Presentació del tema 9

1. TEMA 9
L’ENERGIA INTERNA DE LA
TERRA

2. 1
MANIFESTACIONS DE
L’ENERGIA INTERNA

3. 1.1 ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA
A la Terra es poden distingir 4 capes:
Atmosfera Hidrosfera
Biosfera Geosfera

4. GEOSFERA
Part sòlida del
planeta
Escorça
Part més superficial
Escorça oceànica
Molt prima (6-12 Km)
Composta bàsicament per basalt
Escorça continental
Més gruixuda (30-70 Km)
Composta principalment per granit
Mantell
Capa situada sota
l’escorça
S’estén uns 2900 Km
Mantell superior
Mantell inferior
Nucli
Ocupa el centre de la Terra
Es troba entre els 2900 i 6371
Km de profunditat
Format per Níquel i Ferro (NIFE)
Nucli extern
Nucli intern

6. Litosfera: escorça i part
del mantell superior.
Capa sòlida que sura
sobre la resta del
mantell.
Astenosfera: part molt
plàstica del mantell
superior, es comporta
com un fluid semi
pastós.

7. 1.2 LA TEMPERATURA A L’INTERIOR DE LA
TERRA
 A l’interior de la Terra, la Tª augmenta amb la profunditat
 gradient geotèrmic. 1 ºC cada 33m.
Base escorça  uns 1200 ºC
Entre el mantell i nucli  3000 ºC
Centre del nucli  4500 – 6000 ºC

8.  Calor interna de la Terra està produïda per:
Calor que es va acumular en la formació del planeta.
Reaccions radioactives
 La diferència de temperatures provoca moviments de
magma en forma de corrents de convecció.
 Els corrents xoquen contra la litosfera trencant-la en
plaques litosfèriques.

9.  La Terra emet calor cap a l’exterior  grans masses de
magma calent.
 Al arribar a la superfície es formen els volcans.
A part de l’ascens vertical del magma, les roques del
mantell també es desplacen horitzontalment  determina
el relleu terrestre.

11. Placa tectònica  Fragment de litosfera que es pot
moure en ser empès per un corrent de magma que es
mou per sota d’aquesta.

12. Mantell residual  Capa superior del mantell que es
comporta com un sòlid.

13. Corrents de magma  Són corrents de roques foses que pugen
cap a la litosfera, es divideixen i es mouen lentament per sota
d’aquesta; finalment tornen a la zona del mantell on es van
formar.

14. Mantell  Al mantell es generen els anomenats corrents
de convecció.

15. 1.4 LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
 Grans peces o blocs irregulars que formen la litosfera.
 Formes i extensions diferents. Uns 100 km de gruix.
 Hi ha:
PLAQUES
OCEÀNIQUES
formades per
escorça oceànica
PLAQUES
CONTINENTALS
formades per
escorça
continental
PLAQUES MIXTES

16.  Les zones entre plaques són les més actives de la Terra.
 Desplaçament plaques pocs cm/any, degut al moviment del
magma de l’interior de la Terra.
 Es mouen entre si:
Separant-se
Apropant-se
Lliscant lateralment

17.  Aquests desplaçaments causen:
Volcans: sortida del magma a la superfície,
sobretot als límits entre plaques.
Sismes (terratrèmols)
Orogènesi (formació de cadenes muntanyoses)
Fons oceànic
Desplaçament dels continents

18. 2
ELS VOLCANS

19. 2.1 ELS VOLCANS
 Són estructures que es formen al voltant de les obertures
de l’escorça per on surt el magma.
 Les obertures o esquerdes poden ser petites (orificis) o
llargues (fissures).
 El magma, format per roques foses, també conté grans
quantitats de gasos. En sortir a l’exterior, perd els gasos i es
transforma en lava.

20. 2.2 PRODUCTES VOLCÀNICS
 Durant les erupcions, els volcans expulsen gran quantitats
de materials.
LÍQUIDS: són les colades de lava. Si és molt fluïda, es pot
moure a gran velocitat i allunyar-se ràpidament del cràter. Si
és molt viscosa, se solidifica a la xemeneia i s’origina una
estructura anomenada dom.

21. GASOSOS: Ajuden a que la lava surti . Són gasos a
temperatures molt elevades, que formen immensos plomalls
de fum. El gas més abundant és el vapor d’aigua. Altres
gasos:
diòxid de carboni (CO2) clorur d’hidrogen (HCl)
sofre (S), clor (Cl) metà (CH4)
hidrogen (H2) monòxid de carboni (CO)
Compostos de cianur (CN)

22. SÒLIDS: Reben el nom de piroclasts i són masses de lava, de
mides diferents, expulsades a l’aire per les explosions que es
produeixen durant l’erupció, i que es refreden i solidifiquen durant
la caiguda. Es classifiquen per la seva mida:
Bombes o blocs: fins a 30 cm de diàmetre.
Lapil·lis i cendres: molt fines i lleugeres.
Les cendres són arrossegades pels corrents d’aire i poden quedar
dipositades a molta distància del volcà.
Els piroclasts s’acumulen al voltant del cràter i formen, juntament
amb la lava, el con volcànic.

25. 2.3 ON ES FORMEN ELS VOLCANS?
 Hi han una 500 volcans actius al nostre planeta i molts més
al fons oceànic.
 El volcans són molt abundants a les zones següents:
On se separen dues plaques i surt magma del mantell
 dorsals centreoceàniques.
Hi ha els volcans d’Islàndia i els de les illes del Cap
Verd.
On s’apropen dues plaques i una d’elles s’enfonsa al
mantell  zones de subducció.
Volcans com el Chimborazo i el Cotopaxi, als Andes, i
el Krakatau, a Indonèsia.

26.  També hi ha volcans a l’interior de les plaques, als
anomenats punts calents. Exemple: Illes Hawaii, illes
Galápagos.
 Aquests volcans es formen a causa del magma que puja,
com a fumerades o plomalls, des de les zones més
profundes.

27. 3
ELS SISMES

28. 3.1 ELS SISMES
 Els sismes o terratrèmols són tremolors i sacsejades del sòl.
 Acostumen a durar entre uns quants segons i pocs minuts.
 La majoria no es perceben, perquè són d’intensitat molt
baixa.
 Els de gran intensitat poden causar molts danys.
 FOCUS  hipocentre. És el punt interior de la Terra on
s’origina el terratrèmol.

29.  EPICENTRE  És el punt de la superfície terrestre situat
sobre l’hipocentre.

30. 3.2. PER QUÈ ES PRODUEIXEN SISMES?
 Hi ha 2 tipus de sismes:
SISMES TECTÒNICS
Es produeixen a causa de ruptures
i friccions de masses rocoses.
Majoria de sismes que es
produeixen.
Provoquen les catàstrofes més
importants, perquè són els
d’intensitat més elevada.
SISMES VOLCÀNICS
Produïts pel moviment del
magma en el subsòl o per
erupcions volcàniques molt
explosives.
A prop dels volcans.
Menys freqüents.
Intensitat menor.

31. 3.3 LES ZONES SÍSMIQUES DE LA TERRA
 Majoria de sismes es produeixen als límits entre plaques
litosfèriques.
Zones de subducció
S’apropen dues plaques, topen i una llisca per
sota de l’altra.
Exemple: cinturó que envolta l’oceà Pacífic
Col·lideixen dues plaques
Exemple: franja que va des del mar Mediterrani
fins a Indonèsia.
Dorsals
centreoceàniques
Separació de dues plaques
Grans falles Dues plaques que llisquen lateralment.
Exemple: falla de San Andrés.

32. 3.4 ELS SISMÒGRAFS
 Les ones sísmiques es transmeten per l’interior de la Terra.
 Aquestes ones són captades pels sismògrafs i queden
enregistrades en uns gràfics anomenat sismogrames.
 Amb l’anàlisi dels sismogrames, es pot determinar la magnitud
d’un sisme.
S’indica per mitjà d’una escala. La més utilitzada és la escala
Richter (relaciona la magnitud amb l’energia alliberada a
l’hipocentre).

33. 3.5 ELS SISMES SUBMARINS I ELS TSUNAMIS
 Quan un sisme té lloc al mar, l’anomenem sisme submarí.
 Produeix una ona sísmica anomenada tsunami.
 Aquesta ona es propaga per l’oceà fins arribar a costes
molt allunyades.
A alta mar passa desapercebuda, però va augmentant
d’alçada a mesura que s’apropa a la costa. Pot arribar fins
a 30 m d’alçada.

34.  Un dels senyals més clars que s’acosta un tsunami és que
l’aigua de les costes retrocedeix i es retira ràpidament.
 Exemple: sisme submarí d’Indonèsia l’any 2004.

35. 3.6 RISC SÍSMIC
PREDICCIÓ (anticipar-se a un terratrèmol)
No hi ha mesures de predicció fiables. Avui dia s’intenten predir en
base a:
 Petits sismes precursors
 Sorolls en el sòl
 Emissió de gasos des de l’interior de la terra com el Radó
 Pujada del nivell freàtic a pous (nivell de l’aigua)
 Canvis en el comportament animal

36. PREVENCIÓ (preparar-se per quan es produeixi)
 Elaboració de Mapes de risc que indiquin les zones
perilloses del món o es produeixen terratrèmols amb més
freqüència.
 Normativa de construcció sismoresistent.
 Educació de la població sobre com comportar-se en cas
de terratrèmol

38. 4
MANIFESTACIONS DE LA
GEODINÀMICA INTERNA

39. SERRALADES PLECS
DIÀCLASIS
O FALLES

40. 4.1. LES SERRALADES
 Cadenes muntanyoses
 Formades per roques magmàtiques, sedimentàries i
metamòrfiques.
 S’originen quan col·lideixen dues plaques.
 Procés diferent segons tipus de plaques que xoquen:

41. Placa oceànica – Placa continental
●La placa oceànica s’enfonsa sota la placa
continental.
●Es formen serralades a les vores dels continents
(exemple: els Andes)
●La placa oceànica es fon i es creen magmes que
ascendeixen i formen volcans.

42. Fossa oceànica

43. Placa continental – Placa continental
● Es formen les serralades a l’interior dels continents
(exemple: Himàlaies).
● A la zona de col·lisió, els materials es deformen i
formen serralades.

45. 4.2 LA DEFORMACIÓ DE LES ROQUES
 Les forces horitzontals que empènyen les plaques i les
verticals que eleven l’escorça, deformen les roques
superficials.
 Les roques poden respondre de dues formes diferents:
Plegant-se
formació de
plecs
Trencant-se
Formació
de diàclasis
i falles

46. PLECS
 Deformacions en forma d’ondulacions en el terreny.
 Es produeixen quan les roques es comporten de forma
plàstica al ser sotmeses a forces de compressió.
Poden ser de formes i dimensions molt diferents.
 Poden presentar qualsevol dispoció espacial.

47. Parts d’un plec

49.  Segons la inclinació del pla axial els plecs es poden
classificar:
Plec recte pla axial perpendicular al terra (90º)

50. Plec inclinat el pla axial forma un angle entre 90º i
45º amb el terra.

51. Plec tombat el pla axial forma un angle entre 45º i
0º amb el terra.

52. Plec ajagut Quan té el pla axial paral·lel al terra.

55. Quan les roques rígides són sotmeses a diferents tipus de
força (compressió, tensió, cisallament, ...) es probable que es
produeixi una fractura.
Segons el tipus de fractura:
Diàclasis Fractures o esquerdes. No hi ha
desplaçament entre els blocs.
Falles Fractures amb un desplaçament relatiu entre
els dos blocs que es formen.

56. Parts d’una falla

57. Tipus de falles