també passa el mateix. Per
exemple si sentim que algú diu les
paraules següents, de seguida pensarem
que parla un dialecte castellà del sud
(andalús):
 [mu∫ a∫ o], [muhé], o [sine] en comptes de
muchacho, mujer o cine.
 Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en
lo alto de la mesa en comptes de Tengo un
coche muy pequeño o Pon el libro encima
de la mesa.
 Ustedes estáis contentos en comptes de
Ustedes están contentos.

7. ► Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és
parlar malament o parlar una llengua de segona
divisió. Això no és així de cap manera. Tothom
parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la
llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha
ningú que parle la llengua.
► La nostra llengua no és una excepció en aquest
assumpte. També n’hi ha de dialectes.
► Atenent els tres tipus de variacions tenim:

8. 1. VARIACIÓ FONÈTICA:
DIALECTE OCCIDENTAL:
► distinció de a, e àtones: pare [pare],
casa [kaza]
► distinció de o, u àtones: posar [pozar]
DIALECTE ORIENTAL:
► confusió (neutralització) de a, e àtones
en → ´ : pare [par´]
► confusió (neutralització) de o, u àtones
en → u: posar [puzar]

10. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:
► Primera persona del singular del Present
d’Indicatiu
DIALECTE OCCIDENTAL:
► Desinència en –o :
jo canto, jo penso------→NORD-OCCIDENTAL
► Desinència en –e:
jo cante, jo pense ----→VALENCIÀ GENERAL

12. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:
DIALECTE ORIENTAL:
► Desinència en –i :
jo canti, jo pensi --------------------→ROSSELLONÉS
► Desinència en –o [u] :
jo canto [kantu], jo penso [pensu]--→CENTRAL
► Desinència en –∅ :
jo cant, jo pens ----------------------→BALEAR

14. 3. VARIACIÓ LÈXICA:
► OCCIDENTAL ► ORIENTAL
espill mirall
melic llombrígol
corder xai/be
llaurador pagès
fesols mongetes
granera escombra
xic noi
roig vermell
eixir sortir
bes petó

15. Quadre resum del català oriental i el català occidental
DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació fonètica Variació fonètica
► Confusió (neutralització) ► Distinció de a, e àtones:
de a, e àtones en → ´ : pare [pare], casa [kaza]
pare [par´] ► Distinció de o, u àtones:
► Confusió (neutralització) posar [pozar]
de o, u àtones en → U:
posar [puzar]

16. Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma
diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental
Occidental Oriental
telèfon [ te’lEfon] [t ´’l E fun]
Carme [´karme] [´karm´]
Isidre [i’zidre] [i’zidr´]
alcohol [alko’ol] [´lku’ol]
oportú [opor’tu] [upur’tu

17. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació morfosintàctica Variació morfosintàctica
► La primera persona del ► La primera persona del
present d’indicatiu acaba en present d’indicatiu acaba en
o (pronunciat –u), en i, o en Ø: e o en o: jo menge, jo menjo.
jo menjo (jo menju), jo mengi,
jo menj.
► Els verbs incoatius presenten les
formes següents:
► Els verbs incoatius presenten les
formes següents:
Present d’indicatiu: pateix Present d’indicatiu: patix
Present de subjuntiu: pateixi Present de subjuntiu: patisca
► En la seua evolució històrica,
algunes paraules en plural
► En els mateixos casos, aquestes
provinents d’antics mots paraules en plural conserven la
esdrúixols acabats en n, perden n: homines > hòmens
aquesta consonant: homines >
homes

18. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació lèxica Variació lèxica
► Lèxic específic: ► Lèxic específic:
mirall, noi, llombrígol, espill, xic, melic,
xai/ be, pagès, corder, llaurador, roig,
vermell, sortir, eixir, fesols, bes,
mongetes, petó, granera ...
escombra ...

19. CATALÀ OCCIDENTAL:
1. Varietat nord-occidental
3. Valencià general

20. La varietat nord-occidental
S’estén per Andorra, les comarques de
Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó,
sud de Tarragona i el nord de Castelló.

21. 1. La varietat nord-occidental
► Desinència –o en la 1a persona del
present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
► Pronúncia amb una –e final de la 3a
persona del singular d’alguns temps
verbals: ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los
amics.

22. 2. El valencià general
2.1. El valencià septentrional
2.2. El castellonenc
2.3. L’apitxat
2.4. El valencià meridional
2.5. L’Alacantí

23. 2.1. El valencià
septentrional
Es parla als Ports,
l’Alt Maestrat i
el Baix Maestrat.

24. 2.1. El valencià septentrional
Pèrdua de la –r final: anar > anà.
► Manteniment de la –d- intervocàlica en el
sufix –ador: caçador > caçadó.
► Desinència –o en la 1a persona del present
d’indicatiu: jo canto, jo treballo.

25. ► Pronúncia amb una –e final de la 3a
persona del singular d’alguns temps
verbals: ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer,
los amics.
► Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les
desinències –és, -ís: cantés, temés, patís
en comptes de cantara, temera o patira.

26. 2.2. El castellonenc
Es parla a l'Alcalatén, la
Plana Alta i la Plana Baixa.

27. 2.2 El castellonenc
► Canvi en la pronúncia d’algunes
consonants:
► la ts es pronuncia com la tx :
potser >potxer.
► la tz es pronuncia con la tg i la tj :
dotze > dotge.
► Terminació –e per a la 3a persona del
present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que
s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet
d’indicatiu, condicional i imperfet de
subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.

28. 2.3. El valencià
apitxat
Es parla a les
comarques del Camp de
Morvedre, l’Horta,
el Camp de Túria,
la Ribera Alta,
part de la Ribera Baixa i
les ciutats de Gandia i
Xàtiva

30. 2.3. El valencià apitxat
► Ensordiment de la esse sonora
que es transforma en sorda: casa >
cassa.
► Ensordiment de les consonants g, j,
tg i tj que es pronuncien com a tx:
gent > txent, platja > platxa, germà
> txermà.

31. 2.3. El valencià apitxat
► Ús quasi exclusiu del perfet simple:
aní, vinguí, torní.
► Abundància de castellanismes:
*entonces, *después, *adiós, *roïdo.

32. 2.4. El valencià
meridional
Es parla a les comarques de la Safor,
part de la Ribera Baixa, la Costera,
el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià,
la Marina Alta i la Marina Baixa.

34. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL
►Tendència a l’harmonia vocàlica:
tota –a final àtona es pronuncia com la
o oberta tònica anterior (porta>pOrtO)
o com la e oberta tònica anterior
(terra >tErrE).

35. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL
►Dins del valencià meridional s’inclou el
parlar de les localitats de Tàrbena i de
la Vall de Gallinera, que, com a
conseqüència de l’expulsió dels
moriscos l’any 1609, van ser
repoblades per mallorquins al segle
XVII i en mantenen alguns trets, com
ara l’article salat : es=el, sa=la, es
cotxe, sa cadira.

36. Per terres de moriscos

37. 2.5. L’alacantí
Les comarques de l’Alacantí,
el Baix Vinalopó i
les Valls del Vinalopó

38. 2.5. L’alacantí
►També és dóna l’harmonia vocàlica.
►Pèrdua sistemàtica de la -d-
intervocàlica: roda > roa.
►Supressió de la –r final: cantar >
cantà.
►El diftong –ou s’obri en –au: pou >
pau.

39. 2.5. L’alacantí
► Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ací.
► Utilització de la forma astò en lloc d’açò.
► Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de
hi ha.
► Abundància de castellanismes: llevar (portar).
► Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre,
coneixtre

40. CATALÀ ORIENTAL
► La varietat septentrional o
rossellonés
► La varietat central
► La varietat balear
► L’alguerés

41. 1. La varietat septentrional
o rossellonés
Es parla a les comarques
de la Catalunya Nord, les
quals passaren a dependre
de l’estat francés l’any
1659 en virtut del Tractat
dels Pirineus.

42. 1. La varietat septentrional o
rossellonés
►A més a més de la neutralització de les
vocals àtones, i de la 1a persona del present
d’indicatiu en –i.
► Pas de la o tancada a u: mosca > musca

43. ► Caiguda de la –a final dels esdrúixols:
família > famili.
► Negació amb pas, sense no : vindré pas
avui.
► Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de
vila), veire (got) i gal·licismes: buata
(caixa) muleta (truita) bolanger (forner)...

44. 2. La varietat central
És, juntament amb el valencià, el
parlar de més pes demogràfic,
econòmic i polític i el de més
vitalitat. S’estén per les comarques
de Girona, Barcelona i nord de
Tarragona.

45. 2. La varietat central
►A més a més de la neutralització de les vocals
àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu
en –o [-u]. : parlo >parlu
► Desinències del present de subjuntiu en –i : digui,
escolti
► Possessius femenins amb v: meva, teva, seva.
► Iodització: abella > abeia, ull > ui .
► Gran nombre de castellanismes.

46. 3. La varietat balear
Es parla a les illes de
Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera,
les quals foren
repoblades durant el
segle XIII per parlants
de la varietat oriental.
És, amb l’alguerés, el
dialecte més
diferenciat de tots, a
causa del seu
aïllament geogràfic.

47. 3. La varietat balear
► L’articlesalat: derivat del llatí IPSE, IPSA,
IPSUM: es, sa, es, ses, so. Es cotxe, sa
taula.
► Caiguda de la –a final dels esdrúixols:
família > famili.
► Iodització: abella > abeia.
► Desinències –am, -au: cantam, cantau
► Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica),
moix (gat), ca (gos), doblers (diners)

48. 4. L’alguerés
A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi
va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per
repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la
llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.

49. 4. L’alguerés
► La1a persona del present d’indicatiu
desinència –Ø: jo cant, jo pens.
► Formes de l’imperfet d’indicatiu en –
eva(creieva), -iva (colliva).
► Arcaismes:gonella (faldilla), llong
(llarg), ver (veritat).
► Sardismes i italianismes: assai (prou)