1. DIMECRES, 13 DE MARÇ DEL 2013 / NÚM. 2.268 / ANY 10
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
ANDORRA Pàgina 6 ANDORRA Pàgina 7
DA elimina del text Bartumeu espera que
l’obligació que el els liberals “hagin
A l’interior Govern fixi períodes evolucionat” quant
de rebaixes a l’avortament
Constitució Tati Masià
ANDORRA Pàgina 8
Els enginyers volen el reglament
de rehabilitació per garantir la
feina de 460 persones
ANDORRA Pàgina 9
L’edició de la guia In-forma’t
inclou l’oferta d’estudis de les
noves universitats
ANDORRA Pàgina 10
Els comerciants de Meritxell
troben que el projecte triat
no aporta un diferencial
CULTURA Pàgina 14
La cultura francòfona
s’incorpora al Jazzhivern
i a la Temporada de teatre
ESPORTS Pàgina 16 AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3
La Copa d’Europa de ‘boarder
cross’ comptarà amb uns cent
Un estudi sociolingüístic re-
flecteix que els joves d’entre
12 i 16 anys coneixen millor
El català guanya pes
participants de deu països i usen més el català que en
avaluacions anteriors. entre els joves
* COST DEL MISSATGE: 1,50 € + CÀNON
WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
VENDA i
LLOGUER
d’apartaments, Envia un SMS al 789*
xalets, estudis, amb la paraula clau AGUILA per gentilesa de:
edificis...
i el teu nom i participa en el sorteig
www.cisa.ad d’un anell d’or blanc i
0,50 cts en brillants.
73 73 73 Tel.: 827 537
2. 2 D’INTERÈS DIMECRES, 13 DE MARÇ DEL 2013
INFONEU
ORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
300
Pols
Ventades i ruixats de neu
Accessos Oberts Gelades intenses
Instal·lacions obertes 14/15 07.10 h
Pistes obertes 26/27 18.59 h
Telèfon estació 739 600 Ja estem en plena arribada de l’aire fred, que ens
-12/-8
PAL ha acompanyat amb nevades en cotes de fins a
Cota mínima cm 160
Cota màxima cm 210 -8/-5 -10/-6 700 metres i que al llarg d’avui han de continu-
Qualitat de la neu Pols ar, de caràcter més dispers a partir de mig matí.
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 16/18
-7/-4 -8/-5
-15/-10 El que serà significatiu és el fred, que s’anirà Quart creixent
Pistes obertes 23/23 -6/-2 intensificant amb temperatures cada cop més
Telèfon estació 878 000 -5/-1
baixes. Les màximes arribaran com a molt als 3
ARINSAL
Cota mínima cm 170 o 4 graus, mentre que les mínimes cauran ràpi-
Cota màxima cm 210 -4/0 dament al vespre, per sota dels zero graus a tots
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts -9/-3 els Pirineus. El vent del nord bufarà fort amb
Instal·lacions obertes 10/12 -4/2
cops molt forts, que han de continuar fins dijous.
Pistes obertes 18/19
Telèfon estació 878 000 Aquest pot ser l’últim episodi de fred d’aquest
divendres
hivern. Que tingueu un BONDIA.
dijous
PAS DE LA CASA-GRAU ROIG
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm 250
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 29/29
Pistes obertes 50/50
Telèfon estació 872 900
SOLDEU EL TARTER
Cota mínima cm 140
Cota màxima cm 220
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 36/36
Pistes obertes 64/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 70
Cota màxima cm 150
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Telèfon estació 741 444
Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
SANT JULIÀ
DE LÒRIA
Verge de Canòlich, 82,
local 2
Telèfon: 842 010
(RAQUEL MARTÍNEZ MEDINA)
Obert de dilluns a divendres: 9.30 h - 13.30 h
i 16.00 h - 20.00 h
Dissabte: 10.00 h - 13.00 h
(ens adaptem al seu horari)
Cuina casolana
amb un toc italià
Menú
diari 16 € Si desitgeu
tot inclòs
CUINA PERMANENT
Nou iMac Core i5 a 2,9 GHz
8 GB de memòria
més informació,
A PARTIR DE LES 8.30 h 27" - 2,9GHz Disc dur d’1 TB1 ens podreu
trobar al telèfon
NITS AMB
RESERVA 836 063 Preu: 1.740 € * En estoc 73 77 73 o bé a
serveis informàtics per a
particulars i empreses
Carretera general · PAL · La Massana * IGI inclòs esfera@esferatecnologies.com
3. Dimecres, 13 de març del 2013 3
investigació fruit del premi lídia armengol
Un estudi evidencia que l’ús del català
creix entre els joves de 12 a 16 anys
Aquest augment de la utilització de la llengua oficial s’emmarca en un plurilingüisme més gran
tati masià
m. f.
Andorra la Vella
Un 95% diu que entén
Un estudi sociolingüístic realit- bé el català i un 91%
zat entre els alumnes de 12 a 16
anys, L’escenari sociolingüístic de
que el parla bé, millors
la població escolar d’Andorra del resultats que el 2002
curs 2011-2012, posa en relleu
que respecte d’estudis anteri-
ors s’ha donat una millora en El titular de Cultura
el coneixement i l’ús del català. destaca el fet que
D’aquesta manera, tal com van
indicar tant la investigadora
l’ús del català es vagi
Estel Margarit com el ministre estenent entre els joves
de Cultura, Albert Esteve, en-
tre les noves generacions es va
comprovant com l’ús del català que seria necessari que es parlés
“es va estenent”, aconseguint més. A banda, també és majori-
un paper més destacat. Això es tària la creença que cal promou-
dóna, segons va destacar l’ex- re l’ús de la llengua oficial, amb
perta, entre altres motius, per el 79%.
un canvi generacional. Pel que fa a la valoració de les
D’aquesta manera, es pot con- llengües parlades a Andorra, un
cloure que l’estudi (en el qual ha Margarit va exposar ahir els resultats de l’estudi. 68% dels joves creuen que no to-
participat també el CRES) reflec- tes les llengües es valoren de la
teix que el català és la llengua baix, una qüestió que, tal com va mateixa manera. Així, el català
vehicular en diferents àmbits i exposar Esteve, s’analitzarà amb
Autovaloració de coneixements lingüístics és la més valorada, seguida del
que es dóna un plurilingüisme el ministeri d’Educació. castellà, del francès i del portu-
important entre els alumnes Pel que fa a la llengua que guès.
d’aquestes edats. més utilitzen els alumnes, cal Un 69% dels enquestats po-
Pel que fa a l’autovaloració destacar que és el català amb un sen en relleu que al país les di-
del coneixement lingüístic, cal percentatge del 58%. Tot i això, ferències culturals, nacionals i
destacar que el català i el castellà s’ha de matisar que es registra lingüístiques són acceptades,
són les llengües que s’entenen i un plurilingüisme elevat i que mentre que un 31% creu que no.
es parlen més bé. Així, un 95% el bon coneixement de la llen- L’estudi dut a terme per Mar-
ha contestat que entén bé el ca- gua oficial que han declarat els garit també aborda qüestions
talà i un 91% que el parla bé. El alumnes no equival a un ús sis- sobre la identitat. Un 34% es
català millora respecte de l’estu- temàtic. D’aquesta manera, tal decanta per escollir més d’una
di que es va fer a les escoles el com es recull a l’estudi, el 64% opció, la qual cosa significa que
2002 i aquesta millora, segons dels alumnes declaren que no el sentiment identitari andorrà
es reflecteix, es dóna en totes les sempre parlen en català. De fet, depèn de multitud de factors
nacionalitats però especialment un 96% dels estudiants valoren que s’interrelacionen, i entre els
entre els alumnes d’origen por- positivament el domini de dife- els professors en un 84%. Tam- Tocant a l’oci, les llengües do- quals el català no és sempre un
tuguès. rents llengües. bé en aquest entorn es dóna un minants són el castellà i l’anglès, element definidor.
Així, es pot determinar que En l’apartat dedicat a l’àmbit bilingüisme i un plurilingüisme aquesta última especialment pel A l’últim, també s’aborda el
com més anys de residència al familiar, un 49% dels joves ma- destacats. que fa a la música. Segons Mar- futur de la llengua, i en aquest
Principat, més percentatge tro- nifesten que parlen català amb Pel que fa als contextos quo- garit, això és el reflex de l’escas- apartat cal destacar un augment
bem d’alumnes que han afirmat els pares però el fet destacat tidians, en el cercle d’amistats sa varietat lingüística, per exem- progressiu del plurilingüisme,
que tenen un bon coneixement d’aquestes dades, segons van fora de l’escola, en un 71% dels ple en els videojocs, i la poca en què el català tindrà un pa-
global del català. El que cal des- emfasitzar tant Esteve com Mar- casos els joves manifesten que presència del català. per destacat, segons els joves.
tacar en aquest apartat és que el garit, és que el 64% exposen que parlen castellà, enfront del 69% Altres dades que cal tenir en També es posa en relleu que a
castellà és la llengua que pre- parlen la llengua oficial amb els que contesten que fan servir el compte és que el 97% dels alum- la pregunta de quin idioma par-
senta un percentatge més elevat germans. català. En aquest cas, respecte nes saben quina és la llengua laran als fills, el 30% assenyala
d’alumnes que han contestat Quant a l’entorn escolar, els del 2002, es registra una dis- oficial del país. Un 57% dels es- que només el català, un 21% el
que la comprenen bé (96%) i la alumnes manifesten en un 76% minució del monolingüisme i tudiants manifesten que el cata- català, el castellà i una altra llen-
parlen bé (94%). A més, en an- dels casos que parlen català amb l’augment tant del bilingüisme là és imprescindible per viure al gua, i un altre 13% el català i el
glès es dóna un coneixement els companys de classe, i amb com del plurilingüisme. Principat i també un 67% creu- castellà.
4. 4 OPINIÓ DIMECRES, 13 DE MARÇ DEL 2013
EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿Creieu que el Partit Socialdemòcrata
Bones notícies per al català està abocat a l’escissió?
L’estudi ‘L’escenari sociolingüístic de la pobla- i potenciar-los, aconseguint que cada vegada Envia un SMS al 789 amb la teva
ció escolar d’Andorra del curs 2011-2012’ posa més els joves facin servir el català com a llen- resposta ENQ SI o bé ENQ NO
en relleu una millora en el coneixement i l’ús del gua vehicular en tots els àmbits de la seva vida.
català per part dels alumnes dels tres sistemes Un dels aspectes en els quals caldrà treballar és Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
educatius que tenen entre 12 i 16 anys. Es trac- l’oci. Així, malgrat que no totes les eines estan en aquest espai i entre els participants se sortejaran
ta d’una bona notícia, ja que les dades recollides a l’abast del Govern, cal fomentar les activitats tres lots de productes
en aquest nou estudi suposen una millora res- en aquesta llengua dedicades als joves. I si bé la per al bany.
pecte d’altres que s’havien fet en anys anteriors. batalla dels videojocs o de la televisió sembla per-
A més a més, la consideració del català per part duda, sí que es poden fer moltes coses en el teatre
dels joves és també força positiva, la qual cosa és o la música, per exemple. Cal no oblidar que els
encoratjadora per al foment i manteniment de la joves són els que poden potenciar, en
llengua oficial. Ara cal fer les polítiques necessà- el futur, el manteniment i bon ús de
ries per poder mantenir aquests bons resultats la nostra llengua.
T’HO DIC EN CONFIANÇA 20 ANYS DE CONSTITUCIÓ
Coses mai vistes al Consell General Salutació del copríncep episcopal
ALEXANDRA GREBENNIKOVA JOAN-ENRIC VIVES I SICÍLIA, ARQUEBISBE D’URGELL I COPRÍNCEP D’ANDORRA
Ja ho sabeu, ¿no? Vinga, tothom ho presentada pels actors de Somhi- Benvolguts andorrans, Us invito a agrair el treball realitzat
sap: avui, dimecres dia 13 de març, teatre –per cert, boníssims i super- i a sentir-nos orgullosos per tots els
a partir de les quatre de la tarda co- divertits– és una manera simpàtica Aquest dia 14 de març ha de ser fes- qui feren possible el procés constitu-
mença la jornada de portes obertes d’explicar que fins i tot el més petit ta gran i joiosa per a tots els andorrans. ent. Aquell procés que culminà el 14 de
al Consell General, amb les visites i el més dèbil de la classe pot ser re- S’acompleixen els 20 anys de l’aprova- març de 1993, i pel qual el poble andor-
guiades de la Casa de la Vall. I ara presentat i defensat per la majoria ció en referèndum de la Constitució del rà, amb plena llibertat i independència, i
farem la pregunta per als més ei- si tots ens hi posem, i que la vida Principat d’Andorra, manifestació de en exercici de la seva pròpia sobirania, a
xerits: ¿quina és l’hora dels nens al política consisteix, o ha de consis- l’exercici ple de la nostra sobirania que través de les seves institucions (coprín-
Consell General, quan els visitants tir, en una actuació conjunta pel ens dotà d’una norma de màxim rang, ceps, Consell General, Govern, comuns,
més petits s’ho passaran d’allò més bé de tothom. El nen dolent, un tal que il·lumina i orienta el viure del nos- partits polítics...) i sobretot a través dels
bé? Probablement, a totes les hores. Bandúrria, és molt ruc i repel·lent, tre país. ciutadans que van ratificar la Consti-
Però molt especialment a les 16.30 i tal com escau als dolents, però més tució en referèndum, fou capaç d’au-
a les 17.30, amb una mica de teatre. endavant es reforma. A la diaposi- La Constitució andorrana és el signe todonar-se aquesta norma fonamental
I us explicaré tot el que en sé per- tiva que fa una projecció cap al fu- extern visible d’un pacte intern invisible de convivència. Fou així com, essent
què ahir em vaig amagar al vestíbul tur, hi surten tots els quatre nens, que tot un poble, el poble mil·lenari an- fidels a la pròpia història i conservant
del Consell per ser a l’assaig. Bé, ja crescuts i vestits d’abillaments dorrà, va ser capaç de realitzar i de do- al màxim les tradicions més importants
potser no m’hi vaig amagar del tot. tradicionals de síndic general i con- nar-se a si mateix ara fa 20 anys. Un pacte del Principat d’Andorra, significà una
Crec que tothom m’hi podia veure, sellers, al nou hemicicle, fent així la intern invisible, fruit d’una gran genero- fecunda evolució cap allò que un país
fent semblar que formava part de la connexió simbòlica entre diverses sitat per part de les altes institucions an- modern, ja ancorat en el concert de les
funció: i ningú sospitava que hi feia generacions i els dos edificis del dorranes i de les diverses sensibilitats i nacions, necessitava. Podem estar joio-
d’espia per a tots vosaltres. parlament andorrà: la Casa de la ideologies que sempre conviuen en tota sos i contents els andorrans perquè allò
Vall i el Consell General, la tradició societat democràtica per tal de superar que des de fora molts ens criticaven, que
Quan hi vaig arribar, una part i el futur. els legítims interessos particulars i an- seria una utopia impossible passar de
del vestíbul s’havia transformat en teposar el bé comú d’Andorra, arribant l’edat mitjana a l’edat contemporània,
un pati d’escola. Nens i nenes, amb Aquest any, s’ofereixen diverses així a un text que reflecteix el màxim con- ha estat possible amb l’ajuda de Déu i
pantalons curts i vestits de colors, activitats per celebrar els 20 anys sens possible. Un pacte intern invisible a través de l’esforç generós i intel·ligent
hi feien botar una pilota taronja. Ju- de la Constitució. Avui, a les set del que resta viu avui i que ha de servir de de tots.
gant i enfadant-se, estaven a punt vespre, no us perdeu el concert dels brúixola orientadora als nostres dies.
de descobrir que un món on regnés Petits Cantors Lliures. A les deu de Avui fem festa i celebrem els vint anys
l’ordre, on no tothom parlés alhora la nit, a la sala del Prat del Roure, És per això que la Constitució (del d’aquesta fita, i amb la mirada fixa en el
sinó que existissin torns, on la unió us espera el Rock per la Consti- llatí cum –‘amb’, ‘en conjunt’– i statuere futur. Celebrar significa autoestima, joia,
fes la força, seria més bonic i més tució, de Less is More, The Velvet –‘establir’–) és la nostra Carta Magna, respecte pels discrepants però sobretot
just. Mentre ho descobrien, darrere Blues Band i Punkers Love the 80s. text fonamental en el qual es plasmen unió entre tots. Hem de ser un poble
d’ells, en una pantalla, apareixien Demà, a les onze del matí, veu- els principis bàsics sobre els quals des- unit, tal com ens recorda i ens reclama el
imatges de l’equivalent simbòlic rem els esbarts i després, a la una cansa l’organització de l’Estat, els límits nostre lema nacional: Virtus, Unita, Forti-
del món d’ordre, pau i seny creat del migdia, sentirem el concert de i els poders de l’Estat, així com els deu- or, amb el qual diem ben alt a tothom que
pels nens. Era l’equivalent simbòlic l’ONCA. I per als més petits, avui res i drets de les persones i les institu- la força i la virtut, amb la unió de tots,
agafat del món d’adults: el Consell a les 16.30 i a les 17.30, Les regles cions. És el text específic que conté les esdevenen més fortes encara.
General. del joc d’Eva Arasa Altimira, repre- normes bàsiques de pau i convivència,
sentat pels actors de la companyia i que ha de ser respectat per qualsevol Enhorabona a tothom. Visca la Cons-
L’activitat de teatre familiar re- Somhiteatre. altra norma de rang inferior. titució i visca Andorra!
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
DIRECTORI
LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat
BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
5. DIMECRES, 13 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 5
20 ANYS DE CONSTITUCIÓ 20 ANYS DE CONSTITUCIÓ
sabut preservar les virtuts que ens ge de 1993, Andorra ha esdevingut un país
Salutació del va llegar el passat i obrir-nos amb
determinació a un món en constant
El poble andorrà amb un dinamisme propi en què no han
faltat ni els reptes ni les contradiccions. És
cap de Govern evolució. Ens hem de sentir orgu- ha decidit l’escenari d’una societat diversa, amb unes
llosos de ser ciutadans d’aquesta generacions que per la seva preparació i tra-
ANTONI MARTÍ PETIT, CAP DE GOVERN terra que ha sabut preservar la seva VICENÇ MATEU ZAMORA, SÍNDIC GENERAL jectòria compten amb l’energia i els recursos
sobirania i el seu caràcter distintiu per fer que les valls d’Andorra mantinguin
Benvolguts conciutadans, al llarg dels segles, sense guerres ni Amb aquesta frase eloqüent s’inicia el pre- el seu projecte com a Estat, viable, seriós,
dominacions; i que ha sabut tam- àmbul de la Constitució. Quan el 1978 el responsable i democràtic. És la nostra fita
La celebració del Dia de la Cons- bé trobar el seu lloc en una realitat Consell General va aprovar un text en què avui, una esperança per al nostre país.
titució té aquest any un caràcter global. es projectava la reforma de les institucions,
especialment significatiu, per ser el no era tan evident que 35 anys més tard Cap canvi, cap transformació veritable-
20è aniversari de l’aprovació de la El llarg camí de l’assoliment de se celebrés el 20è aniversari d’un text que ment profunda no té lloc si no hi ha una
nostra Carta Magna i per trobar-se la plena sobirania popular i del fixava com havia de ser la nova Andorra, conjunció de forces. La vida quotidiana, el
Andorra en una situació de canvi reconeixement de la personalitat un text que va saber donar continuïtat a la nostre passar de cada dia, les persones que
de cicle i d’homologació internaci- jurídica internacional del Principat tradició i a la història, essencials en la vida constituïm aquest poble generem la força
onal similar a la del 1993. d’Andorra va tenir moments di- del país, amb les responsabilitats i els deu- del país per avançar en la consecució dels
fícils, plens de dubtes i de contra- res d’un Estat de dret. seus objectius. El 1993, fou la Constitució.
Fa dues dècades, Andorra va as- diccions; però el balanç és positiu Vint anys més tard, en un context que re-
solir la plena sobirania popular i va des de tots els punts de vista. De la Si en el passat, amb recursos econòmics petidament qualifiquem com a complicat,
veure com la seva independència mateixa manera, immersos en un i jurídics d’un abast concret i limitat, es va volem comptar amb una Andorra oberta a
quasi mil·lenària era reconeguda procés de grans reformes, també sostenir l’existència d’Andorra al llarg de noves idees, corrents, sabers i justícia, que
formalment per la comunitat in- ara podríem deixar-nos endur pel segles, el pas vers la Constitució va esde- contribueixi al benestar en el món, que no
ternacional. Avui veiem com s’ho- desànim, per la desorientació o per venir la resposta a les inquietuds pròpies es replegui en la seva dimensió. I, com es
mologa el nostre model econòmic, la temptació de recuperar un pas- d’un poble que sempre ha volgut preser- va fer en la Constitució, una Andorra que
fet que ens permet seguir avançant sat que ja mai més no tornarà. I és var la seva existència independent, un de- avui, en el nostre present, trobi en les insti-
pel camí de l’obertura, de la trans- precisament en aquests moments sig que ha inspirat l’obra de les generaci- tucions la seva referència més sòlida.
parència i de la competitivitat amb en què cal mantenir ferm el timó ons que ens han precedit, en les quals va
confiança renovada en el nostre i perseverar en un rumb que, més ocupar un lloc central el respecte al passat El nostre 93 va marcar història. Va
país i en la seva gent. enllà de dificultats circumstancials, per projectar el futur. La decisió del poble fer sentir la nostra llengua a les Nacions
és el bon rumb. andorrà de dotar-se dels poders que ator- Unides. Va comprometre Andorra amb
En aquests 20 anys transcorre- ga la Constitució conduïa el país a obrir-se el món. Avui ens enfrontem a problemà-
guts des del 14 de març de 1993, Si d’aquí 20 anys l’evolució de al món, a formar part d’entitats supranaci- tiques inèdites, però hem de respondre a
Andorra ha fet un salt qualitatiu in- la nova Andorra que estem forjant onals, i a explicar la seva, la nostra, volun- les dificultats i als canvis de manera fran-
negable: el nostre país és avui una entre tots és tan positiva com la que tat de permanència. ca, amb la participació de tothom. Plegats
societat més pròspera, més equi- el nostre país ha tingut des de 1993, hem fet vint anys amb la Constitució. Ce-
tativa i més plural. Entre tots hem ja en podrem fer un bon balanç. D’aleshores ençà, des d’aquell diumen- lebrem-ho tots junts.
+ Premis s
utilitza’l
ells ja ho han fet!
Guanyadors
del mes de GeNer:
Víctor Núñez Martínez. iPhone 4S 16 GB
Maria Fátima Silva Arratel. iPad 4G 32 GB
Luisa Isabel Pereira Rodrigues. iPod Touch 8 GB
Consulta les bases del sorteig a:
www.creditandorraetdonames.com
6. 6 Dimecres, 13 de març del 2013
llei del comerç
DA elimina del text l’obligació que el
Govern fixi els períodes de rebaixes
Els demòcrates han presentat 60 esmenes a una proposició de llei d’un centenar d’articles
tati masià
JULIÀ RODRÍGUEZ
Andorra la Vella veïns. A més, segons va indicar, manera que les empreses no les
en aquest àmbit hi ha “divergèn- hauran de continuar abonant
El grup parlamentari demòcra- cia d’opinions” al mateix sector quan estiguin embargades. Així
ta va donar a conèixer ahir les comercial i, per tant, consideren mateix, pel que fa a les promo-
esmenes que han presentat a la que no ha de ser el Govern qui cions, els productes no hauran
proposició de llei del comerç, fixi els períodes de rebaixes “si d’estar separats dels de la resta
entrada a tràmit pels socialde- hi pot haver un acord entre els de la botiga, com determinava el
mòcrates i que ara seran analit- mateixos comerciants”. redactat inicial.
zades en comissió. Les modifica- Els canvis portats a terme El grup parlamentari demò-
cions –han estat 60 esmenes en pels demòcrates a la proposició crata ha decidit també elimi-
un text d’un centenar d’articles– de llei inicial persegueixen tam- nar els punts de protecció del
han tingut com a principals ob- bé un control més gran de l’in- consumidor que hi havia en la
jectius la simplificació dels trà- trusisme, en vista que “aquest és proposició de llei. L’argument
mits administratius, donar més un dels temes que causen gran és que consideren que ja estan
flexibilitat a l’empresari, afavorir preocupació al sector”. Així, una incorporats al projecte de llei de
la lluita contra l’intrusisme i fer vegada estigui en vigor aquesta la competència i protecció del
que el text tingui més coherèn- llei, es considerarà intrusisme consumidor, que també està en
cia en relació amb la legislació Sílvia Calvó i Olga Gelabert en la roda de premsa d’ahir al Consell. no només el fet que hi hagi una tràmit parlamentari. En canvi,
existent. “Hem volgut fer una empresa que fa una activitat s’han afegit a la proposició de
llei menys intervencionista”, va sense autorització de l’adminis- llei totes les normes existents
explicar la consellera general Els canvis de DA DA troba, pel que fa a les tració, sinó que també ho serà la sobre comerç, algunes de prin-
Sílvia Calvó, que juntament amb persegueixen simplificar rebaixes, que s’ha d’anar contractació d’aquesta empresa. cipis dels anys 81, com el decret
la seva companya de grup Olga En l’objectiu global de simpli- dels veguers que hi havia sobre
Gelabert van ser les encarrega-
els tràmits i afavorir la cap a la flexibilització, ficar els procediments, es crea aquesta matèria.
des d’explicar les esmenes. lluita contra l’intrusisme com als països veïns també un nou procediment, el Les conselleres van manifes-
Un dels punts que criden més de comunicació, que es podrà tar que preveuen que el debat
l’atenció del conjunt de les es- utilitzar per a les modificacions en comissió de la llei pugui ser
menes és que la llei no obligarà decret, podrà estipular, només crates també eliminen la fixació no substancials d’un negoci, com intens, a causa de les importants
a fixar un calendari de rebaixes, si així ho estima convenient, uns de la durada d’un mes per a les poden ser un canvi de nom o de modificacions que s’hi han fet.
un aspecte que s’esperava final- períodes de rebaixes en cada promocions. La consellera Síl- titular, simplement donant-la a En aquest sentit, Calvó va opi-
ment que fes un text d’aquestes sector. El text inicial dels soci- via Calvó va explicar que en el conèixer a l’administració, sense nar que “era una llei que el grup
característiques, esperat durant aldemòcrates deia que l’execu- tema de les rebaixes s’ha optat demanar autorització. parlamentari socialdemòcrata
molts anys. La posició dels de- tiu tenia l’obligació de marcar per la flexibilització perquè és D’altra banda, s’introdueix va treballar molt poc”. “L’estruc-
mòcrates, però, ha estat que serà aquests períodes de rebaixes. la tendència cap a la qual ten- també una modificació respecte tura de la llei és la mateixa, però
el Govern el que, a través d’un En el mateix sentit, els demò- deixen actualment els països a les taxes sobre el registre, de la filosofia ha canviat”, va dir.
política PS
Pere López afirma que el junt dels qui han exercit càrrecs
públics. Per això, López va indi-
car que ara és el moment que el
Dimissions al si
de la gestora
PS ha fallat en les actituds partit s’obri a la societat, i això
passa per apostar pel diàleg i la
proximitat. Segons López, per
Redacció
Andorra la Vella
poder dur a terme aquesta tasca, El president de la comissió
AGÈNCIES
Andorra la Vella tat des de Fem PS. López va fer ses podria encapçalar la candi- fan falta persones capaces d’as- gestora del PS, Alain Mateu,
aquestes declaracions al progra- datura de Fem PS a la primera seure’s amb persones que pen- i diversos dels seus membres,
El socialdemòcrata Pere López ma Ara i Aquí d’RNA, en què va secretaria del PS, Pere López, va sin diferent i arribar-hi a punts Àngel Dalmau, Alfons Mira-
va insistir ahir en el fet que el explicar que ja aquest estiu va reconèixer que el partit ha fallat d’entesa, i això passa per “acti- lles, Josep Roig, Josep Anton
PS ha fallat en les actituds dels transmetre a Jaume Bartumeu últimament amb les actituds tuds i personalitats diferents de Castell i David Borràs, han
últims anys, que han portat a que les coses s’havien de fer que l’han conduït a aïllar-se de les d’ara”. presentat la dimissió irrevo-
una “poca obertura cap a la so- “d’una altra manera” i que s’ha- la societat i que els militants per- Des de Fem PS creuen que cable. Tots ells consideren
cietat” i a “perdre visibilitat en via d’anar cap a un partit més dessin visibilitat. En aquest sen- només els partits que sàpiguen que des de la comissió hi ha
la societat”, i per això aposta per “participatiu”. tit, no va voler assenyalar cap integrar totes les persones i opi- hagut actuacions per “pro-
potenciar el diàleg i la proximi- El qui segons totes les traves- persona en concret sinó el con- nions tenen futur polític. moure una facció interna”.
7. Dimecres, 13 De març Del 2013 andorra 7
proposició de llei
Bartumeu espera que els liberals “hagin
evolucionat” pel que fa a l’avortament
El president del grup socialdemòcrata afirma que “fem propostes dins del marc constitucional”
tati masià
JULIÀ RODRÍGUEZ
anDorra la Vella llibertat sexual, i quan hi hagi i fem propostes que entenem
una malformació del fetus que que estan dins de l’àmbit cons-
“Vull creure que vuit anys des- li impedeixi fruir d’unes condi- titucional”. Tot i així, va afegir
prés que la majoria liberal re- cions físico-psíquiques mínimes que si algú creu que el text està
butgés la despenalització de per gaudir de l’existència. En els fora del marc constitucional
la interrupció voluntària de la dos últims casos la despenalit- sempre pot acudir al Tribunal
gestació en determinats supò- zació seria sempre dins les dotze Constitucional.
sits, i dins de les dotze primeres primeres setmanes de gestació. La consellera demòcrata Síl-
setmanes, hauran evolucionat.” Bartumeu va advocar per via Calvó va manifestar ahir que
Així es va pronunciar ahir el “anar endavant en el reconei- la presentació d’aquesta propo-
president del grup parlamentari xement dels drets de la dona sició de llei per part del grup
socialdemòcrata, Jaume Bartu- andorrana”, però va deixar clar socialdemòcrata pot ser “una es-
meu, després d’entrar a tràmit la també que la proposta del seu tratègia política per diluir qües-
proposició de llei de modificació grup no és radical ni revoluci- tions que suposen problemes”,
del Codi Penal per despenalitzar onària, com alguns han volgut referint-se a la situació interna
l’avortament en tres supòsits, fer entendre, segons va afirmar. que viu actualment el PS. “Hau-
iniciativa que ja van tenir els so- Contràriament, va recordar que rem de valorar tots els aspectes,
cialdemòcrates el 2005 i que va es tracta de despenalitzar l’avor- també els institucionals”, va dir
ser rebutjada pels liberals. Bartumeu va entrar ahir a tràmit la proposició de llei del seu grup. tament només en tres supòsits i Calvó sobre si DA podria ac-
De fet, tal com va recordar s’està, per tant, lluny d’una libe- ceptar la presa en consideració
Bartumeu, durant els últims Bartumeu confia que el Govern penalitzar l’avortament en tres ralització total. de la proposició de llei. En
dies “s’estan veient persones emeti un informe favorable a supòsits: quan hi hagi perill per Pel que fa a les crítiques fetes aquest sentit, va criticar que els
de l’òrbita liberal que van tenir la proposició de llei i pugui ser a la vida o la salut de la gestant; a la proposició de llei en el sentit socialdemòcrates no hagin tin-
responsabilitats de govern en presa en consideració i final- quan la gestació hagi estat fruit que no s’han tingut en compte gut en compte els aspectes ins-
aquella època i que han dit que ment aprovada. El text pretén d’un delicte a la genètica o re- les institucions, Bartumeu va dir titucionals abans de l’entrada a
no es volen tornar a equivocar”. modificar el Codi Penal per des- producció humanes o contra la que “respectem les institucions tràmit del text.
8. 8 andorra Dimecres, 13 de març del 2013
policia demanda dels enginyers
Tretze agents es formen sobre 460 llocs de treball es
la investigació en accidents poden garantir a través
de la rehabilitació
El curs es fa en col·laboració amb l’Institut de Seguretat pública català
Redacció
policia Andorra la Vella estan disponibles per la falta
Redacció
Andorra la Vella d’aprovació del nou reglament.
El Col·legi Oficial d’Engi- El col·lectiu destaca que
Agents de la policia han dut a nyers va instar ahir el Govern aquests ajuts podrien generar
terme una formació en matèria a aprovar el reglament d’ajuts més de 5,5 milions d’euros de
d’accidents de circulació, amb a la rehabilitació d’habitatges feina. A més, gràcies al finan-
la col·laboració de l’Institut de com més aviat millor. Els en- çament del 100% d’aquestes
Seguretat Pública de Catalunya ginyers recorden tots els avan- obres es pot generar fins a un
(ISPC). El curs s’ha centrat en tatges que es podrien derivar total de 22 milions d’euros, a
la investigació i reconstrucció de l’aplicació del reglament, un interès preferent de l’eu-
d’accidents de trànsit i ha comp- entre els quals garantir el lloc ríbor +0,5% (un 1% anual, a
tat amb la participació de tretze de treball a 460 persones de la retornar en set anys). Aquest
agents del grup d’investigació construcció, un 15% dels treba- préstec permet en molts casos
d’accidents de trànsit, adscrit a lladors d’aquest sector. retornar la totalitat de les obres
l’àrea tècnica del cos. Els enginyers recorden que de millora energètica només
Segons informa la policia, des del desembre, quan es va amb l’estalvi aconseguit.
des de l’any 2004 l’Institut de Una imatge de la formació. tancar la convocatòria d’ajuts També destaquen que supo-
Seguretat Pública de Catalunya en acabar-se la partida pres- saria una millora del confort i
col·labora en la realització de d’investigació i reconstrucció locímetres, deformacions i foto- supostària de 200.000 euros, l’habitabilitat de gairebé 2.000
diferents formacions al perso- dels accidents. Així s’estudien grametria, així com d’enginyers no s’han pogut presentar més apartaments; l’estalvi energètic
nal del cos de policia en matèria les tècniques més innovadores especialistes en reconstrucció sol·licituds, tot i haver-hi una d’un milió de litres de gasoil
d’accidents de trànsit. Aquest i la metodologia aplicada per d’accidents i biomecànica. demanda creixent. I afegeixen anuals (-1,5% del consum actu-
curs (que s’ha desenvolupat en a la confecció dels atestats que L’obertura del segon torn que la nova partida de 400.000 al) i la reducció de 2.600 tones
dos períodes, un primer que es es realitzen per determinar les va tenir la presència del cap de euros per a subvencions a fons d’emissions de CO2.
va realitzar entre els dies 1 i 17 causes incidents en la producció l’àrea de continguts de formació perdut per a millores energè- Per això, animen el Govern
d’octubre i un segon entre el 4 i dels accidents de circulació. policial de l’Escola de Policia de tiques als edificis d’habitatge, a seguir impulsant la política
el 20 de març) té com a objectiu L’equip de formadors està l’ISPC, l’inspector Lluís Isern, aprovada dins el pressupost d’estalvi i eficiència energètica,
aportar als agents uns coneixe- compost de personal policial juntament amb el sotscap, el ser- 2013, i els 22 milions de finan- que aprovi aquest reglament i
ments aprofundits en matèria especialitzat, entre altres, en ve- gent Pau Muñoz. çament a baix cost, encara no que en faci publicitat.
9. Dimecres, 13 de març del 2013 andorra
AF_OPI Illa Carlemany Bondia 99x340 mm Forfet.pdf 1 27/02/13
9
16:17
formació
L’edició de la guia In-forma’t Vols esquiar de franc?
inclou les noves universitats
També incorpora tres formacions que oferirà l’UdA per al proper curs DIT i forFET
Agències
m. s. c. / Agències
Andorra la Vella formació fàcilment (com ara per
saber on adreçar-se en el cas de
La guia d’ensenyaments In-for- voler estudiar a fora o què es ne-
ma’t 2013-2014 es va començar a cessita per residir a França o Es-
distribuir ahir als punts joves i a panya). Suñé també va posar en
les escoles. L’edició d’aquest any relleu la importància que l’oferta
recull com a novetat els dos nous educativa no hagi minvat en un
centres (la Universitat Oberta La moment com l’actual i va desta-
Salle i la Universitat de les Valls) i car que aquesta guia és un dels
tres noves formacions que ofereix exemples reeixits del treball con-
la universitat d’Andorra (UdA), junt entre administracions, ja que
com són el màster en enginyeria sovint al Principat es peca de no
informàtica, el màster en dret i el saber reunir la informació.
màster en gestió cultural. La guia In-forma’t està impul-
La guia ofereix informació de sada pels set comuns i el Govern
l’oferta de les formacions post Suñé, Ferrer i Calvet, ahir. i té un cost de 337 euros per a
obligatòries dels tres sistemes cadascuna de les parts. Se n’han
educatius, els estudis d’ensenya- de bombers, de les federacions editat 6.000 exemplars.
ment superior, les beques i ajuts esportives i del Centre d’Educa- Suñé també va recordar que la
del Govern, el reconeixement de ció Bàsica d’Adults. decisió d’ajornar la implantació
titulacions, la llista de centres La ministra va remarcar la im- del Pla estratègic de renovació
educatius del país i les adreces portància de la guia, que és una i millora del sistema educatiu a
de contacte per estudiar a l’es- eina d’utilitat per als educadors i primera ensenyança és per ga-
tranger. Així mateix, la ministra el fet que estigui en format paper rantir-ne una bona consolidació.
d’Educació, Roser Suñé, va des- la fa de fàcil consulta. Així ma- Davant les dificultats detectades
C
tacar que a més de les formaci- teix, va indicar que sovint es fa pels sectors implicats per te- M
ons reglades la publicació recull difícil als ciutadans aproximar-se nir-ho tot enllestit per al proper
Y
altres cursos com ara l’oferta de a l’administració i aquesta pu- curs, s’ha preferit endarrerir-ho
l’Efpem, de la Creu Roja, del cos blicació permet accedir a la in- per assegurar un bon inici. CM
MY
entitats bancàries
CY
CMY
MoraBanc participa en unes K
Compra a ILLA CARLEMANY,
jornades de BBVA a Madrid
RASCA i podràs guanyar
fins 200 forfets per esquiar a Grandvalira.
Promoció vàlida de l’1 al 15 /03/2013
Redacció
Andorra la Vella seu central, a Madrid. L’acte va rir diverses ponències sobre el
acollir més de 100 professionals sector. Vila va exposar el concep-
Ferran Vila, responsable dels procedents de bancs que operen te de model de producte i negoci
productes estructurats de Mo- a Espanya en el negoci de pro- que defensa MoraBanc. També
raBanc, ha pres part en la 3a ducte estructurat. Responsables van participar en l’esdeveniment
Jornada de distribuïdors de pro- d’aquest tipus de producte de les representants de Banco de Saba-
ductes estructurats Espanya, que entitats més destacades d’Espa- dell, BBVA, CaixaBank, Bankin-
organitza anualment BBVA a la nya van ser els encarregats d’ofe- ter, Banca March i Zurich.
cap d’estat
Vives s’entrevista
amb Rajoy
Redacció
Andorra la Vella
L’arquebisbe d’Urgell i coprín-
cep episcopal, Joan-Enric Vives,
serà rebut aquest migdia pel
president del Govern espanyol,
Mariano Rajoy, al palau de la
Moncloa. En la visita, Vives ani-
rà acompanyat de l’ambaixador
d’Andorra a Espanya, Jaume
Gaytan, i del representant del
copríncep i la secretària general Segueix-nos al i
dels serveis del copríncep.
10. 10 andorra Dimecres, 13 de març del 2013
remodelació dels eixos comercials encamp
Els comerciants de Meritxell troben que La freqüència
de pas del bus
el projecte triat no aporta un diferencial comunal baixa
a la meitat
L’únic element d’unificació són uns ornaments que s’afegiran al paviment actual Redacció
Andorra la Vella
tati masià
m. s. c.
Andorra la Vella ran estaran mal emprats. El degà El Comú d’Encamp ha modi-
dels arquitectes va exposar que el ficat els horaris del transport
Les tres propostes presentades al cost de la segona oferta (que pu- comunal, que veurà reduïda
concurs de remodelació dels ei- java a 5.021.000 euros) correspon la freqüència de pas. Aquesta
xos comercials d’Andorra la Vella més als objectius d’un projecte mesura entrarà en funciona-
no satisfan els botiguers de l’avin- d’aquestes característiques. ment aquest divendres i té
guda ni els del centre històric. De Blasi també va recordar que la l’objectiu de reduir la despe-
fet, el projecte guanyador va ser intenció del col·lectiu no ha estat sa comunal, segons va indi-
elegit per un marge ajustat. Hi va mai perjudicar els comerciants ni car ahir la corporació a través
haver sis vots a favor (el cònsol la població i que si no hi han par- d’un comunicat. Amb la mo-
menor, el conseller d’Urbanisme, ticipat és perquè el concurs esta- dificació dels horaris de les
el representant del departament va mal plantejat des del principi i freqüències de pas dels busos
d’Urbanisme del Comú, el repre- perquè el que cal és una actuació de la parròquia, el servei s’ha
sentant de Mobilitat i les associ- conjunta amb Escaldes. El Col· reduït un 50%.
acions de comerciants de Prada legi està a l’espera de l’opinió dels Tot i així, s’han respec-
Ramon-Maria Pla i de petits membres per saber quins passos tat els moments del dia més
comerciants) i cinc abstencions farà a partir d’ara. concorreguts perquè els ciu-
(les associacions de comerciants El representant del Col·legi tadans que usen normalment
de l’avinguda Meritxell i Centre Dues de les quatre associacions de botiguers tenen dubtes sobre la proposta. d’Enginyers, Marc Pastor, va ex- el transport públic ho puguin
Històric, els representants del posar que es va abstenir ja que continuar fent. D’aquesta ma-
Col·legi d’Enginyers i del Col·legi addicional, format per uns cer- que la decisió dels arquitectes de una de les propostes estava fora nera, a partir del 15 de març
d’Arquitectes i la cap d’àrea de cles de colors fets en granit. Blasi no participar-hi ha fet que hi ha- de l’objecte del concurs (ja que les franges horàries dels bu-
Promoció Econòmica del Comú). va destacar que “amb això no es gués menys varietat d’opcions i preveia un tramvia) i, respecte a sos comunals seran al Pas de
En l’anàlisi de les propostes, canvia la imatge ni es fa l’espai això, juntament amb el baix pres- les altres dues, es valoraven as- la Casa de les 8 a les 10 hores,
que va tenir lloc dilluns, els boti- més còmode per al vianant”, que supost, “ha perjudicat a tots”. pectes estètics quan la seva fun- de les 11.30 a les 12.45 i de les
guers de Meritxell van demanar era l’objectiu de la remodelació. L’abstenció dels comerciants ció al jurat era més aviat tècnica. 15.30 a les 19.45. I a Encamp
que no s’adjudiqués el projecte Yebra va coincidir que el can- del Centre Històric va estar mo- Sobre la inversió prevista, Pastor des de les 8 fins a les 9.50, de
i que es convoqués un nou con- vi que esperaven era més genè- tivada per la poca incidència que va indicar que donada la situació les 10.30 a les 13.20 i de les 16
curs. Amb tot, es va acabar tirant ric, transformant l’avinguda “en els tres projectes feien a la zona econòmica i el fet que s’hagin fet a les 18.50.
endavant. La presidenta de l’As- un eix més humà, amb més llu- de la Creu Grossa. El president, actuacions a l’avinguda fa poc El Comú va destacar que
sociació de Comerciants, Sònia minositat, més agradable i que Miquel Canturri, va assenyalar justifica que sigui baixa. la mesura servirà per reduir
Yebra, va explicar que cap de les convidés a passejar”. Al mateix que al plec de bases ja s’indicava A tot això, el cònsol menor, el cost del servei en un 25 per
ofertes s’ajustava a les expectati- temps va avisar que l’associació aquest requisit de cara que els vi- Jordi Minguillón, va contestar cent, rebaixant la despesa co-
ves de l’entitat. Yebra va deixar no donarà suport a un projecte anants segueixin caminant. que la intenció no era fer un gran munal en 58.000 euros. Així,
clar que això no vol dir que “no que no aporti aquest diferencial, Pel degà del Col·legi d’Arqui- projecte ja que no són èpoques la corporació va indicar que
fossin bons projectes”, sinó que ja que tot requereix una inversió tectes, el principal problema del per a despeses elevades i perquè amb aquesta rebaixa el Comú
cap aportava un diferencial a l’as- elevada i va destacar que “a l’ho- concurs cal buscar-lo en el fet que fa poc temps que es va remodelar continua reduint la despe-
pecte actual de l’eix. ra de fer un canvi cal que siguem està mal plantejat (ja que no n’hi l’eix. També va destacar que per sa comunal per ajustar els
La qüestió és que, com va ex- exigents i no fer un pegat”. ha prou amb 28 dies per fer els als comerços és negatiu tenir els comptes.
plicar el degà del Col·legi d’Ar- La presidenta de l’entitat tam- estudis sinó que cal un mínim de carrers en obres, i per això caldrà El transport públic parro-
quitectes, Víctor Blasi, la solució bé va acceptar que els hauria tres mesos) i en la inversió, que fer-les en temporada baixa. Min- quial d’Encamp va registrar
que es va acabar triant proposa agradat que la decisió s’hagués veu massa petita. El cost estima- guillón va assenyalar que l’abs- al llarg de l’any passat 21.554
unificar els diferents eixos comer- pres de forma consensuada, però tiu de la proposta guanyadora tenció dels arquitectes no ha estat passatgers, 3.722 usuaris
cials a través del paviment. Amb espera que es pugui reconduir en és d’1.121.175 euros, un import una actuació idònia i va avançar més que un any enrere. La
tot, no es preveu modificar l’as- una reunió que ara han de man- que “no dóna per fer un canvi que la intenció és començar a corporació va destinar a ofe-
falt ni l’enrajolat actual, sinó que tenir amb el guanyador. La re- d’imatge”, va destacar. Per això fer proves d’un sol sentit abans rir aquest servei un total de
només s’hi afegeix un element presentant dels comerciants creu creu que els diners que s’inverti- de l’estiu. 356.977 euros.
Més informació a www.contar.ad QUALITAT
EMPRESA CERTIFICADA
ISO 9001
MEDI AMBIENT
EMPRESA CERTIFICADA
ISO 14001
PREVENCIÓ
DE RISCOS LABORALS
EMPRESA CERTIFICADA
OSHAS-18001
EC-7066/12 MA-2561/12 PRL-0492/12
Av. Pont de la Tosca · AD700 Escaldes-Engordany · Tel. 826 117 · Fax 826 177 · contar@grupheracles.com ACREDITAT PER ENAC ACREDITAT PER ENAC
11. Dimecres, 13 de març del 2013 andorra 11
valls del nord gent gran universitat
Ordino i la Massana proposen Taller sobre la
relació entre
L’UdA obre les
preinscripcions
gimcanes per Setmana Santa l’alimentació i el
dolor a L’espai
per al curs
2013-2014
Es mantenen també les competicions de Wii Singstar i de Wii Dance
Redacció Redacció
Agències Andorra la Vella Andorra la Vella
agències
ordino
La Fundació Crèdit Andor La Universitat d’Andorra
Les parròquies d’Ordino i la rà ofereix aquesta tarda un obre avui el període de pre
Massana acolliran diverses taller adreçat a la gent gran inscripcions per al curs 2013-
gimcanes per als joves en el en què s’analitzarà com l’ali 2014, un tràmit que es pot fer
marc de les activitats de Setma mentació pot influir en la a través del formulari en línia
na Santa, segons van explicar manifestació d’alguns símp a la web www.uda.ad, segons
ahir la consellera de Joventut tomes com el dolor, segons va informar l’UdA, que des
d’Ordino, Eva Font, i la de Jo va informar l’entitat, que va d’avui fins diumenge i per
ventut i Esports de la Massana, precisar que l’activitat tindrà primera vegada serà present
Natàlia Cusnir, que van coinci lloc a L’Espai de les quatre a al Saló de l’ensenyament.
dir en el fet que es tracta d’una les sis de la tarda. Pel que fa a les formacions
proposta diferent, que fomenta El taller, que serà impartit presencials de primer cicle
el treball en equip. per la dietista i nutricionista (bàtxelor europeu, en tres
La primera serà una gimca Imma Mañà, porta per títol anys), està oberta la preins
na aquàtica al centre esportiu Alimentació i dolor (artrosi i cripció a informàtica, admi
d’Ordino, la segona un joc de reuma). Aliments que poden nistració d’empreses, ciènci
pistes a la foscor a Ordino i la millorar o empitjorar la malal- es de l’educació i infermeria.
tercera una cursa d’orientació tia i s’emmarca en el progra Els bàtxelors en informàtica i
per la Massana. Eva Font i Natàlia Cusnir van presentar ahir les activitats de Setmana Santa. ma Envelliment saludable, en administració d’empreses
També comptant amb la destinat a tractar diversos també s’ofereixen en format
complicitat dels joves i els seus En aquest sentit, la conselle podran guanyar dues entrades aspectes sobre els hàbits de virtual, amb l’opció de com
interessos s’han tornat a pro ra de Joventut de la Massana va per a Port Aventura. salut més recomanables per binar a la carta les dues mo
gramar les “activitats estrella”, voler animar els joves a presen Les activitats són gratuïtes i a la gent gran. Les persones dalitats. També està oberta
com el campionat de Wii Sings tar-se als campionats i “concur tindran lloc el 26 i 27 de març interessades poden fer la ins la preinscripció als estudis
tar i el de Wii Dance, amb l’ob sar entre ells”. I és que els que i el 3, 4 i 5 d’abril. Les inscrip cripció a la mateixa seu de virtuals en comunicació,
jectiu d’igualar com a mínim la obtinguin una puntuació més cions ja es poden fer als punts L’Espai o bé a través del telè dret, humanitats i llengua
xifra d’inscrits de l’any passat. elevada en les diferents proves joves d’Ordino i la Massana. fon 868 025. catalana.