SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 2
Baixar para ler offline
LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEVA CLASSIFICACIÓ
Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció,
l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques son, doncs, la
matèria primera de la Història.
La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu
origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la
intencionalitat (si la tenen), etc.
Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts
secundàries, indirectes o historiogràfiques.
A. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se esta investigant. Són testimonis
de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població,
articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
B. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està
estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els
manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts
secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.
Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:
a) Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o
secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials,
memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i
assajos de l’època, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres
treballs dels historiadors.
b) Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es
mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic,
demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen
habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
c) Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la
pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els
còmics, etc.
d) Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen
un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o
llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seva
realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics)
(expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen
l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
e) Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes,
armes, objectes decoratius, ...): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre
diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els
costums, els gustos i les modes.
f) Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports.
L'entrevista és la font mes habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes
de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.
Segons la seva temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre
algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art),
poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars...
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques
o legislatives.
Finalment, pel que fa a la seva intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són
exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats
articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que
si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives
tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticalsguest24e58c
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominaltorrascat
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesannaasiscar
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesngt1776
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES ROMÀNIQUESLES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES ROMÀNIQUESsaraimonica
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 

Mais procurados (20)

Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
 
Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES ROMÀNIQUESLES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 

Semelhante a Les fonts històriques i la seva classificació

Semelhante a Les fonts històriques i la seva classificació (13)

Esquema: Fonts historiogràfiques.
Esquema: Fonts historiogràfiques.Esquema: Fonts historiogràfiques.
Esquema: Fonts historiogràfiques.
 
Les fonts i la història 2
Les fonts i la història 2Les fonts i la història 2
Les fonts i la història 2
 
Sistema d'examen
Sistema d'examenSistema d'examen
Sistema d'examen
 
Què és la història
Què és la històriaQuè és la història
Què és la història
 
Presentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meuPresentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meu
 
COMENTARI DOCUMENTS HISTÒRICS
COMENTARI DOCUMENTS HISTÒRICSCOMENTARI DOCUMENTS HISTÒRICS
COMENTARI DOCUMENTS HISTÒRICS
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Pauu 2013 14
Pauu 2013 14Pauu 2013 14
Pauu 2013 14
 
Anàlisi texts històrics
Anàlisi texts històricsAnàlisi texts històrics
Anàlisi texts històrics
 
Comentari de Text
Comentari de TextComentari de Text
Comentari de Text
 
Les pistes del passat
Les pistes del passatLes pistes del passat
Les pistes del passat
 
La historiografia romana
La historiografia romanaLa historiografia romana
La historiografia romana
 
Què és la història.doc
Què és la història.docQuè és la història.doc
Què és la història.doc
 

Mais de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Mais de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Les fonts històriques i la seva classificació

  • 1. LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEVA CLASSIFICACIÓ Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques son, doncs, la matèria primera de la Història. La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc. Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques. A. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se esta investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana... B. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries. Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en: a) Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de l’època, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors. b) Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics. c) Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc. d) Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seva realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts). e) Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, ...): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes. f) Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font mes habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries. Segons la seva temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art),
  • 2. poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars... Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques o legislatives. Finalment, pel que fa a la seva intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.