Powerpoint Antic Règim

1. L’Edat Moderna : L’Antic Règim
Segles XVI-XVII

2. Canvis respecte al món medieval
descobriment de noves terres
consolidació del poder dels monarques sobre tots els estaments
noves formes de producció artesanal i comercial
ascens de la burgesia
nova mentalitat: antropocentrisme
nous estils artístics: renaixement i barroc

3. Els descobriments geogràfics
Factors:
Tradició de navegació de Castella i Portugal per les costes africanes durant el segle XV

4. Els descobriments geogràfics
Millora de les naus: la caravel.la

5. Els descobriments geogràfics
Avanços cartogràfics
Ús de la bruixola i l’astrolabi

6. Els descobriments geogràfics
Recerca de noves rutes entre Europa i Àsia després de la conquesta de Constantinoble (1453) per part dels turcs.

7. Els descobriments geogràfics
Portugal i Castella prenen diferents camins

8. Els descobriments geogràfics
El tractat de Tordesillas (1494) resolgué el conflicte entre Castella i Portugal pel domini de l’Atlàntic

9. Els descobriments geogràfics
Conseqüències per a Europa:
 L’entrada massiva d’or i plata va fer pujar el preu dels productes

10. Els descobriments geogràfics
Increment de la producció agrícola i artesanal per abastir el mercat americà
Castella iniciava l’Edat Moderna amb una situació força optimista: posseïa un immens imperi colonial controlant les noves rutes atlàntiques i un gran dinamisme demogràfic, social i econòmic. Per tot això, Castella serà al llarg del segle XVI la primera potència europea. L’impacte colonial a l'economia castellana va suposar un increment immediat de la demanda estimulat també per un increment important de la població. L’increment dels preus agrícoles va provocar un augment de la producció d'aliments, però continua predominant una agricultura tradicional sense que les transformacions agrícoles que s'estaven produint en altres zones de l'Europa Atlàntica s’haguessin iniciat. L’increment de la demanda de la primera meitat del XVI també va provocar un augment de la producció tèxtil i va repercutir en un augment dels preus de les manufactures castellanes. Davant la inflació (augment constant del preus) es va facilitar l’importació de teixits estrangers. Aquesta política va suposar una dura competència a la indústria nacional que primerament va aturar l'expansió iniciada i, finalment, acabaria arruïnada (inicis del XVII) mentre el mercat indià era ocupat per comerciants estrangers. Tots aquests factors van determinar que tampoc en aquest sector es poguessin produir innovacions i, en definitiva, l’imperi colonial no va poder ser aprofitar pel desenvolupament de l’economia castellana.
Vore llibre de text Història Oxford, pàgina 39: Consequències per a Castella.

11. Els descobriments geogràfics
 Arribada de noves plantes (creïlla, tomaca, tabac,dacsa….)

12. Els descobriments geogràfics
Emigració en busca de fortuna.
Ampliació de coneixement botànics, geogràfics, cartogràfics…

13. Els descobriments geogràfics
Conseqüències per a Amèrica:
Arribada de plantes i animals a través d’Europa
Gran mortaldat entre la població indígena
Mestissatge

14. Els descobriments geogràfics
Imposició de la cultura castellana i de la religió catòlica

15. La monarquia
- Era la forma de govern predominant a Europa.
- Va evolucionar entre els segle XVI i XVII cap a l’absolutisme

16. La monarquia autoritària
- Va controlar el poder polític de la noblesa, respectant el seu poder econòmic
- Es va recolzar en els habitants de les ciutats per això va respectar les Corts i els Parlaments encara que limitaven el seu poder
- Per reforçar la seua autoritat:
- Varen unificar els territoris sota el seu domini
- Varen crear un exèrcit reial
- Varen establir una administració comuna

17. Els Reis Catòlics
Van aconseguir unir la major part del territori peninsular mitjançant la unió matrimonial i les guerres

18. Els Reis Catòlics
Per enfortir el poder reial, van reformar el següents organismes:
- Es va reforçar el paper del Consell Reial en detriment de les Corts
-La Santa Germandat: milícies finançades pels municipis encarregades de vigilar els camins
- Audiències i Cancelleries:alts tribunals de justícia amb els què es pretenia acabar amb la jurisdició senyorial
-La Hisenda: va reorganitzar el cobrament d’impostos
-Els municipis: eren controlats pels corregidors, representants del poider reial
- L’exèrcit: es modernitzà i es feu permanent

19. Els Reis Catòlics
Sotmetiment de la noblesa: intentà apartar-la dels assumptes polítics però la noblesa continuà gaudint d’un gran poder econòmic i influència social
Unitat religiosa: per aconseguir-la decretaren l’expulsió dels jueus en 1492 i dels musulmans en 1501. La Inquisició vigilava a conversos i moriscos.
Política exterior: - pretenia aïllar França aliant-se amb Anglaterra i l’Imperi alemany - Ferran imposà la seua hegemonia a Itàlia i s’annexà el regne de Nàpols mentre Castella s’extenia pel nord d’Àfrica i l’Atlàntic

20. Els Reis Catòlics
Ferran el Catòlic, model de príncep modern
Res no proporciona a un prícep tanata consideració com les grans empreses i el fet de donar de si exemples extraordinaris. En els nostyres dies tenim Ferran d’Aragó,…. s´ha convertit per la seua fama i per la seua glòria en el primer rei dels cristians. Al començament del seu regnat va assaltar el regne de Granada….Hi va mantindre ocipat el ànims dels nobles de Xastella, els quals, en pensar en aquella guerra, deixaven ja de pensar a promoure disturbis a l’interior. Mentrestant, i sesnse que ells s’adonaren, guanyava reputació i els sotmetia al seu poder… aquella llarga guerra li va donar la possibilitat de proporcionar un fonament sòlid al seu exèrcit. A més de tot açò…- servint-se sempre de la religió- va recórrer a una crueltat sana: explulsà i buidà el regne de jueus. Després, emparant-se sempre sota la mateixa capa, va atacar Àfrica, va dur a terme l’empresa d’Itàlia i últimament ha atacat França.
Nicolau Maquiavel “El Príncep”

21. La monarquia absoluta
L’autoritat del rei no té limitacions
- No convoca Corts o Parlaments
- Reforça l’exèrcit reial
- Control sobre l’administració i l’economia
"Dios establece a los reyes como sus ministros y reina a través de ellos (...). Actúan, pues, como ministros de Dios y son sus lugartenientes en la tierra.
(...) Sin autoridad absoluta, el rey no podría hacer el bien ni reprimir el mal. Es preciso que su poder sea tal que nadie pueda escapar a él (...). Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo (...). Cuando Josafat estableció jueces para el pueblo dijo: "No juzguéis en nombre de los hombres, sino en nombre de Dios" (II Crónicas, 19, 6) (...).Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas." Jacques B. Bossuet: Política sacada de las Sagradas Escrituras, l679.
Afirmaven que la seua autoritat provenia de Deu

22. La monarquia parlamentària
Anglaterra : 2 revolucions acabaren amb la monarquia absoluta dels Stuart durant el segle XVII.
1ª- 1649: Carles I fou executat i es
proclamà la República de Cromwell
- Carles II ha d’acceptar l’habeas
corpus (1679).Jacobo II preten res-
taurar l’absolutisme
2ª- 1689: Guillem d’Orange jura la Declaració de Drets - limita els poder dels monarques i sotmet algunes decisions al Parlament - el poder executiu (rei) i el legislatiu (Parlament) es separen

23. La monarquia hispana
ELS AUSTRIES del segle XVI
Carlos I (1516-1556) Felipe II (1556-1598)

24. La monarquia hispana
ELS AUSTRIES del segle XVII
Felipe III (1598-1621)
Felipe IV (1621-1665)
Carlos II (1665-1700)

26. L’herència de Carles V
L’herència de Carles V

27. L’herència de Carles V

28. Els Àustries del segle XVI

29. Els Àustries del segle XVII

30. Economia
 L’agricultura tradicional continua sent la principal activitat econòmica
 Perviu l’artesania gremial

31. Economia
SegleXVI: Creixement econòmic,
degut a:
1.Amèrica és un gran mercat per als productes europeus
2. Aparició de noves formes de producció artesanal: treball a domicili manufactures

32. Economia
3.Desenvolupament de noves pràctiques mercantils (lletra de canvi, crèdit, bancs…)
El COMERÇ permet acumular grans beneficis:
CAPITALISME COMERCIAL

33. Economia
Segle XVII: Crisi econòmica,
degut a:
- Pujada dels preus
Apareix el mercantilisme: teoria econòmica que afirma que la riquesa d’un país depen de la quantitat d’or i plata que posseeix
Els monarques apliquen una política proteccionista que afavoreix les exportacions i limita les importacions mitjançant els aranzels.
… en conseqüència …

34. Societat
Perviu la societat estamental, però
-Privilegiats: - creixen les diferències entre els seus membres Alta / Baixa Noblesa Alt / Baix Clergat
-No privilegiats: - s’accentuen les diferències entre
Alta/ Petita burgesia
- la situació de llauradors sense terra i jornalers empitjora

35. Una nova mentalitat
L’Humanisme
Moviment intel.lectual que, des d’Itàlia, es va estendre per Europa
- Els humanistes sostenien que “ només la formació intel.lectual fa als homens vertaderament humans”
- La confiança en l’ésser humà i l’esperit crític va infuir en el nou métode científic, basat en l’experimentació, i la Reforma
- La invenció de la imprempta i les Universitats van contribuir a difondre les seues idees

36. Els humanistes
Destaquen d’entre altres:
Erame de Rotterdam: va criticar els mals de la societat del seu temps en L’Elogi de la bogeria i va proposar una reforma gradual de l’Església catòlica, anticipant-se a la reforma protestant, tot i que no es va adherir a aquest moviment
Thomas Moro: en la seua obra Utopia va descriure una societat ideal
Nicolau Maquiavelo: en la seua obra El Príncep va exposar les seues ides sobre l’autoritat i la manera de governar.“ El fi justifica els mitjans”, resumeix aquestes idees.
Joan Lluís Vives: valencià, deixeble d’Erasme, va proposar una reforma de l’educació basada en el métode experimental

37. Una nova mentalitat
La Reforma
Moviment religiós que va sorgir en la primera meitat del segle XVI
-Va suposar la divisió de l’Església (cisma) i l’aparició de l’Església protestant amb el consegüent trencament de l’unitat cristiana
- En aquesta època,dins la mateixa Esglèsia s´havia denunciat la relaxació de costums i la corrupció del clero, la compra de càrrecs eclessiàstics i especialment la venda d’indulgències
- Els humanistes defensaven una religió més individual, senzilla i espiritual

38. Els reformadors
- L’iniciador fou el monjo alemany Martí Luter. El 1517 va exposar a l’església del castell de Wittemberg les seues 95 tesis contra les indulgències, amb les quals va començar la Reforma protestant
Altres reformadors foren:
-Zwingli: va proposar una reforma de l’Església que suprimira les imatges religioses, els convents i el celibat dels eclesiàstics
- Enric VIII d’Anglaterra: es va separar de Roma en negar-li el Papa Climent VII l’anul.lació del seu matrimoni amb Catalina d’Aragó. En 1534 es convertí en la màxima autoritat de l’Església anglicana i ordenà la secularització dels béns eclesiàstics
- Joan Calví:la seua doctrina es basava en la predestinació segons la qual tots els éssers humans tenien el destí fixat per Déu. El signe que algú estava predestinat a salvar-se seria la fe.

39. Una nova mentalitat
La Contrareforma
- L’Esglèsia catòlica va reaccionar davant la crisi religiosa i l’avanç del protestantisme amb un moviment renovador anomenat Contrareforma
Al Concili de Trento (1545-63) es va decidir:
-El valor de les bones obres per obtenir la salvació
-Els dogmes de fe
-La importància dels sagramnets i del culte a la Mare de Déu
-Es va consolidar l’autoritat del Papa per damunt dels Concilis
- S’obligava als bisbes a residir en la seua diocesi, es prohibia l’acumulació de càrrecs i es crearen seminaris per formar adequadament els nous sacerdots
Els jesuites foren els principals propagadors de la doctrina de Trento i la seua influència política i religiosa va arribar a ser enorme

40. ART del RENAIXEMENT

41. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El Renaixement és un estil artístic que es va desenrotllar a Itàlia durant els segles XV i XVI. D’allí es va difondre a la resta d’Europa.
Es sol dividir en: Quattrocento (s. XV) i Cinquecento (s. XVI)
S’inspira en el llegat artístic grecoromà.
Les obres artístiques prenen com a referència l’home (antropocentrisme).
Pren força la figura del “mecenes”, protectors i clients d’artistes.

42. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA
Elements sustentadors:
◦Murs de carreus regulars
◦Columnes inspirades en models clàssics
Elements sustentats:
◦Arc de mig punt
◦Coberta arquitrabada
◦Freqüentment hi ha una cúpula al creuer
Tipus de plantes:
◦Planta de creu llatina, ben definida
◦Planta circular
Autors: Brunellesqui, Bramante, Miquel Àngel...

43. Arquitectura

44. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA
Es busca la bellesa ideal
Adquireixen importància les escultures de cos sencer, tot i que també hi ha relleus
Es desenvolupa el retrat i pren força la representació de les figures nues
Els materials més emprats per a l’escultura són el marbre i el bronze
Autors: Ghiberti, Donatello, Miquel Àngel...

45. Donatello

46. Miquel Àngel

47. Miquel Àngel

48. CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA
S’utilitza la perspectiva geomètrica i aèria per a representar l’espai tridimensional
La pintura tendeix cap al naturalisme
La figura humana es representa proporcionada
El volum s’aconsegueix mitjançant la gradació cromàtica
Les tècniques més utilitzades són el fresc i l’oli
Els temes es diversifiquen: mitològics, religiosos, de costums, paisatges...
Autors: Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Tizià...

49. Botticelli

50. Botticelli

51. Leonardo da Vinci

52. Miquel Àngel

53. Rafael

54. Tizià

55. ART del BARROC

56. Característiques generals
Va sorgir a Itàlia a finals del segle XVI, es va desenrotllar durant tot el segle XVII i part del XVIII.
El terme barroc, en origen va tenir un sentit despectiu, ja que es considerava un art rar, deforme... Per això el seu nom, ja que barruecas (terme portuguès) eren les perles deformes.
És un art dinàmic, teatral, que tracta d’impactar a l’espectador.
És l’art que millor va saber mostrar la grandesa de les monarquies absolutes i el poder de l’església de la contrareforma.
En l’Europa protestant l’art es posà al servei de la burgesia.

57. Arquitectura
S’empren plantes noves com les el·líptiques, octogonals... A més de les tradicionals, de creu llatina i grega.
S’introdueixen nous suports com la columna salomònica (fust retorçut).
Els elements decoratius es desenvolupen extraordinàriament:
◦Frontons partits
◦Garlandes
◦Volutes
Es continua utilitzant els mateixos elements arquitectònics que en el Renaixement, però ara són tractats amb major llibertat.
◦Medallons
◦Elements escultòrics entre l’arquitectura
Els murs, entaulaments i frontons es corben.
Autors: Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini, Carlo Maderna.

58. Bernini

59. Borromini

60. Escultura
Els materials més emprats són el bronze i el marbre.
A més del tema religiós també es representen temes mitològics i al·legòrics.
Gust per representar gestos exaltats i passions violentes.
Interès per treballar grups escultòrics que ajuden a crear el caràcter teatral i expressiu a l’obra.
Afany de moviment: tens i violent.
Es treballa tant el relleu com les escultures de cos sencer.
Autors: Gian Lorenzo Bernini

61. Bernini

62. Bernini

63. Pintura
Es representen temes diversos: mitològics, religiosos, costumistes, retrats, retrats col·lectius...
Predomina el color sobre el dibuix.
Ús del clarobscur (contrastos lumínics).
Composicions complexes, plenes de moviment (tens i violent).
Profunditat: perspectiva aèria.
Escenes molt naturalistes en algunes escoles.
Escoles principals:
◦Italiana: tenebrisme. Caravaggio.
◦Holandesa: Rembrandt.
◦Flamenca: Rubens.

64. Caravaggio

65. Caravaggio

66. Rubens

67. Rubens

68. Rembrandt