eclipse

1. F I T X A
2
LaTerra,elplanetaonvivim
El divendres 20 de març tens l’oportunitat d’observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol.
Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del Sol fins a cobrir-lo parcialment.
Aprofita-ho i gaudeix d’aquesta experiència, però sobretot observa l’eclipsi amb seguretat, mai directament.

2. LaTerra,elplanetaonvivim
1 LaTerra,elplanetaonvivim F I T X A D I D À C T I C A 2
Les coses des de la Terra es veuen molt diferents que si les mirem des de l’espai. Cada dia, des del nostre
planeta veiem moure’s el Sol, la Lluna i les estrelles d’est a oest. Però en realitat no és així: els que ens
movem som nosaltres!
La Terra, com tots els planetes, a més d’orbitar al voltant del Sol, gira sobre ella mateixa. Per això
ens sembla que el Sol, la Lluna i les estrelles surten per l’est i es ponen per l’oest quan, en realitat,
som nosaltres els que girem. Des de la Terra en moviment veiem passar, per davant dels nostres
ulls, els estels i astres que ens envolten. Una cosa semblant passa quan anem amb tren i mirem el
paisatge per la finestra: sembla que els arbres i les cases es moguin, quan en realitat estan quiets
i és el tren el que s’està movent!
Sabies que…
Si l’eix de rotació de la Terra no estigués inclinat, no hi
hauria estacions. La primavera, l’estiu, la tardor... són
deguts al fet que, durant una part de l’any, els raigs
solars arriben més perpendicularment a un hemisferi
que a l’altre. En el dibuix, a l’hemisferi nord és estiu i
al sud és hivern.
El nostre planeta fa una volta sobre ell
mateix cada 24 hores. L’eix de rotació
de la Terra, però, no és perpendicular
a la direcció en què gira al voltant del
Sol, sinó que està inclinat 23 graus res-
pecte a la perpendicular del pla orbi-
tal, com pots veure en el dibuix.

3. 2 LaTerra,elplanetaonvivim F I T X A D I D À C T I C A 2
El nostre sistema solar està format per nou planetes, alguns dels quals tenen satèl·lits o “llunes”.
Aquests planetes, inclosa la Terra, giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques: això vol dir que
el Sol no és al centre de l’òrbita sinó a un dels focus de l’el·lipse, i que de vegades el planeta es
troba més a prop del Sol i d’altres vegades més lluny.
El moviment dels planetes al voltant del Sol s’anomena translació, i la durada de cada
òrbita és la durada de l’any en aquell planeta.
Tots els planetes, a més de girar al voltant del Sol, giren sobre ells mateixos. Aquest mo-
viment s’anomena rotació, i la seva durada correspon a la d’un dia en aquell planeta.

4. 3 LaTerra,elplanetaonvivim F I T X A D I D À C T I C A 2
Totes les òrbites d’aquests planetes estan contingudes aproximadament en un mateix pla, excepte
la de Plutó, que està inclinada 17 graus respecte a les altres. Si aquest pla fos visible, des de la
Terra el veuríem de costat.
Els grecs van anomenar eclíptica aquesta franja del cel estrellat per on veien moure’s el Sol i els
planetes, perquè és on ocorren tots els eclipsis.
El pla imaginari en el qual giren la majoria dels planetes s’anomena pla de l’eclíptica.
Sabies que…
El nostre planeta, la Terra, gira al voltant del Sol a la velocitat de 30 km… per segon!
I que…
A causa de la seva òrbita molt excèntrica, PLUTÓ, de vegades, es troba més a prop del Sol que NEPTÚ? Això passa
durant 20 de cadascun dels 249 anys que dura la seva òrbita. La darrera vegada fou el període 1979-1999, i no
tornarà a passar fins al 2226.
Nota: Les distàncies entre els planetes i les grandàries dels
mateixos no estan dibuixats a escala.

5. 4 LaTerra,elplanetaonvivim F I T X A D I D À C T I C A 2
Fem un model a escala del sistema solar
El dibuix de la pàgina anterior no està fet a escala: no es veuen clarament les distàncies
relatives entre els diferents planetes ni les proporcions de grandària entre ells. Si vols, pots
construir un model proporcionat del nostre sistema solar. Per fer-ho, utilitza les dades de la
taula de més avall.
-Primer hauràs de dibuixar els diferents planetes a escala. Divideix tots els diàmetres per
5.000 o per 10.000, segons l’espai de què disposis, i pren el resultat com a centímetres.
Quan els tinguis tots dibuixats i pintats del color corresponent, pots retallar-los.
-El següent pas serà situar-los en unes distàncies proporcionals del Sol. Com que el Sol és molt
gran respecte al diàmetre dels planetes, dibuixa’n només un tros, en un extrem de la paret o
mural on representaràs el sistema solar. En acabat, fixa’t en la distància al Sol de cadascun
dels planetes i intenta situar-los proporcionalment. No podràs utilitzar la mateixa escala que
abans, ja que necessitaries molt d’espai per situar-los. Divideix totes les distàncies al Sol pel
mateix nombre, el que creguis convenient segons el lloc de què disposis.
Quants anys tindries si visquessis a Júpiter?
-Fixa’t en la durada dels anys als diferents planetes. Si un any és el que tarda cadascun d’ells
a recórrer tota l’òrbita al voltant del Sol, pots calcular quants anys tindries si visquessis a Jú-
piter? I a Mercuri, Venus o Mart?
-Si un dia és el que tarda un planeta a fer una volta sobre si mateix, amb les dades de la taula,
com podríem calcular quants dies de Mercuri té un any de Mercuri? I a Saturn?
MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ
57,9 108,2 149,6 227,94 778,4 1.423,6 2.867,0 4.488,4 5.909,6
4.878 12.100 12.756 6.786 142.984 120.536 51.108 49.538 2.350
0 0 1 2 17 19 21 8 1
87,97 224,7 365,22 686,98 11,86 29,46 84,01 164,78 247,67
dies t. dies t. dies t. dies t. anys t. anys t. anys t. anys t. anys t.
58,6 243,0 23,93 24,62 9,8 10,2 17,9 19,1 6,39
dies t. dies t. hores hores hores hores hores hores dies t.
dies t. = dies terrestres, 24 hores.
anys t. = anys terrestres, 365 dies.
Distància
al Sol
x 1.000.000 km
Diàmetre
equatorial
(km)
N. de satèl·lits
Durada
de l'any
Durada
del dia