1. Oriol Alicarte Villalba
Marc Pérez Torvizco
2n Batxillerat B
Història d’Espanya

2. 1. Què van ser les Bases de Manresa?
• Les Bases per a la Constitució Regional
Catalana, també anomenades Bases de Manresa,
són el document presentat com a projecte per una
ponència de la Unió Catalanista.
• Van ser presentades davant el consell de
representants de les associacions catalanistes,
reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de
març de 1892.
• El president i el secretari de l'assemblea
foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la
Riba, respectivament.

3. 2. Com van ser redactades?
La comissió
encarregada de
la redacció del
document fou
presidida
per Josep
Torras i
Bages, bisbe
de Vic.
BASES DE Tenien certa
inspiració en el model
MANRESA federal.
Pel que feia
referència a
l'autogovern, b
evien de les
antigues constit
ucions
catalanes del 1
585.

4. 3. Les Bases de Manresa. 1892
PODER CENTRAL
Base 1. Vindran a càrrec del Poder Central: a) les relacions internacionals; b) l’exèrcit de mar i terra, les obres de defensa i l’ensenyança militar; c) les relacions econòmiques d’Espanya
ab los demés països, i, en conseqüència, la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes; d) la construcció i conservació de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que siguin d’interès general
[...]; e) la resolució de totes les qüestions i conflictes interregionals; f) la formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes d’Aduanes, deurà distribuir-se entre
les regions a proporció de sa riquesa.
Lo Poder central s’organitzarà baix lo concepte de la separació de les funcions legislativa, executiva i judicial. Lo poder legislatiu central radicarà en lo Rei o Cap de l’Estat i en una
Assemblea composta de representants de les regions, elegits en forma que cada un estimi convenient [...].
PODER REGIONAL
Base 2. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo temperament expansiu de la nostra legislació antiga [...].
Base 3. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb lo Poder central.
Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que
depenguin del Poder central. També deuran esser exercits per catalans los càrrecs militars que comportin jurisdicció.
Base 5. La divisió territorial sobre la que es desenrotlla la gradació jeràrquica dels Poders governatius, administratius i judicials, tindrà per fonament la comarca natural i el municipi.
Base 6. Catalunya serà l’única soberana de son govern interior [...].
Base 7. Lo Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en època determinada, i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de
tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent
organització gremial [...].
Base 8. Lo Poder judicial s’organitzarà restablint l’antiga Audiència de Catalunya.
Base 9. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant dels diversos rams de l’administració regional [...].
Base 12. Catalunya contribuirà a la formació de l’exèrcit permanent de mar i terra per medi de voluntaris o bé d’una compensació en diners, prèviament convinguda, com abans de 1845
[...].
Base 13. La conservació de l’ordre públic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent, i per al servei actiu permanent es crearà un cos semblant al de Mossos de
l’Esquadra o de la Guàrdia Civil. Dependran en absolut, totes aquestes forces, del Poder regional [...].
Base 15. L’Ensenyança pública [...] deurà organitzar-se d’una manera adequada a les necessitats i caràcter de la civilització de Catalunya. L’ensenyança primària la sostindrà el municipi
[...]; en cada comarca segons sia son caràcter agrícola, industrial, comercial, etc., s’establiran escoles pràctiques d’agricultura, d’arts i oficis, de comerç, etc. [...] evitant les ensenyances
enciclopèdiques [...].

5. 4. Característiques de les Bases de Manresa.
Trets més diferenciadors
Un dels primers actes de la Unió Catalanista, una entitat que agrupava a diferents sectors catalanistes en una mena de
federació que implicava a grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes, va ser convocar una reunió
dels seus delegats a la ciutat de Manresa
Constituïen un desafiament inadmissible per a l’Estat centralista i uniformista
En elles s’establia una organització de Catalunya amb un caràcter medievalitzant, basat en les comarques i els municipis
Estaven estructurades en disset articles que definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya.
Van ser la plasmació del pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu, tot recollint els principis del
catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola

6. 5. Peticions o demandes que incloïen en les
Bases de Manresa
Dependència El Tribunal Superior Presència del
directa de l’ordre de Catalunya havia
públic del poder
català com a única
de ser inapel·lable
regional llengua oficial
El caràcter arcaïtzant del document era
Només els catalans tindrien dret a evident en la defensa del restabliment de
les d’antigues institucions com l’Audiència i
exercir càrrecs públics a Catalunya les Corts i la idea de la vinculació entre
Catalunya i Espanya mitjançant un pacte
d’aquestes institucions amb la corona.
El servei militar
obligatori ser
L’educació i la substituït per un Competències exclusives
iniciativa contingent de en el control de les finances
legislativa voluntaris. i del sistema tributari

7. 6. Fets referencials més importants durant aquesta
evolució del catalanisme fins al 1901
VALENTÍ TRACTAT
GUERRA DE
ALMIRAL I EL DELS
SUCCESSIÓ
CONGRÉS PIRINEUS
CATALANISTA
MEMORIAL LA
DEL 1880
DE RENAIXENÇA
GREUGES
L’APARICIÓ
DEL LA LLIGA
CATALANISME REGIONALISTA
POLÍTIC

8. 7. Conclusions
 Eren sobretot un conjunt d'articles constitucionals
pels que Catalunya es regiria en relació amb l'Estat.
 Era un programa teòric de marcat caire
conservador i tradicionalista.
 No donava solució als problemes del moment.
 Tenia un to antiliberal, rebutjava el sistema
parlamentari i reivindicava el sufragi corporatiu.
 Era el resultat del predomini del catalanisme d'una
intel·lectualitat profundament conservadora, amb
preferències per una societat pairal i catòlica.