2. Què va ser?
Un conjunt de canvis que van transformar els sistemes de
producció: d’un sistema basat en l’agricultura (Antic Règim=
a un sistema industrial (capitalisme industrial).
Quan i on?
A Anglaterra, de mitjan segle XVIII (1750 aprox.) a mitjan
segle XIX (1850). A la resta de països fou posterior.
S’inicià a Anglaterra. Posteriorment, s’anà expandint per la
resta d’Europa, els Estats Units i Japó.
3. Per què?
Causes de la Revolució Industrial
Augment de la producció agrària
Creixement demogràfic
Capital suficient
Expansió del comerç
Innovacions tècniques
Marc polític favorable
4. I per què a Anglaterra?
Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) i primeres matèries per
a la indústria tèxtil (cotó colonial i llana anglesa)
La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK
de rotació quadriennal de conreus
La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran
quantitat de capital que podien invertir en la indústria
Una burgesia interessada en invertir en la indústria
Una bona xarxa viària i fluvial
Innovacions tècniques
7. 2. Creixement demogràfic
La demografia abans de la R.I.:
Altes taxes de natalitat i de
mortalitat (sobretot infantil):
escàs creixement vegetatiu
A partir de mitjan segle XVIII:
Augmenten els excedents
alimentaris i per tant,
disminueixen les fams I les
epidèmies -> disminueix la taxa
de mortalitat creixement de
la població
8. 2. Creixement demogràfic
T.N. = Taxa de natalitat
T.M. = taxa de mortalitat
Gràfic de l’evolució de la població europea
9. 3. Capital acumulat
Capital per invertir en la indústria
provinent de
Excedents agraris Comerç
10. 4. Expansió del comerç
A Anglaterra es desenvolupa Es basa en Matèries primeres
observem
un important comerç per productes
industrials
A causa de
Crea un Més població, més
demanda
Estímul per la indústria
Estímul per la indústria Millora de les
comunicacions
15. Desenvolupament Unitat 1
Sectors pioners industrials
Principalment, però també de la llanacotonera
Es beneficia de • Sector no reglamentat pels gremis
• Matèria primera: cotó (barat, procedent del comerç colonial (esclavisme)
• Innovacions tècniques: Llançadora volant, Spinning Jenny, Teler mecànic...
ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic
Calia una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
16. Sectors pioners industrials
Ferrocarril Estímul per a la indústira siderúrgica
Permet els transport de grans quantitats de mercaderies i persones
Estímul per al comerç interior
Vaixell de vapor Afavoreix el comerç exterior (colonial)
19. Desenvolupament
Nou sistema econòmic: el capitalisme
escriu 1776, “La riquesa de les nacions”
Llibertat econòmica
Llei de l’oferta i la demanda
No intervenció estatal en matèria econòmica
20. El capitalisme financer
Iniciativa lliure
Recerca del màxim benefici
Lliure competència
Però...
21. Desenvolupament
Nou sistema econòmic: el capitalisme
Capital
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Es creen
Accions
Que es compren i
venen a través de la
Borsa
22. Conseqüències
Demogràfiques:
Augment de la població europea
Es produí com a conseqüència del manteniment d ’elevades taxes de
natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment
fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural.
Gràfic que mostra el creixement de
la població mundial fins el 1900
23. Conseqüències
Demogràfiques:
La urbanització
Les ciutats van créixer molt, en part, per la immigració procedent de les
zones rurals (èxode rural). La urbanització fou ràpida i desordenada.
Plànol que mostra el creixement de Barcelona Dibuix que mostra la industrialtzació de la ciutat
d’acord amb el Pla Cerdà de Manchester (Anglaterra)
24. Conseqüències
Econòmiques:
Naixement del capitalisme.
Socials:
El naixement d’una societat capitalista dividida en classes
Contràriament a la societat estamental de l’Antic Règim, la societat de
classes suposa la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé,
aquesta igualtat política no es correspon amb igualtat social i
econòmica: neix la societat de classes, formada per la burgesia i el
proletariat.
Propietat privada Força de treball
dels mitjans de
producció • Són una classe social nova: els treballadors, els
obrers de les fàbriques que treballen a canvi
• Eren els propietaris de d’un salari.
les fàbriques, és a dir, • Eren el grup social més nombrós i el més
dels mitjans de desafavorit
producció. • Les seves condicions de vida eren molt dures:
• Són la nova classe - Jornada laboral de 12 a 14 hores
dominant: poder social, - Salaris molt baixos.
econòmic i cultural. En -Condicions de vida i de feina molt
els països on hi ha precàries.
- Les dones i els nens treballaven (amb
sufragi censatari, són
sous inferiors)
els qui poden votar. - No hi havia condicions higièniques ni
sanitàries.
25. Conseqüències
Medioambientals:
Contaminació i degradació del paisatge.
L’ús del carbó com a matèria combustible provoca una gran
contaminació de l’aire. A més a més, el ràpid creixement de les
indústries i les ciutats deteriora el paisatge i comporta una
explotació irracional de la terra.
27. Després de la primera fase de la industrialització
(Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó),
s’inicia una nova fase que durà des de mitjan segle XIX
fins el 1914 (inici de la I Guerra Mundial). Gran Bretanya
va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.
La caracteritzen els següents trets:
La utilització de noves fonts d’energia.
El desenvolupament de nous sectors de producció.
Canvis en l’organització del treball.
Noves formes de capital empresarial
28. Noves fonts d’energia
Si el carbó i el vapor constituïren la primera matèria i la font
d’energia aplicada a les màquines en la Primera Revolució
Industrial, durant la Segona, se’n desenvoluparen d’altres:
El petroli
Va servir de combustible pel motor d’explosió i per la
indústria de l’automòbil.
L’electricitat
La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison,
bombeta, 1879), la transmissió de senyals
electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i
en determinats motors, entre ells els dels tramvies.
30. Nous sectors de producció
La indústria automobilística
Henry Ford, empresari nord-americà, n’és el principal impulsor.
La indústria química
Colorants, explosius (ex., la dinamita), adobs, medicaments, fibres
artificials (ex., el nylon), cautxú, etc.
La nova siderúrgia
El ferro perd importància davant l’acer (mescla de ferro i carboni).
Les indústries alimentàries
Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials
(1878), etc.
31. Noves formes d’organització del treball
La complexitat de les noves empreses i dels processos de
producció imposaren en aquesta segona fase de la R.
Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:
El Taylorisme.
Busca l’organització científica del procés productiu de
l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb
l’objectiu de reduir les despeses de producció.
El treball en cadena ("Fordisme").
Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry
Ford, significa el màxim rendiment del treball ja que cada
treballador desenvolupa una tasca en una cadena de
muntatge mòbil. D’aquesta manera, es poden abaratir els
productes per a vendre també en massa.
33. Noves formes de capital
MÈTODES DE CONCENTRACIÓ D’EMPRESES:
Càrtel
Acords temporals entre diferents empreses per fixar preus
de mercaderies amb l’objectiu de disminuir la competència
entre elles.
Trust
Fusió d’empreses dedicades a una mateixa activitat.
Hòlding
Empresa que té la major part de les accions d’un conjunt
d’empreses i bancs, encara que no siguin del mateix sector.
Monopoli
L’oferta d’un producte està tota concentrada en una sola
empresa.