1. Què ha de passar perquè una mestre aprengui? I per què jo aprengui?
La professió de mestre requereix anar formant-se dia rere dia. Però clar, perquè això es doni
cal que la mestre tingui una actitud activa, participativa, emprenedora. Tots aquests aspectes
característics de la personalitat i de l’actitud de la mestre són fonamentals perquè un docent
segueixi formant-se durant la seva professió.
⋅ Per què molts docents no realitzen cursos i formació?
Existeixen molts docents que, una vegada ja aconsegueixen el seu lloc de feina, se n’obliden de
continuar amb la formació pròpia i anar innovant els seus coneixements, aquests és un dels
grans falls dins l’àmbit educatiu. L’educació, com tot, es va modernitzant i actualitzant,
nosaltres com a mestre no ens hem de quedar enrere, sinó seguir-ne el ritme.
En relació a la formació contínua dels mestres hi ha molt tipus de formació que resulten molt
profitoses, es poden fer cursos de diferents àmbits en els quals un estigui més interessat i, per
altre banda, es poden anar fent intercanvis entre les mestres per conèixer diferents realitats.
Tothom sap que de la teoria a la pràctica hi ha un gran bot, per aquest motiu, és interessant
realitzar intercanvis, perquè veus de primera mà com es treballa en aquell centre, com
s’organitzen els docents, etc.
En un dels cursos que vaig realitzar ens varen donar la idea que, entre el professorat d’infantil
de Menorca o bé del nostre municipi, establir un dia al mes i durant aquell dia anar a visitar els
centres. D’aquesta manera coneixes altres formes de treballar que, potser, posteriorment un
mateix les pot aplicar en el seu centre educatiu. No ens fa falta anar-nos molt lluny, bastaria
fer-ho amb els docents del nostre propi municipi i n’estic segura que aprendríem molt.
⋅ Per què no es porten a terme aquests intercanvis?
La meva concepció i creença respecte a aquesta pregunta és que, malauradament, encara hi
ha moltes mestres i molts centres educatius que són un poc “gelosos” a compartir les
experiències que porten a terme dins els seus centres. Pensen que si a ells els hi va bé i els
funciona, no tenen perquè compartir-ho. Aquesta concepció s’hauria de començar a canviar,
tots estem caminant darrera el mateix objectiu, oferir una educació de qualitat, per tant, entre
tots ens hauríem d’ajudar i compartir les experiències. Jo ho veig amb Menorca, per exemple,
que aquests intercanvis es podrien realitzar perfectament, però per motius de motivació i
ganes no es realitzen.

2. Considero que si una mestre creu en aquesta professió, no deixarà de banda la formació,
mentre que, com he dit anteriorment, si és una persona que just ha aconseguit el seu lloc de
treball se’n oblida de tot... existeix un greu problema.
Tot això es referent a una mestre, però que dir en relació a jo mateix? Crec que, fins que no
arribes a un centre educatiu, no veus realment quina és la importància de formar-te. Jo abans
de realitzar les pràctiques no n’estava tant assabentada, però una vegada vaig començar a
treballar i en veure que les meves companyes de feina realitzaven cursos, em vaig unir i vaig
poder anar fent algun curs, no tants com elles, perquè jo ho he de compaginar amb la
universitat.
Però si que es de veritat que tant la mestre com jo, entre les dues, aprenem mútuament coses
de l’un i de l’altre. Jo soc una persona principiant en aquest món que he rebut uns
coneixements nous sobre l’educació, jo no puc parlar de les pràctiques perquè, parlant
d’aquest aspecte no en tinc tant record, però el que tinc més recent és la realització del
període d’adaptació, com a suport, en l’aula de nadons que, tant jo com la mestre, hem après
moltes coses juntes.
No ens podem referir només a la formació com a font d’aprenentatge, el diàleg i la
comunicació entre els iguals (mestres) també es una font molt rica en aprenentatges i
coneixements. En el meu cas he pogut aprendre molts aspectes i moltes maneres de fer les
coses d’una mestre que fa uns 20 anys que està exercint aquesta professió, en moltes ocasions
he pogut aprendre molt més amb el diàleg amb ella i parlar d’allò que em preocupa que,
potser, realitzar un curs. És un dir, però amb això vull dir que dins un claustre de mestres,
sobretot quan hi ha molta varietat d’experiència i d’edat, se’n pot aprendre un gran cúmul de
coses.
Un mateix ha de saber allò que realment és important i en quins aspectes s’ha de formar més
per ser competent i estar a l’altura de la seva feina. Es tracta d’anar aprenent dels altres,
compartir experiències amb altres docents i no perdre mai aquesta actitud de canvi i de
millora.