comparativa catalán castellano

1. Ortografía en castellano
Ortografia en català
Comparando ambas lenguas
para no equivocarnos

2. Tipos de vocales
Vocales fuertes: a, e, o
Vocales débiles: i, u

3. CASTELLANO
DIPTONGO: forman una sola sílaba
Combinación de vocales débiles (siguen las
normas básicas de acentuación):je-sui-ta, Luis
Vocal débil + vocal fuerte o al revés (cuando
la sílaba tónica recae sobre la vocal fuerte):
hués-ped, ten-gáis
HIATO: forman dos sílabas
Combinación de dos vocales fuertes (siguen
las normas generales de acentuación):
a-é-re-o, hé-ro-e.
Vocal débil tónica + fuerte o vocal fuerte +
débil tónica (siempre se acentúa la débil): ba-
hí-a, vi-ví-a, ba-úl, bú-ho.
CATALÀ
DIFTONG: formen una sola síl·laba
Decreixents: vocal forta (a,e,o) + vocal feble
(i,u). Exemples:
ai: mai-na-da
ei: fei-na
ou: cou-re
Creixents: vocal feble (i,u) + vocal forta
(a,e,o) Només amb q i g.
qua: a-de-quat
qüe: qües-ti-o-na-ri
güi: pin-güí
A principi de mot: vocal feble + vocal forta
(io-ga, hie-na, io-de)
Vocal feble entre vocals (jo-ia, di-uen, no-
ies)
HIAT: formen dues síl·labes
Combinacions de vocals fortes:
pe-at-ge, ca-os, pa-e-lla
Vocal feble + vocal forta: fa-mí-li-a (segueix
les normes generals d’accentuació)

4. CASTELLANO
ACENTO GRÁFICO:
Todos los acentos son abiertos: á, é, í, ó, ú
NORMAS GENERALES DE ACENTUACIÓN
Monosílabos: en general no se acentúan (pan,
mes, sal, vio), pero algunos pueden tener acento
diacrítico (sé –saber, té –infusión, dé –dar).
Agudas: (la tónica es la última sílaba)
Se acentúan cuando acaban en vocal, en –n, o
en –s. (amó, corazón, cafés)
Llanas: (la tónica es la penúltima sílaba)
Se acentúa cuando acaba en consonante que no
sea ni –n ni –s. (tema, fácil, ángel, cosas)
Esdrújulas: (la tónica es la antepenúltima)
Siempre se acentúan (música, tónica)
CATALÀ
ACCENTS GRÀFICS:
à: sempre obert.
í, ú: sempre tancat.
è, é, ò, ó: obert o tancat.
NORMES GENERALS D’ACCENTUACIÓ:
Monosíl·labs: en general no s’accentuen (pa,
so, tret, vi, sal), però de vegades els hi ha amb
accent diacrític (més, és, té, són…).
Agudes: (la tònica és l’última sil·laba)
S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + “S”
o –en, -in. (sofà, també, Perú, trobaràs, cafès,
dubtós, xampús, comprèn, Berlín).
Excepció: no s’accentuen quan acaben en
diftong decreixent (remeis, europeu).
Planes: (la tònica és la penúltima sil·laba)
S’accentuen quan no acaben en cap de les
terminacions agudes (pèsol, còrrer, plàtan).
Excepció: sí s’accentuen quan acaben en
diftong decreixent (anàveu, veníeu).
Esdrúixoles: (la tònica és l’antepenúltima)
S’accentuen sempre (música, família)