1. EL SÒL 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
2.
3. LA ROCA MARE La roca mare és el substrat a partir del qual es forma el sòl, n’influeix en textura, composició, acidesa, color, estructura, etc. Segons siga la roca mare, els sòls poden ser: silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos i permeables) i argilosos (compactes i impermeables). Roca mare calcària Sòl calcari
4.
5. LA TOPOGRAFIA El pendent afavoreix processos d’erosió i lliscaments que minven l’espessor del sòl. Per contra, en les zones baixes i planes s’acumulen tots els materials, la qual cosa comporta major espessor del sòl.
12. RÀNKER TERRA FUSCA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA OCEÀNIC Hi creixen, principalment els boscos. Només són aptes per a pastura i bosc.
13. SÒL ROIG MEDITERRANI TERRA ROSSA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA MDITERRANI Dominen els matolls o boscos de devesa i els cultius com l’ametler i l’olivera. Ric en nutrients, excel·lent per a tot tipus de cultiu.
14. VERTISÒLS Són els sòls més fèrtils de la península i s’empren per a tot tipus de cultiu, excepte els arborescents.
15. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES Ambdós sòls, permeten els cultius llenyosos, els cereals i les lleguminoses i les hortes, si es rega.
16. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS Els sòls volcànics Son sòls poc evolucionats i molts d’ells improductius. En algunes àrees s’aprofita per al cultiu de la vinya.
17. Sòls Zonals Sòls intrazonals i azonals Clima oceànic Clima mediterrani Roques silícies Terra bruna humida : bastant evolucionat, àcid. Cultius i pastura quan està en pendent. Rànkers : zones més altes o amb més pendent. Poc evolucionat. Sols aptes per a pastures. Terra bruna meridional : sòl pobre. Fàcilment erosionable. Es dedica a deveses d’alzina i pastures, si s’afegeix calç i s’adoba és apta per al conreu de cereals. Bruns calcaris i rendzines :molt rics en calç i pobres en humus. Aptes per al cultiu de vinyes, ametlers, oliveres, cereals i lleguminoses. Al·luvials : a les vores dels rius. Aptes per al cultiu d’horta. Embassats : en les zones endorreiques. Pobres. Cultiu de maduixes. Arenosos: àrids per la infiltració d’aigua i no aptes per al cultiu. Salins : en zones àrides. Sols aptes si es neutralitza la sal amb molta aigua. Volcànics : en gran part improductius, tot i que les seues cendres són aptes per al cultiu de cereals. Roques calcàries Terra bruna calcària : grans rendiments en cultius com dacsa i fesols. Molt apta per a prats. Terra fusca : apareix sobre calcàries dures. Bosc. Sòl roig mediterrani : potent horitzó argilós. Ric en nutrients, terreny excel·lent per a tot tipus de cultius. Terra rossa : sobre calcàries dures, aflora la roca. Predominen els matolls i els boscos d’alzines i cultius d’oliveres i ametlers. Sòl gris subdesèrtic o serosem : es localitza en les àrees estepàries. És molt ric en calç i pobre en humus. Escàs aprofitament en secà però bastant fèrtil en regadiu. Roques argiloses Vertisòls : argiles expansives sotmeses a la renovació constant. Són els sòls més fèrtils de la península. S’empren per a tot, tret dels arborescents.
![DEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La formació i característiques dels diferents sòls venen determinats per una sèrie de factors, els principals són: la roca mare, el relleu, el clima i l’acció dels éssers vius.]()