1. Un model d’assessorament
en centres per a la millora
de la pràctica educativa
José Ramón Lago (Universitat de Vic)
Javier Onrubia (Universitat de Barcelona)
Centre de Professors de Palma-
Gener 2012

2. José Ramón Lago, Javier Onrubia. Un model d’assessorament en centres per a la millora de la pràctica educativa
CEP de Palma Gener 2012
Objectius
 Presentar el marc teòric d’un model
d’assessorament centrat en la millora de les
pràctiques educatives
 Iniciar l’anàlisi de les fases, tasques i recursos del
model d’assessorament i el contrast amb les
pràctiques assessores del professionals del CEP
de Palma
 Negociar els objectius i la metodologia i el procés
d’elaboració del projecte de coordinació dels
assessoraments al CEP

3. Continguts
 El marc teòric del model . Els continguts de
millora com a continguts d’assessorament
 Fases I: Negociació. II: Anàlisi Pràctiques
 Procediments – Tasques – Recursos discursius
 Fase III: Disseny de millores
 Procediments – Tasques – Recursos discursius
 Fase IV: Seguiment. Fase V: Avaluació
 Procediments – Tasques – Recursos discursius
José Ramón Lago, Javier Onrubia. Un model d’assessorament en centres per a la millora de la pràctica educativa
CEP de Palma Gener 2012

4. Metodologia de treball
 Presentació dels marcs teòrics de referència,
el model d’assessorament i els seus elements,
i l’estratègia general d’assessorament
 Treball en equips de 4 persones en cada
contingut per iniciar la tasca d’elaboració del
projecte d’assessorament
 Posta en comú al final de cada contingut
José Ramón Lago, Javier Onrubia. Un model d’assessorament en centres per a la millora de la pràctica educativa
CEP de Palma Gener 2012

5. Antecedents i context
 El context general:
 la reflexió des de la pràctica dels professionals sobre
el model i les estratègies d’assessorament
 Els antecedents i el context immediat:
 Recerca sobre assessorament per a la millora de la
pràctica educativa en avaluació (Lago & Onrubia, 2011)
 Seminaris d’assessorament en centres per orientadors i
Grups de Treball EAP (Martín & Onrubia, 2011)
 Desenvolupament de línies de recerca GRAD-UVIC i
GRINTIE-UB

6. I. Marc teòrics per a un model
d’assessorament
 La concepció constructivista de
l’ensenyament i l’aprenentatge escolar
 La visió sistèmica de les pràctiques i les
institucions educatives
 L’assessorament colaboratiu des d’un
enfocament educacional-constructivista
 Els models sobre el canvi i la millora a les
institucions i les pràctiques educatives
 El moviment per l’escola inclusiva

7. Principis conceptuals
 La millora de les pràctiques i les institucions
educatives en una direcció inclusiva com a
objectiu de l’assessorament educatiu:
 l’assessorament educatiu com a recurs
especialitzat de suport als objectius de
l’educació escolar
 la qualitat de l’ensenyament: excel·lència,
equitat, inclusió i harmonia
 la complexitat dels processos de canvi de les
pràctiques i les institucions educatives
 la necessitat de concretar, implementar, seguir
i avaluar els (micro) canvis possibles

8. Principis conceptuals
 La pràctica educativa a l’aula —i al centre—
com a àmbit central d’intervenció:
 l’aprenentatge com a procés socialment
mediat
 la relació entre aprenentatge individual i
contextos d’activitat conjunta
 la pràctica educativa com a conjunt de
sistemes en interacció
 l’aula com a “cor” i nucli central de la pràctica
educativa

9. Principis conceptuals
 L’assessorament com a suport a la millora
sostenible de les pràctiques educatives:
 Operar en la “zona de desenvolupament
institucional”:
 l’estat inicial del centre com a punt de partida
 el plantejament de reptes abordables
 la millora del centre com a objectiu
 La reflexió sobre la pràctica per assolir una
pràctica reflexiva vinculada a la millora dels
aprenentatges

10. Principis conceptuals
 Els processos d’assessorament com a
d’ensenyament-aprenentatge entre iguals
amb competències diferents:
 els paral·lelismes, similituds i diferències entre
les situacions d’assessorament i els processos
d’ensenyament-aprenentatge
 processos d’influència educativa i processos
“d’influència assessora”
 l’assistència en la “zona de desenvolupament
institucional”

11. Principis conceptuals
 L’assessor psicopedagògic com a agent
especialitzat en el disseny, implementació i
seguiment de processos de millora de la
pràctica:
 l’assessor educatiu com a “expert de procés”
 la necessitat per part de l’assessor d’un model
de la pràctica que es vol promoure
 la necessitat per part de l’assessor d’un model
del procés d’assessorament

12. Principis conceptuals
 La multiplicitat de nivells en l’exercici de la
influència assessora:
 la delimitació dels continguts d’assessorament
 el desenvolupament general del procés
d’assessorament:
 l’estructura general de l’assessorament
 l’organització i desplegament de les diverses
fases o moments de l’assessorament
 el discurs d’assessor i assessorats

13. Principis conceptuals
 La construcció de la col·laboració entre els
participants com a eina d’assessorament:
 Col·laboració com a co-definició, co-
responsabilització i co-elaboració
 Partir del que es fa, assegurar el sentit de la
tasca, atendre a la dinàmica de les relacions i
ajudar a sintetitzar dubtes i millores
 Situar en el suport a la representació i la
vivència de la millora pel professorat, el centre
de la influencia assessora

14. Marc Teòric
Recull 3 idees. Tasca

15. Un model d’assesorament:
a) finalitat
 Planificació Convivència Aprenentatge Cooperatiu
 Seguiment — ajust
 Valoració — revisió

16. Un model d’assesorament:
b) elements i nivells
 Els continguts de millora com a referent del
procés d’assessorament
 Fases i procediments bàsics d’assessorament
 Tasques de construcció conjunta de la millora
 Recursos discursius de l’assessor

17. I. Fases i procediments d’un
procés d’assessorament:
 Fase 1. Anàlisi i negociació de la demanda i
definició conjunta dels objectius i procés
d’assessorament
 Fase 2. Registre i anàlisi de les pràctiques del
professorat i formulació de propostes de millora
 Fase 3. Disseny de les millores de la pràctica del
professorat
 Fase 4. Col·laboració en el desenvolupament,
seguiment i avaluació de les millores
 Fase 5. Avaluació del procés i decisions sobre la
continuïtat

18. II. Tasques de construcció
conjunta de la millora (i)
 a. Tasques individuals de l’assessor
 a.1 per a la recollida de pràctiques educatives
Autoinforme Aprenentatge Cooperatiu
 a.2 per a l’ anàlisi de pràctiques educatives
 a.3 per a l’elaboració de propostes de millora
Convivència

19. II. Tasques de construcció
conjunta de la millora (ii)
 b. Tasques individuals o en petit grup del
professorat
 b.1 per a la recollida de pràctiques educatives
Autoinforme Estructura Cooperativa
 b.2 per a l’anàlisi de pràctiques educatives
 b.3 per a l’elaboració de propostes de millora

20. II. Tasques de construcció
conjunta de la millora (iii)
 c. Tasques que fan junts l’assessor i el
professorat
 c.1 per a la recollida de pràctiques educatives

 c.2 per a l’anàlisi de pràctiques educatives
Anàlisi Aprenentatge Cooperatiu
 c.3 per a l’elaboració de propostes de millora

21. III. Recursos discursius de
l’assessor:
 Presenta un problema o subproblema nou
 Assenyala una tasca a realitzar
 Pregunta, demana opinió, sol·licita informació,
aclariment
 Aporta informació complementària
 Accepta, confirma, repeteix per a confirmar
 Relaciona, justifica, argumenta amb una
activitat d’ensenyament i aprenentatge
 Conceptualitza, reelabora, argumenta amb un
concepte
 Formula una síntesi o proposa una conclusió

22. I. Els continguts de millora
 Els continguts de millora com a referent del
procés d’assessorament:
 la introducció i manteniment de millores en la
pràctica com a objectiu fonamental de
l’assessorament
 canvi, innovació i millora
 la necessitat de referents conceptuals per a la
identificació i definició de les millores

23. I. Els continguts de millora
 Els continguts de millora com a continguts
d’assessorament i referents institucionals:
 Millores de pràctica educativa d’un grup de
professors amb suport institucional
 Acords sobre les responsabilitats de tots els
participants en el desenvolupament a l’aula
amb el suport de l’assessor
 Vincular les millores en les pràctiques
educatives i les millores en els aprenentatges
dels alumnes

24. II. Els continguts de millora
 Condicions
 Definits a partir de dificultats identificades i
compartides amb el professorat
 Acotats a aspectes específics de les pràctiques
que han de ser objecte de millora
 Concretats en dimensions i indicadors que
permeten valorar la incorporació de les millores
Exemples

25. Els continguts de millora
Identifica un contingut de millora
rellevant

26. II. Fases i procediments... Fase 1
 Fase 1. Negociació i definició conjunta dels
objectius i procés d’assessorament
 Promoció i orientació per a la formulació de la
demanda com a procés de col·laboració
 Negociació i delimitació del rol de l’assessor i els
participants en el procés d’assessorament
 Definició i concreció del problema com a
contingut d’assessorament i de millora
 Delimitació dels components de la pràctica
objecte d’anàlisi i millora
Fase 1 Aprenentatge Cooperatiu

27. II. Fases i procediments... Fase 2
 Fase 2. Anàlisi conjunta de les pràctiques,
referents teòrics i experiències:
 Recollida i anàlisi de les pràctiques del
professorat respecte als continguts de millora
acordats
 Anàlisi de documents, informes i experiències
sobre els continguts de millora
 Elaboració d’hipòtesis respecte a possibles
millores específiques en determinats aspectes
de les pràctiques del professorat
Fase 2 Aprenentatge Cooperatiu

28. Fase I i Fase II
Recull 2 criteris per
desenvolupar un
procediment

29. II. Fases i procediments... Fase 3
 Fase 3. Disseny de les millores de la pràctica
educativa
 Delimitació de cada proposta de millora
 Anàlisi conjunta dels canvis a introduir per a
cadascuna de les propostes de millora
 Selecció i/o elaboració de materials i
instruments per a la introducció de les millores
 Acords sobre el procés d’introducció, seguiment
i avaluació de les millores
Aprenentatge Cooperatiu

30. Fase III
Recull 2 criteris per
desenvolupar un
procediment

31. II. Fases i procediments... Fase 4
 Fase 4. Col·laboració en el desenvolupament,
seguiment i avaluació
 Implantació, seguiment i valoració de les
diferents millores
 Ajust i redefinició, si s’escau, dels diversos
canvis i millores
Fase 4 Aprenentatge Cooperatiu

32. II. Fases i procediments ...Fase 5
 Fase 5. Avaluació del procés i decisions sobre la
continuïtat
 Avaluació del procés, de les millores en les
pràctiques i de les millores en l’aprenentatge de
l’alumnat
 Presa de decisions i compromisos en relació
amb la continuïtat del procés d’assessorament
i/o del procés de millora de les pràctiques
Fase 5 Aprenentatge Cooperatiu

33. Fases IV i V
Recull 2 criteris per
desenvolupar un
procediment

34. Etapes de construcció de les
millores:
Iniciació
Generalització
Consolidació
Aprenentatge Cooperatiu

35. Un model d’assessorament en centres per a
la millora de la pràctica educativa
Moltes gràcies per
la vostra atenció!
José Ramón Lago (Universitat de Vic)
Javier Onrubia (Universitat de Barcelona)