Comentari d'una pintura

2. La primavera es un quadre del
pintor italià Sandro Botticelli.
Esta realitzada en oli sobre
fusta. Va ser pintat al 1482 i
actualment es troba a la
Galleria degli Uffizi, de
Florencia.

3. Elementis plàstics:
La línea o dibuix: Predomini de
la corba i no te gaire
perspectiva
Els colors: colors càlids
La llum: el focus de llum va de
esquerra a dreta i es simbòlica.
Composició:
Estil: L’Estil es renaixentista i el
de l’autor mes humanista
Ritme: Els personatges es
mouen en forma de dansa

4. Que s’observa a simple vista i com s'interpreta a
l’obra
La Primavera, obra de Botticelli, ens presenta el
moment de l'arribada de la primavera, l'estació
de l'any. Aquesta és personificada amb
personatges mitològics com per exemple Flora i
Cloris, deesses dels boscos i les flors o d'altres
com Venus, Mercuri, Cupido, les Tres Gràcies i
Zèfir, el vent.
Quant a la composició del quadre, veiem que
Venus està situada al centre d'aquest
contemplant l'arribada de la primavera. Al seu
darrere es pot observar una clariana del bosc
que adopta la forma d'arc de mig punt, i això
podria interpretar-se com una aurèola. A
l'esquerra podem veure el déu missatger i
amant de Venus, Mercuri, que esvaeix vents i
núvols per donar lloc a l'entrada de la nova
estació. Al seu costat es troben les Tres Gràcies:
Castitas, Voluptas i Pulcritudo, que juguen amb
les mans enredant-les al mateix temps que amb
el cos insinuen moviments de ball

5. Que s’observa a simple vista i com
s'interpreta a l’obra
A sobre de Venus hi ha Cupido, el seu
fill, que mentre vola amb els ulls
tapats, està apunt de llançar una
sageta de l'amor a una de les Tres
Gràcies. El fet que tingui els ulls
tapats pot ser interpretat amb
l'expressió coneguda de “l'amor és
cec”.
A la dreta del quadre trobem a Cloris
, que està nua amb només una fina
tela transparent que la cobreix, que
vol escapar de Zèfir, déu del vent
gèlid i fred del final de Febrer. Aquest
es vol fer amb la nimfa. A Cloris li
emanen flors dels llavis.

6. Context Històric:
En el 1400 a Florència es va produir una “revolució” en l'art: havia
començat el Renaixement. Li és atribuït aquest nom ja que durant
aquest període s'experimenta una retrospecció en el temps. Es torna a
adoptar el llenguatge clàssic tant en l'arquitectura com a l'escultura i a la
pintura, i els temes segueixen sent religiosos, però amb unes
poncellades de mitologia i cultura clàssica. Es torna a mirar el món des
d'un punt de vista més humà, és a dir, que torna
l'antropocentrisme, deixant enrere el teocentrisme medieval, i així es
representen unes obres més humanitzades. El cos de l'home era
considerat model perfecte.
La innovació, però, d'aquest període va ser la introducció de la
perspectiva, que es va aplicar tant en l'arquitectura com en l'escultura i
la pintura, donant lloc a la introducció, novament, dels jocs amb la llum i
les ombres.