Jornada tècnica sobre restauració de les activitats extractives. 19 de juny de 2012

1. La restauració ecològica,
la mineria
i
el projecte EcoQuarry
Josep Mª Ninot / Montse Jorba
Departament de Biologia Vegetal
Departament de Biologia Vegetal
Facultat de Biologia
Facultat de Biologia

2. Algunes reflexions prèvies......
els espais severament degradats no es
recuperen espontàniament
Tampoc es tracta de plantar arbres
com si fossin cols per recuperar els
avals aviat

3. La restauració intenta assemblar totes
les peces d’un ecosistema
Relleu
Hidrologia
Sòl
Vegetació
Fauna
y……que funcionin
L’estratègia……imitar la natura
i la natura funciona amb processos

4. però, per què restaurar?

5. 9/11/2006
Per llei? Begues vol fer aturar definitivament l'activitat a la pedrera Montau.
La pedrera Montau tenia llicència municipal d'explotació fins a finals
de l'any 2000 i dos anys més per restaurar la muntanya i cessar
totalment els treballs, cosa que, segons l'ajuntament, no ha fet
perquè havia d'atendre la forta demanda que tenia.
Per millorar la imatge de l’empresa?
Com a mesura
compensatòria per
l’impacte que es
genera?
Per donar un
servei ambiental
recreant hàbitats?

6. Però cada ecosistema té els seus patrons de
funcionament...
Mosaic de vegetació
irregular
Com pot ajudar el projecte EcoQuarry a
millorar els resultats de les restauracions?
Màquies i espinars
Poc volum de sòl

7. LIFE-Medio ambiente
“ECOQUARRY”
LIFE04 ENV/ES/000195
Investigació
13%
Cost total projecte: 960.417 €
Extractives
35%
CE
50%
Aportació CE:480192 €
Aportació socis:480225 € Administració
2%

8. LOCALITZACIÓ DE LES PARCEL·LES EXPERIMENTALS
Clima:subhumIt
Precipitació:625-725
Clima:termomediterràni subhumid
Precipitació:675
Clima:semiàrido
Precipitació:350 Clima:sec
Precipitació: 525

9. EXPERIÈNCIES PILOT
COMPOSICIÓ
DE LES REG
SEMBRES COMPOST + rebuigs o
terres externes
CONVENCIONALS POC
AGRESSIVES
NATIVES SUBARBUSTIVES
CONVENCIONALS
AGRESSIVES
PLANTACIONS
D’ESPÈCIES
AUTÒCTONES

10. Tractaments
N – Natives NA N A
R R R NA NA NA
A- Comercials R -
- C C -
NA- NoAgressives C C -
R- Reg (2006)
C- Compost
Natives Poc Agressives Comercials Arbustives
Psoralea bituminosa Dactylis glomerata Medicago sativa Dorycnium pentaphyllum
Sanguisorba minor Lotus corniculatus Lolium multiflorum Helichrysum stoechas
Brachypodium phoenicoides Psoralea bituminosa Dactylis glomerata Santolina chamaecyparyssus
Bupleurum fruticosum
Brachypodium retusum Sanguisorba minor Onobrychis sativa
Anthyllis cytisoides

11. REFERENCIAS (ENTORN)
Pinedes amb sotobosc de màquia i
matollar escleròfil.le
Espinars de margallò i arçot
Garrigues

12. 110 parcel.les: Condicions habituals
Estèrils Terres o barreges
Pendent < 30º > 30º < 30º > 30º
Nº parcel.les 18 12 10 70
Entorns immediats variables

13. OBJECTIUS “EcoQuarry”
(2004-2007)
Implementar a escala real les novetats en restauració
d’extractives en condicions Mediterrànies
Millorar els resultats de les intervencions de restauració
desenvolupant processos de control de qualitat
Fomentar un ús racional dels recursos naturals
Transferir directament els procediments a les empreses del
sector extractiu

14. OBJECTIUS segona fase
(2010-1011)
Analitzar l’evolució del sistema 5 anys després (període
de garantia) i determinar quin tractament pot ser més
rentable
Evolució de les espècies sembrades segons el tractament
Colonització d’espècies espontànies
Supervivència i estat de les espècies plantades segons el
tractament

15. Què buscariem a curt i mig termini?
Estabilitat del terreny a gran i petita escala
Control de la erosió superficial gradual i progressiva en el temps
Substitució de les espèciesho resumiria les sembres per espècies
Potser la pregunta que estàrter de podria ser….S’estan
espontànies del sistema de referència els processos adequats perquè
desenvolupant o s’han desenvolupat
l’ecosistema evolucioni vers la referència establerta?
Estabilitat de la coberta vegetal amb reducció en el temps de l’abundancia
d’espècies anuals
Similitud estructural i funcional amb l’entorn (Societat de Restauració
Ecològica)

16. Segons això els criteris d’avaluació essencials podrien ser:
CRITERI
ASPECTE PARÀMETRE
Curt termini Mig termini
Regueralls i càrcaves absència
Estabilitat
Movimients en massa absència
Cobertura total 40% mínim
Disminució d’espècies
Germinació i
sembrades estárter
Rendiment Cobertura específica desenvolupament de les
Increment d’espècies
revegetació sembres
sembrades autòctones
% Supervivència
Superior al 50% per a cada espècie
lenyoses
Disminució d’espècies anuals
Presència d’espècies de
Característiques Estructura i
l’ecosistema de referència
del sistema permanència
Nº d’espècies lenyoses amb
cicle biològic completat

17. ESTABILITAT
Escenaris
inicials
110
23 % dels escenaris van
Pendent > 30º
presentar moviments en
Sense protecció superior
massa
18% dels escenaris van Sense protecció superior
presentar regueralls Cunetes deficients
Escenaris
estables
65

18. Rendiment de les sembres a curt termini
UB
2500 espontáneas
sembradas
Kg biomasa / ha
2000
1500
1000
500
banco semillas inerte
SUBSTRATO

19. REBUIG
TERRES EXTERNES
BARREGES
A curt termini (1 any):
A mig termini (5 anys):
La cobertura és superior al 40%
La cobertura és superior al 40%
en la majoria d’escenaris. La
en tots els escenaris.
situació més crítica es dóna en
els estèrils sense compost

20. Les espècies autòctones augmenten la seva cobertura
fenas

21. Substitució d’espècies en el temps
Existeix una entrada
d’espècies des de
l’entorn immediat
NC
Al rebuig entren
menys espècies
C
noves, ocupació de
l’espai?
NC
C
però són herbàcies
cosmopolites

22. Canvis de la vegetació segons el tipus de sòl
Evolución de la vegetación Als 5 anys:
Les espècies estárter desapareixen
100 en la majoria d’escenaris.
80
Les anuals formen part de la
% P a r c e la s
60
vegetació i existeix una entrada des
40
de l’entorn immediat
20
0
Les natives (especialment arbusts
com post
no com post
com post
no com post
n a tiv a s
c o n v e n c io n a le s
n a tiv a s
c o n v e n c io n a le s
sembrats) augmenten en especial en
els sòls pedregosos
poco pedregoso pedregoso
Reducción abundancia especies estárter Incremento de especies nativas
Reducción abundancia espcies anuales

23. 2004-2007
En terres de bona qualitat,
l’addició d’esmenes orgàniques
no determina cobertures vegetals
C superiors
En el cas dels rebuigs minerals,
afegir esmenes orgàniques pot
TERRES EXTERNES ser recomanable
REBUIG 25 t/ha matèria seca
1:15-1:18 Compost:sòl
C C
C C

24. Rendiment de les plantacions
Rendiment global (totes les
pedreres) escàs, inferior al 50%
però això varia en funció del
tractament i del tipus de sòl
L’aplicació d’esmenes orgàniques provoca major mortalitat de les llenyoses
plantades
25 t/ha matèria seca
1:15-1:18 Esmena:sòl

25. La presència d’una coberta herbàcia molt
densa pot fer fracassar les plantacions
Les sembres amb espècies herbàcies
autòctones, de creixement més lent,
determinen una major supervivència de les
llenyoses

26. Rebuig sense esmena
càdec
Als 5 anys, la presència de llenyoses (càdecs,
llentiscles, savines, aladerns i arçots) és important,
si la vegetació és oberta. Els sòls pedregosos
afavoreixen cobertes amb poques herbàcies
llentiscle
Composicións florístiques similars a l’entorn

27. Totes les espècies llenyoses assajades són
presents, és a dir, la seva introducció és viable.
Únicament cal millorar el rendiment de les
plantacions vigilant amb els tractaments que
s’hi fan

28. L’addició de compost determina un major creixement en totes
les especies llenyoses plantades

29. Gairebé totes les espècies llenyoses han florit i fructificat
arçots
aladerns
coscolls
S’han vist plántules de romaní

30. La fauna ha començat a visitar les zones
restaurades.
Això vol dir que hi troben refugi i aliment
L’ecosistema ha començat a funcionar

31. Plantación a los 5 años
Plantaciones a los 5 años
16
Especies con flores o frutos
14
35
12
30
Nº de parcelas
10
25
Nº parcelas
8
20
6
15
4
10
2
5
0
sin leñosas Pino Pino+ 1 Pino+ 2 Pino+ 3 Pino + 4 Pino+ 5 Pino + 6 0
arbusto arbustos arbustos arbustos arbustos arbustos sin frutos pino 1 arbusto 2 arbustos 3 arbustos 4 arbustos 5 arbustos
poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales
poco pedregoso compost poco pedregoso no compost poco pedregoso compost poco pedregoso no compost
pedregoso nativas pedregoso convencionales
pedregoso nativas pedregoso convencionales
pedregoso compost pedregoso no compost
pedregoso compost pedregoso no compost
Als 5 anyss (final del període de
garantia):
Els sòls pedregosos promouen Únicament un 7% d’escenaris inicials
sotoboscos diversos ha promogut que quasi totes les
Únicament un 14 % d’escenaris espècies lenyoses completin el seu
presenten una composició de cicle biològic
lenyoses similar a les referències

32. Identificació de processos
Poca Introducció
competencia d’espècies
Inert
davant la sembra natives més
rebuig mineral Pedregós viable
o sòls pedregosos
Mulch de pedres Creixement
natural més lent
Major infiltració
Poques Major
Menor evaporació herbàcies supervivència
Reserva aigua llenyoses
petita però subsòl
PROTOCOL DE Substrat Sembra + Periode de Retorn
RESTAURACIÓ amb esmena plantació garantia Aval
POSSIBLE o no
1 any

33. Identificació de processos
Introducció
Competencia d’espècies
Banc llavors
davant la sembra natives menys
terres conreu viable
o de camps Fertilitat Moltes
elevada herbàcies
abandonats
Menor
o molt adobats Textura fina supervivència
llenyoses
Sembres
Major erosió
convencionals
Menor infiltració
Reserva aigua
microporositat
PROTOCOL DE Substrat Periode de
RESTAURACIÓ Sembra Plantació
amb esmena garantia
POSSIBLE o no
2-3 anys Retorn
Aval

34. EVALUACIÓ DELS RESULTATS:
conclusions globals després de 5 anys
Es necessari millorar l’estabilitat estructural dels talussos (nucli
compacte, pendent inferior a 30º) i el manteniment durant la fase inicial
de la restauració (canalització superior, bermes intermèdies) o promoure
models geomorgològics similars als naturals
En substrats amb qualitat suficient (fertilitat, banc de llavors) la necessitat
d’afegir esmenes orgàniques i/o sembrar s’ha de valorar. En els materials
de rebuig és necessari afegir matèria orgànica i sembrar
Incrementar la diversitat de llenyoses és possible però una coberta herbàcia
densa i l’addició d’una esmena orgànica poden limitar la supervivència de
les plantacions.
Cobertures discontínues (barreges amb espècies autòctones no agressives)
o poc denses poden protegir suficientment el sòl i afavorir la instal·lació i
desenvolupament de les espècies llenyoses

35. En 5 anys es poden aconseguir
sistemes diversos i funcionals
similars als naturals
Les intervencions de restauració
han d’estar dissenyades
considerant el funcionament de
l’ecosistema concret que es vol
reproduir
El coneixement actual permet
millorar els resultats de les
restauracions

36. Algunes reflexions
En el conjunt d’escenaris avaluats, la majoria de situacions han generat sistemes
poc estables amb vegetacions molt diferents a la referència.
S’acceptarien aquestes restauracions ecològicament poc eficients i tant
diferents?
Quins haurien de ser els llindars i els criteris ecològics per a poder
acceptar una restauració amb garanties de què aquestes zones arribaran a ser
com la referència?. Cal aplicar els mateixos llindars i criteris per a cada
situació?.....
En canvi, existeixen escenaris que han desenvolupar vegetacions similars a les
referències en 5 anys i que demostren que és possible obtenir restauracions a curt
termini amb certes garanties de permanència i evolució per això….
La definició de criteris ecològics i llindars específics per a cada ecosistema
és la clau per a obtenir restauracions funcionals i integrades en el seu
entorn...però depenent de com s’estableixi això es poden afavorir
precisament resultats de poca qualitat

37. Perspectives de futur
irBio
S’està preparant la implementació d’aquests
plantejaments a:
• 2 projectes europeus (2 empreses, UPC,
UCM, UZ)
• 1 projecte nacional (1 empresa)
• 1 conveni amb Gremis

38. irBio
Estem a la vostra disposició
Moltes gràcies