1. Dificultats d’aprenentatge i del desenvolupament:
característiques evolutives.
Tema 1.

2. Índex
1. APROXIMACIÓ HISTÒRICA AL CONCEPTE
D’EDUCACIÓ ESPECIAL
2. CARÀCTER INTERDISCIPLINAR DE L’EDUCACIÓ
ESPECIAL
3. LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

3. Aproximació històrica: Inicis
 Segle XIX i principis del XX:
 Predominen els conceptes “dèficit i segregació”:
 L'Educació especial s'encarrega de l'educació d'alumnes amb
dèficit sensorials en Centres Específics.
 Conseqüències d'associar deficiència a educació especial:
 Les deficiències són innates i poc modificables.
 Per a la seva detecció, cal utilitzar instruments específics
(tests).
 L'atenció educativa és específica: institucionalització, escoles
d'educació especial.

4. Aproximació històrica: Conductisme
 Conductisme (mitjans del segle XX):
 Consideren la importància dels factors ambientals.
 “El subjecte no ha rebut l'estímul adequat per a oferir la
resposta esperada”
 Per primera vegada es considera que no s'han donat els
processos d'aprenentatge idonis.
 A causa de això, es plantegen programes de Modificació de
conducta.
 Mantenen el concepte de segregació (centres específics d'ed.
Especial per a atendre de manera específica).

5. Aproximació històrica: Integració 1
 Raons polítiques, socials, psicològiques i educatives
canvien el concepte de deficiència i d'educació especial
(1970).
 S'adequa al principi de normalització:
 “Que els deficients mentals duguin una existència tan
pròxima al normal com sigui possible.”
*BankMikkelsen, 1959.
 Per tant, aposta per la integració dels subjectes d'educació
especial en el mateix ambient escolar i laboral que els
subjectes considerats normals.

6. Aproximació històrica: Integració 2
 Factors que van propiciar el canvi:
 Concepció distinta de la deficiència (es defineix per la
seva etiologia com per la resposta educativa que precisa).
 Se li dóna més importància als processos d'aprenentatge
que al desenvolupament evolutiu.
 Es considera l'avaluació de manera funcional, i no
només per a etiquetar.
 El fracàs escolar de nens “normals” duu a reconsiderar
els conceptes normalitat i deficiència, ja que posa de
manifest l'existència de factors socioculturals i
educatius.

7. Aproximació històrica: Integració 3
 Repercussions:
 Aparició del terme N.I.I. (substituïx a deficiència).
 Substitució de la segregació per la integració.
 Les causes del problema no estan només en el subjecte,
sinó també en el sistema educatiu (la resposta educativa
que se li dóna).
 El concepte és més ampli, pas d'una prevalença del 2% al
20%.

8. Aproximació històrica: Integració 4
 Document clau: Informe Warnock (1978)
Tots els nens tenen dret a assistir a l'escola ordinària.
Un a.a.n.e.e. és aquell que presenta majors dificultats per a
aprendre que la majoria dels nens de la seva
edat, pel que precisa una atenció més específica
i uns recursos educatius especials.
Els recursos educatius especials són tant de caràcter
tradicional com diferents als disponibles habitualment
en l'escola.

9. Aproximació històrica: Inclusió
 A partir de la dècada dels 90.
 Inclusió: no deixar a ningú fora de la vida escolar ni
física, ni educativa, ni social.
 La resposta educativa està centrada en el currículum (global
per a tots els alumnes).
 És l'escola la qual ha d'adaptar-se a la diversitat de
l'alumnat.

10. Caràcter interdisciplinar de
l’educació especial
 L'educació especial és una forma enriquida
d'educació general tendent a millorar la vida
d'aquells que sofreixen diverses
minusvalideses, enriquida en el sentit de recórrer a
mètodes pedagògics moderns i al material tècnic per a
remeiar certs tipus de deficiència.
És una disciplina amb múltiples dimensions:
biològica, psicològica, social i educativa.

11. Necessitats educatives especials 1
 Les NEE estan lligades al concepte de normalitat i
excepcionalitat.
 Excepcionalitat: diferència o desviació de la
normalitat. Però, com es valora la normalitat?
 Criteris per a establir la normalitat:
 Estadístic (propi de la psicologia)
 Mèdic.
 Sociocultural.
 Legal.
 Subjectiu (també propi de la psicologia)

12. Necessitats educatives especials 2
 Models que expliquen la conducta anormal:
 Model biomèdic: hi ha una explicació orgànica. El problema
és intern de la persona. Poca importància a factors externs.
 Model psicològic: hi ha una desviació estadística respecte a la
població. Dos enfocaments:
 Conductual: es pot observar-la conducta anormal en el
comportament. Hi ha hagut aprenentatges inadequats.
 Cognitiu: hi ha processos cognitius deficitaris..
 Model sociocultural: la causa està en la societat, fora de
l'individu. Factors extrínsecs o ambientals.

13. Necessitats educatives especials 3
Qualsevol diferència individual representa una desviació de
la normalitat, i, per tant, una necessitat educativa; però el
grau de excepcionalitat serà el que delimiti si és especial o no.
Alguns factors poden provocar aquesta diversitat:
Factors psicològics, com motivació, intel·ligència, estil
d'aprenentatge...
Factors educatius, com els coneixements previs, dificultats
amb el llenguatge, reforços…
Factors socioculturals, com diferències culturals…

14. Necessitats educatives especials 4
Diversitat vol dir que,
Hi ha alumnes que troben majors dificultats per a
arribar a els objectius i accedir als continguts que
establix el currículum comú, i necessiten ajustaments
més adequats a les seves necessitats particulars.
Es pot entendre de dues maneres: ÀMPLIA o
RESTRINGIDA

15. CONCEPCIÓ AMPLIA DE LES NEE 1
 Èmfasi en la resposta educativa.
 Engloba a tots els alumnes que per qualsevol causa tenen
dificultats per a assolir els aprenentatges del currículum.
 No fa mancada tenir cap deficiència, ja que és el resultat de la
interacció de l'alumne i del seu context educatiu.
 Per a atendre a la diversitat cal fer ajustaments.
 Es tradueix la discapacitat o anomalia en termes de
necessitats educatives:
 “Necessita desenvolupar sentiments de competència”.

16. CONCEPCIÓ AMPLIA DE LES NEE 2
RES TOT
Necessitats Necessitats Necessitats Necessitats
educatives educatives educatives educatives
usuals usuals especials especials
temporals permanents temporals permanents
(prob fam.. (audífono..) (incorp tard) (RM, Aut..)
Com un continu

17. CONCEPCIÓ AMPLIA DE LES NEE 3
 Quins criteris s'usen en aquesta concepció àmplia?
Criteris curriculars per a establir les n.e.e.:
 L'alumne presenta dificultats majors que la resta per a
accedir als aprenentatges propis de la seva edat.
 El professorat ha engegat i ha esgotat tots els recursos
ordinaris al seu abast (canvis metodològics, altres
materials, més temps, més dedicació, etc.) i, a pesar
d'això, considera que l'alumne segueix necessitant ajuda
extraordinària per a solucionar les seves dificultats.

18. CONCEPCIÓ RESTRINGIDA DE LES NEE 1
 Crítiques a la idea de n.e.e. (massa vague)
 Es necessiten criteris diagnòstics específics (dislèxia
evolutiva profunda, per ex.)
 Per tant, s'emfatitza la diferenciació diagnòstica.
 Per al que es necessita establir les característiques i
l'origen de les dóna.
Dificultats Específiques d'Aprenentatge

19. CONCEPCIÓ RESTRINGIDA DE LES NEE 2
 Quins criteris s'usen en aquesta concepció àmplia?
 Criteris curriculars.
 Criteris diagnòstics específics.
 Criteri de resposta a la intervenció.

20. CONCEPCIONS AMPLIA I RESTRINGIDA
AMPLIA RESTRINGIDA
 Regne Unit i alguns  EE.UU. i Canadà.
països d'Europa  Categories i
 Categories àmplies. subcategories
 Poca atenció a la específiques.
etiologia.  Interès per la etiologia.
 Establix continu.  Establix categories
específiques.
 Criteri d'identificació  Criteris psicopedagògics
curricular. basats en la investigació.
Criteri de resposta a la intervenció

21. ¿QUÉ DIUEN LES LLEIS? 1
LOGSE (1990):
a.a.n.e.e.
 L'alumnat amb necessitats educatives especials
és aquell que té dificultats per a adquirir els
aprenentatges escolars bàsics assenyalats en els
objectius educatius del currículum que li
correspon per la seva edat, contant amb els
recursos –metodològics i materials- ordinaris
de l'aula.

22. ¿QUÉ DIUEN LES LLEIS? 2
LOE (2006):
a.a.n.e.a.e.
 L'alumnat amb necessitats específiques de
suport educatiu és aquell que requereix una
atenció educativa diferent a l'ordinària per
presentar necessitats educatives especials, per
dificultats específiques d'aprenentatge
(DEA), per altes capacitats intel·lectuals, per
haver-se incorporat tarda al sistema educatiu o
per condicions personals o d'història escolar.

23. ¿QUÉ DIUEN LES LLEIS? 3
LOE (2006):
a.a.n.e.e.
 L'alumnat amb necessitats educatives especials
és aquell que requereix, per un període de la
seva escolarització o al llarg de tota
ella, determinats suports i atencions educatives
especials per presentar una discapacitat, un
trastorn generalitzat del desenvolupament o un
trastorn greu de conducta.