1. GENS I BIOTECNOLOGIA

6. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna Ha estat possible gràcies als avenços en: 2.1 Cultius de microorganismes. 2.2. Cultius cel·lulars. 2.3. Coneixements del material genètic, tècniques de manipulació, modificació i transferència de l’ADN (ENGINYERIA GENÈTICA).

8. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.1 Avenços en cultius de microorganismes Busquem???: Com es fa la cervesa i el vi?(substrat, organisme que hi actua, temperatura, temps, productes de la fermentaci ó... ) Es desenvolupen tècniques per: aïllar, identificar i cultivar microorganismes al laboratori. Alguns microorganismes INNOCUS s’utilitzen com a productors de molècules d’interès. Ex.: Fong Penicillium (Penicil·lina), llevats (pa, vi, etc)

9. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars A. 1951, HeLa : primera l ínia de cèl·lules humanes. S’obtenen mitjançant una operació quirúrgica a Henrietta Lacks (d'aquí el nom), una dona a la qual s'extreuen cèl·lules d'un carcinoma de l'úter amb la intenció d'avaluar-ne la malignitat.

10. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars B. La fecundaci ó in vitro: mira el blog!!!

13. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna C.1.Cèl·lules mare adultes 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars multipotents

15. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna C.2. Cèl·lules mare embrion àries: : 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars Cèl·lules pluripotents

16. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna C.2.Cèl·lules mare embrionàries 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars 1998: 1r cultiu de cèl·lules embrionàries humanes. Són PLURIPOTENCIALS. Poden ser induïdes “in vitro” a diferenciar-se en qualsevol tipus cel·lular. Aplicació: regeneració de teixits. DILEMA ÈTIC: provenen d’embrions (sobrants de processos de reproducció assistida o de clonatge terapèutic)

17. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna C.2.Cèl·lules Mare Pluripotents Induïdes (IPS) 2.1 Avenços en cultius cel ·l ulars Són una alternativa a les cèl·lules mare embrionàries. Les cèl·lules de teixits es transformen en cèl·lules mare pluripotents. S’obtenen inserint, mitjançant un retrovirus, gens que codifiquen factors de transcripció al nucli de les cèl·lules de la pell. D’aquesta manera les cèl·lules es reprogramen i tenen totes les propietats de les cèl·lules mare embrionàries. Riscos: aparició de tumors.

19. Mendel va treballar amb diferents espècies de pesoleres 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material gen ètic

23. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material genètic: ADN L’ADN és la biomolècula encarregada d’emmegatzemar la informació genètica de la cèl·lula. Es troba al nucli de totes les cèl·lules eucariotes i forma part dels cromosomes. Pertany al grup dels àcids nuclèics Està format per la unió de petites unitats anomenades nucleòtids. Els nucleòtids es formen per la unió de 3 molècules: - Monosacàrid (sucre) - Base nitrogenada - Àcid fosfòric

24. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material genètic: ADN

25. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material genètic: ADN

28. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material genètic: ADN Watson i Crick varen descobrir que l’ADN estava format per dues cadenes de nucleòtids amb les bases nitrogenades disposades cap a l’interior. Les bases de cada cadena estaven aparellades, unides, amb les de l’altra. L’adenina (A)- timina(T) guanina(G) - citosina(C). Aix í, la seqüència de bases d’una cadena estaria determinada per l’altre. Ambdues cadenes serien complementàries i antiparal·leles.

33. 2.El desenvolupament de la biotecnologia moderna 2.3 Avenços en material genètic: Un gen s'expressa quan es descodifica, es a dir, quan es transcriu i es tradueix i origina la proteïna que codifica.

36. Què és el genoma? El genoma és el conjunt del material hereditari d’un organisme, la seqüència de nucleòtids que especifiquen les instruccions genètiques per al seu desenvolupament i funcionament i que són transmeses de generació en generació, de pares a fills. A més dels gens pròpiament dits, s’hi inclouen regions espaiadores, regions reguladores i moltes seqüències més de funció o paper encara desconegut, si és que en tenen cap. De fet, en el genoma humà només l’1,5% del material hereditari té una funció codificant (correspon als gens).

45. Tècniques d’enginyeria genètica ENGINYERIA GENÈTICA: Manipulació de l’ADN d’un organisme per aconseguir un objectiu pràctic. Aquesta tecnologia es duu a terme per mitjà de la transferència d’un o més gens d’un organisme a un altre, que pot ser de la mateixa espècie o d’una altra. ORGANISME TRANSGÈNIC: aquell al qual s’ha modificat el genoma amb gens procedents d’altres organismes. ADN RECOMBINANT: ADN sintetitzat de manera artificial amb la unió d’ADN d’orígens diferents.

47. Tècniques d’enginyeria genètica 1. Localització i aïllament del gen que es vol transferir. 3. Unió de l’ADN triat a l’ADN del vector. 2. Selecció del vector. 4. Inserció del vector amb el gen transferit en la cèl·lula host e . 5. Multiplicació de l’organisme transgènic.

51. 2.1.Disseny d’organismes per fabricar insulina 2. Desenvolupament de la ter àpia farmacològica: Quina utilitat t é l’enginyeria genètica i el PGH?

52. 2.2. Creació de vacunes recombinants 2. Desenvolupament de la ter àpia farmacològica: Quina utilitat t é l’enginyeria genètica i el PGH?

56. 2002, París. Teràpia gènica per a corregir la immunodeficiència combinada greu (malaltia dels “nens bombolla”). Aquests nens tenen un gen implicat en la producció de limfòcits defectuós (enzim ADA). Mitjançant un virus se’ls va introduir el gen que els faltava. Tècnica ex vivo . Risc: aparició de tumors (activació d’oncogens) Quina utilitat t é l’enginyeria genètica i el PGH? Teràpia gènica “ ex vivo ” 3. Desenvolupament de la ter àpia gènica:

57. Quina utilitat t é l’enginyeria genètica i el PGH? 3. Desenvolupament de la ter àpia gènica: Teràpia gènica “ ex vivo ”

59. Clonatge CLONACIÓ: Obtenció de còpies genèticament idèntiques d’un fragment d’ADN, un grup de cèl·lules o un individu.

61. S’extreu el nucli d’una cèl·lula adulta amb la informació que volem clonar, i s’inserta en un òvul sense nucli. L’òvul amb el nou nucli s’implanta en la mare per a la gestació Clonatge 2. Clonatge reproductiu per transfer ència nuclear: 2.1 Dolly:(1996)

62. Clonatge L’any 2004 s’obt é el primer embrió humà per transferència nuclear. Aquest tipus de clonació està prohibit en majoria de països per respecte a la dignitat 2.1 Clonatge hum à 2. Clonatge reproductiu per transfer ència nuclear:

64. Clonatge 2. Clonatge terapèutic : Consisteix en combinar la tècnica de clonació amb la d’obtenció de cèl·lules mare embrionàries , per a curar a adults que tinguin una malaltia que es pugui curar mitjançant trasplantament cel·lular.

65. Clonatge 2. Clonatge terapèutic : Aquesta tècnica permetria tractar patologies diverses: Malaltia d’Alzheimer, Parkinson, diabetes, medul·la espinal danyada, …

68. BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA

71. BIOTECNOLOGIA APLICADA A L’ALIMENTACIÓ OBTENCIÓ D’ALIMENTS TRANSGÈNICS

73. COM S’OBTÉ UN ORGANISME TRANSGÈNIC?

75. PAÏSOS PRODUCTORS D’ALIMENTS TRANSGÈNICS