1. Història del cinema
Pau Prats, Pau Martín, Roc Costa, Jan Baeta, Toni Ejarque, Sergi VaLdezate

2. Pre-cinema
Durant els segles s'han buscat maneres de
reproduir la realitat.
La primera forma que va aparèixer va ser la
representació amb ombres, seguit de la
cambra obscura que va ser la precursora
de la fotografia. La precursora del cinema
va ser la llanterna màgica que és basava
en la projecció d'imatges sobre una
superfície plana.

3. Al segle XIX va aparèixer la fotografia que va representar un gran
canvi ja que mai abans es podia impressionar i guardar una imatge,
però no es conformaven i van anar a buscar la fotografia en objectes
en moviment. Per fer-ho es van dissenyar una sèrie de enginys per
produir la sensació del moviment, com per exemple el Taumàtrop, el
Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi.
Els tres elements que constituiran el cinema són la persistència de la
visió, la fotografia i la projecció, però faltava la pel.lícula perforada.
Aquest problema es va solucionar gràcies als inventors Edison i
Dickson, que van inventar les capsetes anomenades Kinetoscopes
d'Edison, unes caixes que contenien una sèrie de bobines que
permetien veure una pel·lícula.

4. L'època muda
Es considera que el cinema va
aparèixer oficialment el 28 de
desembre de 1895, quan els
germans Lumière van presentar
els seus films a través d'un
aparell anomenat Cinematògraf.

5. En aquella època les películes tractaven temes de la vida quotidiana, fins que
Georges Méliès, va començar a introduir la ficció en el cinema, això va suposar
un gran canvi en el món del cinema.
A principis del segle XX, el cinema ja és un mètode de comerç. Ha passat de
ser un invent per a divertir a ser una màquina de fer calés. El cinema s'exten per
tot el món.
Com que les peŀlícules eren mudes, uns rètols enmig de les escenes anaven
explicant l'acció o els diàlegs. I, de vegades, un pianista donava un toc musical
a l'espectacle.
El cinema al principi es representava a sales espaioses i boniques i només
estava a l'abast de les classes més riques.
El gran negoci que produía el cinema va provocar lluites internes. Aquest fet va
portar a Edison a treure els advocats per perseguir explotadors d'aparells
cinematogràfics. Això va fer clausurar moltes sales, es van confiscar aparells, i
va provocar que molts productors independents fugisin i inventesin Hollywood.

6. Època sonora
El 6 d'octubre de 1927 es va
produir un fet revolucionari per a la
història del cinema, l'introducció del
so.
Els estudis de cinema necessitaven
invertir una gran quantitat de diners
per poder reproduir el so en les
seves peŀlícules.
A l'Estat Espanyol, els primers
estudis sonors, els Orphea, es van
inaugurar a Barcelona el 1932.

7. La implantació del so va coincidir amb el crac econòmic del 1929 que ocasionà una
Gran Depressió als EEUU. Milers de ciutadans trobaven en el cinema moments per
fugir dels problemes quotidians.
Hollywood es va dedicar a fer títols basats en gèneres fantàstic, la comèdia, el
musical o el cinema negre, per tal d'exhibir productes escapistes.
Moltes estrellas del cinema procedeixen del teatre o de musicals.
El cinema en color arriba el 1935 amb la pel.lícula "La fira de les vanitats", de
Rouben Mamoulian, encara que artísticament la seva plenitud s'aconsegueix en el
film de Victor Fleming, "Allò que el vent s'endugué" ( 1939).
El cinema d'animació es va implantar en els gustus del públic sobretot en els dels
més petits.
El trucatge és una de les coses més estimades pel públic, poder veure coses on
mai han existit els i agradava molt.
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda
nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista.

8. La postguerra
En acabar la Guerra, en una Itàlia
destrossada, apareix l'anomenat
cinema "neorealista", un cinema
testimonial sobre la realitat del
moment, fet amb pocs mitjans
materials però amb molta
humanitat, preocupat pels
problemes de l'individu del carrer.

9. El tema que més es van rodar a les ciutats era el gènere policíac.
Als EEUU les peŀlícules o es basaven un to pessimista on els personatges reflecteixen
els patiments i angoixes passades al llarg de la guerra o com a conseqüència d'ella, o
bé s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic -alhora- necessita "oblidar".
Quan va començar la guerra freda va provocar que molts cineastes EEUU d'esquerres
fossin perseguits i capturats. Aquest període s'anomena "mccarthysme" o "cacera de
bruixes".
Els anys 50 va ser una època de benestar, la gent va deixar d'anar al cinema perque ja
tenia la televisió, llavors van decidir oferir alguma cosa que la televisió no ho podia oferir
millor imatge i més gran i el so en stereo.
A finals dels anys 50, i seguint les passes de directors innovadors com en Rossellini, el
cinema francès es trobava estancat pels productes clàssics que sortien dels seus
estudis.
Als EEUU, a partir de la dècada dels 60, la nova gernació de directors es formen a la
televisió. És tracta d'uns quants cineastes inquiets també per fer un nou cinema
narrativament més independent que no pel fornit tradicionalment per Hollywood.

10. Les darreres dècades
A finals dels anys 70, i després
d'uns anys de cinema espectacular
basat en el catastrofisme -potser
com a reflex del retorn del perill
atòmic-, s'imposa la recuperació de
la superproducció des del punt de
vista de la qualitat i de la
rendibilitat.

11. Als anys 80 va aparèixer el vídeo i l'aparició de més canals televisius
va provocar que augmentés més que mai el públic del cinema sense
sortir de casa.
Encetada la dècada dels 90, la crisi d'idees s'apoderà del cinema
nordamericà; així que decidí inspirar-se en els herois del còmic,
aprofitant-se dels nous procediments per a la creació d'efectes
especials.
El cinema nortamericà agafa molta força així que molts països
europeus reaccionen fent lleis per afavorir al seu cinema.
Als 100 anys de cinema, el cinema és comença a aliar amb les
tecnologies per poder aconseguir millors efectes, millors filmacions.