1. Alumne: Xavi Martín
Assignatura: Biblioteca
Curs: 4t A
Mestre: Òscar Garcia
I
2. ÍNDEX..............................................ll
DADES DEL MUNICIPI..................lll
SITUACIÓ EN EL MAPA...............lV
RELLEU.........................................V
ACTIVITATS ECONÒMIQUES.....Vl
MONUMENTS I EDIFICIS ...........Vll
FESTES LOCALS.........................lX
CURIOSITATS...............................X
ALTRES FOTOS, POSTALS,ETC. XlV
FONTS D’INFORMACIÓ...........XVlll
VALORACIÓ PERSONAL...........XlX
II
3. NOM MUNICIPI: Cànoves
COMARCA:Vallès Oriental
NÚMERO D’HABITANTS: 2.753 (31/12/2008)
EXTENSIÓ: 28,41km2
DADES D’INTERÈS:
Cànoves comparteix el seu ajuntament amb el
municipi veí de Samalús donant nom al poble de
Cànoves i Samalús. Cànoves té una densitat de
91 hab./km2, 182 cops més petita que grans
ciutats com Barcelona que té una densitat de
16.542 hab./km2.
III
4. Abasta una extensió de 28,41km2. Cànoves està
envoltat per ciutats (o pobles) com: al Nord-oest
amb Montmany-Figaro, al Nord-est amb
Tagamanent, al Sud-oest amb La Garriga i a l’Est
amb Sant Pere de Vilamajor.
IV
5. El punt més alt de Cànoves és el turó del SUÍ amb
una altitud de 1235m.El turó de PALESTINS i la
ROCA CENTELLA són altres turonets, un amb
1217m (turó PALESTRINS) i l’altre amb 1002m
(ROCA CENTELLA). A Cànoves la seva unitat de
Relleu és la Serralada Pre-litoral o sigui, és un
poble muntanyenc.
Rius, en té uns quants com exemple la Riera de
Cànoves, també coneguda com la Riera de
Vallforners, que recull les aigües d’una Conca de
16 km, i el Torrent de Riu Mogent o de Viladrell
que recull les aigües que circulen a ponent del
terme. La Vall de la Riera de Cànoves presenta un
escanyament en el “Roc Fiter”, un punt on ja fa
anys es van fer uns estudis per la construcció d’un
embassament i que finalment es va fer uns km
més enllà.
Embassament de Vallforners El pic del turó
del Suí
V
6. A Cànoves la majoria de la població activa es
dedica al sector primari. Però si comparem el
sector secundari i el terciari, el paral·lelisme és
manté entre els dos nuclis.
L’economia de Cànoves està basada, des dels
primers nuclis de la població, en el sector primari.
En l’actualitat,les tasques agrícoles se centren en
el sector meridional del municipi i es troben
orientades cap a la producció de farratges pel
bestiar que ha desenvolupament considerable en
els darrers temps.
Tant és així que, donat la major rendibilitat de la
ramaderia en relació amb el camp, la producció
agrícola ha passat a ser complementària de la
ramaderia. Els petits cultius de tubercles,
hortalisses i lleguminoses.
VI
7. A Cànoves es poden visitar dos castells, el
primer el castell de Cànoves està en runes i
és visible a tocar de la Riera de Vall forners,
davant el Molí de les Pipes. Al segle XII
pertanyia a la família Cànoves i als segles
XIII i XIV era dels Bell-lloc. El 1319 Simó de
Bell-lloc hi volia edificar una capella i
obtingué permís per fer-se dir missa en una
cambra del castell. A partir de mitjan s. XIV
passà per diferents possessors fins que fou
adquirit pels Centelles que el tingueren fins
a temps moderns. Conserva importants
llenços de murs de tot el seu perímetre,
amb obertures i alguna dependència.
El segon, el castell de Samalùs es conserva
encara en perfecte estat malgrat que no es
pot visitar. És de construcció mitjeval
situada prop del nucli de Samalús. Es tracta
de l'antic mas de Can Bori convertit a
principis del segle XX en un fantasiós castell.
De planta rectangular, consta de tres pisos,
VII
8. el darrer coronat amb merlets, matacans i
gàrgoles. A la façana de pedra destaca el
cos central amb portal d'arc apuntat, al seu
damunt tres finestres neogòtiques
separades per fines columnes i a la part
superior una finestra trilobulada flanquejada
per dues torres adossades al mur i cobertes
de pissarra. A dreta i esquerre del cos
central presenta unes obertures disposades
simètricament, les del primer pis d'arc
conopial. També a l'esquerre s'alça una gran
torre rodona. A la façana de migdia i al
primer pis conserven dues finestres datades
del s. XVI; la més gran amb calats que
representen motius vegetals i rostres
humans.
VIII
9. Cànoves celebra dues festivitats anuals: el
dia de Sant Sebastià, copatró del poble, el
20 de gener, i la Festa Major del patró del
poble, Sant Muç, el primer cap de setmana
de juny.
Cal destacar també les tres activitats més
populars que se celebren en el municipi:
L’aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira
de Sant Ponç i la Carbonera.
L’aplec de Sant Salvador de Terrades: es
celebra el primer diumenge d’Agost i els
veïns del poble pugen a l’ermita per
venerar el sant.
La fira de Sant Ponç: es fa per sant ponç (el
Maig) i és una fira semblant a la fira de la
ascensió de Granollers.
La Carbonera: a cavall entre el Febrer i el
Març s’organitza aquesta activitat que
pretén ensenyar com es feia antigament el
carbó vegetal.
IX
10. El Castanyer gros de la Baga d’en Cuch:
Arbre corpulent de capçada frondosa que
pot arribar a una alçària de 30 metres i viu
alguns centenars d'anys. Les fulles són
lanceolades i fortament dentades d'uns 20
cm., sense pèls i de color lluent. Tenen 15
parells de nervis aproximadament, rectes i
paral—lels. Són caduques. Floreixen en els
mesos de juny a juliol amb flors masculines i
femenines que donen per fruit la molt
coneguda castanya que madura els mesos
d'octubre i novembre. La fruita va recoberta
d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants
i acostuma a anar en grups de tres per
pelló. El castanyer prefereix viure en
terrenys flonjos, profunds, rics en matèria
orgànica i no argilosos. Es multiplica per la
llavor. La fusta és molt preuada per la
lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra
molt fi, per la qual cosa és usada en
X
11. ebenisteria, també per a cèrcols de bótes,
etc.... dels rebrots se n'obtenen les perxes,
que són molt demanades a la indústria.
També ens dóna el taní, que és una
substància astringent emprada en adoberia
per la seva capacitat de convertir les pells
dels animals en cuir. El castanyer del que
estem parlant és famós per el seu gran
perímetre de més de 14 metres.
Diu la llegenda que fa molts anys un pastor
va anar a pasturar les seves ovelles i mentre
pasturava es va girar un mal temps amb
llamps i trons. El pastor va veure aquest
arbre i com que estava buit, si va
aixoplugar. A dins va veure una serp i per
espantar-la va encendre un foc de sobte un
llamp va caure al castanyer i el va cremar.
Avui dia encara es pot veure l’arbre i si es
vol si pot entrar a dins.
Castanyer gros
XI
12. Embassament de Vallforners:
L'embassament té una superfície inundable
de 112.400 m2, la capacitat total és de
2,156.600 m3 i la longitud de les aigües
embassades, des de la presa a la cua de
l'embassament, és de 1.100 metres. La
presa té una longitud de 160m, una alçària
màxima de 61,50 m i 10 m d'amplada en el
coronament, amb un nucli impermeable
d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció
formada per un talús, aigües amunt, de
material granular, en proporció de 2,5 m. de
longitud per cada metre d'alçària i un altre
talús, aigües avall, en proporció de 2:1.
És el primer embassament d’Espanya
construït amb parets naturals de terra
compactada enlloc del formigó, evitant així
que mai pugui trencar-se inundant així els
pobles veïns.
XII
13. Cursa de resistència: A Cànoves es va fer la
primera cursa de resistència de bicicletes de
12h. de duració per equips de 4 ciclistes,
que voltaven per un circuit mixta de terra i
ciment i que va guanyar un dels 3 equips
locals que hi van participar.
Un any més tard després de tornar a repetir
aquesta cursa Cànoves va organitzar el
primer campionat de Catalunya de baixada
cronometrada de BTT, així com el de
resistència que també fou guanyat per gent
del poble. Aquesta carrera la va guanyar el
meu pare que en aquella època era de
Cànoves.
Caramelles: Avui en dia encara es fan les
Caramelles per setmana Santa, la gent va
de casa en casa per aconseguir uns quants
ous que aquests servien per jugar a cartes a
la nit.
L’ultima curiositat és que els meus pares es
van conèixer a Cànoves i també si van
casar.
XIII
18. Jo, la informació que he tret de Cànoves ha
estat del meu pare i de la pàgina web:
www.canovesisamalus.cat.
També les fotos les vaig fer amb la càmera
d’una excursió al Castanyer Gros amb els
pares i amb els cosins i també d’Internet.
XVI
19. A mi aquest treball m’ha encantat fer-lo per
diverses opinions. He après molt més sobre
Cànoves, com per exemple: abans no sabia
que eren les Caramelles, allò que per
setmana santa s’havia d’anar de casa en
casa... Personalment el que més m’ha costat
és Altres fotos, postal, etc... perquè a la que
posaves una foto mal col—locada totes se’t
posaven malament i amb això m’hi vaig
estar un bona estona, i el que em va costar
menys va ser la portada.
El treball de Cànoves m’ha encantat i
sobretot anar al Castanyer.
XIX
