Treball sobre el municipi de Vallfogona. Autoria: Laia Puig Comas

1. Vallfogona del Ripollès
LAIA PUIG COMAS
CONEIXEMENT DEL
MEDI
4TA
Índex
Índex 2
1

2. Dades del municipi 3
Situació en el mapa 4
Relleu 5
Activitats econòmiques 6
Monuments importants 7
Festes locals 16
Coses tradicionals 17
Curiositats 18
Altres fotos 19
Bibliografia 20
2

3. Dades del municipi
Vallfogona del Ripollès és un municipi situat en una vall de prats i
boscos. En mig de pedres amb molta història i d’un entorn de
gran bellesa i tranquil·litat, el visitant pot practicar activitats
esportives i de lleure a l’aire lliure i viure festes i tradicions
populars.
Habitants: 234 (2010)
Comarca: Ripollès
Gentilici: Vallfogonins/es Bandera:
Territori: Girona
Alçada: 956 metres respecte el mar
Superfície: 38’78 km2
Escut:
3

4. Situació en el mapa
Vallfogona vist des del ripollès El Ripollès vist des de Catalunya
Vallfogona vist des del gironès Vallfogona vist des el ripollès
4

5. Relleu
Vallfogona del Ripollès està al Pre-Pirineu.
Vallfogona és un poble de muntanya, el poble és pla, i la majoria
de cases estan mirant de cara a la muntanya, el poble és petit
però te molt terreny de muntanyes i boscos.
5

6. Activitats econòmiques
Vallfogona es dedica bàsicament a l’agricultura i la ramaderia
(sector primari). Encara que també hi ha un bar, un forn de pa, un
restaurant ,que es diu can Polla ,i un local per motoristes
anomenat Mister bikers. Hi ha una escola amb 12 nens i nenes.
A part, l’ajuntament de Vallfogona de ripollès ha utilitzat la
construcció d’un poliesportiu, un camp de futbol, tres pistes de
tennis, i a més a més una piscina, cases de turisme rural com a
medi de atracció turística.
6

7. Monuments importants
El Comidor: conegut popularment com a “Reiqueler”, és una petita
edificació amb forma de porxo, obert als quatre vents i
coberta ,que s’erigí en el segle XVII; amb el pas del temps
s’esfondrà i posteriorment fou reconstruït l’any 1.985. En altres
temps, en aquesta mena de porxo es feien fugir les pedregades i
tempestes que amenaçaven el conreus. S’utilitzaven per conjurar
les bruixes i els mals esperits, i se’n feia us per a la benedicció
del poble; això explicava les seves obertures als quatre punts
cardinals.
7

8. Església de sant Julià
La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m. del
poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga
que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del
Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va
consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic.
Més tard al 1.200 va ser reedificada pel senyor de Pinós. Hi ha la
porta d’entrada romànica amb 2 columnes a cada banda amb
capitells esculturats aguantant els arcs en gradació
amb una sèrie de pinyes.
Al segle XV a conseqüència dels terratrèmols es va
enderrocar la volta del temple romànic i quedà tant
sols dempeus la façana. L’any 1.756 es construí una
nova nau que res no tenia a veure amb l’anterior, però
l’obra resta inacabada per raons desconegudes, com
a conseqüència d’això, el temple actual està format
per una part posterior barroca de grans dimensions i
una part davantera romànica més reduïda. Des del
segle XVIII, no s’hi ha efectuat cap restauració.
L’església de Sant Julià va ser incendiada durant la guerra civil,
perdent-se l’altar major, que a principis del quaranta va ser
substituït per un tabernacle.
Posteriorment a finals dels anys 60 un llamp va provocar
l’ensorrament parcial de la part barroca, a partir de llavors
l’església de la Salut ha assumit les tasques d’església parroquial.
8

9. Campanar de Pòpul
És el que resta la església del segle XII denominada de la mare
de Déu de Pòpul .
Va ser edificada pels senyors del castell. De la capella en cal
ressaltar la imatge de mare de Déu de Pòpul obrada als
monuments tardans al romànic, a la primera meitat del segle
XIII . Tant la imatge com l’altar van ser traslladats , l’any 1.778
a l’església de la salut , on van romandre fins la seva destrucció
l’any 1.936.
9

10. Col·lecció Josep Maria Jubells
Al vestíbul de l’Ajuntament, s’hi pot veure una selecció dels
millors exemplars de la Col·lecció de fòssils, closques i minerals
que pertanyia a mossèn Josep Maria Jubells que a la seva mort la
família va donar al municipi. Prop de 400 exemplars (un 40 per
cent de la col·lecció) s’exposen en 8 vitrines distribuïts en funció
de les seves característiques.
10

11. Església de la Salut
L’actual església parroquial dedicada a la Mare de
Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori
existent el 1.649, erigit prop de la font de la Salut,
indret en el qual, segons la llegenda, va ser
trobada la imatge de la Mare de Déu. La nova
església començà a edificar-se l’any 1.689. Les
obres van durar dotze anys i va ser beneïda el 7 de
setembre de 1.701.
Durant el segle XIX es van dur a terme diverses
restauracions i obres. A causa dels avalots de
1.936, va desaparèixer la mare de Déu, si bé
sembla que es troba dipositada en un museu català. L’actual imatge de la
Mare de Déu de la Salut és una talla moderna, sufragada per donatius dels
vallfogonins, que va ser beneïda l’any 1.964. A la façana d’aquest santuari
hi ha una fornícula amb una imatge de la verge esculpida per un home del
poble.
11

12. Font de la Tosca
La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades:
La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes
de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i
contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci
dissolt en l’aigua de la font de la Tosca.
La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt
porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de
calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les
estalactites i estalagmites de dins dins d’una cova, La roca es
forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el
carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita.
Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes
de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca
atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles.
La llegenda
A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un
saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts.
Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes
tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i
rentar la roba ja entrada la nit.
12

13. Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir
de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara
potser la conserven.
Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van
passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix
contra la pobresa, però no aporta cap riquesa.
13

14. Pont Medieval
sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany,
que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar
la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.
La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí
que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.
Restes del Castell de Milany
El Castell de Milany data del segle X. Durant els segles XI i XII
l’habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú.
Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes
de Bas. En el segle XIV, a les cròniques de l’època apareix sovint
un Ramon de Milany, diplomàtic de la cort del rei
d’Aragó.
Durant les guerres remences fou pres per les forces
de Verntallat. A la darreria del segle XVII
pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment
només es conserven restes escasses -un tros de mur
d’una torre i les restes d’una cambra de volta apuntada- tot i que
havia comprès una església i un cementiri.
14

15. Conjunt Medieval del nucli urbà
És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per
una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi
construïren les cases. Antigament, aquest nucli estava
emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres
antics portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de
ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll i el de migjorn,
d’on arrencava el camí al castell de Milany, Siuret i Vidrà,
passant pel pont medieval del
segle XIV.
Festes de Vallfogona
• 5 de gener: Cavalcada del reis
• 6 de gener: festa de la germandat i mostra de pessebres
15

16. • diumenge de pasqua: Caramelles
• segon diumenge de maig: festa del Roser
• 15 de maig: San Isidre
• juny: Concurs de tallar troncs i figures de fusta
• segon diumenge de juliol: aplec de MILANY
• tercer dissabte de juliol : Sardinada popular
• Primer diumenge d’agost: Aplecs SANTA MAGDALENA
CAMBRILS
• darrer cap de setmana d’agost : Festa major
• 11 de novembre : homenatge a la gent gran
• Octubre novembre: Duato a la muntanya
Coses tradicionals
Cantar caramelles:
16

17. Es tracta de que tots els nens i nenes de Vallfogona del Ripollès van per
totes les cases a cantar cançons i tu els hi pots posar diners ous de pasqua...
El ball del Roser:
Es un ball molt típic de parelles de es fa cada any al segon dissabte de maig.
Curiositats
.Les distancies per arribar a Vallfogona
17

18. Població Distancia
Ripoll 12,3 Km
Olot 19,7 Km
Vic 48,8 km
Girona 68,9 Km
Puigcerdà 73,4 Km
Barcelona 117,3 Km
Lleida 200,4 Km
Tarragona 200,8 Km
Totes les cases tenen un nom com ara:
La Teuleria, plana batallera, l’Orri, plana Codolera, Can Sargatal,
la Montada, El reuric, planallgonga, con malivern, la barraca, el
pinòs, piella, Les artigues , Can Basaganya, el molí, can corts,...
Cada casa te un sentit com ara:
La Teularia: Es dedicaven a fer teules
El molí: Es dedicaven a fer farina
...
Altres fotos
18

19. Bibliografia i fonts
d’informació
19

20. -web de Vallfogona del ripollès
-viquipèdia
-llibre de Vallfogona
-web catalana de llocs de Catalunya
-Ajuntament de Vallfogona
-Família
20