1. Anatomia: Estudi de
l'estructura d'un ésser viu
mitjançant la dissecció de les
parts que l'integren.
Bioquímica: és la ciència que
estudia les reaccions
químiques i interaccions
produïdes en organismes
vius, incloent l'estudi i
GLOSSARI

2. l'estructura de proteïnes,
glúcids, lípids, àcids nucleics
i altres molècules presents
en cèl·lules. L'etimologia de
la paraula bioquímica prové
del grec βίος, bios, "vida" i
de química.
Epidèmia: és una descripció
en la salut comunitària que
ocorre quan una malaltia
afecta un nombre
d'individus superior a
l'esperat en una població

3. durant un temps
determinat. Per evitar el
sensacionalisme que
comporta aquesta paraula
en ocasions s'utilitza el
sinònim de brot epidèmic o
brote.
Endèmia: és un procés
patològic que es manté al
llarg de molt temps en una
població o zona geogràfica
determinada. Generalment
es tracta de malalties

4. infeccioses. La malaltia es
manté al llarg del temps en
un nivell estable, incloent
variacions estacionals.
Endocrinologia: és un procés
patològic que es manté al
llarg de molt temps en una
població o zona geogràfica
determinada. Generalment
es tracta de malalties
infeccioses. La malaltia es
manté al llarg del temps en

5. un nivell estable, incloent
variacions estacionals.
Malalties cròniques: són
aquelles malalties de llarga
durada i en general de
progressió lenta. No hi ha un
consens sobre el termini a
partir del qual una malaltia
passa a considerar-se
crònica; però de mitjana,
tota malaltia que tingui una
durada major a sis mesos

6. pot considerar-se com
crònica.
Farmacologia: és la ciència
que estudia la història,
l'origen, les propietats
físiques i químiques, la
presentació, els efectes
bioquímics i fisiològics, els
mecanismes d'acció,
l'absorció, la distribució, la
biotransformació i l'excreció
així com l'ús terapèutic de
les substàncies químiques

7. que interactuen amb els
organismes vivos. En un
sentit més estricte, es
considera la farmacologia
com l'estudi dels fàrmacs,
sigui que aquestes tinguin
efectes beneficiosos o bé
tòxics. La farmacologia té
aplicacions clíniques quan
les substàncies són
utilitzades en el diagnòstic,
prevenció i tractament d'una
malaltia o per a

8. l'alleugeriment dels seus
símptomes.
Genètica: és la ciència que
estudia la història, l'origen,
els propietats físiques i
químiques, la presentació, a
els Efectes bioquímics i
fisiològics, a els Mecanismes
d'acció, l'absorció, la
Distribució, la
biotransformació i l'excreció
així com l 'Ús terapèutic de
les substàncies químiques

9. que interactuen con los
Organismes vivos. En un
sentit més estricte, és
considera la farmacologia
com l'estudi dels fàrmacs, va
seguir que aquestes tinguin
Aporteu beneficiosos o bèl
Tòxics. La farmacologia te
aplicacions clíniques Quan
els substàncies són
utilitzades en el Diagnòstic,
prevenció i Tractament de la
ºMalaltia o per a

10. l'alleugeriment dels seus
símptomes.
Ginecologia: és l'especialitat
mèdica que tracta les
malalties del sistema
reproductor femení (úter,
vagina i ovaris).
Immunologia: és l'estudi de
les bases biològiques i
bioquímiques dels
mecanismes de defensa del
cos contra patògens, com
ara bacteris, virus i fongs, o

11. altres substàncies alienes,
com ara toxines i verins. És
una subdisciplina de les
ciències de la salut. La
immunologia també estudia
els desajustaments i les
disfuncions d'aquests
mecanismes de defensa.
Microbiologia: és l'estudi
dels microorganismes,
incloent-hi els virus,
procariotes i eucariotes
simples.

12. Neurocirurgia: és una
especialitat mèdica que
s'encarrega de l'estudi i el
tractament mèdic i quirúrgic
de les malalties
neurològiques, del sistema
nerviós central (SNC), del
sistema nerviós perifèric
(SNP) i de les lesions que es
troben situades al crani i a la
columna vertebral.
Neurologia: és l'especialitat
mèdica que, conjuntament

13. amb la neurocirurgia,
s'ocupa de les malalties del
sistema nerviós, tant central
com perifèric. Els metges
especialitzats en aquest
àmbit reben el nom de
neuròlegs.
Neurona: és una cèl·lula del
teixit nerviós. És formada pel
cos cel·lular i l'axó. Al cos
cel·lular hi ha el nucli i el
citoplasma de la cèl·lula. Del
cos creixen dos tipus de

14. prolongacions: les dendrites,
curtes i amb ramificacions
arborescents, i l'axó,
envoltat per la beina de
mielina i que acaba en
ramificacions independents,
les quals, entren en contacte
amb un altre cos neuronal,
amb un òrgan efector o amb
prolongacions dentrítiques
d'una altra neurona.
Oncologia: és l'especialitat
mèdica que estudia els

15. tumors benignes i malignes,
però amb atenció especial
als malignes, o dit d'altra
manera, el càncer.
Patent: és un conjunt de
drets exclusius garantits per
un govern o autoritat a
l'inventor d'un nou producte
(material o no material)
susceptible de ser explotat
industrialment per al bé del
sol·licitant de tal invenció
(com a representant) durant

16. un espai limitat de temps
(generalment vint anys des
de la data de presentació de
la sol·licitud) i per a
mantenir-la en vigor cal
pagar taxes anuals a partir
de la seva concessió. Com a
contrapartida, la Patent es
posa a disposició del públic
per a coneixement general i
el dret atorgat per una
Patent no és tant el de la
fabricació, l'oferiment en el

17. mercat i la utilització de
l'objecte de la Patent, que
sempre té i pot exercir el
titular, sinó, sobretot i
singularment, el dret
d'excloure a altres de la
fabricació, utilització o
introducció del producte o
procediment patentat en el
comerç.
Patologia: és la part de la
medicina encarregada de
l'estudi de les malalties en el

18. seu més ampli sentit, és a
dir, com a processos o estats
anormals de causes
conegudes o desconegudes.
Patogen: agent infecciós o,
més habitualment, germen,
és un agent biològic que
causa malalties o trastorns al
seu hoste. El terme
"patogen" deriva del grec
"allò que produeix
sofriment". Hi ha diversos
substrats i rutes pels quals

19. un patogen pot envair un
hoste; les rutes principals
tenen escales de temps
diferents, però la
contaminació del sòl és la
que té el potencial més llarg
o persistent d'allotjar un
patogen.
Radiodiagnòstic: Branca de
la radiologia es tracta
d'exàmens de raigs X, és a
dir, les radiografies i la

20. radioscòpia per a fins de
diagnòstic.
Símptoma: es la referència
subjectiva que dóna un
malalt per la percepció o
canvi que pot percebre com
a anòmal o causat per un
estat patològic o malaltia. El
terme "símptoma" s'oposa
al senyal clínic, que és una
dada objectivable. El
símptoma és un avís útil que
la salut pot estar amenaçada

21. per quelcom de psíquic, físic,
social, o una combinació.