Treball final del primer projecte que han treballat els de cicle superior.

1. SERRALADES MARINES

2. Les serralades marines són serralades submergides generalment de gran longitud que s’aixequen per sobre de les grans profunditats marines.

3. Les serralades marines també es diuen dorsals oceàniques.

6. Magma: són roques foses a mes de 1000º. Una barreja de sòlids (cristalls, fragments de roca liquida i silicats) i gasosos (hidrogen, oxigen, carboni, sofre i clor) format per la part superior del mantell i la base de l’ escorça. Quan surt a la superfície és diu lava. Quan aquest magma s’ha refredat dona lloc a les roques magmàtiques o ígnies.

7. Les serralades marines fan una alçada mitjana de 2000 metres i les més altes poden arribar als 3000 o 4000 m d’alçada.

10. Les dorsals estan formades per minerals ferromagnètics, basalts, riolites i gabres en un 90% i la resta sediments, dels rius, dels glaciars...

11. El Basalt: és una roca ígnia de gra fi amb un alt contingut de ferro i magnesi.

13. L’edat de les roques augmenta a mesura que s’allunyen de les dorsals. L’edat màxima de les dorsals és de 300 milions d’anys.

14. entre 0 (vermell) i 180 ma (blau)

15. Aquí tenim algunes de les dorsals oceàniques. La dorsal de Reykjanes, que està situada a la península d’ Escandinava. Les dorsals de l’Atlàntic que són, la dorsal de l’Atlàntic septentrional, i la dorsal de l’Atlàntic meridional. La dorsal de les Balenes que està situada a sud Àfrica. Les dorsals de l’índic que són la dorsal de l’índic occidental, la dorsal de l’índic central, i la dorsal de l’índic oriental. La dorsal Australoantàrtica que està situada entre l’Antàrtida i Austràlia.

17. Les dues dorsals oceàniques més properes són la d’Islandia i la de Carlsberg. La mes propera Islàndia Carlsberg

18. Les serralades poden aguantar els corrents marins perquè estan formades de roques molt resistents. Com poden aguantar els corrents marins

20. Com es formen

21. Tectònica de plaques

22. Fa molts anys , un científic alemany que es deia Alfred Wegener va proposar una teoria anomenada deriva continental ,que va revolucionar les idees sobre la dinàmica de la Terra:

32. Els límits entre plaques veïnes que s’acosten entre elles s’anomenen límits destructius . Es troben a les fosses oceàniques. Quan dues plaques s’acosten, una de les dues s’enfonsa dins del mantell per sota de l’altra, cosa que s’anomena subducció.

35. L’activitat que hi ha a les vores de las plaques fa que les roques dels fons oceànics es renovin contínuament. Per això són roques molt més joves que no les que formen els continents:

36. Les més antigues tenen menys de 200 milions d ‘anys, mentre que els continents hi ha roques que tenen fins a 3.940 milions d’anys, i l ‘edat de la Terra es considerada que és de 4.550 milions d ‘anys.

38. islàndia Islàndia és la divuitena illa mes grossa del món, situada just sota del cercle polar artic entre Groenlàndia , les illes britaniques Escandinavia,. Localitzada sobre la dorsal atlantica , al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volacans i els gueisers

39. Els materials geològics mes joves son al centre de l‘ illa i els mes antics són els mes allunyats. Es un fet únic que aquesta dorsal surti a la superfície

40. Hi ha bosses de magma sota els volcans de l‘ illa i se sap pels moviments sísmics. El Rift es la part central de les dorsals , forma al 90% de l‘ illa. La dorsal oceànica del sud es diu Reykjanes i la del nord Kolbersey.

41. SONAR El descobriment de les dorsals oceàniques va fer que s’estudiés el fons marí. Mitjançant el sonar s’ha pogut estudiar aquest fons oceànic.

42. Els oceans tenen un fons que no es pla, més aviat és muntanyós, té serralades i volcans. La part més gran de la superfície dels oceans són les planes abissals. EL FONS OCEÀNIC

49. Un guyot es una muntanya submarina que te la forma del tronc d’un con. Els guyots poques vegades es troben aïllats. Generalment formen alineacions de fins a uns centenars de metres. El cim es pla i es troba a una profunditat de 900- 1.800 metres. Son formacions volcàniques que en un passat sortien del mar formant petites illes. El cim s’ha anat erosionant. ELS GUYOTS

51. La zona abissal es una de les parts mes profundes en les quals es divideixen els oceans. Se situa entre els tres mil i els sis mil metres de profunditat. Amb prou feines hi ha oxigen i la vida es escassíssima. La llum solar no arriba mes avall dels dos-cents metres de profunditat. A la zona abissal hi ha una temperatura de 4ºC. ZONA ABISSAL

52. ELS ANIMALS de les planes abissals

53. Els peixos que viuen a les zones abissals, a mes de 2000 m, tenen el cos fluorescent que els serveix per caçar i trobar parella. També tenen unes dents molt punxegudes i uns ulls molt grans per veure bé en la foscor. Dents Ulls grossos CARACTERÍSTIQUES

55. Malgrat la necessitat de passar desapercebuts, alguns dels peixos són bioluminescents; produeixen llum sense pèrdua d’energia gràcies als fotòfors, una substància fruit de la reacció química de la luciferasa i luciferina que produeix llum. PRODUCCIÓ DE LLUM

57. La manca de llum a les profunditats impedeix que creixin plantes,ja que aquestes no poden fer la fotosíntesi perquè per fer-la necessiten llum solar. LES PLANTES

58. bibliografia Internet: Google vikipedia

59. fi