2. QUÈ ÉS?
El Pont de Tacoma Narrows és
un pontpenjant d'una milla de
longitud (el tercer més llarg del
món quan es va construir, 1950)
que creua el gorg de T,acoma a
l'estat de Washingtton EUA. La
primera versió del
pont, dissenyada per Leon
Moiseff, va ser famosa per una
dramàtica fallada estructural (que
va ser filmada) el 1940.
Colapse del primer pont de Tacoma
l'any 1940
El pont estava sòlidament
construït, amb tirants d'acer al
carbó ancorats en grans blocs
de formigó
3. QUAN VA FALLAR?
El pont va fallar quan va tenir lloc
un mode torsional que mai no
s'havia observat abans. De fet, es
tractava del segon mode torsional
(no longitudinal), en el qual el
centre del pont es mantenia quiet
mentre que les dues meitats del
pont es retorçaven en direccions
oposades. Finalment, l'amplitud del
moviment va augmentar més enllà
de la tolerància de l'estructura i van
fallar alguns cables de la suspensió.
Una vegada van fallar diversos
cables, el pes de la llosa es
transferia als cables
adjacents, trencant-los, de manera
que gairebé tot el cos central del
pont va caure a l'aigua.
4. CONSEQUÈNCIES
L'espectacular destrucció del pont es
posa molt sovint com a exemple de la
necessitat de considerar
l'aerodinàmica i els efectes de
ressonància a les escoles d'enginyeria
De tota manera, no és el millor
exemple de ressonància, car la
ressonància normalment implica
ressonància forçada (tal com
elmoviment cperiòdic induit per un
grup de soldats desfilant i marcant el
pas). Així, en el cas del pont de
Tacoma, no hi existia una força
periòdica. El vent era constant a
67 km/h. La freqüència del mode
destructiu , 0,2 Hz, no era ni un mode
natural de l'estructura (isolada) ni la
freqüència dels vòrtex turbulents
creats per les vores del pont a aquella
velocitat del vent. El desastre només
es pot entendre si es consideren els
sistemes estructurals i aerodinàmics
acoblats.
Afortunadament, no van haver-hi
víctimes humanes (només va morir un
gos que es va quedar aterroritzat dins
un cotxe)
5. POSTERIORITAT
Després de la lliçó de Tacoma, els
ponts penjants més moderns
que no són de gelosia tenen la
llosa acabada en formes
aerodinàmiques (amb els
costats en forma de punta), per
a evitar l'acoblament amb el
vent.