1. La diversitat dels éssers vius
1. Evolució i biodiversitat
2. La classificació dels éssers vius
3. Les moneres
4. Els bacteris i l’ésser humà
5. Els protoctists
6. Els fongs i els líquens
3. 1. Evolució I biodiversitat
• Els éssers vius pateixen i han patit uns
canvis graduals en el decurs de milions
d’anys i s’han transformat en organismes
més complexos.
• Aquest procés de canvi s’anomena
evolució biològica.
• Gràcies a l’evolució les espècies estan
adaptades als distints ambients que
existeixen a la Terra.
5. Què és la Biodiversitat?
•
La biodiversitat inclou totes les espècies existents a la Terra,
que habiten en els diferents ecosistemes o biosfera.
•
L’extinció és una gran amenaça per a la Biodiversitat ja que fa
que es redueixi el nombre d’espècies.
•
La destrucció de la diversitat biològica representa un dels
perills més gran que amenaça la nostra civilització.
•
La pèrdua d’espècies no tan sols té un valor ètic, estètic i
sentimental, sinó també econòmic. Moltes espècies vegetals i
animals són font d’aliments, medicaments, tèxtils, fibres i
molts altres productes.
6. 2. La classificació dels éssers vius
• Classificar significa agrupar en funció
de característiques comunes.
• Els éssers vius es classifiquen en grups
anomenats GRUPS TAXONÒMICS o
TAXONS.
• La TAXONOMIA és la branca de la
biologia que s’ocupa de posar nom als
éssers vius i de classificar-los.
7. Classificació dels èssers vius
• Per a classificar els
éssers vius fem grups,
el grup més senzill és
l’espècie.
• Diferents grups
d’espècies que tenen
característiques
comuns s’agrupen en
gèneres, i així anem
agrupant en categories
superiors per exemple:
ordre, classe, família...
Regne
Phylum / Divisió
Classe
Ordre
Família
Gènere
Espècie
9. Concepte d’espècie
• Grup d’éssers vius que tenen
característiques comunes i què,en
reproduir-se, tenen descendència
fèrtil.
• És l’agrupació més bàsica.
10. • Per anomenar els organismes es fa servir un
nom en llatí que és internacional.
Ursus arctos
(Ós bru)
Ursus maritimus
(Ós polar)
13. La classificació de la pastanaga és:
•
•
•
•
•
•
•
Regne: Plantes.
Fílum: Magnoliofits.
Classe: Magnoliopsids.
Ordre: Apials.
Família: Umbel·líferes.
Gènere: Daucus.
Espècie: Daucus carota
14. Els Regnes
Actualment els éssers vius s’agrupen en cinc regnes:
1. Moneres:
2. Protoctists:
3. Fongs:
4. Vegetals:
5. Animals:
15. Regne Moneres
• Unicel·lulars i microscòpics.
• No tenen nucli (Procariotes).
• Els bacteris i les algues
cianofícies o cianobacteris
formen el regne de les
moneres.
Les algues cianofícies poden viure aïllades
o en colònies, formant filaments, tant en
aigua dolça com al mar.
Els bacteris són els
éssers vius més petits
que existeixen.
16. Els bacteris
• Un bacteri és un
organisme
unicel·lular.A la part
externa hi té una capa
(paret cel·lular) que fa
d’embolcall; per dins, i
unida a la paret, hi ha la
membrana cel·lular.
• El citoplasma és un
material gelatinós on hi
ha l’ADN
17. Els bacteris es distingeixen segons la seva forma
exterior:
esfèrics (cocs)
allargats (bacils)
en forma de
coma (vibrions)
en forma d’espiral
(espirils)
18. Funció de nutrició:
•
Els bacteris poden ser autòtrofs, però la majoria són
heteròtrofs.
Bacteris descomponedors
S’alimenten de cadàvers i d’altres
restes mortes que converteixen en
matèria inorgànica (ex: bacteris del
sòl).
Bacteris paràsits
Es nodreixen d’altres éssers vius i
els causen malalties (ex: bacteri de
la tuberculosi).
Bacteris simbionts
Formen una associació amb altres
éssers vius i, els proporcionen
algun benefici. (ex: bacteris de
l’estómac dels remugants)
19. Funció de relació:
•
Detecten canvis en el medi i
hi responen amb un
moviment o secretant
substàncies. Si les condicions
es tornen gaire
desfavorables, s’envolten
d’una cobertura gruixuda i es
converteixen en una espora
de resistència. En forma
d’espora, el bacteri pot
mantenir-se viu sense
alimentar-se ni realitzar cap
altra activitat fins que les
condicions ambientals
milloren.
20. Funció de reproducció
• Es reprodueixen
ASEXUALMENT per
bipartició: l’ADN es
duplica, es separa i el
citoplasma es divideix
per la meitat. Cada
part s’emporta una
còpia de l’ADN.
21. Els bacteris i l’ésser humà
Bacteris d’utilitat industrial:
•
Hi ha molts tipus de bacteris que són beneficiosos perquè
intervenen en processos industrials que ens permeten obtenir o
transformar substàncies per beneficiar-nos-en.
•
Els bacteris també són útils en el tractament de les deixalles, per a
la depuració d’aigües residuals i per a l’obtenció de gas
combustible.
•
En el camp de la medicina, els bacteris es fan servir en l’obtenció
d’antibiòtics i d’hormones, com la del creixement o la insulina.
22. Malaties importants produïdes per bacteris:
• La major part de bacteris són
completament inofensius per a l’ésser
humà i molts, fins i tot, són beneficiosos.
• Però hi ha algunes espècies determinades
de bacteris que són perjudicials perquè
provoquen malalties greus als éssers
humans i a la resta d’éssers vius.
• Entre les malalties més conegudes hi ha
les següents: la tuberculosi, la
gastroenteritis, la sífilis i el botulisme.
23. Regne Protoctists
•
•
•
•
Unicel·lulars o pluricel·lulars sense veritables teixits.
Amb nucli (eucariotes).
Autòtrofs o heteròtrofs.
Inclouen els protozoos i les algues
29. La alimentació dels protozous
Els paràsits
S'acoblen a un altre organisme i s'alimenten d'ell,
normalment absorbint.
Provoquen malalties greus a les persones i a molts
animals
Els protozous de vida lliure
Ingereixen bacteris i altres protozous més petits (pseudòpodes)
Viuen en tolles, pantans i rius
Recordeu: són sempre heteròtrofs!
30. Al beure o utilitzar aigua no tractada o potabilitzada,
podem patir diarrees
Acostuma a ser a causa dels protozous que viuen en
ella.
31. En alguns països del món hi ha mosquits que, amb les
seves picades, transmeten malalties com la “malaltia de la
son” o la malària
Mosca tse-tse
Aquestes malalties es deuen als protozous que
transmeten els insectes.
