Exposició 'Qüestions ètiques al voltant de les xarxes socials' exposada al I Congrés Nacional Serveis Socials 23 de setmebre de 2014 // http://cssb.cat/

1. Qüestions ètiques al
voltant de l’ús de les
xarxes socials
Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers)
@jordibernabeu @SobrePantalles
I Congrés de Serveis Socials Bàsics Vides en crisi(s). Ètica, recerca i creativitat. Transformem el present. Construïm el futur.
h#p://www.sobrepantalles.net/cssb14
-­‐
h#p://www.slideshare.net/sobrepantalles/fabracoats
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).

2. Entre la reflexió ètica i la pràctica aplicada
1. La base sempre serà l’acompanyament socioeducatiu
2. L’espai 2.0 com un espai de relació (amb les pressions pròpies del
SS)
3. En els que es conformen noves identitats, que acaben fusionant-se
amb les ja exsitents
De les oportunitats (la cara xula)
4. La intel·ligència col·lectiva
5. La capactiat crítica
6. Les noves formes de participació
Dels riscos i problemes (el costat fosc)
7. Persones i problemes, també a la xarxa
8. El negoci del control
Sobre què prevenir (ajudar a decidir/acompanyar)
9. Els continguts a treballar
10. Quines idees per a quina intervenció?

3. 2.0
#10anys

6. 24h
#connexió
#desconnexió

7. smartphone #integrat

8. Canvis
Castells (2006), Reig (2011), Sibilla (2011), Baumann (2006)
h#p://blogs.cccb.org/lab/ar:cle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐1-­‐usos-­‐i-­‐dilemes/
D’on venim… Cap a on anem…
Generació Zapping
Persona
Amistats
Treball
Oralitat
Grup
Suport físic
Tasca
Intimitat
Prescriptor
Seqüencialitat
…
Generació Facebook
Identitat(s)
Contactes
Oci
Multimèdia/Audiovisual
Xarxa
Núvol
Multitasca
Extimitat
Facilitador
Fragmentarietat
…

9. Entre la
reflexió ètica
i la
pràctica aplicada

10. #1
La base sempre serà
l’acompanyament
socioeducatiu
Treballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència
Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes)
L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)

12. #2
L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies dels SS.
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de
tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i
aprenentatge –social-.

13. #2
L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies dels SS.
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador)
En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant
Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació,
participació, producció i creació col.lectiva.

14. Canvis
per a nosaltres, els professionals
Vida
professional
//
Vida
personal
Exposició
pública
//
Privacitat
Carrer/Escola/Ciutat
//
Escenaris
digitals
Horaris
//
Disponibilitat

15. Gràcies
Lluís
Cucurull

20. #3
En el que es conformen
noves identitats, que acaben
fusionant-se amb les ja
existents

21. Les tecnologies redefineixen la nostra
vida, la nostra presentació, la nostra
identitat…
Servei de Salut Pública - Carrer Portalet 4 2ª planta
93.842.66.68
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net
www.facebook.com/sobredrogues - www.twitter.com/sobredrogues
http://www.slideshare.net/sobredrogues - www.sobredrogues.net/index.xml

22. www.facebook.com/sobrepantalles - www.twitter.com/sobrepantalles
www.slideshare.net/sobredrogues - www.slideshare.net/sobrepantalles
www.youtube.com/sobredrogues - www.youtube.com/sobrepantalles
http://www.sobredrogues.net/feed - www.sobrepantalles.net/feed
jordibernabeufarrus@gmail.com – www.jordibernabeu.cat
www.facebook.com/jordibernabeufarrus - www.twitter.com/jordibernabeu
www.flickr.com/jordibernabeu
Identitats
Múltiples
Interaccionen/Convergents
Límits difosos
jordi.bernabeu@uvic.cat – www.uvic.cat
jordi@duatlocentelles.cat – www.duatlocentelles.cat
www.facebook.com/duatlocentelles - www.twitter.com/duatlocentelles

23. Resultats, èxits, Autoestima
inciatives…
Relació
Participació
Acceptació

24. La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Font: Erlich. Montt. Dosis diarias.

25. L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.28
de
desembre
de
2011

26. L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.21
de
juny
de
2012

27. L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.7
de
febrer
de
2013

29. Manu
Fernández
(AP)

30. Xaume
Olleros
(AFP/Ge#y
Images)

37. Sherry Turkle (1997)
‘Los personajes virtuales son objetos con
los que podemos pensar’
Exemple:
Second
Life
Paula Sibilla (2008)
‘Show del yo’/ ‘Extimidad’
Autobiografia:
autor-­‐narrador-­‐personatge
(autolegimitació)
Castaño (2012)
‘Identidad mosaico’
Adaptada
a
les
caracterís:ques
de
les
xarxes
socials

38. Back, Stofer, Varize, Gaddis,
Shumukle, Egloff i Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’
Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’

39. • Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme
Via @Dreig 2013

41. Ritmes
Facebook (Agost 2013)
700
milions
usuaris
diaris
(70%
per
mòbil)
350
milions
fotos
pujades
per
dia
Quasi
1
de
8
usuaris
del
planeta
Watsapp (Abril 2014)
500
milions
d’usuaris
diaris
Font:
h#p://www.trecebits.com/2013/08/26/13-­‐sorprendendes-­‐estadis:cas-­‐de-­‐facebook-­‐infografia/
h#p://es.engadget.com/2014/04/23/whatsapp-­‐500-­‐millones-­‐usuarios

42. De les noves
oportunitats
#la_cara_xula

43. #4
La intel·ligència col·lectiva
Accès a la cultura >> produir, compartir i distribuir informació i
coneixement.
Major distribució de la informació
Tensions en les que ‘guanyem’ els ciutadans:
Insúa (2014): ‘Una vindicació de la intel·ligència col·lectiva, suposa una
reactivació intensa de les pràctiques comunitàries i condueix a una
reformulació dels béns i espais comuns.’
Insúa,
2014
h#p://blogs.cccb.org/lab/ar:cle_web-­‐2-­‐0-­‐deu-­‐anys-­‐despres/

44. #5
La capacitat crítica
Més facilitat per generar capactiat crítica Afavoreix l’emergència de models i estructures obertes a nous
creadors i a comunitats locals
‘Noves categories de coneixement i la irrupció de nous prescriptors.’
Pràctiques expandides: dinàmiques més obertes i participatives.
Insúa,
2014
h#p://blogs.cccb.org/lab/ar:cle_web-­‐2-­‐0-­‐deu-­‐anys-­‐despres/

46. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram

48. #6
Les noves formes de
participació
Expansió de la crítica als models econòmics i polítics, amb la qual
cosa amplia la capacitat participativa dels ciutadans.
Nous models i estructures obertes a nous creadors i a comunitats
locals connectades globalment.
Noves categories de coneixement
Dinàmiques entre-usuaris més obertes I transparents
Insúa,
2014
h#p://blogs.cccb.org/lab/ar:cle_web-­‐2-­‐0-­‐deu-­‐anys-­‐despres/

50. Dels riscos i
problemes
#el_ costat_fosc
#les_noves_tensions

51. #7
Persones i problemes,
també a la xarxa
Ens estem movent amb problemes que ja coneixíem,
però en nous escenaris, d’un entorn connectat i que ens
proposa noves variables:
#exponencialitat #rapidesa #dimensió

52. Demandes
Seguretat i riscos
Masses pantalles alhora?
El que es diuen a la xarxa
Com es presenten?
A qui recorren quan tenen un problema
Adults, escoles i famílies 2.0

53. Vells problemes
Nous contextos #digitals
(Ciber)Assetjament
Adicció
Reputació digital
Relacions
Pornografia
…

54. Vells problemes
#Interrogants
És l’adicció un transtorn amb entitat pròpia o
símptoma d’un problema de base?
Cal tractar el tema delciberassetjament com
pun problema de tecnologia o com un
problema de convivència?

55. Vells problemes
#Interrogants
Com es reprodueixen les desigualtats socials
en l’entorn 2.0?

56. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
1. L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i
baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se
amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs
88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
2. Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció
(mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)
3. L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.
4. Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8%
ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera
força problemàtica
5. El paper de referència de l'adult davant situacions problemàtiques és escàs.
h#p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/

57. #8
El negoci del control
O de quan darrere de paraules com
participació s’amaguen grans negocis
i d’altres interessos

62. Foxconn
Technology
Group

63. Sobre que prevenir
#ajudar_a_decidir
#acompanyar

64. #9
Els continguts a treballar
La
iden:tat
digital
Les
relacions
La
sobreu:lizació
La
visió
crí:ca
Ciutadania
i
conviència,
també
a
la
xarxa
h#p://blogs.cccb.org/lab/ar:cle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐2-­‐entre-­‐laccio-­‐preven:va-­‐i-­‐educa:va/

65. Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
sen5ts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educa5va
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
conver:r-­‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
Garan5tzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-­‐los
menors
i
tractar-­‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#U:litat
#Responsabilitat

66. #10
Quines idees per a quina intervenció?
Observar
amb
discreció
Treballar
la
iden:tat
digital
La
ciutadania,
també
a
la
xarxa
Oferir
pautes
per
usos
‘segurs’
Treball
i
detecció
de
factors
de
risc
de
l’addicció
Presentar
un
discurs
crí:c
entorn
la
nostra
privacitat,
dades
i
drets
Transmetre
responsabil:at,
moderació
i
prudència
Desenvolupar
norma:ves
d’ús
raonables
i
possibles
Compar:r
perfils
amb
adolescents
i
joves:
construir
xarxa
plegats
Par:cipar
com
a
forma
d’aprenentatge

67. The best way to predict the
future is to invent it
Alan Kay, 1963
Internet esdevé socialment interessant
en el moment en que deixa de ser-ho
tecnològicament
@Ganyet [2011]
Tant mort és qui és mor de set com qui
és mor ofegat
Ramon Barnils (citat al pròleg d’Operación Garzón)

68. Entre la
reflexió ètica
i la
pràctica aplicada

69. Gràcies ;-)
@JordiBernabeu
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

70. Fonts

71. A
con5nuació
cito
les
fonts
u5litzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.

72. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐consumo‐
mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

73. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

74. PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que
complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
les
fotografies
han
estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-­‐me-­‐la
arribar).