Treball que analitza el tipus d'empreses

1. Tipus d’empreses
Dídac Mas Arco i Roberto Sánchez Zaballos

2. Taula de Continguts
• Com es classifiquen les empreses?
• Classificació segons el sector d’activitat
• Classificació segons la titularitat del capital
• Classificació segons la dimensió
• Classificació segons l’àmbit territorial
• Classificació segons el tipus de mercat
• Classificació segons la funció bàsica
• Classificació segons la forma jurídica
• Avantatges i inconvenients de les diferents formes jurídiques

3. Com es clasifiquen les empreses
• Les empreses es poden classificar de diferents formes seguint diferents criteris com:
• El sector de l’activitat
• La titularitat del capital
• La dimensió
• L’àmbit territorial
• El tipus de mercat
• La funció bàsica
• La forma jurídica

4. Classificació segons el sector d'activitat
• Segons el tipus d'activitat desenvolupada per les empreses, podem classificar-les en
tres sectors diferents:
•
Primari
•
Secundari
•
Terciari.

5. Sector Primari
• Pertanyen a aquest sector les empreses que es dediquen a l'obtenció de
recursos naturals; com per exemple, les explotacions agricoles i mineres.
A Catalunya representa aproximadament l'1,4% de la producció total.

6. Sector Secundari
• Pertanyen a aquest sector les empreses que es dediquen a la transformació
de materies primeres o productes semielaborats, com per exemple, empreses
automobilistiques, o de construcció. Aquest tipus d'empreses tenen un pes
important encara que tendeix a decreixer als països avançats.

7. Sector Terciari
• Pertanyen a aquest sector les empreses que es dediquen a la prestació de
serveis, com per exemple, el transport, l'ensenyament o la sanitat. Aquest
sector és el més important, tant pel valor que genera com pel volum de
població que ocupa.

8. Classificació segons la titularitat del capital
• Les empreses poden estar encapçalades de diferents formes on té vital
importància el paper de l’Estat en els diferents tipus, ja que pot tenir una
estricta relació amb el bé o el servei ofert. La classificació segons la titularitat
del capital escau en aquestes 3 variants:
• Empreses públiques
• Empreses mixtes
• Empreses privades

9. Empresa pública
• És anomenada empresa pública tota aquella institució que està encapçalada
per una administració pública, així com l’Estat a nivell nacional o un
ajuntament en referència a alguna empresa més d’àmbit local.
• Tot i que les empreses públiques no tenen com a recerca principal el
benefici sempre el tenen en compte com a negoci, encara que també situen
com a objectius proporcionar serveis públics, intentar accelerar la producció
del país o disminuir l’atur.

10. Empresa mixta
• Bàsicament l’empresa mixta és aquella institució on Estat i particulars
comparteixen la propietat i per tant comparteixen inversions. La seva
principal característica és la coexistència dins d’una societat privada
d’interessos públics i privats.

11. Empresa privada
• L’empresa privada és aquella institució que té com a objectiu la creació de benefici mitjançant
una inversió de capital privat, ja sigui d’una única persona o d’un grup d’accionistes per
exemple. Dins del món de les empreses privades existeixen diferents tipus:
• Empresa unipersonal: El negoci és propietat d’una única persona, i les pèrdues recauen en
aquest propietari. Aquesta empresa sol estar associada amb les petites i mitjanes empreses.
• Associació: L’associació s’equipara amb l’empresa unipersonal a excepció de la quantitat
d’empresaris, on en aquest cas n’és més d’un.
• Corporació: Aquest tipus és potser el més complex, com a societat anònima que comporta
una responsabilitat limitada. Una corporació pertany a diversos accionistes i això és
supervisat per un consell d’administració, que per altra banda contracta a personal directiu
de l’empresa. Aquest model s’adequa més a grans empreses.

12. Classificació segons la dimensió
• Per classificar una empresa segons la seva dimensió hi han diversos criteris,
entre els quals es troben la facturació i el nombre de treballadors.
• Per classificar una empresa en una categoria o una altre, ha de complir el
criteri del nombre de treballadors, i com a mínim un dels altres dos.
(facturació i balanç general) .
• Balanç general és el conjunt de béns i drets propietat de l’empresa.

13. Classificació segons la dimensió
FACTURACIÓ Nº TREBALLADORS
MICROEMPRESA Menys 2 milions Menys de 10
PETITA EMPRESA No més de 10 milions De 10-49
MITJANA EMPRESA Inferior a 50 milions De 50-249
GRAN EMPRESA Superior a 50 milions 250 o més

14. Les PIME
• Les PIME són les petites i mitjanes empreses, són empreses amb unes
dimensions limitades, i que tenen una gran importància, representen el 99%
del total d'empreses a Catalunya. Té característiques diferents a les empreses
normals, tenen límits ocupacionals i financers fixats per l’Estat.

15. Les PIME
• Les PIME tenen avantatges i inconvenients respece de les grans empreses.
• Avantatges:
• Flexibilitat: La dimensió i estructures faciliten l’adaptació a noves situacions dels mercats.
• Proximitat: La relació amb el client és més directa
• Escassa conflictivitat: Són personalistes i la seva dimensió facilita la participació directa dels
treballadors
• Adaptabilitat: Béns i serveis que no són rendibles per a una empresa per diferents fets, però
si que ho són per a les PIME.

16. Les PIME
• Inconvenients
• Finançament: les PIME no poden accedir a determinades forma de finançament (Borsa), i els
recursos financers són més cars.
• Escassa força negociadora: No els permet imposar condicions a proveïdors i clients.
• Control: Poden ser adquirides i controlades per grans empreses
• Tècnica (I+D): Posseeixen menys recursos per a invertir en I+D
• Costos: No poden fabricar grans sèries de productes à Preus de venda superior
• Menor informació: Menys coneixements tècnics, menys informació especialitzada, menys
recursos per a la formació de personal...

17. Classificació segons l’àmbit territorial
• Les empreses poden desenvolupar la seva activitat en determinades zones,
que bé poden embarcar una localitat fins a un país. És per això que les
empreses es poden classificar segons l’àrea en la que operen.
• Local: L’empresa duu a terme la seva activitat empresarial en una única població, tenint
com a exemple un forn de pa o una botiga d’alimentació.
• Regional: Realitza la seva activitat econòmica en una regió, una zona determinada o
una comunitat. Per exemple Aigües de Barcelona
• Nacional: Es tracta d’empreses que realitzen la seva activitat en un país sencer així com
Mercadona.
• Multinacional: Són institucions que tenen activitat a diversos països com el cas de Zara.

18. Tipus de mercat
• Segons el tipus de mercat en que es troben les empreses poden operar en:
COMPETÈNCIA
PERFECTA
MONOPOLI OLIGOPOLI COMPETÈNCIA
MONOPOLÍSTICA
On compradors i
venedors
comercien amb
un únic bé
Una única
empresa opera el
mercat
Poques empreses
produeixen i
comercialitzen el
bé.
Molts comprador i
venedors, el
producte està
diferenciat per
marques i models
Exemple:
empresa
productora d’oli.
Exemple:
Subministrament
elèctric d’una
zona
Exemple:
empreses de
telefonia mòbil
Exemple:
Empreses tèxtils o
d’alimentació

19. Classificació segons la funció bàsica
• Dins del món empresarial hi ha empreses que es dediquen a produir béns per tal de
que altres els comercialitzin. Degut a això existeix una classificació segons la
funció bàsica de l’empresa:
• Productores: Són aquelles empreses que a partir d’una matèria prima creen productes, com
per exemple una empresa que fabrica paper.
• Comercials: Són les institucions que tenen un paper d’intercanvi en forma de compra-venda,
sense realitzar cap transformació en cap producte, per exemple una botiga de roba
• De serveis: Són aquelles activitats realitzades per l’empresa que ofereix serveis a altres
empreses, institucions i administracions o també al consumidor, per exemple Endesa.

20. Classificació segons la forma jurídica
• Segons el tipus de negoci o empresa que les persones volen tenir es poden
classificar en:
• Persona física: On es troben la empresa individual, la societat civil i comunitat de béns.

21. Classificació segons la forma jurídica
• Empresa individual: És la més simple i nombrosa, és habitual en l’agricultura
o comerç minorista. L’empresari assumeix la responsabilitat econòmica
il·limitada, perquè no hi ha distinció entre patrimoni de l’empresa i
l’empresari.

22. Classificació segons la forma jurídica
• Societat civil: és el contracte de societat pel qual dues persones o més
s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria amb l’objectiu de
repartir-se guanys.

23. Classificació segons la forma jurídica
• Comunitat de béns: fonamenta un contracte on una determinada propietat o
un dret pertany a diverses persones de manera indivisa (no dividida). És la
gestió comuna d’un bé (patrimoni).

24. Classificació segons la forma jurídica
• Persona jurídica: on trobem diferents tipus que es poden classificar en:
• Societats mercantils:
• Societat col·lectiva: és propietat de diversos socis, que posen en comú treball i/o capital. Cap
dels socis pot transmetre la seva participació en la societat sense l’acord dels altres. És una
societat personalista. Dintre d’una societat poden existir dos tipus de socis: col·lectius o
industrials

25. Classificació segons la forma jurídica

26. Classificació segons la forma jurídica

27. Classificació segons la forma jurídica
• Societat comanditària: té dos tipus de socis:
Existeixen dos tipus de societat comanditària:
• Comanditària simple: Amb almenys 2 socis col·lectius que també aportin treball
• Comanditària per accions: Amb almenys 1 soci comanditari i un col·lectiu, el
comanditari fa la seva aportació per mitjà d’accions

28. Classificació segons la forma jurídica

29. Classificació segons la forma jurídica
• Societat de responsabilitat limitada:
• Es diferencia de les altres societats ja que la responsabilitat dels socis queda limitada a la
seva aportació, i el seu patrimoni individual no es veu afectat, aquest és el tret característic
d’aquesta societat.
• La transmissió de participacions és lliure, però si ha de passar a terceres persones se
sotmetrà a limitacions fixades pels estatuts de l’empresa o la llei.
• S’ha de tenir un llibre de registre on queden registrades totes les participacions de cada soci
i les respectives transmissions d’aquestes.
• Tenir participacions implica:
• Influència en decisions de manera proporcional a les participacions
• Beneficis repartits de manera proporcional a les participacions
• Dret de compra preferent de les participacions de socis que desitgin abandonar la societat

30. Classificació segons la forma jurídica

31. Classificació segons la forma jurídica
• Societat de responsabilitat limitada nova empresa: ex: FRACTAL SLNE
• Per a projectes empresaris més petits, per facilitar la constitució i posada en marxa
ràpidament amb plenes garanties jurídiques.

32. Classificació segons la forma jurídica
• Societat anònima: ex: Nestlé SA
• La limitació a l’aportació facilita que es pugin fer aportacions de capital important.
• Sense dificultats per a la venda de les participacions.  Facilita l’aportació de grans
sumes de diners. (Però les accions poden ser al portador o nominatives (anònimes o no).
• Les accions impliquen diversos drets:
• Influència en la presa de decisions de manera proporcional a les accions
• Repartició de beneficis de manera proporcional a les accions
• Dret preferent de compra de noves accions.

33. Classificació segons la forma jurídica

34. Classificació segons la forma jurídica
• Societat laboral:
• Han de pertànyer, de manera majoritària, al personal que hi treballa per temps indefinit
i a jornada completa.
• Disposen d’ajudes econòmiques com subvencions o bonificacions als impostos, tot
regulat per lleis.
• Existeixen dos tipus de societats:
• SAL  Societat anònima laboral
• SLL  Societat limitada laboral
• Les dues s’adapten a les lleis de les societats anònimes o limitades segons el cas.
• El capital està integrat per les aportacions dividits en participacions o accions, però cap soci
pot posseir més de 1/3 del capital social.

35. Classificació segons la forma jurídica
• Societat laboral:
• Tipus de membres:

36. Classificació segons la forma jurídica

37. Classificació segons la forma jurídica
• Societats cooperatives: ex (La Fageda)
Societats que agrupen persones físiques i/o jurídiques que tenen interessos o
necessitats comunes.
• Es regeixen per:
• No poden dependre d’una organització política/religiosa/sindical
• Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions
• La distribució de l’excedent es fa de forma proporcional a les participacions dels socis en les
operacions socials
• Només es pot ser soci si aportes un capital i treballes a la cooperativa
• La incorporació/baixa dels socis es lliure sempre i quan es compleixi amb les condicions
exigides per la cooperativa. Per això el capital de la cooperativa es variable:
BaixaDisminueix capital | IncorporacióPuja capital

38. Classificació segons la forma jurídica
• Societats cooperatives
• Tipus de socis

39. Classificació segons la forma jurídica

40. Classificació segons la forma jurídica

41. Avantatges i inconvenients de les diferents formes jurídiques
• Quan una empresa es troba en el moment d’escollir una forma jurídica, s’ha
d’aturar i detingudament, analitzar els avantatges i els inconvenients que
cadascuna porta implícit.
• Les formes jurídiques més freqüents són l’empresari individual, la societat
limitada, la societat anònima i la societat cooperativa.

42. Empresari individual
• Es tracta d’una societat amb un sol propietari i que podríem relacionar-ho
amb una gran part de PIMES.
Avantatges Inconvenients
En l’àmbit de la documentació que cal presentar per esdevenir
una empresa aquest tipus de societat té certs avantatges degut a
que no hi documents previs anomenats formalitats de constitució,
és a dir que els tràmits es poden iniciar un cop l’empresa hagi
arrencat.
No és demanada una quantitat mínima de diners per iniciar
l’activitat.
Com que aquest tipus d’empresa tributa segons l’IRPF existeixen
avantatges si la seva Renda no és superior a l’equivalent pel que
es paga amb un 30% de l’impost de societats, això és útil quan
encara ets una empresa petita.
L’empresari al ser l’únic propietari exerceix un control total sobre
l’empresa.Es reben ajudes per a la creació d’aquest tipus de
societats.
Dins de l’empresari individual la responsabilitat és il·limitada el
que implica arriscar tot el seu patrimoni en l’activitat
empresarial.
A nivell administratiu i constitucional tota la responsabilitat passa
per el propietari.
En el cas de que l’empresari estigui casat, la responsabilitat pot
recaure també en la seva parella.

43. Societat Limitada
• Les societats de responsabilitat limitada o SL són empreses dins les quals les
inversions dels socis poden ser de diferent valors.
Avantatges Inconvenients
La responsabilitat que tenen implícita els socis en la
seva inversió és limitada, per tant totes les seves
pertinences privades no es veuen en risc sota cap
situació.
Els socis esdevenen registrats per tant es pot conèixer
la seva identitat.
Els òrgans de funcionament i per tant directius són
més senzills que en el cas de les societat anònimes.
Està permès no publicar en diaris determinats termes
cosa que si que és obligatòria en les S.A.
Les participacions no es poden donar o vendre a
persones no relacionades amb la societat abans de
consultar-ho.
No poden cotitzar a Borsa
Han de fer una auditoria de comptes en els casos que
estableix la llei
El fet que la responsabilitat estigui limitada de vegades
no afavoreix prou a les entitats financeres i es
demanat a la persona que demana diners es que avali
els seus béns privatius.

44. Societats anònimes
• Les societat anònimes són aquelles institucions dins de les quals el capital
està dividit en accions i constituït per les aportacions dels socis.
Avantatges Inconvenients
La forma en com es crea i com funciona
permet una gran acumulació de capital.
Les accions poden ser transferides d’una
forma molt senzilla.
La responsabilitat dels accionistes és
limitada davant dels deutes socials.
Requereix un gran capital mínim a
diferència d’altres societats (60.000 €
aprox.)
El preu a pagar per formar l’empresa és
prou elevat.
Els seus òrgans socials funcionen d’una
manera més complexa.
Han de fer auditoria de comptes en
diferents situacions.

45. Societats Cooperatives
• Les cooperatives són empreses dirigides de forma democràtica per tots els
seus socis que esdevenen part de la mateixa de forma voluntària, estant
implícita la participació activa.
Avantatges Inconvenients
És la societat més justa en aspectes de participació i igualtat
entre els socis.
Les ajudes que obtenen aquestes empreses que són només
especifiques.
La limitació pot existir o no en la responsabilitat dels socis.
No existeix una quantitat establerta en el capital per la
constitució de l’empresa.
Si s’obté la qualificació de Cooperativa Fiscalment protegida es
veu imposat un 20% en l’impost de societats, que pot arribar
fins el 10%, a mes d’altres avantatges en impostos.
Demana molt enteniment entre els socis cooperativistes per tal
de poder arribar a resolucions amb major facilitat.
El sou dels socis va en funció dels beneficis.
En la creació de l’empresa hi ha un grau més alt de dificultat.
No està permès no tenir en cada exercici un Fons de Reserva
Obligatori del 30% de l’excedent de la societat, i un Fons
d’Educació i Promoció Cooperativa amb el 10%.

46. La presa de decisions
• Per a una empresa prendre la decisió en el camí correcte pot suposar un pas endavant, per tant cal conèixer
perfectament el procediment necessari per fer aquestes decisions:
• Anàlisi i determinació de l’àmbit de la decisió
• Cal estar atent a la quantitat de recursos de la que es disposa, sumant el patrimoni amb el que comptes per tal de
saber si necessites una responsabilitat limitada o no.
• Identificació del conjunt d’alternatives
• Existeix la possibilitat de constituir una empresa individual, una societat limitada o una societat anònima, entre
d’altres.
• Elecció de l’alternativa
• Després de tenir totes les opcions ben analitzades cal comprar punts a favor i en contra per tal de prendre l’elecció
més sensata i rentable a llarg termini.
• Aplicació i avaluació de la decisió
• Un cop presa la decisió cal tirar endavant el projecte encara que més endavant es pot canviar de forma jurídica.