1. UNA ESCOLA PER A TOTHOM
L’EDUCACIÓ INCLUSIVA
Atendre la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar mesures especials
per a alumnes difícils, sinó organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris per tal que
facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes. No etiquetem mestres per a que etiquetin alumnes.
Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots, per poder aprendre tots de tots”.
Un model inclusiu de Pla anual d’atenció a la diversitat
G.Spano (2004)

2. Atenció L’escola que avança
a la diversitat cap a la inclusió
Avui dia la manera d’entendre el Des d’una perspectiva inclusiva, aquests
tractament de la diversitat educativa ha alumnes amb dificultats
canviat degut a l’aparició del moviment d’aprenentatge, trastorns de la
de l’escola inclusiva. En els anys conducta, dèficits
noranta autors com el britànic M. comunicatius, mancances en l’autonomia
Ainscow van propugnar l’exigència que i l’autocontrol entre altres, han de
els centres ordinaris obrissin les portes compartir amb la resta d’alumnes la
a tot l’alumnat, sense distinció de mateixa classe, el mateix barri, la
gènere, races, creences, estatus mateixa ciutat i en definitiva el mateix
socioeconòmic o nivell de competència món i, per tant, han d’aprendre a
física o intel·lectual. comunicar-se amb l’altre respectant les
seves característiques i fent els ajustos
de conducta necessaris perquè aquesta
comunicació sigui possible.
L’ESCOLA INCLUSIVA
L’escola inclusiva es preocupa, fonamentalment per trobar mètodes, estratègies i maneres
d’organitzar la classe que li permetin d’atendre junts alumnes diferents, sense que cap en
surti perjudicat, encara que no “vulguin” o no “puguin” aprendre (Pujolàs, 2002). Aquest és el
repte: trobar mètodes que permetin ensenyar més a més alumnes sobre els continguts de les
diferents àrees, a cadascú fins al màxim de les seves possibilitats o capacitats.

3. LES BARRERES PER A
LES NECESSITATS
L’APRENENTATGE I LA
EDUCATIVES ESPECIALS
PARTICIPACIÓ
El concepte de necessitats educatives Amb el concepte de barreres per a
especials (informe Warnock, 1978) va l'aprenentatge i a la participació(Booth i
comportar un canvi radical de perspectiva i Ainscow, 2002) ja no ens centrem només
els alumnes van passar a ser avaluats en en les necessitats de la nena o del
funció de les necessitats educatives que nen, sinó que també tenim en compte els
presentaven per poder aconseguir contextos socials i escolars i les barreres
determinats objectius educatius. El punt de que aquests mateixos imposen a certs
mira ja no era l'individu, i menys encara la alumnes "diferents".
seva etiqueta diagnòstica. Malgrat
l'avenç, al cap dels anys s'ha anat associant
a una visió que les dificultats educatives es
troben encara en els alumnes i no tenen
prou en compte les barreres a
l'aprenentatge i a la participació que
existeixen en tots els nivells educatius ni
els canvis culturals i metodològics que
caldria fer per minimitzar les dificultats que
certs infants presenten per accedir als
currículums escolars.
Com més inclusiva és l’escola i menys barreres té perquè tots els alumnes i les alumnes hi puguin
participar i aprendre, menys haurem de parlar de les necessitats educatives especials de certs nois i
noies, ja que aquestes quedaran incloses dins el projecte del centre i en la seva política i cultura.

4. CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE
Resituar l’escola al seu
Plantejar una base
lloc, com una comunitat
curricular realment
d’aprenentatge al servei
comuna
d’una comunitat.
Fomentar l’autonomia
Programar perquè
de l’alumnat: els
tothom pugui aprendre:
mecanismes de
la personalització de
coregulació i
l’ensenyament
autoregulació dels
aprenentatge.
aprenentatges.
Organitzar el treball a
l’aula de manera que
puguin aprendre junts
alumnes diferents:
l’estructuració
cooperativa de
l’aprenentatge.
UNA ESCOLA PER A TOTHOM

5.  Concebre l’escola com una comunitat
d’aprenentatge al servei d’una comunitat més
àmplia (el poble, el barri...) que està al servei de
l’educació dels seus membres juntament amb altres
institucions, com un sistema més d’aquesta xarxa
social i on tots els seus membres (membres de la
comunitat educativa, mestres i professors...) s’han
de sentir corresponsables que l’escola assoleixi les
seves metes i sigui una escola per a tothom.
Resituar l’escola al seu lloc, com
una comunitat d’aprenentatge al
servei d’una comunitat.

6.  L’escola inclusiva posa un èmfasi especial en els objectius generals de
l’educació, allò que perseguim en última instància, i no tant en els objectius més
immediats, relacionats amb els coneixements que s’han d’assolir en cada una de les
assignatures o matèries.
 D’aquesta manera tots els alumnes poden progressar en l’assoliment d’aquests
objectius generals que constitueixen, en el seu conjunt, una Base Curricular
Comuna (BCC)
 Això no vol dir, és clar, que tots els alumnes puguin assolir els mateixos tipus i graus
d’aprenentatge, sinó que alguns dels elements del currículum prescriptiu (PCC) i
del seu desplegament als centres s’han de poder ajustar, concretar, etc., per tal de
proporcionar a cada alumne les oportunitats d’assolir el grau de creixement
personal més alt possible, entès en un sentit ampli i vinculat als requeriments
socials i culturals de la col·lectivitat.
Plantejar una base curricular
realment comuna

7. Ensenyament Multinivell Plans de Treball Personalitzats
Identificar els continguts més importants El que es pretén és facilitar a l’alumne,
comuns per a tot l’alumnat, pensar amb la deguda orientació per part del
diferents estratègies de presentació, per professor, allò que vol i pot assolir
part del professor, de les tasques que (objectius) i aprendre (continguts) i fer
s’han de portar a terme a l’aula de (activitats). Això vol dir organitzar el
manera que siguin comprensibles per a treball a l’aula mitjançant els Plans de
tots els alumnes, proposar diferents Treball Personalitzats, la qual cosa
pràctiques sobre els mateixos continguts suposa que tot i treballar sobre els
perquè siguin, a un nivell o un altre, mateixos continguts no tots els alumnes
realitzables per a tots els alumnes i han de fer exactament el mateix (les
determinar finalment diferents mateixes activitats, els mateixos
estratègies d’avaluació adequades al exercicis, els mateixos problemes...) ni
que han fet i al que han après, i com ho exactament al mateix nivell de dificultat.
han après, tots els alumnes.
Programar perquè tothom pugui
aprendre: la personalització de
l’ensenyament aprenentatge.

8. Com més alumnes hi hagi en una aula
amb la capacitat d’autoformar-se, de ser
més autònom en el seu aprenentatge,
més possibilitats tindran els mestres i els
professors d’estar per aquells que són
menys autònoms.
Fomentar l’autonomia de
l’alumnat:
els mecanismes de coregulació i
autoregulació dels aprenentatges.

9. L’estructura més adequada per a l’aprenentatge dels alumnes, la que possibilita que tot els
alumnes aprenguin més i millorin les relacions interpersonals és l’estructura d’aprenentatge
cooperatiu que es fonamenta en el següent principi: els alumnes no solament aprenen perquè el
professor els ensenya, sinó perquè cooperen entre si, tot ensenyant- se els uns als altres.
Les interaccions entre iguals, entre els alumnes en el nostre cas, que es fonamenten d’una
manera explícita i ben decidida en una estructura d’aprenentatge cooperatiu, tenen una gran
importància en la construcció del coneixement. Efectivament una de les característiques de
l’estructura d’aprenentatge cooperatiu és la utilització freqüent, tot i que no exclusiva, del treball
en grups reduïts, estables i heterogenis (en gènere, ètnia, interessos, capacitats, motivació...)
on la responsabilitat individual i el compromís personal dins de l’equip adquireix una gran
importància i on es donen relacions constructives entre alumnes diferents i es fomenta l’ajuda
entre companys.
“cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”,
D’aquesta manera el professor transfereix una part de la responsabilitat als alumnes, els quals
tenen un paper més participatiu i rellevant, fomenta l’autonomia dels alumnes en el procés
d’aprenentatge, facilita i possibilita la personalització ja que sense el concurs dels companys
difícilment el professor podria atendre de manera personalitzada tots els alumnes.
Organitzar el treball a l’aula de manera que
puguin aprendre junts alumnes diferents:
l’estructuració cooperativa de l’aprenentatge

10.  L’alumnat que presenta NEE és aquell que requereix per un període
d’escolarització o al llarg de tota ella, determinats recolzaments i atencions
específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta
(LOE, article 73)
 Tradicionalment, aquests alumnes amb NEE han estat escolaritzats en
centres especials, amb la idea de proporcionar-los aprenentatges
funcionals que els permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat.
Avui dia aquesta justificació no té cap fonament perquè si el que volem és
que aquests alumnes s’integrin en un futur dins la seva comunitat i que
siguin persones autònomes i capaces no podem escolaritzar-los en
“entorns separats” que no acullen l’heterogeneïtat ni la complexitat que hi
ha a la societat.
 El model d’escola inclusiva opta per atendre tot l’alumnat dins l’aula
ordinària a partir del treball cooperatiu dels mestres: el mestre curricular i el
mestre de suport que s’impliquen per un igual en l’atenció a la diversitat
dels alumnes.
L’alumnat amb necessitats
educatives específiques

11. Nivell institucional
Amb polítiques per promoure el treball col·laboratiu i la creació de cultures i de
metodologies inclusives. Un equip directiu compromès que tot l’alumnat estigui atès i
perquè tot el professorat es vagi implicant en aquesta atenció. Un equip directiu
implicat en l’organització dels espais i el temps, la gestió dels recursos humans i
materials, la coordinació dels equips educatius, la supervisió i control i la gestió de la
formació.
Nivell d’aula
Per anar modificant les metodologies, introduint-hi progressivament activitats més
obertes i diversificades, per no solament ajudar i adaptar les activitats a les necessitats
de l’alumnat, sinó també treballar per disminuir les barreres a l’aprenentatge i a la
participació a l’aula i permetre que tot l’alumnat hi pugui participar d’acord amb les
seves possibilitats. El repte consisteix en que tots els mestres vagin acceptant la
diversitat i vagin aprenent a donar-hi resposta dins de la seva aula.
Nivell de l’alumne
Perquè tots els escolars necessiten que se’ls tingui en compte amb les seves
particularitats i necessitats. Entre aquests n’hi ha alguns que, ateses les seves
característiques (discapacitats, trastorns de comportament, problemàtiques socials i
familiars importants) pateixen més dificultats per aprendre i participar en les activitats
de l’aula i necessiten una mirada més personalitzada i una dedicació intencional.
Àmbits d’intervenció

12. La comissió d’atenció a la diversitat és la que s’encarrega d’organitzar i
donar suport a tota aquesta tasca d’atenció a la diversitat.
Les seves funcions principals són:
 Coordinar les mesures que el centre estableix per atendre la diversitat de
l’alumnat
 Anar construint un marc de referència comú a nivell de centre sobre la
inclusió de tot l’alumnat i sobre les formes de suport i ajuda que s’hi
ofereixen.
 Fer propostes a l’equip directiu sobre criteris com organitzar els suports i
els horaris per facilitar la necessària coordinació del professorat i els
professionals que intervenen en un grup o en relació amb un cas.
 Organitzar els suports i posar en comú els problemes que sorgeixen a les
aules en relació amb la diversitat i amb l’alumnat amb greus barreres per
a l’aprenentatge i la participació
 Fer el seguiment dels acords presos a les diferents aules, revisar i
intentar trobar alternatives o solucions quan hi hagi alguna dificultat, ja
sigui a nivell de cicle, d’aula o d’un escolar en concret.
La comissió d’atenció a la
diversitat