SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
EL SINTAGMA NOMINAL

El sintagma nominal (SN) és el que té com a
nucli un substantiu o un pronom:

                una dona rossa

                    l’aigua

                  en Nicolau

  aquella novel·la tan divertida que em vares
                     deixar

      els fills del cosí del pare de n’Aina

           qualsevol dia d’aquests

             qui no vulgui pols...

                      això

                 nosaltres dos
Constituents del sintagma nominal

L’únic element imprescindible en un sintagma
nominal és un substantiu (o un element
substantivat) o bé un pronom que facin de
nucli.

A més, el sintagma nominal pot incloure
determinants    (els   especificadors   del
substantiu) i complements, que concorden
(sempre que sigui possible morfològicament)
amb el nucli en gènere i nombre i s’hi
subordinen:

        una bibliotecària jubilada

             els cabells llisos
Aquesta n’és, doncs, l’estructura bàsica:

          SN = (determinant) + nucli + (complement)
La funció de determinant la realitzen els articles, demostratius,
possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns interrogatius i
relatius:

la / aquesta / la teva / la segona / qualsevol / quina... taula

Atenció!: Alguns gramàtics distingeixen determinants i
quantificadors; aquests darrers inclouen els numerals, quantitatius i
indefinits.

Estructures pàg. 74
El complement del nucli del SN s’anomena
     complement del nom (CN).
La funció de complement del nom poden realitzar-la:


— L’adjectiu (o el sintagma adjectival):

    la taula rodona / blanca / més petita / nova de trinca /...


— Un sintagma nominal regit per una preposició (SPrep.):

           la taula de la cuina / de fusta / del mestre /...
— Un SN (aposició):

   Bartomeu, el secretari del director, / , el meu cunyat, / ...


— I fins i tot una oració:

        la taula que heu comprat / de la qual parlàrem /...
Tant els especificadors com els complements del SN poden ser més
d’un:

                         els altres tres vestits

                    una lleona vella i quasi cega



Estructures pàgs. 75 i 76.
Com que el complement del nom pot incloure un SN, podem trobar
la mateixa estructura repetida diverses vegades dins un mateix
sintagma:

La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement
de finestra]

La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement
de pis]

La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement
de finca]
Podem trobar diversos sintagmes nominals coordinats:

                       el fill i la filla

        en Josep, na Magdalena o n’Antoni Ignasi

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Accentuació
AccentuacióAccentuació
Accentuació
 
La vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer esoLa vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer eso
 
Adverbis
AdverbisAdverbis
Adverbis
 
Rectes i angles
Rectes i anglesRectes i angles
Rectes i angles
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Metàfores
MetàforesMetàfores
Metàfores
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiu
 
Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
 
Rius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de EuropaRius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de Europa
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
AREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETREAREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETRE
 
Activa Passiva
Activa PassivaActiva Passiva
Activa Passiva
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Tipus d’oracions
Tipus d’oracionsTipus d’oracions
Tipus d’oracions
 
El nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombreEl nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombre
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
 
Problemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6èProblemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6è
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncions
 
Les paraules derivades
Les paraules derivadesLes paraules derivades
Les paraules derivades
 
Comparació i metàfora
Comparació i metàforaComparació i metàfora
Comparació i metàfora
 

Mais de Dolors Taulats

Mais de Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 
Verbs derivats
Verbs derivatsVerbs derivats
Verbs derivats
 

El sintagma nominal

  • 1. EL SINTAGMA NOMINAL El sintagma nominal (SN) és el que té com a nucli un substantiu o un pronom: una dona rossa l’aigua en Nicolau aquella novel·la tan divertida que em vares deixar els fills del cosí del pare de n’Aina qualsevol dia d’aquests qui no vulgui pols... això nosaltres dos
  • 2. Constituents del sintagma nominal L’únic element imprescindible en un sintagma nominal és un substantiu (o un element substantivat) o bé un pronom que facin de nucli. A més, el sintagma nominal pot incloure determinants (els especificadors del substantiu) i complements, que concorden (sempre que sigui possible morfològicament) amb el nucli en gènere i nombre i s’hi subordinen: una bibliotecària jubilada els cabells llisos
  • 3. Aquesta n’és, doncs, l’estructura bàsica: SN = (determinant) + nucli + (complement)
  • 4. La funció de determinant la realitzen els articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns interrogatius i relatius: la / aquesta / la teva / la segona / qualsevol / quina... taula Atenció!: Alguns gramàtics distingeixen determinants i quantificadors; aquests darrers inclouen els numerals, quantitatius i indefinits. Estructures pàg. 74
  • 5. El complement del nucli del SN s’anomena complement del nom (CN).
  • 6. La funció de complement del nom poden realitzar-la: — L’adjectiu (o el sintagma adjectival): la taula rodona / blanca / més petita / nova de trinca /... — Un sintagma nominal regit per una preposició (SPrep.): la taula de la cuina / de fusta / del mestre /...
  • 7. — Un SN (aposició): Bartomeu, el secretari del director, / , el meu cunyat, / ... — I fins i tot una oració: la taula que heu comprat / de la qual parlàrem /...
  • 8. Tant els especificadors com els complements del SN poden ser més d’un: els altres tres vestits una lleona vella i quasi cega Estructures pàgs. 75 i 76.
  • 9. Com que el complement del nom pot incloure un SN, podem trobar la mateixa estructura repetida diverses vegades dins un mateix sintagma: La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement de finestra] La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement de pis] La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [complement de finca]
  • 10. Podem trobar diversos sintagmes nominals coordinats: el fill i la filla en Josep, na Magdalena o n’Antoni Ignasi