1. Miscel·lània
Salaris i ocupacions
dels immigrants en
el mercat de treball*
ESTEVE SANROMÀ
RAÜL RAMOS
HIPÓLITO SIMÓN
Els immigrants cobren salaris inferiors que els natius perquè ocupen
llocs de treball menys qualificats i treballen en empreses de salaris
baixos. En arribar pateixen una degradació ocupacional perquè el
seu capital humà no està adaptat al nostre mercat de treball. Així,
han d’acceptar feines per a les quals estan sobreeducats i pateixen
una penalització salarial molt intensa pels estudis que no poden fer
valer. La transferibilitat limitada del capital humà dels immigrants fa
que les empreses valorin poc tant els estudis com l’experiència
laboral adquirits en origen.
Disposar d’una feina a Espanya, però, els permet acumular
experiència adaptada a les necessitats de les empreses. Així milloren
el capital humà, progressen en termes d’ocupació, redueixen la
sobreeducació i augmenten els seus salaris. Ara bé, la millora és
lenta i limitada a alguns col·lectius.
* Aquest article resumeix els principals resultats de la recerca realitzada pels autors sobre el tema. Per a més detall, es pot
consultar SIMÓN, H.; SANROMÀ, E.; RAMOS, R. (2008). «Labour Segregation and Immigrant and Native-born Wage Distribu-
tions in Spain: An Analysis Using Matched Employer-Employee Data». Spanish Economic Review, vol. 10, n. 2, p. 135-168
(http://dx.doi.org/10.1007/s10108-007-9035-1); SANROMÀ, E.; RAMOS, R.; SIMÓN, H. (2008). The Portability of Human Capital
and Immigrant Assimilation in Spanish Labour Market. IZA DP 3649, august. (http://ftp.iza.org/dp3649.pdf); SANROMÀ, E.; RA-
MOS, R.; SIMÓN, H. (2009). Immigrant Wages in the Spanish Labour Market: Does the Origin of Human Capital Matter?. IZA DP
4157, april. (http://ftp.iza.org/dp4157.pdf), i SIMÓN, H.; RAMOS, R.; SANROMÀ, E. (2010). Occupational Mobility of Immigrants in
a Low-Skilled Economy. The case of Spain. (mimeo).

2. paradigmes / número 4 / juny 2010 245
La literatura econòmica han obtingut per a altres eco- També hi influeix que porten
sobre immigració i mercat nomies desenvolupades, rao- poc temps a la feina (23,1 % del
de treball analitza dos grans nablement podem suposar diferencial), tenen un nivell
temes. Un és l’efecte que que les conclusions són apli- educatiu inferior (13,4 %) i
genera la immigració sobre cables també a la situació no realitzen tasques de
les condicions laborals (ocu- dels immigrants en el mercat supervisió (7,9 %). En canvi,
pació i salaris) dels natius. de treball català. el fet de ser majoritàriament
L’altre és la situació laboral dels homes ajuda a reduir la dife-
immigrants en el mercat rència salarial. L’important,
de treball del país hoste i Quant cobren però, és que la doble segre-
el seu procés d’assimilació gació –en ocupacions i esta-
o d’integració en termes d’o-
els immigrants bliments– explica més de la
cupació, d’atur, de tipus en comparació meitat de tota la diferència
de contracte i de salari. salarial. I que només la
Aquest article se centra en amb els natius? segregació en ocupacions
el segon aspecte i analitza la mal pagades explica més
situació dels immigrants pro- Segons les dades de l’En- d’una quarta part de la dife-
cedents de països en desen- questa d’Estructura Salarial rència total.
volupament que han arribat de l’any 2002, els immigrants
recentment al mercat de tre- procedents de països en El fet que la majoria
ball espanyol. En concret, desenvolupament cobren un
s’analitzen aspectes relatius 29,2 % menys que els natius.
d’immigrants són homes,
als seus salaris, a les ocupa- Com es pot veure al gràfic 1, ajuda a reduir la
cions que desenvolupen i a (24,6 % de la diferència). diferència salarial.
l’adequació dels seus estudis
al tipus de feina que realitzen.
Gràfic 1. Causes de la diferència salarial natiu-immigrant
(en percentatge)
Els immigrants de països
en desenvolupament
cobren un 29,2 % menys 35
que els natius pel fet de 30
treballar en ocupacions 25
de baixa qualificació i
20
en empreses que paguen
salaris baixos. 15
10
5
Els resultats quantitatius que
es presenten estan referits al 0
ió sa a is isi
ó da tor
s
ac pre ein tud rna
conjunt espanyol perquè en up tf Es erv jo fac cia
Oc Em uit
a
Su
p
te/ res riè
n
-5 tig ac Alt re pe
la majoria dels casos manca An
Co
ntr
Gè
ne Ex
informació estadística repre- -10
sentativa de l’economia cata-
lana. Tot i així, atès que els Font: Estimació a partir de l’EES-2002..
resultats estimats pel mercat
de treball espanyol són sem- La diferència s’explica pel fet que els immigrants treballen en
blants als que diversos estudis ocupacions de baixa qualificació i amb salaris baixos.

3. 246 Miscel·lània
A què es deu la tuto Nacional de Estadística
(INE) aporta informació
accepten una primera feina a
Espanya que suposa una
segregació en sobre l’ocupació dels immi- degradació respecte a la que
ocupacions poc grants al seu país d’origen,
sobre la primera feina que
tenien en origen, mentre
que tan sols l’11,1 % millora.
qualificades? troben quan arriben, i sobre La feina que declaren tenir
la feina actual, després d’uns en el moment de fer-los
quants anys de residència. l’enquesta uns quants anys
Per a analitzar aquest feno- En comparar el tipus d’ocu- més tard suposa una millora
men i, per tant, per a res- pació en aquests tres per al 12,7 %, però encara
pondre la pregunta, cal moments, s’obtenen el resul- n’hi ha un 31,2 % que ha
analitzar la mobilitat ocupa- tats que es presenten a la empitjorat respecte a la pri-
cional dels immigrants. taula 1. Concretament, el mera feina. Com a resultat,
L’Enquesta Nacional sobre 69,2 % dels immigrants de en comparar el tipus d’ocu-
Immigració 2007 de l’Insti- països en desenvolupament pació actual amb l’ocupació
en el país d’origen, un 16,2 %
han millorat, però un 60,6 %
Taula 1. Mobilitat ocupacional dels immigrants (en %) dels immigrants treballa en
una feina de nivell inferior.
D’origen De 1a feina D’origen
a 1a feina a feina actual a actual
El 69,2 % dels
Degradació 69,2 12,7 60,6 immigrants de països
Estabilitat 19,7 56,1 23,2
en desenvolupament
Progrés 11,1 31,2 16,2
accepten una primera
Font: elaboració pròpia a partir de l’ENI-2007.
feina a Espanya que
suposa una degradació
respecte a la que
Gràfic 2. Mobilitat ocupacional dels immigrants tenien en origen.
39,4
39 A partir de la mateixa font
s’ha calculat l’Índex Socioe-
37
conòmic Internacional
35
(ISEI), que aproxima els
Estatus ocupacional
32,8
33 requeriments educatius i el
31 30,4 potencial salarial de cada
29,6 ocupació i pren valors entre
28,5 30,6
29 30,0
29,1 16 (treballadors de la llar) i
28,2 28,4
27 90 (jutges). Els valors d’a-
26,2 26,6 quest Índex es mostren al
25
gràfic 2. Es pot veure que, en
ig ís
fe era
an s
y
s
s
ys
ys
ys
ys
ys
ys
1 ny
an
y
y
or Pa
an
an
an
an
an
an
an
an
en
a
y
im
de Me
in
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Pr
el seu país d’origen, els
d’
immigrants treballen en fei-
Font: elaboració pròpia a partir de la ENI-2007. nes que com a mitjana tenen
un estatus de 39,4, que és un
En emigrar, els treballadors pateixen una forta degradació nivell intermedi-baix entre el
ocupacional de la qual no acaben de recuperar-se. mínim 16 i el màxim 90. Però

4. paradigmes / número 4 / juny 2010 247
en emigrar pateixen una per sota de les que feien les exigències de qualitat,
forta degradació ocupacio- en el seus països d’origen la normativa i els costums
nal, i queden relegats a fei- (estatus 30,0 enfront d’esta- socials són diferents dels
nes d’estatus 26,2, més de 13 tus 39,4). dels països occidentals.
punts per sota del seu nivell
a l’origen. És evident que hi Analitzat més en detall, els També l’idioma pot ser dife-
ha diversos motius que col·lectius que en termes rent. Com a resultat, el capital
impedeixen als immigrants comparatius registren una humà de l’immigrant no és
ocupar les mateixes feines major caiguda de nivell ocu- prou productiu en el nou país.
que tenien al seu país. Per a pacional en relació amb el Per aquesta raó, les feines que
esmentar-ne tan sols un, cal seu país són les dones, haurà de fer són les que
recordar que, en arribar, una els més educats (o que necessiten poca qualificació o
gran majoria d’immigrants no tenien feines de major cap, ja que el seu capital
disposen de recursos econò- nivell), els magribins i els humà és poc (o gens) aprofi-
mics per a mantenir-se men- europeus de l’Est i els immi- table en el nou teixit produc-
tre cerquen una feina grants no regularitzats. tiu. Però a mesura que
adaptada a les seves expec- l’immigrant resideix al país
tatives, i es veuen obligats a Però, quines són les raons hoste, aprèn o millora l’i-
acceptar les feines que en últimes que expliquen dioma, adquireix coneixe-
aquell moment se’ls oferei- aquesta segregació en ocu- ments del país i adapta la seva
xen, que no són altres que pacions de la part baixa de experiència laboral prèvia a
les vacants rebutjades per la l’escala, i molt especialment les noves condicions tecnolò-
població nativa (treballs al la degradació en el moment giques i productives, estableix
camp, feines de la llar, etc). d’arribar al nou país i la contactes, accedeix a informa-
millora, tot i que modesta, ció rellevant, adquireix els
que s’observa després? hàbits socials, aprèn la nor-
La millora és molt lenta Podria pensar-se, primer de mativa bàsica i també acu-
i després de residir tot, en l’existència de discri- mula experiència professional
aquí quasi una dècada minació envers persones directament al nou país. En
encara ocupen unes d’ètnies i cultures diferents. alguns casos, fins i tot estudia
Però resulta difícil explicar o convalida els estudis realit-
feines per sota de les que la discriminació es vagi zats en origen. Tot plegat aug-
que feien en el seus reduint amb els anys d’es- menta i valoritza el seu capital
països d’origen. tada al país hoste. Per això humà, la qual cosa li permet
l’explicació més acceptada se progressar en l’escala ocupa-
A partir d’aquest primer centra en la manca de porta- cional, tal com s’ha vist en el
moment, molt a poc a poc, bilitat del capital humà dels gràfic 2.
els immigrants van millorant immigrants. Els immigrants
de feina, de manera que, des- tenen uns estudis centrats Al país d’acollida,
prés de tres anys de viure en la realitat social del seu
l’immigrant haurà
aquí, han pujat el seu estatus país i probablement cursats
ocupacional en 2,2 punts. en sistemes educatius amb de fer feines que
Tanmateix, després de nou menys recursos i, per tant, necessiten poca o cap
anys la millora ha estat tan d’inferior qualitat. A més, qualificació, ja que
sols de 3,8 punts. Destaca, l’experiència professional el seu capital humà és
doncs, el fet que la millora és l’han adquirit en una econo-
molt lenta i que després de mia en què les tecnologies,
poc o gens aprofitable
residir aquí quasi una dècada les condicions productives, en el nou teixit
encara ocupen unes feines l’organització empresarial, productiu.

5. 248 Miscel·lània
En què es d’estudis (mitjana) o el que
és més usual (moda) per a
d’estudis excedentaris, davant
del 14 % entre els natius. El
tradueix aquesta tots els treballadors de la problema s’accentua per als
limitada o nul·la mateixa ocupació. Amb les
dades del Cens de Població
titulats universitaris. En con-
cret, el 66 % dels immigrants
transferibilitat del 2001, s’ha calculat la llicenciats treballen en feines
sobreeducació dels immi- per a les quals no cal tenir
del capital grants i també dels natius cap estudi universitari (30 %
humà importat? aplicant el mètode estadístic en el cas dels natius). En sín-
(versió moda). Els resultats tesi, els immigrants estan
obtinguts, i que es presenten més sobreeducats que els
El fet que els immigrants, a la taula 2, mostren que el natius, tant en incidència
especialment quan acaben percentatge d’immigrants com en intensitat.
d’arribar, treballin en feines amb sobreeducació (32,9 %)
poc qualificades, fa que els és superior al de natius També en aquest cas, els
seus estudis siguin superiors (27,7 %). resultats indiquen que com
als requerits per a les tasques més temps fa que han arribat
que realitzen al lloc de tre- al país, menor és el percen-
ball. Aquest fenomen es El percentatge tatge dels que continuen
coneix com a sobreeducació.1 d’immigrants amb sobreeducats. Els mecanis-
sobreeducació (32,9 %) mes abans esmentats (aug-
Hi ha tres procediments per a és superior al de natius ment del capital humà per
quantificar la sobreeducació. l’aprenentatge de la llengua
El mètode objectiu, que com-
(27,7 %) i estan més i de la cultura, per acumula-
para els estudis del treballa- sobreeducats, tant ció d’experiència laboral i
dor amb els necessaris per a en incidència com en altres) endeguen un procés
la feina segons la valoració intensitat. d’assimilació amb els natius
d’uns experts; el mètode sub- en termes de sobreeducació,
jectiu, en el qual és el mateix –entesa, per tant, com el
treballador qui diu si li man- Però, entre els immigrants, la trànsit de sobreeducat a no
quen o sobren estudis per a sobreeducació també és més sobreeducat. Aquest procés
fer les tasques que correspo- intensa mesurada en nombre és, però, força lent.
nen a la seva ocupació; i el d’anys «excedents». Així,
mètode estadístic, en el qual el 25 % dels immigrants Una anàlisi desagregada per
la referència és el nivell mitjà tenen quatre o més anys a veure si hi ha diferències en
Taula 2. Incidència i intensitat de la sobreeducació
Incidència Intensitat
Percentatge Percentatge Percentatge
de sobreeducats de sobreeducats de sobreeducats
en quatre o més anys en cinc o més anys
Total Total Llicenciats Total
Immigrants 32,9 % 25,0 % 66,0 % 9,0 %
Natius 27,7 % 14,0 % 30,0 % 6,0 %
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de Població de 2001.

6. paradigmes / número 4 / juny 2010 249
funció de l’origen geogràfic ginaris de l’Àfrica subsaha- seran –en conseqüència– ple-
dels immigrants permet con- riana (bàsicament, el Senegal nament remunerats. Per a
cloure, en aquest cas, que, i Nigèria) i d’Àsia (majorità- quantificar aquest fet, s’han
efectivament, els originaris riament, el Pakistan i la Xina) estimat equacions salarials a
del Magrib (55,4 %) i de la com els col·lectius amb més partir de l’Enquesta d’Estruc-
resta del continent africà risc de marginació social. tura Salarial del 2002. Primer
(48,1 %), seguits dels asiàtics s’ha calculat per a cada indi-
(38,7 %), pateixen una major vidu, natiu o immigrant,
incidència de la sobreeduca- L’assimilació és quina part dels anys que ha
ció. Així, doncs, el problema comparativament més estudiat són necessaris per a
és més accentuat per als ràpida per als europeus la seva feina i quins li
immigrants procedents dels de l’Est i per als sobren.2 A continuació, s’ha
països poc desenvolupats i estimat la rendibilitat de cada
amb una cultura molt dife-
magribins. La resta un dels grups d’anys.
rent a la nostra. Sens dubte, d’africans i els asiàtics
el capital humà procedent no aconsegueixen sortir Els resultats confirmen que
d’aquests orígens és molt poc de la sobreeducació els anys necessaris per a la
transferible al nostre mercat feina tenen una major rendi-
de treball. En canvi, la sobre-
malgrat que augmenti la bilitat que els anys sobreedu-
educació afecta menys els durada de la seva cats, tant per a natius com
immigrants procedents de estada. per a immigrants, ja que els
l’Europa de l’Est (25,5 %) i anys de sobreeducació reben
de l’Amèrica Llatina (26 %). una remuneració positiva,
Pel que fa a l’assimilació, Quins efectes però clarament inferior. Però
aquesta és comparativament el més interessant és compa-
més ràpida per als europeus
econòmics rar natius i immigrants. Quan
de l’Est i per als magribins, genera la es considera tots els immi-
mentre que la resta d’africans grants junts, es veu que la
i els asiàtics no aconseguei- sobreeducació? rendibilitat marginal d’un any
xen sortir de la sobreeducació addicional d’estudi, si és
malgrat que augmenti la El fet de treballar en una necessari per a la feina, és
durada de la seva estada al feina que no requereix la força similar a la dels natius.
territori espanyol. La suma titulació que s’ha cursat Ara bé, la rendibilitat margi-
d’ambdós fets –més sobree- suposa malbaratar una part nal d’un any de sobreeduca-
ducació i manca de millora dels anys d’estudi. I aquests ció és molt més elevada per
posterior– permet identificar estudis no totalment aprofi- als natius (4,4 %) que no pas
clarament els immigrants ori- tats a la feina tampoc no per als immigrants (1,7 %).
Taula 3. Rendibilitat marginal de l’educació necessària i de la sobreeducació segons
l’origen
Europa Amèrica
Natius Immigrants de l’Est Llatina Àfrica Àsia
Educació necessària 9,0 % 8,3 % 5,6 % 6,5 % 3,1 % 10,0 %
Sobreeducació 4,4 % 1,7 % 0,0 % 1,7 % 0,1 % 1,8 %
Font: Estimacions a partir de l’EES-2002.

7. 250 Miscel·lània
Per tant, el mercat de treball rativament superior per als dividir-se entre experiència al
penalitza més la sobreeduca- llatinoamericans (1,7 %), país d’origen i experiència
ció dels immigrants que la mentre que per a europeus acumulada al mercat de treball
dels natius. de l’Est i africans és nul·la. espanyol. És més, a partir de
Així, doncs, els immigrants les respostes al qüestionari,
El detall per zones d’origen procedents d’economies també és possible calcular el
mostra que els asiàtics obte- retardades i cultures distants temps efectivament treballat i
nen la major rendibilitat dels no tan sols pateixen sobree- el període que l’immigrant ha
estudis necessaris per a la ducació de manera més estat sense feina. Amb tota
feina que fan (10 %), seguits generalitzada i més intensa, aquesta informació s’han
dels llatinoamericans (6,5 %), sinó que, a més, no reben estimat equacions salarials
mentre que europeus de l’Est absolutament cap remunera- per veure si la rendibilitat
(5,6 %) i sobretot els africans ció pels estudis que han rea- d’ambdós components és
(3,1 %) queden molt per sota. litzat i que no poden utilitzar diferent; és a dir, si són valo-
Aquests resultats –atès que en el nou mercat de treball. rats de manera diferent pel
estan referits a l’educació mercat de treball.
necessària per a la feina–
s’expliquen per l’existència de Importa l’origen Els resultats indiquen que la
pràctiques discriminatòries en rendibilitat marginal dels
la política retributiva de les
dels estudis i la estudis fets a Espanya pels
empreses o, alternativament, resta del capital immigrants (3,9 %) és molt
en la política contractual, que propera a la que obtenen els
acaba per segregar aquests humà? natius (4 %, segons les esti-
tipus d’immigrants a empreses macions més recents). I, en
de baixos salaris. Una qüestió que sorgeix del tot cas, és clarament superior
que fins ara s’ha vist és si, a la rendibilitat marginal dels
estudiant, els immigrants estudis realitzats en origen
Els immigrants poden millorar llur situació (1,5 %). Aquesta menor ren-
procedents d’economies en el mercat laboral espanyol dibilitat de l’educació impor-
retardades i cultures i si l’experiència laboral tada posa de manifest que la
distants pateixen adquirida aquí és més seva transferibilitat al nostre
valuosa i valorada que la pro- mercat laboral és limitada.
sobreeducació de cedent del seu país d’origen.
manera més En definitiva, es tracta de
generalitzada i més veure si els estudis reben una La rendibilitat marginal
intensa i no reben remuneració diferent en fun- dels estudis fets a
cap remuneració pels ció de si han estat importats Espanya pels immigrants
o realitzats a Espanya i el (3,9 %) és molt propera
estudis realitzats, que mateix per a l’experiència
no poden utilitzar en laboral.
a la que obtenen els
el nou mercat de treball. natius (4 %) i clarament
L’Enquesta Nacional sobre superior a la rendibilitat
Immigració 2007 de l’INE marginal dels estudis
La rendibilitat dels estudis conté informació que permet
excedents (sobreeducació) separar els anys d’estudi en
realitzats en origen.
–menor que la dels estudis dues parts: els cursats al país
necessaris– és sempre infe- de procedència i els realitzats Alguns estudis han mostrat
rior a la dels natius. Però a Espanya. També els anys que la valoració que fa el
entre immigrants és compa- d’experiència laboral poden mercat de treball dels estudis

8. paradigmes / número 4 / juny 2010 251
importats pels immigrants és ment favorable, atès que els tat que indica l’existència
més positiva si s’han com- resultats obtinguts a països d’un progrés salarial impor-
pletat amb estudis realitzats com els EUA, el Canadà i tant any rere any, un cop es
al país de destí, de manera Israel parlen d’una nul·la o té una feina al mercat laboral
que la situació dels immi- quasi nul·la rendibilitat de espanyol. Cal destacar que la
grants –probablement més l’experiència en origen. mera estada en un entorn
joves– que poden estudiar Una explicació d’aquest econòmic i social no suposa
un cop arribats al nou destí resultat podria basar-se en una avantatge per als immi-
és diferent de la d’aquells les diferències tecnològiques grants si no aconsegueixen
que emigren per treballar. En que hi ha entre aquests un lloc de treball. Els resul-
contrastar aquesta hipòtesi, països avançats i una econo- tats obtinguts mostren que
s’ha confirmat que els estu- mia de tecnologia intermè- el temps passat sense treba-
dis fets en origen dels immi- dia, com l’espanyola. Com llar (ni estudiar), buscant
grants que han vingut més avançat sigui el nivell feina o com a inactiu, té una
directament a treballar tenen tecnològic del país, proba- rendibilitat totalment nul·la,
una valoració molt inferior a blement menys valoraran les no té cap efecte positiu sobre
la dels títols estrangers que empreses una experiència el salari. Així, doncs, són els
s’han completat amb estudis laboral acumulada en un aprenentatges pràctics en el
realitzats a Espanya (4,5 %). país d’inferior nivell de lloc de treball i no la simple
Com que aquest 4,5 % no és desenvolupament. convivència amb una llengua
substancialment diferent de i una cultura el que valoren
la rendibilitat que obtenen les empreses.
els natius, es pot afirmar que Com més avançat sigui
realitzar estudis en destí el nivell tecnològic del Els resultats per zones de
revalida totalment la forma- país, menys valoraran procedència mostren que el
ció reglada cursada en ori- les empreses una rendiment dels estudis fets
gen i la valoritza en el en origen és més gran per
mercat de treball espanyol.
experiència laboral als immigrants procedents
acumulada en un país de l’Amèrica Llatina (1,8 %)
L’experiència laboral en ori- d’inferior nivell de i de l’Europa de l’Est (1,1%)
gen3 té una rendibilitat mar- desenvolupament. que no pas per als de la
ginal del 0,6 %,4 la qual cosa resta del món (0,04 %).
revela una transferibilitat Compartir idioma i cultura,
també limitada al mercat de El rendiment d’un any d’ex- en el cas dels primers, i la
treball espanyol. Tot i així, la periència laboral efectiva a menor distància cultural, en
valoració és comparativa- Espanya és del 2,9 %, resul- el cas dels europeus de
Taula 4. Rendibilitat marginal d’estudis i experiència en funció de l’origen
Països en Amèrica Europa
En percentatge (%) desenvolupament Llatina de l’Est Resta del Món
Estudis en origen 1,49 1,77 1,10 0,04
Estudis a Espanya 3,88 4,45 3,63 2,46
Experiència en origen 0,57 1,37 0,24 0,00
Experiència efectiva a Espanya 2,96 4,58 1,21 0,00
Font: Estimacions a partir de la ENI-2007.

9. 252 Miscel·lània
l’Est, podrien explicar les diferència salarial amb els fet que el seu capital humà
diferències en portabilitat natius es redueix, procés (estudis i experiència profes-
dels estudis. conegut amb el nom d’assi- sional) no és transferible ja
milació salarial. En canvi, per que no està adaptat al mercat
També s’obtenen valoracions als europeus de l’Est l’expe- de treball espanyol. Com a
diferents dels estudis realit- riència efectiva a Espanya resultat, han d’acceptar feines
zats aquí, sempre millors per comporta una millora salarial per a les quals estan teòrica-
als llatinoamericans (4,4%) i anual força més lenta (1,4 %). ment sobreeducats. Així, la
europeus de l’Est (3,6%) que Per últim, africans i asiàtics sobreeducació és més extensa
per als procedents de la resta no aconsegueixen millorar la i més intensa entre els immi-
del món (2,4%). Aquestes seva situació salarial al nostre grants que entre els natius.
diferències podrien estar mercat de treball, ja que l’ex- A més, la penalització salarial
relacionades amb l’existència periència laboral efectiva que normalment associada als
de discriminació en el mercat acumulen aquí no té cap anys d’educació excessiva per
de treball, tot i que també valoració positiva per les a la feina que es fa és molt
poden reflectir que l’aprofita- empreses. Podria ser que les més intensa en el cas dels
ment dels estudis cursats a feines escassament qualifica- immigrants.
Espanya pot estar condicio- des que aconsegueixen no els
nat per la baixa qualitat dels permetin millorar el seu capi- Aquests obtenen una baixa
estudis realitzats en origen, tal humà específic. rendibilitat tant dels estudis
que són la base de les etapes fets al seu país com de l’ex-
superiors. periència laboral acumulada
Africans i asiàtics no allà, la qual cosa vol dir que
L’experiència laboral en ori- aconsegueixen millorar el mercat de treball valora
gen només té un clar efecte la seva situació salarial poc aquests actius, suposada-
positiu sobre els salaris per al nostre mercat de ment perquè són poc produc-
als immigrants llatinoameri- tius en el nostre teixit
cans (1,4 %), que és molt
treball, ja que empresarial, tecnològicament
menor per als europeus de l’experiència laboral més avançat. En canvi, els
l’Est (0,2%) i nul per a la efectiva que acumulen estudis fets aquí pels immi-
resta. Ja s’ha comentat que aquí no té cap valoració grants tenen una valoració
aquesta rendibilitat nul·la de molt més positiva. En el cas
l’experiència acumulada en
positiva per les dels que han estudiat aquí,
països de baix nivell de renda empreses. els estudis fets al seu país
és un resultat habitual als d’origen també acaben sent
països avançats. valorats de manera clarament
Conclusions positiva per les empreses
L’experiència laboral efectiva espanyoles.
en el mercat laboral espanyol
té una rendibilitat marginal La principal conclusió és que A mesura que passen anys de
elevada tan sols per als els immigrants cobren salaris residència a Espanya, els immi-
immigrants procedents de més baixos que els natius de grants acumulen experiència
l’Amèrica Llatina (4,6 %). característiques similars per- laboral adaptada a les caracte-
Aquest ritme elevat de què ocupen llocs de treball rístiques del nostre teixit pro-
millora salarial anual, en ser menys qualificats i treballen ductiu i a les necessitats de les
notablement superior al dels en empreses que paguen empreses, sempre i quan acon-
natius, suposa implícitament salaris baixos. El motiu és segueixin treballar efectiva-
que –com a mínim durant els que, en arribar, pateixen una ment. D’aquesta manera
primers anys d’estada– la degradació ocupacional pel milloren el seu capital humà,

10. paradigmes / número 4 / juny 2010 253
progressen en termes d’ocupa- en sectors intensius en mà d’o- col·lectius, bàsicament immi-
ció i redueixen la seva sobree- bra i amb poc contingut tecno- grants procedents d’Amèrica
ducació. Tot plegat fa que lògic i en ocupacions de baixa Llatina i d’Europa de l’Est,
augmenti la rendibilitat del seu qualificació. Si bé aquest tret mentre que els africans i, en
capital humà i, en el millor dels probablement ha incentivat la alguns indicadors també els
casos, es redueixin les diferèn- migració i ha facilitat l’accés a asiàtics, no progressen en el
cies amb els natius, tant en ter- una primera feina a una gran mercat de treball espanyol.
mes d’ocupació com de salari. majoria dels immigrants aca- Per tant, aquests immigrants,
bats d’arribar, es pot haver con- amb independència dels seus
Però la millora és en general vertit en una trampa en la qual nivells educatius, tenen un
lenta i limitada a alguns col·lec- molts han quedat atrapats risc elevat de treballar per-
tius. El fet que sigui lenta pot durant anys. manentment a les feines més
estar vinculat a les peculiaritats mal pagades sense aconse-
del model de desenvolupament La millora, a més de ser guir integrar-se econòmica-
dels darrers anys, molt centrat lenta, es limita a determinats ment i socialment.
Notes
1. En cap cas, però, tenir sobreeducció o estar sobreeducat vol dir que al treballador li sobren qualificacions per a la feina, sinó tan sols
estudis. Així, és del tot normal que, en acabar uns estudis, es tingui la titulació, però ben poca experiència per a exercir la professió, de
manera que no es disposa de totes les qualificacions requerides. Per això els joves estan molt més sobreeducats que els adults amb més
experiència en el lloc de treball. Concretament, els immigrants poden tenir els estudis, però els manquen qualificacions aprofitables en
el mercat de treball espanyol. Per això han d’acceptar feines poc qualificades per a les quals formalment estan sobreeducats.
2. En sentit estricte també hi ha treballadors als quals els falten estudis perquè treballen fent feines que requereixen més anys d’estudi
que els que ells han cursat. En aquest cas es parla d’infraeducació. Però ens centrarem a comentar els resultats de la sobreeducació,
perquè és el problema que més afecta els immigrants.
3. Amb la informació disponible no es pot conèixer quant temps s’ha treballat efectivament al país d’origen, de manera que es tracta
d’experiència potencial.
4. S’ha calculat per al valor mitjà de l’experiència en origen d’aquest col·lectiu (12,65 anys).
5. Calculat per al valor mitjà de l’experiència efectiva a Espanya (3,58 anys).

11. 254 Miscel·lània
ESTEVE SANROMÀ
Doctor en Economia.
Catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, investigador de l’Institut d’Economia de
Barcelona i membre del seu consell directiu.
Ha estat director de l’Institut d’Estudis Laborals de la UB i del Servei d’Anàlisi
Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Ha rebut el premi d’Economia de l’Institut d’Estudis Fiscals i el premi d’economia
Antoni Pugés.
RAÜL RAMOS
Economista.
Investigador del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA) de la UB i de
l’Institute for the Study of Labor (IZA).
HIPÓLITO SIMÓN
Doctor en Economia per la Universitat d’Alacant.
Ha rebut el II Premi Lluís Fina a l’excel·lència en la investigació teòrica o aplicada
en el camp de l’Economia Laboral.