1. Organització de la comunicació
als centres tecnològics a
Catalunya
Treball de recerca realitzat per: Mercè Rius Almoyner
Director: Doctor Pere Oriol Costa Badia
Programa de Doctorat del Departament de Periodisme
I de Ciències de la Comunicació
Facultat de Ciències de la Comunicació
Universitat Autònoma de Barcelona 30 de juliol de 2013

2. Objecte del treball
•Poca repercussió comunicativa dels CT tot i la importància que
tenen perquè els seus serveis aporten millores importants al
desenvolupament i a la qualitat de vida de la societat
•És la organització dels centres?
•Són els mitjans que no ho troben interessant?
•Les TIC han incorporat millores en les estratègies de
comunicació?
•Com hauria de ser l’organització de la comunicació específica i
com és a partir del treball de camp d’una mostra representativa

3. Què és un CT?
•Denominació de centre tecnològic no és unívoc (Recetec,
Fendit, Ministeri...)
•Diversitat d’interpretacions
•Diversitat d’organitzacions, dependències, àmbits de treball,
finançament, etc.,
•Compliment d’uns paràmetres que ha definit l’administració
pública

4. L’àmbit d’aquest treball
Centres i entitats tecnològiques que fa recerca aplicada
i transferència tecnològica que aporten als sectors
industrials i de serveis uns coneixements tecnològics que
contribueixen a la qualitat del teixit industrial i de la
societat.
Entitats sense afany de lucre amb independència de la
seva classificació per l’administració
Resten al marge els organismes que fan recerca i són
públics o els privats que n’obtenen un benefici econòmic

5. CT: el model català
Estatut del 79 competències exclusives sobre les fundacions
i l’àmbit de la investigació. L’Estatut de 2006 també, a
“Principis Rectors” estableix que els poders públics han de
fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat i
l’apartat relatiu a “Accés TIC, també preveu que es fomentarà
la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica
Especificitats de la llei catalana de fundacions que no
necessiten funcionar amb els guanys o rendiments del capital
inicial i que inclús puguin rebre subvencions, el que provoca
que siguin molt depenent del sector públic
Dispersió, creació de molts centres, alguns del mateix àmbit
sectorial

6. CT: el model català
Recetec
Registre de CT i CDT creat per Decret el 2004, per controlar i
coordinar la recerca
Canvi significatiu: el teixit empresarial ha de tenir majoria en el
patronat del centre. Es produeix una reorganització.
Els CT catalans són entitats mixtes segons aquest Decret.
Acció10 - Tecnio
L'agència de suport a la innovació i la internacionalització de
l'empresa catalana, Acció10, va crear la xarxa Tecnio.el 2009
Són 90 agents tecnològics .
Centres tecnològics
Centres tecnològics avançats
Centres de suport a la innovació tecnològica
Altres agents tecnològics

7. CT: el model català
Cerca
Aquest organisme agrupa 47 centres no s’analitzaran en
aquest treball perquè encara que tenen entitat jurídica pròpia
són finançats majoritàriament per l’administració.
Actec
Associació Catalana de Tecnologia, és una plataforma que
agrupa centres tecnològics, de recerca i entitats privades
especialitzades en la transferència tecnològica, amb capacitat
de recerca aplicada que ofereixen els seus serveis de forma
oberta alguns dels seus membres formen part de la xarxa
Tecnio.

8. CT: el model català
Model català
Centres de la xarxa Tecnio (gairebé un centenar)
2011 ingressos de 141,50 milions
Donen feina a 3.000 persones
Model basc
Tecnalia el centre tecnològic del País Basc
2011 va facturar 149 milions d’euros
Donen feina a1864 persones

9. Metodologia de la recerca
•Idea - necessitat de saber si els processos de comunicació que
es desenvolupaven en els centres responen a les necessitats i
les possibilitats comunicatives del segle XXI
•Cerca documentació – manca de bibliografia especifica
•Proposta d’un model comunicatiu
•Treball exploratori, és un tema no estudiat
•Explicatiu: causes i correlació
•Per establir valors i indicadors enquesta quantitativa: cens i
mostra
•Informació teòrica es completa amb la empírica

10. Les preguntes de recerca
•Quin són els trets fonamentals de l’organització de la
comunicació als centres tecnològics?
•Hi ha diferències entre la comunicació d’un centre tecnològic
i la d’una empresa?
•Hi ha algun aspecte propi de la comunicació als CT?
•Quines eines són fonamentals o estratègiques per a la
comunicació dels CT?
•Quin ús fan de les tecnologies de la informació?

11. Marc de la comunicació estratègica
Sistematizació d’un model organitzatiu basat en el que es
recomana per a entitats públiques, amb alguns aspectes
de l’organització i de les estratègies de la comunicació a
les empreses.
Revisió de les fonts bibliogràfiques des de la gestió de
la comunicació per poder identificar els factors o elements
fonamentals per al bon desenvolupament de l’estratègia
de la comunicació als centres tecnològics.
Establir una proposta de model que ens ha semblat la
més idònia sobre l’organització de la comunicació als
centres tecnològics

12. Comunicació estratègica
En aquest treball defensem la comunicació estratègica
com a l’eix de la comunicació d’una organització.
La Dircom desenvolupa l’estratègia a través del pla de
comunicació estratègica i elabora el manual de crisi.
La direcció de comunicació ha de formar part de l’equip
directiu de l’entitat i participar plenament en la presa de
decisions al més alt nivell de l’organització.

13. Comunicació estratègica
A la organització de la comunicació que proposem la
comunicació estratègica s’hauria d’articular-se en cinc
àmbits:
•Comunicació institucional
•Relacions amb els mitjans
•Mitjans propis
•Serveis d’informació
•Comunicació interna

14. Proposta de model d’organització de la comunicació als CT

15. Cens, enquesta i mostra
El cens a 30.04.2013 és de 25 centres i entitats.
Mostra: 19 centres i entitats que representin diferents
formats: CT, CTA, entitats de transferència tecnològica.
Diferents paràmetres: nombre de treballadors, pressupost,
àmbit d’actuació, territorialitat.
Resposta: 13 centres sobre la mostra de 19,
aproximadament el 70%
A nivell de pressupost amb què actuen el percentatge és
superior al 90% de la mostra.

16. Direcció de comunicació - Dircom
La majoria té un servei o departament de comunicació,
però sols en una tercera part la persona responsable s’integra
a l’equip de direcció del centre, per tant s’està molt lluny de
complir l’esquema desenvolupat en aquest treball que
proposa que el responsable de comunicació formi part de la
direcció com a Direcció de comunicació.
La dependència orgànica del servei de comunicació és
majoritàriament de la Direcció General i, en altres casos, de la
Direcció Comercial, de Màrqueting o Corporatiu.

17. Comunicació de crisi
Manual de crisi
Només 1 centre disposa d’aquest document
Es pot apreciar que els centres no tenen en compte les greus
conseqüències que pot comportar no tenir planificada una
estratègia concreta comunicativa en el supòsit que es
produeixi una incidència greu

18. Comunicació institucional
Manual d’identitat corporativa
92% disposen d’un manual d’identitat corporativa
Arquitectura de marques
Estratègia molt dispersa
38% disposa de marques independents; el 38% segueix
un model asimètric o mixt (diferents models de marca per
a diferents models de negoci); un 38% utilitza el model
monolític i el 31% el model de suport de marques de la
principal.
69% utilitza marca única
69% tenen marques de productes i serveis
Comunicació corporativa

19. Comunicació institucional
La majoria diuen disposar d’un manual d’estil
Màrqueting
Es fa evident que no s’utilitzen estratègies de màrqueting
formalitzades en un pla estratègic o operatiu
Només 4 centres tenen un pla de màrqueting global i un centre
disposa d’un pla de màrqueting operatiu d’un producte o servei
Publicitat
Més del 50% no fan campanyes de publicitat
Els que en fan un 46%, ho fan en mitjans especialitzats i un
38% en mitjans generalistes
Només un centre utilitza els serveis d’una agència de publicitat
però no per campanyes de publicitat....
Comunicació externa

20. Comunicació institucional
Relacions públiques
La participació i l’organització en jornades i congressos és
molt activa en tots els centres amb l’excepció de dos.
Un 62% participa amb estand propi en fires i el 38% amb
estand compartit.
Pels que fa als premis, un 62% ha rebut algun tipus de
distinció i un 38% és promotor de l’organització.
Editorial
Només un centre disposa d’una editorial pròpia, que el 2012
ha editat 5 llibres.
Comunicació externa

21. Comunicació institucional
Web
Tots en tenen
La majoria dels centres diuen disposar d’una web en català,
castellà i anglès, només la Fundació Soler la té exclusivament
en català, i Leiatat només en anglès i castellà.
Fins i tot un 69% en disposa de més d’una.
Videoconferència
La majoria de centres disposen del servei de
videoconferència.
Comunicació externa - TIC

22. Comunicació institucional
Eines de la web 2.0
Una tercera part disposa de blog, i un centre té un fòrum
Tots tenen perfil a Twitter, 10 centres tenen perfil a
Facebook i 9 centres també tenen perfil a Linkedin i un
canal a Youtube.
Només dos centres tenen perfil a Google+ i un a Xing.
La utilització de les xarxes socials com a eina de discussió
o de treball és utilitzada per un 46%.
Comunicació externa - TIC

23. Serveis d’informació - SI
6 centres tenen serveis d’informació presencial
12 centres canalitzen els seus serveis d’informació a través
de la web, no queda clar si són serveis propis informatius del
know how

24. Relacions amb els mitjans
7 centres no disposen de gabinet de premsa propi
Una tercera part té externalitzat totalment aquest servei
5 centres el tenen parcialment externalitat.
1 centre no té gabinet de premsa ni intern ni extern

25. Mitjans propis
3 centres tenen una revista en suport paper, de les quals 2
també estan editades en suport digital
1 centre edita una revista només en paper i 2 centres
només en digital
10 centres un butlletí d’informació digital, la majoria sense
periodicitat
Només un centre té revista en paper, digital i newsletter

26. Comunicació interna
Gairebé tots fan reunions per departaments,
Amb la excepció de 2 centres tots tenen manual de
benvinguda
10 tenen intranet i 6 butlletins de CI interna
Sembla ser que la CI està majoritàriament ben atesa

27. Conclusions
•L’organització de la comunicació a la majoria dels centres
no és la òptima per a una bona gestió de la comunicació.
•La dispersió i atomització dels centres no ajuda a la
difusió de les accions de comunicació.
•No treuen tot el profit que podrien de les TIC.
•Els mitjans tradicionals no reflecteixen el que fan els centres
pel poc domini dels processos usuals de comunicació.
•Els centres accepten la necessitat de tenir una política de
comunicació pròpia, però no s’han adequat a les
necessitats actuals.

28. Futur treball de recerca
•Estudiar els resultats que obtenen els centres i entitats de
l’organització de la comunicació a partir d’una anàlisi amb
profunditat dels processos comunicatius de la mostra i
dels seus suports documentals
•Proposar millores que caldria introduir en la seva estructura
actual.

29. Futur treball de recerca
•Cens: estudiar els als aspectes quantitatius de tot el cens
•Caldrà aprofundir en una millor caracterització dels
diferents centres i treballar sobre categories més
homogènies.
•Comparar els processos de comunicació amb un model
diferent de centre, com pot ser el model del País Basc i el
model d’un centre francès.

30. Proposta de model d’organització de la comunicació als CT