SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 13
El novel·lista de la Renaixença
Biografia
Considerat el creador de la novel·la
catalana moderna, és el gran
novel·lista de la Renaixença.
Va néixer el 10 d'agost del 1846 a
Valls, i va morir a Barcelona el 26 de
juliol del 1930.
Orfe de pare als dos anys .
Va ser educat a la casa de la seva família
materna.
Va estudiar Dret a Barcelona.
Va treballar com a procurador dels Tribunals.
Va començar la seva carrera literària en
castellà.
Cap al 1877 va decidir canviar de llengua
començant a escriure en català.
D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà.
Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles
literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs
Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català.
Galdós, arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu:
“Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de
la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos
que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los
poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje
que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que
escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.”
(carta de 8.12.1884)
Oller es defensa:
“No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni
separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me
hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en
Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos
que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V.
sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y
ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...]
( carta de 14.12.1884)
Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari
Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis
històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la
CORPUS LITERARI:
RELATS:
Croquis del natural (1879), De tots colors (1888),
Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916)
Al llapis i a la ploma (1918).
Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962).
NOVEL·LES:
La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva
víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic,
aquesta és la primera novel·la catalana moderna.
L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus
de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial
en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera).
Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política
de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria
provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la
genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament
a l’estètica naturalista.
Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana
d’Oller l’allunya dels principis deterministes del
naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un
mer analista fred i impassible.
La Bogeria es basa en un fet real que l'autor va conèixer de
prop: la mort d'un client.
La novel·la presenta trets innovadors:
1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les
converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic,
Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, Giberga, al
voltant del protagonista, Daniel Serrallonga.
Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres
personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa
Salomé). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa
procediment indirecte.
D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes
(matrimoni...)
2. Parlem de tres nivells diferenciats :
- argument: les vicissituds viscudes pel protagonista.
- trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions
amb el protagonista.
- tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes
apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència –
tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme
esdevenen matèria literària.
Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva
història.
Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i
és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària
catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el
conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula
testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a
casar-se.
Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té
com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en
tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.
Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus
novel·lístic:
• reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu,
La febre d’Or o La Bogeria,
• limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona,
(oposició món rural/món urbà).
• temes recurrents: transformació social provocada
per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia,
i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència
del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa...
• tècnica narrativa fonamentada en l'observació.
Destaquem d’Oller
les seves descripcions,
la creació de personatges
versemblants i trames
narratives complexes.
Usa un llenguatge planer,
amb castellanismes
i localismes
(de Valls i de Barcelona)
d'acord amb
la procedència
dels personatges.
La febre d’or
És la novel·la més llarga i
complexa que Oller ha escrit.
Vol retratar la societat
catalana de la Restauració, i
integra personatges i
ambients ja apareguts en
novel·les anteriors.
El 1890 es va publicar el
primer volum. El segon volum
va aparèixer el mateix any que
el primer, i el tercer, el 1892.
El tema bàsic és l’obsessió pels diners i
l’ambició.
La primera part de l’obra parla sobre la vida
de Gil Foix, un fuster que gràcies als seus
moviments borsaris arriba a ser un ric burgès i
dirigir un ambiciós projecte ferroviari.
La segona part parla sobre la caiguda del seu
negoci, havent de tornar al seu antic ofici.
La tercera part explica que la filla d’en Gil,
Delfineta, es casa amb el seu oncle, ja que no
pot viure en la pobresa.
La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel
diner, centrada en l'enriquiment fàcil que
s'aconsegueix mitjançant l'especulació
borsària. La figura del nou ric que genera
aquesta economia especulativa és
acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és
un nou ric de família pobra, s’enriqueix
especulant [febre d’inversió a la Barcelona de
1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi
financera europea.
Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo
Herralde (1992).
Premis
Jocs Florals (1879): Sor Sanxa.
Jocs Florals (1880): Isabel de Galceran.
Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres.
Homenatge a la seva trajectòria
(1925).
Homenatge en el lliurament del
primer premi Crexells (1929).
Obres
L’ escanyapobres (1884)
La papallona (1882)
Vilaniu (1885)
La febre d'or (1890 - 1892)
La bogeria (1898)
Pilar Prim (1906)

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
montse.ciberta
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
lidiaaaaaa
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
Lluis Rius
 
Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)
ctorrijo
 

Mais procurados (20)

Narcís Oller
Narcís OllerNarcís Oller
Narcís Oller
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 

Destaque

El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis oller
ieslt
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
barbaraaaaa77
 
Narcís oller 1
Narcís oller 1Narcís oller 1
Narcís oller 1
dolors
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Fàtima
 
Narcís oller (1)
Narcís oller (1)Narcís oller (1)
Narcís oller (1)
dolors
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
ieslt
 

Destaque (17)

El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis oller
 
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar PrimVida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Narcís oller 1
Narcís oller 1Narcís oller 1
Narcís oller 1
 
La RenaixençA
La RenaixençALa RenaixençA
La RenaixençA
 
Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Narcís oller (1)
Narcís oller (1)Narcís oller (1)
Narcís oller (1)
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i RealismeRomanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 

Semelhante a Narcis oller

Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
TechnoFox
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Fàtima
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Cristina Pueyo
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
albert
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
albert
 
Laliteraturamedieval red
Laliteraturamedieval redLaliteraturamedieval red
Laliteraturamedieval red
Pilar Puimedon
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
albert
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
Amparo
 
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, annaLa bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
imsosu
 

Semelhante a Narcis oller (20)

Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTAPERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
Oller
OllerOller
Oller
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
 
Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
 
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
 
Laliteraturamedieval red
Laliteraturamedieval redLaliteraturamedieval red
Laliteraturamedieval red
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
Perecalders1
Perecalders1Perecalders1
Perecalders1
 
El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70
 
F:\Curs 09 10\Power Point\Victor Català
F:\Curs 09 10\Power Point\Victor CatalàF:\Curs 09 10\Power Point\Victor Català
F:\Curs 09 10\Power Point\Victor Català
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
 
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, annaLa bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
La bogeria, temporalitat externa i interna[1] definitiu irene, ariadna, anna
 

Mais de Carme Bravo Fortuny

Mais de Carme Bravo Fortuny (20)

Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
 
Presentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funcionesPresentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funciones
 
La narración ges 1
La narración ges 1La narración ges 1
La narración ges 1
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
 
Técnicas de estudio
Técnicas de estudioTécnicas de estudio
Técnicas de estudio
 
Determinantes
DeterminantesDeterminantes
Determinantes
 
Comunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signosComunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signos
 
Formación de palabras
Formación de palabrasFormación de palabras
Formación de palabras
 
Los niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguajeLos niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguaje
 
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguajeUnidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiques
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 

Último

Último (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Narcis oller

  • 1. El novel·lista de la Renaixença
  • 2. Biografia Considerat el creador de la novel·la catalana moderna, és el gran novel·lista de la Renaixença. Va néixer el 10 d'agost del 1846 a Valls, i va morir a Barcelona el 26 de juliol del 1930.
  • 3. Orfe de pare als dos anys . Va ser educat a la casa de la seva família materna. Va estudiar Dret a Barcelona. Va treballar com a procurador dels Tribunals. Va començar la seva carrera literària en castellà. Cap al 1877 va decidir canviar de llengua començant a escriure en català.
  • 4. D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà. Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català. Galdós, arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu: “Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.” (carta de 8.12.1884) Oller es defensa: “No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884) Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la
  • 5. CORPUS LITERARI: RELATS: Croquis del natural (1879), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) Al llapis i a la ploma (1918). Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962). NOVEL·LES: La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic, aquesta és la primera novel·la catalana moderna. L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera). Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
  • 6. La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista. Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible. La Bogeria es basa en un fet real que l'autor va conèixer de prop: la mort d'un client. La novel·la presenta trets innovadors: 1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic, Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, Giberga, al voltant del protagonista, Daniel Serrallonga. Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa Salomé). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa procediment indirecte.
  • 7. D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes (matrimoni...) 2. Parlem de tres nivells diferenciats : - argument: les vicissituds viscudes pel protagonista. - trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions amb el protagonista. - tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència – tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme esdevenen matèria literària. Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva història.
  • 8. Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se. Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica. Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus novel·lístic: • reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu, La febre d’Or o La Bogeria, • limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona, (oposició món rural/món urbà). • temes recurrents: transformació social provocada per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia, i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa... • tècnica narrativa fonamentada en l'observació. Destaquem d’Oller les seves descripcions, la creació de personatges versemblants i trames narratives complexes. Usa un llenguatge planer, amb castellanismes i localismes (de Valls i de Barcelona) d'acord amb la procedència dels personatges.
  • 9. La febre d’or És la novel·la més llarga i complexa que Oller ha escrit. Vol retratar la societat catalana de la Restauració, i integra personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors. El 1890 es va publicar el primer volum. El segon volum va aparèixer el mateix any que el primer, i el tercer, el 1892.
  • 10. El tema bàsic és l’obsessió pels diners i l’ambició. La primera part de l’obra parla sobre la vida de Gil Foix, un fuster que gràcies als seus moviments borsaris arriba a ser un ric burgès i dirigir un ambiciós projecte ferroviari. La segona part parla sobre la caiguda del seu negoci, havent de tornar al seu antic ofici. La tercera part explica que la filla d’en Gil, Delfineta, es casa amb el seu oncle, ja que no pot viure en la pobresa.
  • 11. La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea. Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992).
  • 12. Premis Jocs Florals (1879): Sor Sanxa. Jocs Florals (1880): Isabel de Galceran. Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres. Homenatge a la seva trajectòria (1925). Homenatge en el lliurament del primer premi Crexells (1929).
  • 13. Obres L’ escanyapobres (1884) La papallona (1882) Vilaniu (1885) La febre d'or (1890 - 1892) La bogeria (1898) Pilar Prim (1906)