Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2023. Volum 2/3.

Edita
Associació Cultural Falla la Vila
Coordinació general
Albert Llueca i Belén Martínez
Equip de redacció
Aitor Muñoz, Patricia Gonzàlez, Óscar López, Neus Graullera, Maria Sanchis, Mariam Galarza,
Natalia Asensio
Portada
Jordi Sanhermelando i Laia Arnau
Maquetació
Yogur de Fresa
Fotografíes
David Gimeno, Neus Graullera
Dipòsit legal
V-216-2015
Justificació de tirada
400 exemplars
Agraïments
Ferran Martínez, faller.
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià
de l’any 2023.
Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres | www.lletresfalleres.info
Aquest llibret ha estat revisat pel Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt.
L’Associació Cultural Falla La Vila no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors.

1ª Edició
A.C. FALLA LA VILA
Diccionari
per a falleres

23
Albaes
Peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador
i interpretada per un cantador, generalment amb acompanyament de tabal i dolçaina,
a la nit o a la matinada davant de la casa d’algú que es vol homenatjar. Nit d’albades.
Apuntà
Una vegada passada la setmana gran de les Falles, les comissions falleres celebren l’Apuntà,
que és l’acte en què tots els fallers i falleres tornen a inscriure’s com a membres d’una
comissió i qui vol apuntar-s’hi per primera vegada pot fer-ho. És el primer dels actes
del nou exercici faller.
A propòsit
És una peça de teatre de curta duració, dedicada o escrita ‘a propòsit’ d’un tema concret,
circumstància o esdeveniment la qual se sol representar en les presentacions falleres.
Arreplegà
És l’acte en què la comissió passa per les cases i els comerços del barri i es demana la voluntat
perquè ajuden econòmicament en la festa.
Artistes fallers
Són els artistes que s’encarreguen del disseny dels monuments fallers. Durant l’any, treballen en
els seus respectius tallers i durant la Plantà i els dies previs traslladen els monuments
i els ninots que els componen a les seues ubicacions definitives on es cremaran.
Existeix un Gremi d’Artistes Fallers que aglutina molts d’aquests artistes i tallers.
DICCIONARI PERAFALLERS
LletraA

24
Arxiu
Lloc on es guarda tota la història de la falla.
Assemblea general
On es decideixen totes les coses.
A

27
Lletra B
Banda de música
La música és molt important en les Falles. Pràcticament tot el dia s’escolten bandes de música
pels carrers de València i altres localitats on se celebra la festa, tocant tant peces
típiques falleres com versions de cançons de moda. Les falles que organitzen despertà,
solen comptar amb músics que acompanyen els fallers en tan matinera activitat;
en les cercaviles que tenen lloc al matí també; i en altres actes, com la recollida de
premis o l’Ofrena de Flors, tampoc poden faltar. Són habituals les bandes de música,
però també se senten pels carrers els instruments tradicionals tabal i dolçaina.
Banda o distintiu faller
És el distintiu que marca la representació de la falla. Com a distintiu únic de les falleres
majors serà la tradicional banda confeccionada en cinta amb els colors de la bandera
d’Espanya.
I per a la cort d’honor, la senyera valenciana, havent-se de brodar l’escut i el nom de la comissió
en la part superior de les respectives bandes, podent al seu torn portar brodat l’escut
de la població on estiga situada la falla.
Blusó
Peça de roba identificativa de cada falla.
Bombeta(també anomenada cebeta).
És l’article pirotècnic dels infants. Conté una quantitat reduïda de pólvora embolicada en paper
que esclata quan es llança amb força a terra.

28
Borumballa
La borumballa és un fragment de material residual en forma de llenca o làmina corbada o espiral
que es desprén emprant un ribot o altres eines, com ara una garlopa o una broca,
en fer treballs d’aplanament, raspallatge, desbastatge o perforació, sobre fusta.
Se sol considerar un residu de les indústries de la fusta, però té aplicacions variades.
Bunyol
El bunyol és el dolç de farina, aigua i rent, en forma de rosca, foradat al centre i fregit amb oli
que acostuma a acompanyar el xocolate. N’hi ha de vent, de figa..., però els més típics
són els de carabassa i, encara que molts els han substituït pels xurros o les porres,
no pot haver-hi una xocolatà fallera sense bunyols. Les bunyoleries al carrer,
obertes fins ben entrada la nit o fins i tot algunes 24 hores, són indicatiu que
la setmana fallera s’acosta.
Bunyol d’or
Però a banda del bunyol per a menjar, en el món faller existeixen més tipus de bunyols.
Són unes insígnies que llueixen les falleres en la banda i els fallers en les solapes
de la indumentària fallera i que determinen l’antiguitat de cada membre. Al cap
de dos anys de ser membre de la falla s’atorga el bunyol de coure i el reconeixement
va en augment, passant pel d’argent, or, or amb fulles de llorer i, el més desitjat,
el bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer. Cada any en la comissió compta diferent
si s’és part de la junta directiva de la falla o no.
B

31
Lletra C
Canterella
És un tro molt fort que es dispara al final de la traca. Estrictament, una canterella és un cànter
menut i no se sap com és que ha acabat donant nom a aquest tro.
Carcassa
És qualsevol artifici pirotècnic que, llançat des d’un canó, esclata en l’aire i produeix efectes
visuals i sonors. La carcassa és, genèricament, la part interna d’una cosa, que sosté
la resta. Segons Coromines, el mot va arribar al català provinent del francés. El cas és
que a final del segle XVII ja hi ha algun document que esmenta un projectil incendiari
anomenat així.
Coet
Consisteix en un canut ple de pólvora que, quan s’encén, llança tot de partícules en ignició
que generalment al final esclaten. Com que és un nom molt genèric, en trobem
diverses variants, com ara el coet de vareta. Però n’hi ha dos amb entitat pròpia:
el coet tronador (o, simplement, tronador), que és un coet molt sorollós; i el coet
borratxo, amb una metxa en un extrem i un tronador en l’altre, que una vegada encés
es mou a l’atzar propulsat de manera intermitent. El mot coet és derivat de coa (‘cua’),
i ja el trobem documentat a mitjan segle XV, però probablement era emprat de molt
abans. És una paraula exportada: del català, coet va passar a l’aragonés, i de l’aragonés
al castellà, segons Coromines.
Corretraca
O traca correguda. Heus ací un neologisme, un mot inventat recentment que encara no registra
cap diccionari. És una gran traca que recorre uns quants carrers d’una població. És un
mot compost amb el verb corre (imperatiu), seguit de l’element que acuita la gent.
És format per analogia amb correbou, correfoc i correcames (que és justament un coet
que corre arran de terra).

32
Casal
És el punt de reunió dels fallers i les falleres, el local, la seu. Normalment en la setmana fallera,
la comissió es trasllada a un envelat prop del casal per a poder ampliar l’espai i rebre
més quantitat de gent i el casal es queda com a magatzem o un lloc d’ús privat.
Cavalcada
Les cavalcades són desfilades que es fan pel carrer i en les Falles tenim la Cavalcada del Ninot,
que recorda la recollida del Ninot de l’Exposició del Ninot per part de cada comissió.
En aquesta cavalcada, la Junta Central Fallera tria deu comissions que es disfressen
i amenitzen els carrers del centre de la ciutat els dies previs a la setmana fallera.
Com a colofó, una mascletà de colors a la plaça de l’Ajuntament de València.
Comissió
La comissió fa referència al grup de fallers i falleres que componen una falla, tant menuts com adults.
Corbatí
El corbatí és un llacet brodat amb el nom dels principals representants de la comissió,
normalment la fallera major, la fallera major infantil i el president infantil, que penja
de l’estendard de la falla com a record del seu regnat.
Cordà
Rastre de coets subjectes a una corda que va penjada de banda a banda del carrer i que es fan
esclatar un darrere l’altre. La cordà més coneguda és la de Paterna, que enguany s’ha
celebrat des de la plaça de l’Ajuntament de València. És una rastre (o rastellera)
de coets subjectats a una corda penjada de banda a banda de carrer; aquests coets
es fan esclatar l’un darrere l’altre. Per extensió, també s’anomena cordada la disparada
o llançament de coets, generalment en un carrer o una plaça.
Lletra C

33
Cort d’honor
La cort d’honor de la fallera major d’una Falla està formada per totes les dones i senyoretes que
pertanyen a eixa comissió fallera. Hi ha una cort d’honor i una cort d’honor infantil
(formada per les xiquetes) i acompanyen les falleres majors en els actes oficials de la
Falla com són la presentació, l’ofrena, passacarrers, etc. Les corts d’honor de la fallera
major i fallera major infantil de la FJFS estaran formades per una fallera representant
de cadascun dels sectors per a cadascuna d’elles, més dues aportades per cadascuna
de les falleres majors.
Cremà
L’acte amb què finalitza un exercici faller. Fa referència a la crema del monument faller, tant
l’infantil com el gran. Els representants de la comissió, presidents i falleres majors,
es fan càrrec de botar-li foc el dia 19 de març a la nit amb una bengala o amb sistemes
electrònics més sofisticats en el cas d’algunes falles d’Especial. El foc purificador posa
el punt final a l’any faller i dona la benvinguda al nou exercici faller.
Crida
Si la Cremà és l’últim acte d’un exercici faller, la Crida representa l’inici dels dies grans de Falles.
AValència capital se celebra l’últim diumenge de febrer, a les 19.00 h. Les Torres
de Serrans són el punt de trobada perquè totes les comissions escolten com
la fallera major i la fallera major infantil de València donen la benvinguda a les
Falles. L’alcalde de la ciutat els dona les claus de València i, al crit de “valencians,
valencianes, gent de tot el món, ja estem en Falles!”, conviden a viure la festa.
A Sagunt cada any se celebra en un lloc diferent i sol coincidir una setmana abans de la ciutat
de València.
Lletra C

34
C
Crítica
Textos dels cartell de la falla. Una de les característiques de les falles més coneguda i alhora més
escassa és la sàtira. En efecte, hui dia la sàtira (és a dir, la crítica cap a alguna cosa
o algú en forma de burla) és relativament poca en comparació amb altres tipus
d’humor que es poden trobar en les falles. La raó d’això és que, a pesar que la falla va
nàixer amb ella, als poders públics no els solia fer gràcia i per això les han intentades
minimitzar al llarg de la història; a més, els premis al monument fomenten la qualitat
artística sobre la sàtira, convertint moltes vegades aquesta en “humor blanc” (és a dir,
el que no molesta a ningú, o almenys això es pretén).

37
Lletra D
Despedida
Acte on les falleres majors de l’any anterior s’acomiaden del seu mandat.
Despertà
Aquest acte se celebra de bon matí, normalment els dies centrals de Falles, per a convidar
el barri a unir-se a la festa. Part de la comissió va pels carrers de la demarcació
i tiren masclets i trons de bac per a, literalment, despertar el veïnat. No hi ha cap
dubte de l’origen i el significat d’aquest mot. És una cercavila amb banda de música
i llançament de coets que recorre els carrers a primera hora del matí els dies de festa.
El sufix -ada (reduït a -à en els parlars del País Valencià) el retrobem en mascletada,
passejada, cordada…
Dolçaina i tabal
Instruments que acompanyen la festa en molts dels actes. Si no hi ha banda de música,
almenys hi ha un dolçainer i un tabaler, ja que la música és fonamental en qualsevol
moment faller. Per descomptat, la música és clau en l’Ofrena o en els passacarrers,
però també cada vegada que les falleres majors ixen de casa o entren al casal a l’inici
de qualsevol acte.

41
Eixida (també anomenada coet de canya i volador)
És un dels artificis importants: un canó resistent ple de pólvora i unit a l’extrem d’una canya
que, quan s’encén, puja a gran altura, esclata i produeix un tro o una llum de color.
Joan Coromines parla d’aquesta accepció en el diccionari etimològic. Parteix del
significat de ‘fet de posar-se en marxa’ i afegeix: «d’on pot passar al coet de senyal que
permet aquesta partida: en les curses populars que fan la gent de l’Albufera “tiren una
eixida i totes les barques arranquen”». Aquest, doncs, podria ser l’origen del nom del
coet. Una eixida grossa és un coetó, element pirotècnic molt conegut al País Valencià.
Com a mostra, heus ací el començament de l’himne a la cordada de Paterna: ‘Foc,
foc i foc!,/ en l’últim diumenge d’agost,/ entre coets, femelletes i coetons,/ els hòmens
de Paterna/ fan la millor cordà del món.’
Elecció
Acte d’elegir les falleres majors de les poblacions o de les comissions falleres.
Esclafit
És un soroll sec, agut i sobtat, produït per un tret, un esclat, un coet. Ha servit de base per
a construccions com ara pegar un esclafit (‘rebentar, esclatar’) i d’esclafit i fona
(‘que no és de fiar’). Coromines diu que esclafar i esclafir són variants d’una mateixa
base onomatopeica (sklaf) amb el sentit d’‘aplanar d’un cop violent’ o ‘produir un
esclat que detoni bruscament i amb força’.
Entrada de la murta
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare
de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes
des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva
religiosa o profana.
Lletra E

42
Envelat
Construcció provisional a l’aire lliure, coberta i tancada amb veles, que serveix de sala de ball o
per a altres espectacles populars i que normalment les comissions col·loquen durant
els dies de Falles per a poder donar cabuda a tota la gent que reben: falleres, falleres,
amistats, familiars i veïnat.
Espardenya
Calcer de sola de cànem trenat, d’espart o de jute. Les que acompanyen la indumentària fallera
acostumen a ser de careta, és a dir, amb la puntera i el taló de tela amb dues vetes que
es lliguen al turmell.
Espolí
L’espolí és un teixit de seda elaborat de forma artesanal amb flors escampades i entreteixides a
manera de brodats. El color de l’espolí és el secret millor guardat.
Estendard
És la bandera que identifica una comissió, amb l’escut brodat i els corbatins de les falleres majors
i els presidents penjant. És la senya d’identitat que obri qualsevol passacarrer, tant
per a desfilar pel barri com per a anar a l’Ofrena o a arreplegar qualsevol premi. Ser el
portador d’aquest estendard és un honor en la comissió.
Els premis que reben les comissions, tant pels monuments com pels llibrets o altres categories,
tenen forma d’estendard i els llueixen durant la setmana fallera al carrer i la resta de
l’any, al casal. Aquest estendard ve acompanyat també d’una recompensa econòmica.
Lletra E

43
Estoreta
A qui no li sona això de: “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, del tio Pep…?”. És
la cançoneta que des de final del segle XIX cantaven els xiquets i les xiquetes que,
amb una estoreta, anaven amuntonant els trastos vells que el veïnat els donava per a
cremar la nit de sant Josep. La Falla de l’Arbre va recuperar aquesta tradició a què Junta
Central Fallera donà suport i que hui en dia perdura com un acte previ a la setmana
fallera, en què els menuts de les comissions es reuneixen a la plaça del Carme de
València o en altres localitats a cantar i interpretar la cançó.
Exaltació
Acte on un mantenidor presenta i exalta a les falleres majors, a Sagunt se realitza al Teatre Romà.
Exposició del Ninot
Poc més d’un mes abans de març s’instal·la l’Exposició del Ninot, en què totes les comissions
porten un ninot de la seua falla, tant de la major com de la infantil. I allà romandran els
dos perquè el públic vote quin és el ninot que més li agrada i així triar el ninot indultat.
Explicació i relació
Text que s’integra al llibret on està explicat el monument que es planta.
Lletra E

47
Lletra F
Faena
El de faena és el vestit de valenciana que s’usa per a actes de diari, en què no cal anar
empindongats amb les millors gales. També se’l coneix com a vestit d’horta.
Va acompanyat del mateix tipus de pentinat, però només amb un monyo i pinta
i es pot prescindir dels rodets.
Falla
Fa referència tant al monument faller com a la comissió composta per fallers i falleres.
Fallera major
És la màxima representant de la comissió, i se’n tria una d’infantil i una d’adulta.
Falles de Sagunt
Les falles de Sagunt, expressió viva i popular, són festes d’origen artesanal, sorgides
i perfeccionades, a través del temps, pel poble valencià, com a manifestació artística,
cultural i satírica expressada en els seus monuments fallers amb la singular plantà,
exposats en els carrers i places com a expressió festiva singular. Dimanen
de la voluntat d’un grup de persones, i tenen com a nexe comú la celebració
tradicional de les festes que li són pròpies, desenvolupades durant el denominat
“exercici faller” i que comprén des del 20 de març al 19 de març de l’any següent,
i acaba amb la tradicional cremà. Per tradició i pel seu propi origen, la celebració
dels festejos fallers es realitza en honor del patriarca sant Josep, de manera que les
festes falleres de Sagunt, per la seua importància i repercussió, han aconseguit la
consideració de Festa d’Interés Turístic Autonòmic el 16 de març de 2007, per part de
la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana. Declarades FESTA D’INTERÉS
TURÍSTIC NACIONAL en el BOE del 30.12.2013 per la Secretaria d’Estat de Turisme
del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, poden aspirar a qualsevol altre títol
que els done major realç

48
Faura
És una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre,
dins la comarca de les Valls. Segons el cens de 2014, la localitat compta amb 3.556
habitants (INE). És la seu administrativa de la Mancomunitat de les Valls. I que
des de 1995 se planten falles.
Federació Junta Fallera
de Sagunt
La Junta Fallera de Sagunt s’ha constituït en una FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS
FALLERES, denominada FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT, d’ara en avant
FJFS, i composta per les falles actualment integrants de l’anterior Junta Fallera de
Sagunt, a la qual es podran adherir aquelles altres noves falles de Sagunt i comarca
que es constituïsquen i voluntàriament així ho decidisquen, amb l’aprovació prèvia
de la Mesa de Presidents.
Femelleta(o femella)
És un coet borratxo utilitzat en les cordades, amb coetons en l’interior que s’encenen quan
esclata el primer.
F

51
Lletra G
Geperudeta
És el nom afectuós amb què s’assigna la Mare de Déu dels Desemparats —també coneguda
com la Maredeueta—, patrona del Regne de València, a qui els fallers i les falleres
fan una ofrena floral cada exercici faller. Aquest nom es deu a la inclinació de l’esquena
en estar mirant cap avall, ja que sembla que tinga una lleugera gepa. Com a curiositat,
la figura de la Geperudeta que protagonitza la plaça de la Mare de Déu en l’Ofrena es
girà lleugerament perquè mirara tant les comissions que arriben pel carrer de Sant
Vicent com les que arriben pel carrer de la Pau, atés que sembla que anteriorment
estava girada per a mirar els que arribaven només pel carrer de Sant Vicent.
Germanor
Afecte, unió, fraternal. Esperit faller.
Gilet
El municipi està situat en la província de València, en la comarca del Camp de Morvedre, i inclòs
així mateix en la subcomarca de la Baronia. Està enclavat en el SE de la Serra Calderona
al costat de la conca del riu Palància.
L’extensió del terme és de 11.3 Km2, situat a 100 m. sobre el nivell del mar i a una distància de
30 Km. de València i a 6 Km. del nucli de Sagunt, la qual cosa indica la seua situació
privilegiada estant situat entre muntanyes però al mateix temps molt prop del mar.
Actualment compta amb uns 2500 habitants, havent experimentat un gran augment en els últims
quatre anys a causa de la proximitat a València i Sagunt i a l’excel·lent comunicació per
carretera amb estos dos, sent el poble de la subcomarca de La Baronia que ha presentat
un augment més significatiu i trobant-se actualment en plena expansió pel que fa
a població i a construcció de noves vivendes.
Des de fa 50 anys se planten falles en la plaça de l’Estrella.

52
Globotà
Si alguna vegada escoltes aquest terme, és una manera segura i divertida d’introduir els menuts
en el món de la mascletà. Consisteix a unflar molts globus que després els xiquets
i les xiquetes de la comissió exploten per a aconseguir fer un soroll rítmic, com les
millors pirotècnies.
G

55
Lletra J
Ja estem en Falles!
És el crit que la fallera major de València usa en cada Crida per a donar la benvinguda a les Falles.
Mentre ho diu, les comissions falleres alcen els estendards com a símbol d’eufòria
i de benvinguda conjunta de la festa.
Joia
És una peça ornamental a conjunt amb les arracades i el collar, que sosté les manteletes al pit de la
fallera. Enguany, una de les falleres majors de València portarà una càmera a la joia per
a retransmetre la cremà de la seua falla. És una iniciativa de la marca d’arròs La Fallera
per a poder gaudir d’aquest acte des de qualsevol part del món.
Junta Central Fallera
És l’organisme que regula i coordina la festa de les Falles a la ciutat de València. De l’entitat
depenen les comissions falleres de la capital valenciana, Burjassot, Mislata, Xirivella
i Quart de Poblet. Encara que les entitats falleres de les diferents localitats tenen
autonomia pròpia, exerceix la funció de coordinadora d’algunes Juntes Locals Falleres
en les diverses poblacions on se celebra aquesta festa i també és responsable de la
gestió i lliurament de recompenses falleres en aquestes localitats.
La Junta Central Fallera es creà el 1939 i substituí el Comité Central Faller, que datava del 1928.
Compta amb un president electiu, i des de 1944 també d’una presidència que depén
de l’Ajuntament de València. Té la seu en l’edifici adjunt al Museu Faller, davant de la
Ciutat de les Arts i les Ciències. La Junta Central Fallera s’encarrega, entre altres coses,
de fer l’elecció de la fallera major de València, de triar les millors falles de totes les
categories, així com d’organitzar els actes centrals de la festa, com l’Ofrena de Flors
a la Mare de Déu dels Desemparats.

59
Lletra L
Llibret
No és un llibre menut, és el programa de festes de cada comissió, que a més inclou publicitat dels
negocis del barri i també el nom de tots els membres de la comissió. A més, fa un repàs
de les activitats de l’any i inclou un poemari dedicat a les màximes representants de la
falla. Cada any hi ha un concurs de llibrets que premia els millors dissenys i continguts.
Lletres falleres
Col·lectiu que treballa per la cultura fallera.
Loteria
Com es finança la festa.

63
Lletra M
Masclet(també anomenat mascle o morteret)
És un canó curt de ferro que es carrega de pólvora i que es fa servir per a disparar trons molt
sorollosos en les festes populars. L’origen del mot és indubtablement l’analogia de
l’objecte amb el membre viril. Diu el diccionari d’Alcover i Moll que al segle XV ja hi
ha documentat el mot mascle per a referir-se a un ‘canó de bombarda o d’altra peça
d’artilleria’. Els masclets es poden fer servir solts. Però també s’anomena masclet
l’embolcall de paper ple de pólvora que es fa servir en les mascletades (o disparades).
És un llançament successiu i molt sorollós de masclets (o uns altres elements
pirotècnics), organitzat rítmicament en ascens. És una evolució de la traca, amb la
diferència que, en compte de trons, és compost de masclets, molt més potents,
que retrunyen a terra. La mascletada prové del món de les Falles de València,
on inicialment es disparava el dia de Sant Josep, com a culminació de les festes.
Actualment, se’n disparen dinou: de l’1 al 19 de març.
Morter
És el tub on es col·loca la carcassa per llançar-la. El morter original era el de cuina; més endavant
–per l’analogia amb la forma còncava– es va aplicar a la peça d’artilleria. Un morteret,
com hem dit més amunt, és un mot sinònim de masclet.
Mascletà
Cada dia entre l’1 i el 19 de març a les 14.00 h es dispara una mascletà a la plaça de l’Ajuntament
de València, i cada vegada l’ofereix una pirotècnia diferent. L’acte, que reuneix milers
de persones, comença al crit de la fallera major: “Senyor pirotècnic, pot començar la
mascletà!”, i pocs minuts després les ovacions del públic esclaten fins que l’acte conclou
amb el pirotècnic que puja al balcó de l’ajuntament a rebre l’enhorabona per part de les
falleres i també dels espectadors que des de davall l’ovacionen. També hi ha mascletaes
pels diferents barris, a menor escala, contractades per les comissions falleres.
Enguany, amb les mesures de seguretat per la pandèmia, és imprescindible assistir amb mascareta
i es recomana no beure ni fumar per tal de no llevar-se la mascareta en cap moment.

64
M
Mocador
Peça de roba dels homes.
Museu faller
Museu que exposa totes les figures de les falles que es van salvar de la crema.

67
Ninot
Un ninot és qualsevol de les figures que componen un monument faller i que es cremen la nit
de sant Josep en l’acte de la Cremà. Cada ninot forma una escena amb una temàtica
concreta, però amb un fil conductor global, normalment amb un discurs satíric.
Ninot indultat
D’entre totes les falles que es trien només dos ninots que s’escapen de les flames, un d’una falla
gran i un altre d’una falla infantil. També els màxims representants de cada comissió
trien un ninot per a endur-se a casa com a record del seu regnat.
Nit del Foc
Cada nit de Falles hi ha un espectacle de focs d’artifici en l’antic llit del riu Túria. La nit del 16
de març a mitjanit i la nit del 17 de març a la 1.00 es dispara un castell, però és la nit
del 18 de març, a la 1.30 h, la que es coneix com la Nit del Foc, la nit més especial
d’entre tots els espectacles de castells de foc.
Nominació
Acte on les comissions nominen les seues futures falleres majors.
Lletra N

71
Ofrena
Si preguntes a qualsevol faller o fallera, et dirà que aquest és l’acte més emotiu de tots.
Consisteix a portar flors a la Mare de Déu dels Desemparats, que es troba a la plaça
de la Mare de Déu de València. Les comissions van a peu fins a aquest punt de manera
organitzada entre els dies 17 i 18 de març i accedeixen a la plaça pel carrer de Sant
Vicent o pel carrer de la Pau, això depén de la procedència de la comissió. Amb els
rams, els vestidors creen un mantell floral amb un dibuix diferent cada any, fet de
clavells de color blanc, roig i rosa.
Lletra O

75
Paella
Plat típic valencià que es guisa en una paella plana i de dos anses, elaborat bàsicament amb carn,
llegums, verdura i arròs, que es cou en caldo fins que queda eixut. Anar de paella.
Fer una paella.
Passacarrer
Fa referència a la desfilada pels carrers del barri abillats amb els vestits fallers i acompanyats
de música. L’acte s’inicia arreplegant la fallera major i la fallera major infantil de cada
comissió en les seues respectives cases. Quan ixen de casa, una traca, la música
i els aplaudiments per part de la comissió i el veïnat els dona cada dia la benvinguda.
Patrimoni de la Humanitat
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) indica
que el Patrimoni Cultural no es limita a monuments o col·leccions d’objectes
tangibles. Abasta, a més, l’àmbit relacionat amb les tradicions o expressions que
actuen com a nexe d’unió intergeneracional. Així, aquestes pràctiques o costums
culturals que han estat heretades dels nostres avantpassats seran, alhora, transmeses
als nostres descendents si es realitza un bon treball de protecció i difusió.
La UNESCO, a més, considera el patrimoni cultural immaterial com un important factor del
manteniment de la diversitat cultural, enfront del procés de globalització que avança
cada dia a passos gegants. En aquest sentit, les tradicions orals, arts de l’espectacle,
usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatives a la naturalesa
i l’univers, o sabers i tècniques vinculades a l’artesania tradicional serien part del
nostre patrimoni cultural immaterial.
L’organització assenyala les Falles com a una festivitat o tradició que celebra l’arribada de
la primavera, i fa referència als problemes socials actuals de forma satírica.
Pas doble
Marxa militar al compàs de la qual la tropa pot avançar al pas ordinari.
Lletra P

76
Pinta
Les pintes que decoren els pentinats de les falleres poden ser daurades, platejades, de ruteni…
i amb diferents dibuixos depenent de la indumentària. Hi ha pintes grans per al
monyo de darrere i n’hi ha de menudes per als rodets.
Piula
És un petard de poca potència, tot i que Coromines diu que és ‘petit, però molt estrident’.
En parla el baró de Maldà (1746-1819): ‘No se permeté dispars alguns, tant de trons,
com de piules, escopetades i molt menos mascles.’ Coromines conjectura que el mot
piula no nasqué ‘purament de la idea del xisclar estrident dels ocells, sinó per una
espècie de síntesi amb l’antic viular, “tocar la viola”‘. Explica també que va passar
d’Alacant a Múrcia i a Andalusia, on encara perviu. Aquesta paraula fins i tot va donar
nom a una revista que va nàixer i morir el 1916.
Pirotècnia
És l’empresa que s’encarrega de muntar l’espectacle pirotècnic i que hores abans nuga cadascun
dels masclets que després sonaran en la mascletà a un ritme molt determinat. Pots
consultar el calendari de les pirotècnies que dispararan a la plaça de l’Ajuntament ací:
Plantà
És l’acte durant el qual tots els ninots que componen una falla ixen al carrer i s’exhibeixen
perquè el veïnat, els turistes i la mateixa comissió els gaudisquen. La Plantà ha de
finalitzar abans que el jurat passe a avaluar el monument. Hi ha la Plantà de la falla
infantil, entre la nit del 14 i el matí del 15 de març, i la Plantà de la falla gran, la nit
del 15 de març. Cada monument pertany a una secció i les d’Especial, entre altres
seccions, comencen la Plantà molt abans de la data indicada, ja que necessiten grues,
molt de personal i temps per a arribar a estar enllestides la data que toca.
Lletra P

77
Playbacks
Actuació en què se simula cantar o interpretar una peça prèviament gravada.
Pleitesia
Pleitesia o l’homenatge de cadascuna de les comissions serà de 7 falles i un màxim de 4
delegacions afegides més, distribuïdes de la manera que estime oportuna la comissió
(falles, gaiates, cases regionals, etc.).
Presentació
Una presentació fallera és l’acte per mitjà del qual una comissió fallera presenta a tot el món
les seues falleres majors i cort d’honor. L’acte se sol fer en un teatre i les falleres es
posen per a eixe dia les seues millors gales. Habitualment se sol fer un “A propòsit”
o obra curta de teatre, després es fa la presentació en si mateixa i per a finalitzar
diferents playbacks on participen des dels xiquets més xicotets de la comissió fallera
fins els més majors de la falla. Una presentació sol portar mesos de treball ja que
generalment és la mateixa comissió fallera la que s’encarrega de la coreografia,
fer-se el propi vestuari, fer els decorats, etc. Hi ha moltes presentacions de
gran qualitat artística i són també moltes les que participen en un concurs de
presentacions organitzat per la Junta Central Fallera.
President o presidenta
És el màxim representant de la comissió, tant adulta com infantil, amb el president infantil.
És molt habitual que les falleres majors canvien cada any, però el president
o la presidenta acostuma a estar períodes de temps més llargs en el càrrec.
És el responsable de totes les decisions durant la junta directiva de cada comissió.
Lletra P

78
P
Proclamació
Acte on s’imposa la banda fent oficial la fallera major.

81
Remat
En lèxic faller, s’anomena «remat» la part central i de més volum d’una falla. Sol representar el
tema o lema del monument, i la mida pot ser de dos a tres metres en les falles infantils,
o de quatre a vint metres en les grans. Pot constar d’una o diverses figures i, a banda
de la grandària i de l’acabat, és valorat per la perícia de l’artista per a crear equilibris
complexos, per la qual cosa està subjecte a caigudes pel propi pes o per l’oratge.
Rodet
Roll de monyo que cobreix les orelles i que es decora amb uns ganxos i unes pintes. S’usa per
a acompanyar el monyo de darrere amb el vestit de valenciana.
Lletra R

85
Sagunt
També anomenada Morvedre és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca
del Camp de Morvedre.
El municipi té dos nuclis principals: el nucli històric de la ciutat, a les faldes del castell i del teatre
romà; i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme
municipal compta amb 65.278 habitants (INE 2017) repartits entre els 5 quilòmetres
que separen la platja de l’antic castell romà, dels quals la majoria
(prop de 40.589, segons INE 2016) viu en el nucli costaner anomenat Port de Sagunt.
També es comptabilitzen altres quatre nuclis més de menor entitat: l’Almardà,
El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
Se planten falles des de 1927.
Saragüells
Quan un faller va vestit amb saragüells, porta uns pantalons amples i curts fins al genoll, com els
que duien antigament els hòmens, acompanyats habitualment d’una camisa, un jupetí
i una faixa a la cintura.
Sectors
Divisió de les diferents comissions que formen part de la Junta.
Seccions
Cada una de les seccions on estan catalogats els monuments fallers.
Segle XVIII / Segle XIX
El vestit del segle XVIII es diferencia del vestit de fallera o del segle XIX principalment en el
cosset. En el de fallera trobem les mànigues de farol i en el del segle XVIII s’allarguen
apegades al braç fins a davall del colze i el cosset cau per fora de la falda.
Lletra S

89
Teatre faller
Malgrat l’enorme popularitat que en la societat valenciana té fins i tot el teatre popular,
popularment conegut com a sainet (o sainet faller), la veritat és que fins i tot hui dia
no comptem amb un catàleg, ni un inventari, si més no, de la totalitat de les obres
publicades o de les que es conserven manuscrits.
Teatre Romà
Lloc BIC on es realitza l’exaltació de les falleres de Sagunt.
Temps de falles
És un fenomen meteorològic pel qual les temperatures diürnes ronden els 20 °C. Es coneix com
a “temps de falles” o “caloreta fallera”.
Tortà
Per a finançar la falla i es fa Reparto amb llibret.
Torrentí
Aquest es diferencia del vestit de saragüells perquè porta uns pantalons més ajustats fins
als genolls, que deixen veure millor les calces i sabates o espardenyes i, a més,
acostuma a anar acompanyat d’una jaqueta del mateix color.
Lletra T

90
T
Traca
És una sèrie de trons o petards col·locats de cap a cap d’una metxa, que esclaten successivament.
La traca és formada per coets units per una metxa i poden anar penjats en l’aire o bé
estesos a terra. S’encén per un dels dos caps i en resulta una seqüència estrepitosa
i rítmica d’esclafits. Un tipus especial o evolucionat de traca és la mascletada.
El diccionari Alcover-Moll explica que el primer significat de traca és ‘feix o bala
de cuiro’ i el troba registrat l’any 1249. Joan Coromines també creu que el significat
pirotècnic es deriva d’aquest. Segons ell, traca té un origen onomatopeic i ‘expressa
el so i el fet d’espetegar o cruixir, d’objectes que xoquen o peten, l’un damunt o darrere
de l’altre’. I aquests objectes –diu– són ‘les peces de cuiro que l’escorxador va tirant
una darrere l’altra […] per transportar-les o dur-les al mercat: trak, trak, trak‘. Del mot
traca, en procedeix l’expressió que hem emprat en el títol: de traca i mocador,
que vol dir ‘de categoria’. Com que no sabíem si era una expressió genuïna, n’hem
parlat amb el lingüista Eugeni S. Reig, que ens ha dit: ‘L’he sentida alguna volta.
Sé que en castellà es diu «de traca y pañuelo», però em fa l’efecte que l’ha copiada del
català. Però, amb aquest significat, he sentit sobretot l’expressió de rumb i traca
i encara més de repica’m el colze.’
Tro
És qualsevol receptacle de paper ple de pólvora que esclata quan es crema la metxa que porta.
En les festes de Moros i Cristians, la persona que fa de cap i presideix una filada es
diu primer tro. També hi ha el tro d’avís, el tro final… El mot tro ha deixat moltes
expressions en català. Per exemple, fer tro (‘atraure fortament l’atenció’), enviar a fer
trons (‘engegar a dida’), gent de tro (‘gent violenta’)…
Tro de bac
És el petard per excel·lència de les festes falleres. És un tro lligat ben estret amb dues o més
voltes de fil que rebenta quan el reballen i fa un gran esclafit. Es fa servir sobretot en
les despertades. El mot bac no té un origen segur, però sembla que és onomatopeic.
Té diversos significats, un dels quals és ‘cop violent’.

93
Verbena
Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l’aire lliure, en algunes festes assenyalades.
Versador
En el cant d’albades, persona que elabora la lletra de les composicions i va dient-la a l’orella
de qui canta.
LletraV

97
Xaranga
La música de la festa.
Xocolatà
Acompanyada de bunyols, sol ser, després de la despertà, l’acte amb què s’inicia la jornada fallera.
També és pròpia dels berenars fallers infantils.
Lletra X

Per a elaborar aquest glossari, hem acudit sobretot al Diccionari Normatiu Valencià (de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua), al Diccionari Català-Valencià-Balear (de Joan Alcover i
Francesc de B. Moll) i al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana
(de Joan Coromines).
Activitats en

Diccionari per a falleres, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una sèrie
de texts molt diversos, que comprèn des de paraules relacionades únicament
amb les falles com es monument, ofrena així com paraules típiques dels tratges
regionals valencians d’home i de dona. La temàtica del llibre és heterogènia:
parla -d’una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre falles, la música,
la vestimenta, el teatre falles, la fallera, el menjar o el món de les falles en
general, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del gènere iniciat
per Michel de Montaigne.

Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2023. Volum 2/3.

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (14)

Semelhante a Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2023. Volum 2/3.

Semelhante a Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2023. Volum 2/3. (20)

Mais de FallaLaVila

Mais de FallaLaVila (9)

Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2023. Volum 2/3.