A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013

nº

10

Revista digital del comerç de Sabadell
Revista gratuïta

setembre2013

Setembre
Tornada a l’escola
La importància d’Internet
al petit i mitjà comerç. pag3

Sabadell
Comerç de proximitat

núm. 10 setembre 2013

A

pàg.

Sabadell

EN PORTADA

2

Setembre, tornada a l’escola.
Una frase que engloba un munt de frases: tornada a l’escola, tornada a la feina, tornada a la rutina, tornada a
la normalitat.
Tornar a casa i intentar explicar als nens que aquí no es poden posar els peus al sofà a diferència del que han
estat fent a l’apartament de la platja que amb tanta suor hem pogut llogar.
Deixar enrere les llargues migdiades després d’un tiberi i canviar-les per un àpat lleuger a base d’enciam i
tomàquet pensant que he de fer règim que a les vacances .......; tirar-se al sofà després d’una jornada de treball i
esperar per sopar en comptes de sortir a fer una passejada, i menjar un entrepà en el primer xiringuito de platja
que trobis. Això és tornar “a l’escola”.
Tornar a l’escola també és tornar ficar les mans
entre els coixins del sofà i tocar amb les puntes
dels dits les engrunes de pa que fa temps saps
que cal aspirar i que quan tens l’aspiradora en
marxa mai et recordes de fer-ho; afortunats
els que en aquest acte troben una moneda de
pesseta de les d’abans de l’euro.
Tornar a l’escola és en definitiva tornar a tot allò
que forma part del teu dia a dia i que durant un
mes (pels afortunats) has deixat de fer.
Home sweet home dels americans.
Nosaltres tornem a l’escola i et presentem
aquest número de la nostra/teva revista.

!

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com
Clica aquí per entrar

SabadellBotigues.com


A

pàg.

Sabadell

COMERÇ

3

La importància d’Internet en el comerç
i molt especialment en el petit i mitjà, el comerç de proximitat.

D’un temps a ara tots tenim telèfons intel·ligents, ordinadors personals, smart tv, tablets, .... una infinitat
d’aparells que ens permeten estar connectats permanentment.
Com a usuaris d’Internet sabem que és una
eina molt eficaç per tenir informació , sortir de
dubtes, trobar una adreça , etc... però perquè
el comerç no ho aprofita millor??
Molts propietaris d’establiment pensen que
obrir a les 10 i tancar a les 20h. és més que
suficient, diuen frases com “la gent ja em

coneix”, “saben on estic”, “tota la vida hem
estat aquí”, etc...

També diuen que els clients disminueixen, la
caixa baixa, la crisi els està ofegant per que
ofega als pocs clients que els queden.
D’altra banda la població de Sabadell no
ha disminuït, per tant el nombre de clients
potencials no disminueix.
On està el llorigó??
Fàcil, a la comunicació.

Suposem que existeix un establiment dels de solera, dels de tota la vida. Més de 40 anys en la mateixa ubicació,
la mateixa qualitat de producte des del primer dia i la mateixa qualitat de servei. A més a la zona no s’han
produït importants minvaments de població i tampoc s’han construït edificis nous; és a dir gairebé com el
primer dia.
Aquest establiment està perdent clients de manera gradual i d’una manera més acusada en els últims anys. Que
passa?
Lamentablement els seus clients que fa 40 anys en tenien 30, ja són grans o han mort, els seus fills viuen en altres
zones de la ciutat i ; si els habitatges han estat comprats per altres famílies , aquestes no saben que l’establiment
és el de tota la vida, el del bon servei i millor producte. Ells compren a les grans superfícies , malgrat que el preu
pot ser el mateix i el servei “diferent”.
Definit el paisatge anem a veure de quina manera i amb
quins mitjans podria el nostre establiment recuperar
el nombre de clients necessari per mantenir el negoci i
obtenir beneficis.
Donem per descomptat que les frases “la gent ja em

coneix, saben on estic, tota la vida hem estat aquí, etc...”

no són argument per no fer res , tot el contrari no són
veritat en vista del panorama exposat; així que alguna
cosa caldrà fer.


A

pàg.

Sabadell

COMERÇ

4

Torno al tema aparells de comunicació; si tenim aparells , cosa més que
demostrada, el nostre establiment necessita un mitjà, una eina eficaç
de comunicació i un bon marqueting, per aconseguir incidir en els
clients nous i als que fins ara no hem pogut tenir.
El mitjà més eficaç i barat és Internet, això està clar; les eines que
podria utilitzar són: una web, una web amb botiga virtual i/o formar
part d’algun portal especialitzat.
Web: La web és un aparador al món del nostre establiment. Si el tipus
de negoci predisposa el tipus d’imatge que donem a la botiga ( visual
marxandatge) també ho marcarà a la web. Qualitat d’imatges , textos
treballats, composició estètica i altres valors faran del nostre aparador
un lloc agradable i convidaran als navegants a visitar la nostra botiga.
A més podrem posar en valor detalls que, d’una altra manera, trigaríem molt temps a fer-ho ( experiència,
servei, valors afegits,etc..)
De la mateixa manera que l’aparador físic el canviem sovint , la web també necessita estar actualitzada per
oferir al client els últims articles, serveis o promocions ; i de no existir aquests, fer-li saber que ens preocupem
de la nostra imatge i per tant del nostre negoci.
Web amb botiga virtual: Exactament el mateix cas que l’anterior en quant a actualitzacions i criteris estètics.
Com a element a destacar , i que és l’objectiu d’aquest tipus d’eines , és la possibilitat de vendre , vendre en el
més ampli sentit de l’expressió( mostrar el producte, recepcionar la comanda, realitzar el cobrament, preparar
el lliurament). Una bona logística serà el millor aliat.
Portals específics : Formar part d’un portal especific orientat a promocionar productes, posicionar la marca o
reforçar-la, oferir ofertes i promocions és , al nostre parer , la millor solució per al petit i mitjà comerç.
Com en els casos anteriors la qualitat de les imatges i els textos explicatius juntament amb el preu són elements
IMPORTANTÍSSIMS per atreure l’atenció del comprador.
La imatge del portal , la fiabilitat , la promoció , etc.. seran a càrrec del webmaster del portal , quedant com a
única tasca per part de l’establiment l’actualització dels seus productes.

Una altra tasca important és la promoció del web , no n’hi ha prou amb tenir un web, cal dir-li al món que la
tenim , que ens visitin, que vegin el nostre aparador. Aquesta tasca suposarà la dedicació d’una mitja hora al dia



A

pàg.

Sabadell

COMERÇ

5

( si formen part d’un portal, aquesta mitja hora la dedicarem a les actualitzacions de producte).
Recordeu que , la promoció del portal , la realitza el webmaster i l’establiment NOMÉS actualitza els seus
productes, ofertes o promocions.
Però, això quant li costa a l’establiment?
Pots trobar diferents preus per a cadascuna de les eines comentades. Webs estàtiques i orientades a donar
informació oscil·len entre els 350€/450€. Web amb un panell de control per possibilitar canvis de productes i
serveis , oscil·len entre els 750€ i els 1.100€.
Web amb tenda virtual: Aquestes són més complicades i poden costar uns 3.000€ les més barates.
Formar part d’un portal especific: Funciona per quotes mensuals. Per a Sabadell i voltants funciona
Sabadellbotigues.com que és un portal especific per al petit i mitjà comerç. La quota mensual és de 30€, però
en l’actualitat pots aprofitar la promoció d’alta gratuïta.
Si volguessis tenir una adreça pròpia dins del portal ( una molt bona alternativa a la web pròpia) la quota
mensual seria la mateixa però existeix un preu d’alta de 30€.
Altres eines que funcionen molt bé són les revistes digitals, que són una alternativa molt eficaç a les revistes de
paper. Aquestes s’envien a un llistat de clients potencials. Exemple de revista digital es “A Sabadell Comerç de
Proximitat” que s’envia a unes 5.000 llars de Sabadell i voltants.
Aquí et deixem els enllaços a portal SabadellBotigues i a la revista digital (clica sobre les imatges per accedir)

A

Sabadell

No hi ha prou amb
obrir a les 10 h.
i tancar a les 20 h.
solucions de màrqueting i comunicació
El teu negoci en bones mans

info@tallerdemk.com


A

CULTURA

Sabadell

Art / Exposicions

pàg.

6

Xavier Oriach, una pintura essencial i necessària

Francesc Cutchet

A principis d’aquest mes de setembre, com
si es tractés del tret de sortida dels actes de
la Festa Major d’enguany, el Museu d’Art
de Sabadell i l’Alliance Française de la
nostra ciutat, van presentar una exposició
retrospectiva de l’obra d’en Xavier Oriach
i Soler (Sabadell, 1927) que, comissariada
per la prestigiosa estudiosa de l’art, Pilar
Parcerisas, ens apropa un dilatat conjunt
d’obres de la trajectòria d’aquest afamat
artista sota el títol general de Cartografia
pictòrica 1941-2013.
En Xavier Oriach ha desenvolupat un sòlid
itinerari artístic que l’ha situat entre els més
destacats creadors, no tan sols a casa nostra,
amb molt reconeixement sobretot a França,
on hi ha viscut molts anys, concretament
a Joy-sur-Eure, un poble de la Normandia on a l’entorn seu es van aglutinar artistes que volien intervenir
activament en la renovació de les formes i maneres de l’art. Allà hi va romandre, concentrat en el seu taller i
estudi i on l’any 1979 va crear l’afamat Centre d’Art Contemporani.
Tot i haver nascut a Sabadell, seguint l’estel.la del negoci familiar va traslladar-se de molt jove a València i,
com es va encarregar de destacar la comissaria de la mostra, Pilar Parcerisas, en aquella València d’inicis dels
cinquanta, en Xavier Oriach va esdevenir un dels fundadors del Grup Z, fins i tot dos anys abans que a Barcelona
sorgís el grup d’avantguarda “Dau al Set”. Immediatament després va continuar la seva trajectòria artística a
França, amb una beca de l’Institut Francès, on va destacar com a membre de l’Escola de París. Allà, l’any
1952, comença el seu reconeixement internacional mitjançant l’exposició individual a la Galeria Breteau que
presentava la seva obra. A partir d’aquell moment, les pintures d’Oriach gaudirien d’una molt bona acollida
allà on exposava.
Aquesta mostra que ara podem contemplar, fa un recorregut per tota la iconografia i la introspectiva iconologia
del seu treball, amb una selecció de peces primigènies que han hagut de trobar-se a col·leccions particulars,
per arribar als quadres més recents. Veiem en aquella obra incipient el predomini de la línia rotunda que
delimitava les taques fauves, per traslladar-nos a obres més abstractes on el material, el gest i la línia pugnen per
fer-se protagonistes, on els tous de pasta pictòrica tenen una pulsió que els confereix vida pròpia, on el discurs
narratiu és coherent i beu sovint dels clàssics que Oriach tan admira, capaç com és de recitar textos de Racine
i de Corneille amb tota naturalitat.

!

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns
informació info@tallerdemk.com



A

pàg.

Sabadell

CULTURA

Art / Exposicions

7

Aquesta exposició
romandrà oberta fins
el dia 12 de gener del
2014.

Les capes de matèria és succeeixen damunt del suport i van
prenent consistència una forma que poc a poc va sorgint entre
transparències i ratlladures, amb gran tendència a l’abstracció,
però que mai perd els seus suports , ni que siguin mínims, en
elements de la realitat. Això ho podem comprovar fàcilment
a la sèrie d’obres que presenta l’Alliance Française de Sabadell,
anomenada “Mon ami de Gévaudan”. Oriach ret homenatge els
animals indefensos que van morir per la por que els vilatans
tenien d’una criatura llegendària que aparegué al país de
Gévaudan, el que actualment és la regió de Lozère. Centenars d’animals van morir al confondre’ls amb aquesta
bèstia llegendària entre els anys 1764 i 1767.
Oriach s’interna dins la història i ens la narra amb diferents discursos, però mantenint una frescor i una vivacitat
rotundes. Escriu Xavier Oriach al respecte: A la nit vaig sortir per trobar la bèstia i vaig trobar els arbres morts
en un jardí i feien la mateixa fressa que la bèstia.
En les paraules que l’alcalde va dedicar a l’artista en la presentació al pati del Museu d’Art, es va fer palès un
sentiment d’admiració, no només a l’obra sinó a l’home, a la persona, al seu compromís i a la seva coherència
vital.

La creativitat és la clau per capgirar les coses
Taller de Marketing


A

pàg.
Sabadell

CULTURA

Art / Exposicions

El món surreal d’Elicio
Genial Art Gallery

8

Martínez Corcuera a
Francesc Cutchet

El pintor Elicio Martínez Corcuera, conegut com Marcor,
nascut l’any 1952, al poble palentí de Cobos de Cerrato, va
inaugurar una mostra de les seves pintures al Genial Cafè
Restaurant & Art Gallery del carrer de la Indústria, 24, el passat
dia 4 de setembre, exposició que romandrà oberta fins el proper
1 d’octubre.
Aquesta exposició, titulada “Retrospectivas del recuerdo”,
abarca un gran eclecticisme de referències perquè des d’un
focus d’atracció centralitzat, agrupa diverses combinacions
temàtiques on la persistència del surrealisme, amb ingravideses
i perspectives en fuga, es torna absoluta.
Els seus quadres vénen a ser microrelats amb profusió
d’elements narratius, obrint-se a la interpretació de l’espectador
tot i que Elicio Martínez dóna totes les claus de la història que
desenvolupa, buscant donar sentit estètic als esdeveniments
que vol explicar.
El seu és un discurs molt
personal i intimista ple de
referències extretes de la seva observació i estudi dels precursors en l’istme
on ell es troba còmode, i que proporciona a l’espectador la sensació de
confrontació amb quadres atípics, estranys i misteriosos, on els personatges
estan entre un món etèri i un món teatral, retratats en un núvol enigmàtic on
el fil que connecta coses i cossos és la confrontació entre la realitat i la ficció.

és un
discurs molt
personal i
intimista

L’Elicio Martínez utilitza les possibilitats que li dóna la pintura per suggerir
diferents tipus de llum, o de superfícies, però també per plasmar petites històries de la condició humana
que juguen amb una pretesa ambigüitat, per això podem dir que empra la pintura com a material emotiu,
descriptiu d’estats mentals i de percepcions emocionals. Per aconseguir-ho, omple les seves teles amb formes
i símbols imaginaris que conflueixen en fantasies metafòriques, i alguna vegada de reinterpretacions d’obres
que a l’espectador no li són alienes i, per aquesta raó, serà aquest espectador qui, amb el seu examen, haurà de
trobar el fil que el guiï a través del laberint de les pintures d’Elicio Martínez Corcuera.

“La ment és com un paracaigudes, només
funciona si s’obre”. Albert Einstein
Taller de Marketing


A

SALUT

Sabadell

Què és la Síndrome d’Estocolm?

pàg.

9

La síndrome d’Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d’un segrest o la persona retinguda
contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A
vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la
policia.
De vegades també s’aplica en alguns casos de violència domèstica o d’assetjament de menors on
l’agressor exerceix un domini absolut sobre la víctima, qui acaba presentant una marcada submissió,
dependència i aparent lleialtat cap a l’agressor.

Origen del nom
La
síndrome
deu el seu nom
al
robatori
del
banc
Kreditbanken,
que va tenir lloc
del 23 d’agost
al 28 d’agost de
1973 al barri de
Norrmalmstorg
(Estocolm,
Suècia).
En
aquell cas, les
víctimes
van
defensar
els
seus
captors
fins i tot després
d’acabat el seu
segrest, que va
durar sis dies, i
van mostrar també una conducta reticent davant dels procediments legals que es van emprendre
contra els segrestadors.
El terme va ser encunyat pel criminòleg i psicòleg Nils Bejerot, col·laborador de la policia durant
el robatori, en referir-se a la síndrome durant l’emissió d’un butlletí informatiu. Des de llavors va ser
adoptat per molts psicòlegs d’arreu del món.
Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com.


PUBLICITAT


A

pàg.

Sabadell

SALUT

10

Altres casos
Tot i que segons la base de dades de l’FBI dels Estats
Units, un 92% de les víctimes de segrest no mostren
cap símptoma de patir la síndrome d’Estocolm, hi
ha nombrosos casos famosos que van des d’ostatges
d’avions fins a persones individuals que han estat
objecte d’un segrest.
D’entre tots, destaca el cas de la Patty Hearst ( filla petita
del magnat de la premsa William Randolph Hearst ) qui, després
d’haver estat retinguda l’any 1974 per l’organització
d’extremaesquerra Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament
(Symbionese Liberation Army, SLA) es va unir a ells
diversos mesos després d’haver estat alliberada.
Amb el temps va participar a diverses accions de
l’organització fins que fou detinguda, condemnada i
empresonada.
L’any 1979 el president estatunidenc Jimmy Carter li
La Patty Hearst pren part amb altres membres de l’SLA en el
robatori al banc Hiberna, l’abril del 1974.
commutà la pena i, el gener de 2001 rebia el perdó
presidencial de Bill Clinton.
Un altre cas conegut és el de la menor de quinze anys, Elizabeth Smart, segrestada el juny de 2002
a l’estat d’Utah (Estats Units) per un pertorbat mental que la va prendre per la seva muller i que fou
alliberada el mes de març de 2003. A desgrat que la família va afirmar que el segrestador li havia
“rentat el cervell” a la seva filla, alguns psicòlegs aliens al cas van especular que la noia podia estar
presentant la simptomatologia típica de la síndrome d’Estocolm.

Portada de la revista TIME

Un cas més recent en què els especialistes han considerat que
la víctima patia una aguda
síndrome d’Estocolm és el
de l’adolescent austríaca
Natascha
Kampusch,
segrestada el 2 de març de
1998 -quan tenia 10 anys- i
alliberada el 23 d’agost de
2006. Segons les persones
que la van atendre, la noia
va plorar quan va saber que
el seu segrestador s’havia
suïcidat en veure’s acorralat
per la policia. Els metges
van destacar, però, que la
síndrome és justament el que
li va permetre sobreviure la
situació tan traumàtica que Símbol de Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament
(Symbionese Liberation Army, SLA)
va viure.


A

pàg.

CUINA

Sabadell

SOPA DE CARBASSA

11

Ingredients:
1 Carbassa grossa
Patates (segons la
quantitat de sopa)
Porros
Formatge rallat
1 pastilla de brou
Aigua
Sal
Pa fregit, a trossos
petits (si es vol)

Preparació:
Pas a pas:
Pelem la carbassa a trossos, li traiem les llavors, i la tallarem a trossos petits. La posem dins d’una
olla, i la cobrirem d’aigua. Fer-li arrancar el bull, remenant-la amb una escumadora llarga.
Pelem les patates i els porros i les tallem a talls petits. Ho fregim tot plegat en una paella, deixant-ho
mig ros, i després ho tirem a l’olla.
Quan porti una estona bullint, ho triturarem tot ben fi.
Afegim el formatge rallat i la pastilla de brou.
S’ha de deixar bullint força estona, doncs quan més bulli més bona és, procurant que no quedi ni molt
espesa ni molt clara, afegint-hi més o menys aigua.
Servir-la ben calenta.
Fregirem pa tallat a trossos petits a la paella. Servir-los a part, doncs és millor que cadascú es posi
el que vulgui, ja que s’espesseix ràpid.
Bon profit.
PUBLICITAT

Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?
Doncs hauria de fer-ho


A

Sabadell

pàg.

12

MASCOTES

les mascotes no són una joguina

Xinxilla

Les xinxilles (Chinchilla) són petits rosegadors nocturns
de mida mitjana, que pertanyen a la família dels xinxíl·lids
i són parents propers de les viscatxes. Són originàries de la
serralada dels Andes, a Sud-amèrica. El gènere Chinchilla
agrupa dues espècies salvatges i una varietat domèstica
sorgida de l’encreuament de les salvatges. Les xinxilles no
domesticades es troben en perill d’extinció, en part a causa
de la caça il·legal que se’n fa malgrat la implementació de
mesures de protecció.
Les xinxilles són animals nocturns amb grans ulls negres,
orelles amb les bul·les timpàniques ben desenvolupades i
llargs bigotis que els permeten orientar-se entre les roques
en la foscor. Tenen un pelatge particularment espès que
limita l’evaporació a regions on la temperatura varia molt de
la nit al dia. Mentre que, en els humans, cada fol·licle pilós
porta un únic pèl, en les xinxilles, cadascun en porta més de
cinquanta.
Es tracta del pelatge més espès de totes les espècies terrestres,
amb 20.000 pèls per centímetre quadrat. Al seu hàbitat àrid,
les xinxilles fan el niu a cavitats i entre arbustos espinosos, i
cuiden el pelatge banyant-se en pols volcànica.
Gràcies a una dentadura en constant creixement i un sistema
digestiu adaptat (amb el cec i un còlon particularment
desenvolupats i favorables a la flora bacteriana), les
xinxilles poden tolerar la seva dieta, molt rica en
fibres. Al contrari del que diu un mite ben estès,
fins i tot dins de la comunitat científica, la xinxilla
no és cecòtrofa: no reingereix habitualment els
seus excrements, sinó que només seria un copròfag
condicional

Reproducció
Les xinxilles poden viure uns deu anys en estat natural
i vint anys o més en captivitat. La xinxilla més vella
coneguda tenia vint-i-set anys a data de 2008.Les
xinxilles es reprodueixen lentament en comparació
amb altres rosegadors. Assoleixen la maduresa sexual
a l’edat de vuit mesos i les femelles tenen una mitjana
de dues ventrades per any, generalment amb dues cries
per ventrada. Les cries neixen després d’un període de
gestació d’almenys 110 dies, amb el cos cobert de pèl i
els ulls oberts.



Sabadell

MASCOTES

13

Comportament


A

pàg.

Les xinxilles salvatges han patit un declivi molt important. Tanmateix,
algunes rares observacions permeten fer-se una idea de la seva
morfologia i el seu comportament. Les xinxilles domèstiques
heretaren les característiques dels seus avantpassats. Per més detalls,
vegeu els articles de cada espècie i varietat.
Aquests rosegadors de la mida d’un petit conill estan perfectament
adaptats al seu mode de vida en un hàbitat hostil.
Per comunicar-se, emeten una varietat de sons i de petits crits, a
més de carrisquejar les dents. El ventall de sons que fan servir per
expressar-se abasta des del refilet reposat i afectuós que fan a una
parella potencial fins al lladruc fort i agressiu que fan quan se senten
amenaçades. Les cries solen saludar els pares amb un refilet molt agut, que normalment significa que tenen
gana.
Com que són nocturnes, habitualment fan vocalitzacions a la matinada.
Les xinxilles poden deixar anar rajos d’orina o una forta pudor si són atacades.
Els conflictes entre exemplars són rars si viuen en un hàbitat prou gran.

Dieta

Les xinxilles beuen aigua de la rosada i mengen
aliments variats que agafen amb les potes anteriors, que
són prènsils. La seva dieta és principalment vegetariana
(herba, cactus, fruites, etc.) Es mengen qualsevol vegetal
comestible, però a vegades també poden consumir
insectes. Això representa una adaptació a les estacions i
períodes secs.




A

pàg.

14

MÚSICA

Sabadell

1001 discos que cal escoltar abans de morir
Made in Japan

2ad

Continuant amb “Els 1001 discos que cal
escoltar abans de morir”, en aquesta revista
parlaré de Made in Japan. Aquest album de
Deep Purple va ser considerat com un dels
treballs que més han influenciat en la música
realitzada posteriorment ; especialment en el
rock i pop.

Made in Japan va ser editat al desembre de
1972 a Europa i al maig de 1973 a EUA. Va
ser gravat en els concerts dels dies 15 i 16
d’agost a Osaka i el 17 d’agost al Budokan
de Tòquio, Japó. La majoria de les cançons del
disc provenen de l’àlbum Machine Head, que
acabava de ser publicat en 1972.
Aquest disc és un dels enregistraments en directe
més “sincers” que s’han publicat, perquè no hi
ha aplaudiments afegits ni trucs d’estudi, només
se sent el que va sonar de debò als concerts;
veus amb vibrato, òrgan amb estrèpit profund,
pistes de guitarra furiosament ràpides, i una
bateria fantàstica.
La llista de temes al vinil original és la següent:
Cara un
“Highway Star” - 6:50. Osaka, 16 de agost.
“Child in time” - 12:24. Osaka, 16 de agost.
Cara dos

“Smoke on the Water” - 7:31. Osaka, 15 de

agost.

“The Mule” - 9:49. Tokio, 17 de agosto.

Cara tres
“Strange Kind of Woman” - 9:35. Osaka, 16
de agost.
“Lazy” - 10:50. Tokio, 17 de agost.
Cara quatre
“Space Truckin’” - 19:41. Osaka, 16 de agost.

Portada del disc per l’edició japonesa


A

pàg.

15

Sabadell

MÚSICA

Breus comentaris

L’àlbum destaca per les versions esteses de la majoria de les cançons Pareu l’orella al
presents en ell, ja que hi ha llargues i bones improvisacions sobre els solo de bateria en
temes d’estudi.
“The Mule”.
Made in Japan és considerat per molts seguidors com el millor àlbum
en viu de la banda i com un de les grans fites de la història del rock.
Un bon exemple del seu reconeixement mundial és el riff amb el qual comença “Smoke on the water”,
un dels més tocats i coneguts del món. A més, la versió en directe de “Smoke on the water” és gairebé
més coneguda que la d’estudi, i està considerada com la seva versió definitiva.

Curiositats
Va ser el primer disc en directe de Deep Purple. Anteriorment, s’havia demostrat el desig dels fans
del grup per un enregistrament en viu quan el 1970 es van vendre edicions pirates d’H-Bomb, d’un
festival d’Aquisgrà. Un dels objectius de Deep Purple en editar Made in Japan era acabar amb les
males versions de les vendes pirates dels seus concerts. Un altre era respirar una mica quant als
enregistraments d’estudi.
En 1993 va ser editat un CD triple amb els tres concerts íntegres que van conformar Made in Japan.
Aquest CD de 1993 portava per títol Live in Japan, i va suposar un èxit major de l’esperat. Amb
aquesta reedició dels tres concerts no es pretenia substituir el Made in Japan, de 1972.
Encara que l’original i aquest CD triple han estat a la venda simultàniament i es volia mantenir el so
original de l’àlbum, al final es va fer una nova versió remasteritzada en 1998 amb motiu del vintè
aniversari. Aquesta remasterització es va fer a Abbey Road, i en ella es va cuidar molt el mantenir
el so original.
Al CD de l’aniversari s’inclou un CD extra amb tres temes més (“Black Night”, “Lucille” i “Speed
King”, que van ser bisos) i amb les versions inicials d’estudi dels set temes del Made in Japan.

2ad



A

CULTURilla

Sabadell

pàg.

16

Calendari dels Pagesos
És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys
que s’edita ininterrompudament
El Calendari dels Pagesos és un almanac (1*) editat a
Catalunya des del 1861.
És la publicació actual en llengua catalana que fa més
anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació
de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, santoral,
celebracions de fires, mercats i festes majors a Catalunya
i consells agrícoles i ramaders.

Història
El llibreter Joan Llorens va fundar la Casa Llorens el
1842 al carrer de la Palma de Santa Caterina núm. 5 de
Barcelona, al costat de l’actual mercat de Santa Caterina.
Durant el regnat de Ferran VII l’edició d’almanacs havia
estat monopolitzada pel règim absolutista. Posteriorment,
sota el regnat d’Isabel II d’Espanya, i amb l’entrada
dels liberals, l’any 1855 es va promulgar una llei que
permetia la lliure edició d’almanacs per al 1856.
D’aquesta manera en pocs anys es van començar a
publicar prop d’una vintena d’almanacs de diversos
Portada de la primera edició del Calendari
tipus. Entre aquests, el 1856 l’Institut Agrícola de Sant
dels Pagesos (1861)
Isidre de Barcelona va editar un Calendari del Pagès,
imprès per Antoni Brusi i Ferrer, que posteriorment no va
tenir continuïtat. Joan Llorens va posar una impremta el
1860 en el seu establiment i va publicar el primer Calendari dels Pagesos, per al 1861, amb portada
del gravador Celestí Sadurní i a l’interior xilografies de Josep Noguera.
L’any 1864 es produeix un primer canvi de portada, amb una imatge orlada de Josep Noguera amb
estris i eines de pagès i escenes costumistes. El 1874 es va canviar aquesta portada per l’actual, amb
una Roda Perpètua adaptada del Llibre Secrets de Agricultura Casa Rústica i Pastoril de Fra Miquel
Agustí.
Els hereus de la Casa Llorens van vendre l’any 1907 els drets del Calendari dels Pagesos a la llibreria
Camí, del Carrer Joaquim Costa, 64 de Barcelona. El 1927 es van introduir les il·lustracions del
dibuixant Ricard Opisso del Calendario del Tiempo emprant la tècnica del fotogravat a la ploma,[5]
que es continuen publicant.
El 1936, a causa de la situació revolucionària del moment, el Calendari dels Pagesos per el 1937 no
va publicar el santoral i en canvi es va imprimir una llista de dites i consells per la pagesia.



A

pàg.

Sabadell

CULTURilla

17

Acabada la guerra civil espanyola, les autoritats franquistes no veien amb bons ulls una publicació
en català i sembla ser que la Casa Llorens va argumentar davant dels censors que es tractava d’un
almanac dirigit a pagesos que no dominaven el castellà. Finalment es va publicar el Calendari per
al 1940, encara en català però en unes condicions força precàries. Les mancances de la postguerra
van fer que aquesta edició aprofités paper ja imprès amb els cupons de racionament de l’Ajuntament
de Barcelona, per sobreimprimir-hi el Calendari.
El 1941 ja va publicar-se completament en castellà com a Calendario de los Payeses. El 1961 va
publicar-se una edició especial amb motiu del seu centenari.
El 1975 la Llibreria Camí va tancar el negoci i va vendre els drets del Calendari dels Pagesos a
Estanislau Tomàs i Morera, el qual ja tenia cura de l’edició del calendari de El Ermitaño de los
Pirineos creat el 1875 pel seu besavi Antoni Maria Morera i Colom. Amb l’inici de la democràcia el
Calendari dels Pagesos va tornar a publicar-se en català i es recuperaren les vendes.
Amb motiu dels 150 anys d’història del Calendari, l’edició especial per al 2011, editada per
Estanislau Tomàs i els seu fills, va incloure 22 pàgines addicionals sobre la seva història (estudi a
càrrec d’Amadeu Carbó i Norbert Tomàs). A més de les tradicionals informacions sobre pràctiques
agrícoles, es recuperaren textos i gravats antics i es va organitzar una exposició produïda pel Museu
Etnològic de Barcelona i que fou itinerant a d’altres municipis d’arreu de Catalunya.

Nota:
1* Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d’alguns temes determinats,
ordenats en un calendari. S’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes
populars, santorals, mercats i fires.

Feines al hort. Setembre

Sembrarem i plantarem escaroles, espinacs, bròquils, cols, bledes,
cebes,… Recollirem tomates, pebrots, ravanets, porros, enciam,
escarola, mongetes,…Els tomàquets de penjar s’han de treure a
rams i posar-les en un lloc sec.
Les escaroles s’han de regar amb molta freqüència, si no volem que
s’espiguin.
Els trossos de terra sense plantar s’hi pot sembrar un adob
verd(fenc, sanagrecs civada,..), per protegir el terreny i matar les
males herbes. A la primavera l’enterrarem i aconseguirem un adob
de grans qualitats fertilitzants.
Comença la verema.
Recol·lecció de fruits (prunes, pomes, figues, nous, castanyes, mores
per a fer confitura).



A

pàg.

18

Sabadell

COMERÇ

Serà Balança!
El proper mes d’Octubre veurà la llum una nova publicació cultural , La Guia.
Neix amb la intenció d’informar sobre temes culturals i artístics que es produeixin al Vallés, a més d’aportar
informació sobre temes d’interès i de caràcter general.
La maqueta presenta un disseny cuidat i un tractament dels textos que faciliten la
seva lectura.
Entrevistes, articles especialitzats, comentaris sobre exposicions i col·laboracions
li donen a aquest nou mitjà un aire fresc que ho diferencia de la resta de
publicacions.
Els promotors del projecte, així com l’empresa que realitza el disseny i la
maquetació, són de la nostra ciutat, quedant una vegada més demostrat l’esforç
dels catalans i particularment dels sabadellencs per iniciar nous projectes i aportar
nous valors a la ciutat i rodalies.

O

ctubre

Diferents associacions i comerços estan molt il·lusionats amb aquesta nova revista i donen el seu suport i
col·laboració , ja que La Guia, a més a més dels articles d’interès , ofereix una àmplia relació comercial i de
serveis del Vallès.
La sortida de La Guia està prevista per mitjans d’Octubre i la podrem trobar de manera gratuïta en diferents
punts de la nostra ciutat, així com també a Sant Quirze, Castellar, Matadepera, Barberà, etc...
Des d’aquí li desitgem tot l’èxit que es mereix i esperem que sigui del vostre interès.

La Guia

www.tallerdemk.com

info@tallerdemk.com


A

CIUTAT

Sabadell

El nom dels carrers

pàg.

19

Lluís Carreras, carrer de
Lluís Carreras i Mas
(Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de
març de 1955).

Retrat de Lluís Carreras i Mas
Procedència: AHS / Fons Ricard Simó

Eclesiàstic, escriptor i publicista.
Ordenat sacerdot el 1909, va ser deixeble de
Sardà i Salvany i el seu successor en el càrrec de
consiliari de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell.
Fou col·laborador directe del bisbe Torres i
Bages i home de confiança del cardenal Vidal
i Barraquer.
Fundador de “Vida Cristiana” i director de la
“Revista Popular”, va col·laborar amb articles de
caire religiós i social a “Catalunya”, “El Matí”,
“La Paraula Cristiana” i “Civiltà Cattolica” de
Roma.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va
preparar la documentació que fou enviada a
Roma en defensa de la llengua catalana i més
tard va intervenir en l’intent de conciliació entre
l’Esgléisa catòlica i la República espanyola.
El 1936 s’exilià a Perpinyà i després de la
guerra retornà a Barcelona com a beneficiat de
la parròquia de Santa Madrona.
sabadell.cat/nomenclator



A

Sabadell

la gent diu

Sigui com sigui el que pensis, crec que és millor
dir-ho amb bones paraules.
William Shakespeare

pàg.

20

Envellir i fer-se gran no
significa necessàriament
madurar.
Johnny Depp

Vaig festejar a una dama durant gairebé
dos anys, fins que vaig descobrir que els
seus gustos eren idèntics als meus, ella
també estava boja per les dones.
Groucho Marx

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com


PUBLICITAT

nous a
A
sabadellbotigues.com


Sabadell

pàg.

21

Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento
Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com,
envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i una petita
descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els
teus productes.
Enviaments a info@sabadellbotigues.com

Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en
Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de
contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio.
Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.
Envios a info@sabadellbotigues.com



A

Revista digital del comerç de Sabadell
Revista gratuïta

Sabadell

setembre
2013

Entre tots
fem ciutat

A

!

!

Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic?
Subscripció gratuïta

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .

Sabadell

Sabadell 2013

Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com


A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013

Semelhante a A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013 (20)

Mais de tallerdemarketing

Mais de tallerdemarketing (8)

A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013