Document marc 2007-2010 de l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues. Servei de Salut Pública i Consum. Ajunament de Granollers.

1. Document marc
Període d’aplicació 2007-2010
Servei de Salut Pública i Consum
Àrea de Benestar Social
Abril del 2008

2. 1. Presentació 3
2. El context de l’Acció Municipal: Granollers en xifres 7
3. Consum de drogues: anàlisi de la realitat 8
4. Marc normatiu i competencial 15
5. Missió 16
6. Organització 17
7. Reflexió estratègica 19
8. Eixos i programes d’intervenció 22
9. Objectius operatius 23
10. Desenvolupament d’accions 25
11. Resum metodològic 27
12. Planificació operativa 28
13. Calendari 36
14. Avaluació 37
15. Bibliografia 38
Volem agrair a tots aquells serveis que ens han aportat el seu coneixement en la
revisió, reflexió i crítica d’aquest document: CAS de drogodependències, Servei de
Joventut, Serveis Socials, Servei de Cultura, Servei d’Educació.
Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers Abril de 2008
2

3. 1. PRESENTACIÓ
D’on venim i cap a on anem…
Des de fa anys, el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers
desenvolupa diferents accions en matèria de drogodependències. Aquestes s’han
dirigit, principalment, a fomentar la prevenció en els centres educatius de la ciutat, a
més de la tasca desenvolupada en el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) en matèria
de tractament. Durant aquest procés de treball, sorgeix la necessitat d’abordar el
tema més globalment, elaborant un marc de treball en el consum de drogues des de
la perspectiva municipal: potenciar intervencions i línies de treball que van més enllà
de l’àmbit de la prevenció escolar, amb la finalitat d’arribar a una estratègia de
treball integral que permeti estructurar i coordinar una Acció Municipal en el consum
de drogues.
El present text és el document marc en el que s’exposa l’estratègia global
d’intervenció Granollers_Acció Municipal en Consum de Drogues, en el qual
s’explica el treball que es realitzarà durant el període 2007-2010.
Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues esdevé una iniciativa del
Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers, amb vocació de
coordinar i estructurar una intervenció per abordar globalment les drogues, i el
seu consum, des de diferents eixos d’intervenció. Alhora, planteja treballar
conjuntament amb altres àrees i regidories.
S’estructura a través d’una Comissió Tècnica que valora els objectius i accions
anuals i incorpora projectes propis per al desenvolupament de l’Acció Municipal. Al
mateix temps, disposa de diferents nivells d’organització política i tècnica –més
endavant explicats- per al seu correcte funcionament.
Paral—lelament, cada any es realitzaran les planificacions anuals pertinents en les
que es detallaran els projectes i iniciatives a desenvolupar. En aquests documents
s’explicarà, amb més concreció, l’exposició de motius de tots aquests projectes, a
més del seu procés d’avaluació.
3

4. Una eina per a la intervenció
Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues pretén ser l’eina que
orienti i articuli la intervenció municipal –en matèria de salut- de l’Ajuntament de
Granollers pel que fa al consum de drogues en els propers quatre anys:
Perquè potencïi el compromís, la participació i la coordinació d'institucions i
entitats amb responsabilitat en el tema de les drogodependències.
Perquè consensuï principis i estratègies en matèria de prevenció i reinserció de
problemes de drogues.
Per abordar el tema de l’ús de les drogues des d’una perspectiva transversal i
integradora.
Per planificar estratègies i programes a mig i llarg termini.
Per a què sigui avaluada al inal del període d’aplicació.
La idea principal és desenvolupar tot un seguit d’iniciatives que donin resposta a les
diferents necessitats que el tema presenta. Es planteja la creació de serveis, la
implementació de projectes, l’atenció a realitats emergents i altres problemes i
situacions que puguin presentar-se.
Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues s’emmarca en la lògica
d’un procés continu i no en activitats aïllades. Entenem que s’ha de treballar
continuadament i des de diferents àmbits i vessants, evitant les intervencions
puntuals: que apareixen i desapareixen.
Per tot, serà bàsic treballar conjuntament amb serveis, recursos, institucions que
tinguin relació amb la matèria. A més de col—laborar en totes aquelles intervencions
que es considerin oportunes, comptant amb la participació ciutadana com a motor
de moltes intervencions.
La reducció de riscos com a punt de partida
Per abordar globalment les drogues cal integrar diferents perspectives. Ara bé,
aquestes han de ser suficientment flexibles per donar resposta a la diversitat de
relacions que els individus i les societats estableixen amb les substàncies.
Apostem per l’enfoc de reducció de riscos com a punt de partida de la nostra
intervenció. No parlem d’iniciatives concretes, sinó d’una línia d’intervenció que pot
fer-se present a qualsevol situació. I que es presenta com una alternativa oberta a la
complexitat del fenomen del consum de drogues i que no renuncia a entendre que
l’abstinència seguirà sent la millor manera d’evitar-se qualsevol problema amb
aquestes.
Per aquest motiu –i sense abandonar el treball en prevenció primària- caldrà buscar
alternatives a la idea del Consum Zero, així com plantejar-nos quin ha de ser l’enfoc
amb aquelles persones que consumeixen i probablement no deixaran de fer-ho. Amb
aquestes caldrà treballar des de la perspectiva de la responsabilitat de les eleccions
i l’ús de substàncies.
4

5. Tanmateix, serà necessari, al final del període de desenvolupament d’Acció
Municipal, disposar d’un àmbit d’intervenció que ens permeti treballar en matèria de
prevenció terciària o inserció.
Tenim present que hem d’adaptar les intervencions a les realitats i necessitats
pròpies d’aquells a qui ens dirigim. A més de treballar amb un llenguatge proper. Pel
que serà necessari establir línies d’actuació diferents en funció de quin consum o
quina postura es té vers les drogues, partint de la realitat pròpia d’aquells/es a qui
ens dirigim -i no de la nostra-.
La persona serà l’element central del treball. I sobre ella –i no la substància- recaurà
la part més important de les nostres intervencions. En aquesta línia, la informació -
necessària però no suficient- ha de venir acompanyada d’un procés actitudinal que
fomenti la reflexió i responsabilització de l’acció.
Les intervencions es centraran sobretot en les substàncies més properes o
instaurades. Començarem per treballar el més proper per després poder traspassar-
ho a substàncies i realitats futures o llunyanes (o el que és el mateix: per poder
treballar substàncies llunyanes prioritzarem les properes).
Els projectes i les accions que es desenvolupin tindran en compte diferents maneres
d’aproximar-se i relacionar-se amb les drogues, que al mateix temps, guiaran i
marcaran la filosofia del procés:
Adaptat del V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008
5

6. Col—lectius i espais d’atenció prioritària
Si bé és cert que estem parlant d’una acció comunitària de treball amb població
general, existeixen col—lectius i espais d’atenció prioritària. Dedicarem forces energies
en actuar sobre la població jove i adolescent del municipi. Per diferents motius: (1)
és l’etapa de la construcció crítica de la pròpia identitat; (2) s’assimilen i es coneixen
moltes pautes i normes de funcionament socials: vers un mateix i l’entorn; (3) els
primers consums s’instauren en aquests cicles d’edat; (4) i ens permetrà incloure a
bona part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa:
families, centres educatius i altres agents comunitaris.
Ara bé, no oblidem que altres col—lectius i ciutadans necessiten també l’atenció
concreta que el tema requereix.
Alhora s’intentarà que les intervencions es duguin a terme en espais diversos i propis
de Granollers, doncs serà més idoni integrar-nos que no pas generar serveis
paral—lels.
Especial èmfasi en la revisió i avaluació
L’avaluació és una eina de treball necessària perquè ens ha d’ajudar a veure quines
coses han canviat després de la nostra intervenció. Al mateix temps, ha de servir-nos
per fer visible la feina feta, recollir mèrits i mostrar els punts que cal reforçar o
reorientar.
En aquest sentit, caldrà fer un procés de revisió i seguiment de l’Acció Municipal que
pugui aportar elements per a la discusió i valoració del treball que s’està realitzant.
Per això, serà bàsic planificar, avaluar el procés i els seus resultats, i revisar la feina
feta al finalitzar el procés.
El procés d’avaluació i els seus indicadors s’especificaran en els plans de treball
anuals que realitzarà l’Acció Municipal.
6

7. 2. EL CONTEXT DE L’ACCIÓ MUNICIPAL:
GRANOLLERS EN XIFRES
Granollers té enregistrats 59.047 habitants en data 1 de gener de 2007. Tot i
la tendència dels últims anys d'augmentar la població any darrere any, en els últims
12 mesos s'ha produït una petita reducció en la població total, concretament hi ha
52 persones menys empadronades. Aquest canvi és producte del nombre de baixes
per caducitat del permís de residència.
Aquesta reducció amaga moltes altres xifres que demostren un alt dinamisme de la
població a la ciutat. Per una banda, trobem que l'últim any el nombre de naixements
ha augmentat fins als 682, la xifra més elevada de l'última dècada, dels quals el
27% no tenen nacionalitat espanyola, la qual cosa reflecteix la importància d'aquest
col—lectiu en la recuperació de la natalitat. I, per l'altra, també s'ha produït un
increment d'arribades i de sortides de Granollers, 4.680 i 5.283 respectivament. En
el cas de les baixes per emigració cal especificar que 1.645 són degudes a la
caducitat del permís de residència de persones amb nacionalitat estrangera i que els
titulars no l'han renovat.
L'estructura de la població continua mostrant un grup majoritari dels adults-joves,
especialment els grups de 25-29 i 30-34 anys. També, destaca que en aquests
mateixos grups hi ha un major percentatge d'homes que dones, producte de la forta
immigració masculina d'algunes nacionalitats.
La població de nacionalitat no espanyola continua incrementant-se, supera els 9.800
habitants el 2007 i representa un 16,65% del total de la població. L'arribada de
persones d'altres zones i el nombre de fills d'immigrants nascuts a Granollers, però
que mantenen la nacionalitat dels seus pares, són les causes d'aquest creixement.
Durant el 2006 destaca per àrees geogràfiques l'augment de les persones d'Amèrica
Llatina i les de la Unió Europea. En aquest últim cas, les noves adhesions de països a
la Unió Europea ha fet que les mateixes persones que un any estaven incloses a
l'àrea "Resta d'Europa", l'any següent passessin a engrandir l'apartat de la Unió
Europea. Aquest és el cas al 2007 de les persones de Romania i Bulgària.
En l'àmbit intern de la ciutat, els barris amb més residents i amb diferència són Sant
Miquel, Granollers-Centre i Font Verda amb més de 7.000 persones cadascun.
Els resultats d'aquestes xifres en els indicadors demogràfics són: un augment en la
proporció de vells i de l'índex de sobreenvelliment vinculat a l'augment de la
longevitat de les persones; i una reducció de la proporció de joventut. I al mateix
temps, aquests valors fan que augmenti directament la relació de dependència
global.
7

8. 3. CONSUM DE DROGUES: ANÀLISI DE LA
REALITAT
A continuació s’aporten dades sobre el fenomen de l’ús de drogues en el nostre païs.
Estan dividides en tres apartats:
A. Consum de la població general
B. Consum de la població jove
C. Dades sobre tractament a Granollers
Les dades procedeixen de fonts d’informació estatals, nacionals i locals. Encara que
no es disposi actualment d’un sistema propi d’informació epidemiològic aportem
dades que tenen un caràcter generalitzable i significatiu en el nostre territori.
8

9. Les fonts d’informació utlitzades han estat les següents:
Encuesta domiciliaria sobre abuso drogas 2003. Observatorio Español sobre Drogas. Plan
Nacional sobre Drogas.
Cada dos anys l’Òrgan Tècnic de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fa una
explotació de les enquestes de Catalunya de l’enquesta domiciliària bianual del Plan Nacional de Drogas de l’Observatori
Español sobre Drogas; una enquesta que va adreçada a la població de 15 i 64 anys respectant quotes per sexe, edat i
territori. La submostra catalana del 2003 representa el 7% de la mostra total. L’explotació d’aquesta submostra pot
comportar l’existència d’algun problema de significació de les dades de les drogues de menor consum i dins del període que
compren els darrers 30 dies.
Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundària 2004. Observatorio Español
sobre Drogas. Plan Nacional sobre Drogas.
D’aquest document la Subdirecció General sobre Drogodependències i Sida extrau els principals resultats obtinguts en
l'Enquesta sobre drogues a la població escolar de Catalunya, al 2004. La seva realització s'ha guiat per la metodologia
establerta en el Projecte Espanyol d'Enquestes Escolars sobre Drogues (PEEED).
L'objectiu general de l'Enquesta és conèixer de forma periòdica la situació i les tendències del consum de drogues entre els
estudiants d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (CFGM), en l'àmbit estatal i autonòmic, a fi d'orientar el
desenvolupament i l’avaluació d'intervencions destinades a reduir-ne el consum i els seus problemes associats.
Informe 2004 de l’Observatori de de Nous Consums sobre l’Àmbit Juvenil. Associació Institut
Genus.
L'Observatori de Nous Consums de drogues en l'àmbit juvenil és un programa d'investigació realitzat per l'Associació Institut
Genus que estudia la realitat dels consums de drogues i les formes d'oci juvenil a Catalunya, de forma estable i regular des
de 1999. L'Observatori és un "sistema d'alerta ràpida", sensible per detectar els canvis en el patrons de consum de drogues i
que també recull el consum de noves substàncies en les fases emergents, a més de l'estabilitat relativa dels consums més
estables i coneguts. L'Observatori pretén detectar amb més rapidesa que altres dispositius els problemes emergents en el
consum de drogues, abans que aquests problemes agafin una magnitud més gran. L'Observatori és una investigació
inspirada fonamentalment en el mètode etnogràfic, tot i que utilitza altres tècniques. La informació que obté per a poder
copsar i aprehendre el món de les drogues prové del seu equip de camp, el seu sistema de xarxes d'informants
(consumidors, professionals en relació amb joves, i altres), un panell d'informants claus, i dels qüestionaris aplicats a joves
en els contexts de festa. L'equip d'investigació i les eines utilitzades són dinàmics i flexibles i es distribueixen
estratègicament per tota la geografia catalana. L'Observatori, amb la complementarietat de tècniques que utilitza, copsa la
realitat del consum de drogues en els contexts juvenils i ofereix un informe anual dels canvis i regularitats observades.
Serveix com a eina per a planificar propostes de reducció de danys des de la perspectiva de Salut Pública, tant per les
institucions públiques com per altres que intervenen en aquest camp. Aquest programa està subvencionat per l'Òrgan Tècnic
de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea
Benestar Social de la Diputació de Barcelona.
4t informe anual de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues. Ajuntament de
Mataró.
L’Observatori Municipal de Consum de Drogues (OMCD) és un projecte que es va posar en funcionament l’any 2001 amb
l’objectiu principal d’establir en el termini màxim de tres anys una dinàmica estable de treball entre diferents agents socials
relacionats amb la prevenció, consum i tractament de les drogodependències i també per definir en cada moment quina és
l’orientació i la planificació més adequada en matèria de drogodependències.
Memòria 2007 del CAS de Granollers. Ajuntament de Granollers.
Anualment el CAS de Granollers elabora una memòria d’activitats on es detalla el desenvolupament global de tota la seva
activitat de tractament. Si bé és cert que aquesta activitat fa referència a la seva cobertura comarcal és vàlid per poder
extraure conclusions pel que fa al municipi de Granollers.
9

10. A. Consum de la població general
La sèrie històrica iniciada el 1997 mostra l’existència d’una gran estabilitat en els
resultats i la possibilitat de fer comparatives entre Catalunya i Espanya.
Taula . Percentatge de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de l’enquesta entre la població catalana de 15-64
Alcohol Tabac Cocaïna Cànnabis Heroïna Èxtasi Anfet. Altres*
Speed
1997 60 39.6 0.9 4 0 0.1 0.2 0.4
1999 62.2 41 1 4.3 0.1 0.1 0.4 0.4
2001 61.1 41.6 1.4 8.3 0 1 0.6 0.4
2003 67.7 44.9 0.7 11.4 0.2 0.6 0.1 0.6
*Altres: al—lucinògens, inhalables, base/basuko/crack
Font: Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues. 4t informe anual. 2005. Ajuntament de Mataró.
El consum de l’alcohol, el tabac i el cànnabis han experimentat un clar augment
percentual respecte els valors registrats el 2001 en totes les categories temporals
(habitual1, darrer any, alguna vegada). Tota la resta de drogues es mantenen en els
valors de fa dos anys. El consum de cocaïna si bé mostra una tendència
lleugerament favorable pel que fa als consumidors habituals, mostra una tendència
negativa pel que fa als que l’han consumida en el darrer any i alguna vegada ja que
n’han augmentat el percentatge.
10

11. B. Consum de la població jove
Des del 1997 l’Òrgan Tècnic de Drogodependències explota una submostra dels
casos de Catalunya de l’enquesta estatal bianual sobre consum de drogues entre la
població escolar d’ensenyament secundari del Observatorio Español sobre Drogas.
L’objectiu d’aquesta enquesta és analitzar les pautes de consum existents entre els
estudiants de 14 i 18 anys. La mostra del 2004 en el cas de Catalunya està formada
per 2.831 alumnes de 70 centres i 140 aules.
Els increments més significatius en el període 2000-2004 pel que fa al consum
habitual (darrers 30 dies) entre els joves de 14-18 anys són els 11.4 punts de
l’alcohol i els 3.6 de del cànnabis.
11

12. A continuació presentem alguns dels resultats principals de l’informe 2004 de
l’Observatori dels nous consums de drogues en l’àmbit juvenil elaborat per
l’Associació Institut Genus, a iniciativa de l’Institut Municipal de Salut Pública de
l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i
l’Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya.
- Es constata un creixement molt notable respecte els anys anteriors del consum
de cànnabis (especialment marihuana) i cocaïna, mentre la resta de
substàncies s’estanquen.
- Les mescles de diferents substàncies s’han consolidat com una pauta de
consum.
- L’alcohol és la substància més important en els consums dels joves. Es
combina i s’accepta el seu consum sense gaires reserves. L’edat d’inici està
baixant. Està augmentant la compra i el consum fora dels locals i esdevé
quelcom atractiu pels més joves.
- Respecte el consum de cànnabis, tot i baixar entre setmana, hi ha un grup (que
està creixent) de fumadors diaris que segueixen pautes de consum semblants a
les del cap de setmana.
- S’intensifica el procés de difusió i popularització de la cocaïna. Apareix com
l’alcohol, el tabac i el cànnabis en qualsevol espai de festa i situació, també en
els àmbits privats. Si bé es consumeix de forma discontinua,, també augmenta
el nombre dels que la consumeixen fora del context de la festa. L’edat
d’iniciació es redueix, si bé la mitjana d’edat és superior a la del cànnabis.
- Es constata un creixement dels tractaments relacionats amb la cocaïna i el
cànnabis
- Forta correlació entre l’augment de les sortides “festives”, la durada d’aquestes
i el consum de drogues. El cap de setmana pot iniciar-se el dijous. La majoria de
joves han assumit que divertir-se implica fer-ho dins el circuit de l’oferta existent
de bars, pubs, discoteques i “afters”.
- Els consums de drogues es veuen normals i integrats en les pautes de
comportament dels joves. El consum de drogues forma part de la diversió i la
festa i es fan servir per augmentar els lligams de grups, millorar les relacions
interpersonals i cercar estats d’ànim (permeten aguantar moltes hores en
l’escenari de l’oci).
- La major informació sobre els riscos del consum de drogues no comporta deixar
de consumir-les.
- Existeix una important proporció de conductors que han consumit alcohol sol o
barrejat amb altres drogues. No es consideren com un factor de risc en la
conducció i fins i tot, en el cas d’algunes d’elles, es considera que l’afavoreixen.
Es difon la idea errònia que la cocaïna amaga el positiu dels controls
d’alcoholèmia.
12

13. - L’edat no és una variable significativa per ella mateixa respecte al consum de
drogues. Aquesta resulta significativa tan sols amb aquelles persones i
col—lectius que amb l’edat guanyen en compromisos socials (feina, parella
estable, més independència en relació a la família). En aquest sentit, existeix un
grup de majors de 25 anys (en augment) i sense responsabilitats que
incrementen el consum alhora que incrementen i intensifiquen les sortides.
- El sexe sí que resulta significatiu. En general, les dones són més prudents
respecte als consums, malgrat que s’inicien a edats similars a les dels homes i
fan consums similars a l’inici, però quan el consum continua, elles en la seva
majoria fan un ús més restringit i controlat.
D. Dades sobre tractament a Granollers
L’alcohol segueix sent la substància que origina atenció i demanda de primera visita.
A continuació la cocaïna és la droga -il—legal- que genera més demandes.
Inicis de tractament per droga principal al
CAS de Granollers l’any 2006
Droga Total Cannabis: Altres:
8% 3%
Alcohol 264 Alcohol
Opiacis 55 46%
Cocaïna 187 Cocaïna:
33%
Cannabis 43 Heroïna:
Altres 19 10%
Total 568
Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.
Dels usuaris que han iniciat enguany tractament al CAS una quarta part provenen de
la ciutat de Granollers.
Inicis de tractament per districte
Districte Total
Granollers 150
Fora Granollers 418
Total 568
Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.
La majoria dels usuaris són homes:
Inicis per sexe
Districte Total
Homes 456
Dones 112
Total 553
Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.
13

14. Respecte l’edat dels qui demanen tractament per primera vegada, veiem com la
mitjana es situa al voltant del període del 21-40 anys.
Inicis per edat
Edat Total
16-20 24 51-60 >60 16-20
10% 4% 4%
21-30 148 21-30
26%
31-40 189
41-50
41-50 130 23%
51-60 54 31-40
>60 23 33%
Total 568
Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.
En aquest sentit, és en aquestes edats (més pròpies d’adults que no pas
d’adolescents o joves) quan el consum d’alcohol i cocaïna, bàsicament, són el motiu
de la primera demanda d’atenció i tractament.
Inicis per droga i edat
Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers
14

15. 4. MARC NORMATIU I COMPETENCIAL
La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix, en l’àmbit de
l’administració local, la plena competència municipal pel desenvolupament
de polítiques de prevenció, serveis i reinserció social, entre les quals es
poden incloure accions formatives en matèria de prevenció i intervenció en
el consum de drogues. Normativa que, fonamentalment i per a la qüestió que ens
ocupa, es troba recollida en el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual
s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei
20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que
poden generar dependència.
El Decret Legislatiu 2/2003 va ser promulgat arran de les modificacions i contínues
reformes de les lleis 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i
7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En aquest sentit són
fonamentals, pel desenvolupament de mesures de prevenció i assistència als
drogodependents, els articles 7, 43.1.g), 66.1 i 66.3.k) 245, 247 i següents del ja
indicat Decret Legislatiu 2/2003, on s’especifiquen el règim de prestació dels
serveis per part de les entitats locals i les seves formes.
Pel que fa a la Llei 20/1985 prioritza i defineix en els seus articles 6, 7 i 8- com a
cabdal i bàsica la tasca preventiva que es porti a terme en el origen de la
drogodependència, i dóna una especial rellevància al paper que les entitats
municipals poden desenvolupar en aquestes tasques preventives. Els municipis
disposen, d’acord amb la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i
assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència i el
Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la
Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de
juliol, de capacitat i legitimació normativa pel desenvolupament de mesures
en matèria de prevenció i intervenció en el consum de drogues.
La prestació del servei municipal es troba reglamentada en els articles 245, 247 i
següents del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós
de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol.
Aquesta competència és, de dret, qualificada com a pròpia pel Decret Legislatiu
2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, el qual permet la prestació de la
mateixa pel municipi.
En qualsevol cas, l’indicada prestació pot ser exigida, d’acord amb la normativa
esmentada, pel ciutadà i obligatòriament complerta pel municipi quan aquest té una
població superior a 20.000 habitants.
Tanmateix, la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya -Llei 15/1990, de 9 de juliol-
Llei
dóna competències als ajuntaments en la "promoció d'activitats i prestació de
serveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llur
comunitat de veïns", així com en "l'educació sanitària i l'esport en els termes
establerts en la legislació que regula el règim municipal" (DOGC núm. 1324, de 30
de juliol).
15

16. 5. MISSIÓ
Proposar un Pla d’Acció Municipal per a l’abordatge del consum de drogues
–i altres conductes associades- que es constitueixi com a element de
referència del treball en la matèria al municipi i que sistematitzi un pla de
treball que ajudi a desenvolupar els objectius següents:
1. Conèixer la realitat del consum de drogues a Granollers.
2. Protocolaritzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues des de
l’àmbit professional del municipi.
3. Sensibilitzar el municipi sobre el tema de les drogues i la seva prevenció
prevenció.
4. Donar resposta a situacions relacionades amb el consum.
5. Proposar intervencions i activitats preventives en la matèria.
6. Proposar recursos i serveis útils d’orientació i assessorament per a qui ho
desitgi i/o necessiti.
Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els següents:
♦ Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenció, informació,
assistència, tractament i inserció necessaris per a un abordatge integral de la
matèria.
♦ Definir un contingut teòric i tècnic que defineixi la filosofia bàsica i global de la
intervenció
♦ Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt, la
coordinació de recursos i la participació comunitària.
Per tot, cal crear una estructura organitzativa i de funcionament que permeti
implicar a diferents àrees municipals i de la ciutat, ordenar tota la tasca que s’ha
realitzat i s’està realitzant al municipi, al mateix temps que oferir noves propostes
per a la intervenció.
Els grans reptes seran: (1) coordinar i estructurar els diferents àmbits municipals
que influeixen i tenen relació amb la matèria; (2) consensuar i proporcionar les
línies de treball pel municipi. Tanmateix, continuar amb el treball que ja s’està
realitzant, i que funciona; i (3) afavorir dinàmiques generadores de participació,
implicació i innovació.
16

17. 6. ORGANITZACIÓ
Cal dibuixar una estructura de gestió clara, que es fonamenti en un equip tècnic de
treball fix i que desenvolupi al seu voltant els òrgans i instruments necessaris per a
cada tipus de tasca. Cal destacar que en aquest apartat serà precís definir un
sistema de treball transversal que faci possible la gestió dels àmbits que faran
necessari el contacte amb altres departaments municipals.
L’Acció Municipal tindrà una responsable política, la regidora de Benestar Social, i
una responsable tècnica, la cap del Servei de Salut Pública i Consum.
Establim les eines de gestió necessàries per a l’execució de l’Acció Municipal. Són
les següents:
1. Oficina Tècnica de l’Acció Municipal
2. Comissió Municipal de Drogodependències
3. Grups de Treball Transversal
1. Oficina Tècnica de l’Acció Municipal
Establirà criteris d’intervenció, àmbits de treball, actuacions concretes a
desenvolupar, terminis d’aplicació i recursos necessaris per fer-ho possible, a més
d’establir els mecanismes de coordinació transversal. Aquesta feina requereix una
important especialització dels professionals que la tenen encomanada, un
reconeixement tècnic en el marc de l’organització municipal i una capacitat
d’interlocució adequada a l’abast dels seus objectius.
Tindrà la responsabilitat tècnica última de planificar, executar i avaluar el conjunt de
l’Acció Municipal. Per fer-ho, establirà diàleg i treball en cooperació a tots els nivells
que sigui possible amb els responsables d’altres serveis municipals i serà, molt
especialment, l’encarregada d’impulsar el desenvolupament general i la aplicació
transversal.
Té la doble funció de dirigir l’execució d’aquells programes del pla que depenen
essencialment del Servei de Salut Pública, i d’impulsar la aplicació transversal. En
compliment d’aquesta segona funció, els membres de l’Oficina Tècnica treballen
amb els responsables tècnics d’altres departaments o serveis municipals per
dissenyar i planificar conjuntament l’execució dels programes del pla que
requereixen o fan recomanable la seva participació.
La Oficina Tècnica es reuneix per a tasques de direcció i seguiment del pla, i els seus
membres participen, conjuntament o per separat, en la Comissió Municipal de
Drogodependències i en els Grups de Treball Transversal, en funció de les
necessitats quotidianes de gestió.
Formaran part de l’Oficina Tècnica el cap de l’Àrea de Benestar Social, la cap del
Servei de Salut Pública i Consum, el tècnic de prevenció de drogodependències i la
coordinadora del CAS.
17

18. 2. Comissió Municipal de Drogodependències
Òrgan mixt polític/tècnic que té com a missió fonamental l’impuls i formulació de
l’encàrrec d’aplicació de la política municipal de drogodependències des de la seva
perspectiva transversal. A més, ha d’aportar reflexió entorn els aspectes que
envolten les drogodependències i la seva posterior resposta d’intervenció.
La formen els responsables polítics (regidors) i tècnics (caps de servei o altres) dels
diferents departaments municipals. La presideix la Regidora del Salut Pública i es
reuneix dues vegades a l’any.
Es consensuen i s’expliquen els programes i accions que s’han d’aplicar de forma
transversal en el nou exercici, quins departaments o serveis municipals han
d’intervenir en cadascun d’ells i els criteris bàsics que definiran les seves
aportacions de recursos. Finalitza la trobada amb un encàrrec de treball político-
tècnic que han d’assumir tots els serveis i departaments presents.
Es revisaran els programes i accions que s’han aplicat de forma transversal en
l’exercici que finalitza, amb un especial interès pel nivell de funcionament dels
mecanismes de cooperació interdepartamental. De la pròpia avaluació sorgiran, amb
tota probabilitat, conclusions que es traslladaran a la trobada de planificació de la
comissió, recomanant el manteniment del programa, la seva modificació, el seu
creixement o la seva finalització.
La dinamització bàsica d’aquesta comissió correspon a la Oficina Tècnica de l’Acció
Municipal. De forma prèvia a la trobada de planificació, s’elabora una proposta
bàsica d’accions transversals, definint quins departaments hi haurien de participar i
amb quin nivell de recursos cadascun.
La Comissió Municipal de Drogodependències està formada per un/a representant
de cada partit polític, i un/a representant de Policia Local i Mossos d’Esquadra i dels
serveis municipals següents: Salut Pública, Serveis Socials, Joventut, Educació i CAS.
3. Grups de Treball Transversal
Els anomenarem GTT. Tenen la finalitat específica de desenvolupar una acció
concreta que s’ha d’aplicar de forma transversal. Es constitueixen tants GTT com
accions transversals hi ha al pla, però cadascun d’ells es reuneix només les vegades
estrictament necessàries durant el període pertinent per a l’aplicació de l’acció. Les
trobades són discrecionals, no requereixen convocatòria prèvia i es realitzen segons
l’entesa informal dels tècnics que hi han de prendre part. La missió de les trobades
és aplicar les accions conjuntes o transversals. Per tant, un GTT pot estar constituït
per dues persones si només intervenen dos serveis en l’aplicació d’una acció (de fet,
la majoria de GTT seran d’aquestes característiques).
18

19. 7. REFLEXIÓ ESTRATÈGICA
A. El període de desenvolupament de l’Acció Municipal: 2007-2010
Al 2007 es dóna el punt de partida oficial al desenvolupament de l’Acció Municipal
que s’explica aquí. En cap moment s’ha d’oblidar tota la tasca feta prèviament. Ans
al contrari. De fet, ha estat aquesta la que ha possibilitat arribar a la situació actual.
El període establert per a la finalització de la present Acció Municipal, que clourà
amb l’avaluació final i la planificació de la seguent estratègia de treball tindrà lloc
l’any 2010. Cada any es realitzaran avaluacions del procés.
B. Estratègies d’actuació transversal
Els projectes i accions a desenvolupar han de complir amb unes estratègies
comunes. Per tot, hauran de marcar-se com a línies de treball trasnversal:
1. Impulsar i promoure l’educació per la salut.
2. Aplicació de la filosofia de reducció de riscos i danys.
3. Contemplar i transversalitzar la perspectiva de gènere i la multiculturalitat.
4. Sistematitzar la revisió de les accions i la seva avaluació.
C. Criteris de l’Acció Municipal
Proposem un treball que tingui com a pilars de la seva tasca: una forta empremta
social, educativa, comunitària i de promoció de la salut. Per aquest motiu, el Pla
d’Acció Municipal ha de respondre als següents criteris:
1. Que promogui la sensibilització i respecte per la temàtica.
2. Que abordi les drogues des de la seva globalitat tenint en compte les
característiques locals.
3. Que resulti d’utilitat.
4. Que afavoreixi la participació i treball conjunt.
5. Que utilitzi elements innovadors, lligats –sobretot- amb les Tecnologies
d’Informació i Comunicació.
6. Que sigui (in)formatiu per al municipi.
19

20. D. Dues maneres de treballar
Portes endins. Garantir la informació oportuna al conjunt d’òrgans polítics i
serveis tècnics sobre la posada en marxa de la iniciativa, així com
la definició de l’organització i estructura que afavoreixi el treball
conjunt. Haurem de tenir en compte:
♦ Suport polític.
♦ Lideratge tècnic.
♦ Dotació pressupostària.
Portes enfora. Fer arribar la informació necessària a la població del treball
desenvolupat: en tant que receptors de la intervenció pròpia i
copartíceps en el seu desenvolupament (necessitat de trobar
complicitats amb la comunitat i agents sòciocomunitaris).
E. Espais i col—lectius d’intervenció prioritaris
Espais. Escola. Família. Treball. Espais lúdics i d’oci. Barris i zones conflictives.
Col—lectius. Adolescents i joves. Consumidors amb usos problemàtics. Col—lectius
amb certa vulnerabilitat*. Col—lectius amb problemes legals.
*Ens referim a aquelles persones que, donades certes caraterístiques personals, familiars i/o socials
presenten una alta probabilitat d’ús problemàtic de drogues i altres conductes de risc.
F. Eixos i d’intervenció
Un abordatge integral implica un desglossament dels eixos sobre els que s’han
d’actuar. Per aquest motiu, es treballarà sobre la dvisió d’eixos següents:
1. Coordinació
2. Informació, comunicació i assessorament
3. Prevenció i Reducció de riscs
4. Detecció i intervenció
5. Tractament
6. Recerca i investigació
7. Inserció
20

21. G. Planificació i classificació de les accions
Malgrat que anualment s’aniran realitzant les planificacions de treball i la previsió de
desenvolupament d’accions a tirar endavant, pensem que la idiosincràcia pròpia de
la temàtica –el consum de drogues- farà que tinguem accions perfectament
planificades com d’altres de caràcter experimental. Per tot, classifiquem les accions
a desenvolupar segons criteris de classificació:
Estables. Accions que ja s’estan fent d’anys enrere i que es mantindran
durant l’Acció Municipal. Tanmateix, aquelles accions noves amb
vocació de continuïtat.
Experimentals. Accions que donaran resposta a situacions no plantejades en un
inici per l‘Acció Municipal i que, sobretot, respondran als principis
d’innovació, emergència i circumstancialitat.
21

22. 8. EIXOS I PROGRAMES D’INTERVENCIÓ
Per al desenvolupament de l’Acció Municipal es determinen 7 eixos d’actuació amb
els seus programes corresponents (un total de 12). Amb tot plegat, es pretén
intervenir de manera global i integral davant del fenòmen que ens ocupa.
EIXOS PROGRAMES
1. Coordinació 1. Coordinació i seguiment
2. Informació, comunicació 2. SobreDrogues. Servei d’Informació i Assessorament.
i assessorament
3. Prevenció i reducció de 3. Centres d’ensenyament
riscos 4. Cultura i lleure
5. Familia
6. Laboral
7. Sensibilització comunitària
4. Detecció i intervenció 8. Detecció i intervenció precoç
9. Reducció de danys
5. Tractament 10. Tractament
6. Recerca i investigació 11. Observatori de consum
7. Inserció 12. Inserció
22

23. 9. OBJECTIUS OPERATIUS
Eix I. COORDINACIÓ
1. Vetllar pel correcte funcionament de l’estratègia global de l’Acció municipal en
el consum de drogues: pel que fa a estructura i organització, la coherència de
les intervencions i la col—laboració de recursos.
2. Elaborar anualment els plans de treball.
3. Desenvolupar el procés d’avaluació.
4. Coordinar-se amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria de
drogodependències.
Eix II. INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I ASSESSORAMENT
5. Desenvolupar una plataforma de comunicació i informació del desevolupament
de l’Acció municipal i del tema de les drogues en general.
6. Donar resposta –atenció, assessorament i intervenció- a situacions
relacionades amb el consum.
7. Fer difusió de l’activitat de l’Acció Municipal (mitjans de comunicació, Jornades,
etc).
Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS
8. Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per àmbits: centres
d’ensenyament, oci i lleure, família, laboral i comunitat en general.
9. Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre les drogues,
contribuint a incrementar la sensiblització i participació de la comunitat en les
propostes de prevenció.
10. Oferir formació per a col—lectius específics.
Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ
11. Generar protocols de treball en escenaris (via pública, centres educatius, etc.)
amb possible presència de consum.
12. Conèixer les estratègies de reducció de danys que s’apliquen al municipi
(programes d’intercanvi de xeringues) : tenir coneixement del funcionament i
resultats.
Eix V. TRACTAMENT
13. Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi d’informació entre el CAS i
l’Acció Municipal
14. Afavorir i optimitzar la derivació entre els recursos implicats
15. Fer difusió del CAS en la l’acció pròpia de l’Acció Municipal
Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ
16. Desenvolupar un sistema d’informació epidemiològica i d’investigació d’àmbit
23

24. local.
17. Actualitzar coneixement –bibliografia i documentació- en matèria de
drogodependències.
Eix VII. INSERCIÓ
18. Fer un anàlisi pormenoritzat de les diferents possibilitats d’intervenció que –a
nivell municipal- es poden desenvolupar en l’àmbit de la inserció laboral.
19. Desenvolupar iniciatives d’inserció laboral en l’àmbit de les drogodependències
conjuntament amb altres recursos i serveis
24

25. 10. DESENVOLUPAMENT D’ACCIONS
Eix I. COORDINACIÓ
1. Coordinació
Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal
Elaboració dels plans de treball anuals
Col—laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria
de drogodependències
Avaluació processual
Avaluació final de l’Acció Municipal
Eix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
2. SobreDrogues. Servei d’informació i assessorament.
Sistema Municipal d’Informació i Assessorament.
1. Elaboració de la pàgina web www.sobredrogues.net
2. Atenció per correu electrònic
3. Atenció per consulta telefònica
4. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament
Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS
3. Centres d’ensenyament
Programa d’activitats per a centres docents
Propostes de formació específica per a col—lectius d’alumnes de UAC, UEC i d’altres
programes educatius específics.
4. Cultura i lleure
Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals i culturals (Festa
Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)
Intervencions preventives i reducció de riscos en espais d’oci i lleure de la ciutat
(centres cívics, centres oberts, etc.).
5. Família
Accions de sensibilització i informació per a les families a través de canals de
comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.
6. Laboral
Estudi i desenvolupament de propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit
laboral.
25

26. 7. Sensibilització comunitària
Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat en general (a
través de canals de comunicació locals)
Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats
Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit laboral.
Suport i participació en activitats de recursos i serveis juvenils
Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigits a diferents
tipologies de públics.
Oferir possibilitats de formació i treball conjunt per a col—lectius específics (cossos de
seguretat, Programa Salut i Escola, etc.).
Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ
8. Detecció precoç
Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum de drogues a
menors d’edat
Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centres d’ensenyament
secundari
Atenció i dinamització en zones conflictives per consum
Col—laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori
9. Reducció de danys
Programa d’intercanvi de Xeringues que es realitza als centres d’atenció sanitària, a
la Creu roja i a diverses farmàcies.
Eix V. TRACTAMENT
10. Tractament
Protocol de coordinació, derivació, participació i col—laboració amb el CAS
Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ
11. Observatori de consum
Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum de drogues:
Observatori Municipal del Consum de Drogues
Recollida periòdica d’informació i bibliografia sobre drogues
Eix VII. INSERCIÓ
12. Inserció
Valoració per a la creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboral
26

27. 11. RESUM METODOLÒGIC
27

28. 12. PLANIFICACIÓ OPERATIVA
Taula 1.
EIX I. COORDINACIÓ
Justificació
Per dur a terme una estratègia global d’intervenció cal establir mecanismes de gestió,
planificació, coordinació i avaluació que facilitin el correcte desenvolupament d’aquesta.
És bàsic determinar un sistema que lideri tècnicament l’estratègia i vehiculi els difrents
àmbits i agents implicats.
Els grans reptes seran: (1) coordinar i estructurar els diferents àmbits municipals que
influeixen i tenen relació amb la matèria; (2) consensuar i proporcionar les línies de
treball pel municipi. Tanmateix, que continuar amb el treball que ja s’està realitzant, i
que funciona; i (3) afavorir dinàmiques generadores de participació, implicació i
innovació.
Objectius
General 1. Vetllar pel correcte funcionament de l’estratègia global de l’Acció
municipal en el consum de drogues: pel que fa a estructura i
organització, la coherència de les intervencions i la col—laboració
de recursos.
2. Elaborar anualment els plans de treball
3. Desenvolupar el procés d’avaluació
4. Coordinar-se amb institucions supramunicipals i altres ens en
matèria de drogodependències.
Durant el procés - Planificar anualment
- Avaluar periòdicament
- Desenvolupar procés d’avaluació final
- Consolidar l’organització i organigrama de l’Acció Municipal
- Demanar i justificar subvencions i altres fonts de finançament
Programes a desenvolupar
1. Coordinació i seguiment
Estratègies d’intervenció
Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal
Elaboració dels plans de treball anuals
Col—laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria
de drogodependències
Avaluació processual
Avaluació final de l’Acció Municipal
Destinataris
Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Tenir un organigrama i estructura definida creada al voltant de l’Acció Municipal
Haver planificat els quatre anys de treball. Amb la seva consequent avaluació
Tenir l’informe d’avaluació final del procés de l’Acció Municipal durant els quatre
anys de funcionament.
Transversalitat
Servei de Salut Pública.
Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.
28

29. Taula 2.
EIX II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
Justificació
Uns dels elements més rellevants en el desenvolupament de l’Acció municipal és la
creació d’un sistema propi d’informació, atenció/assessorament i comunicació. Amb
aquest, es vol respondre a tres idees bàsiques: (1) crear un pont entre la prevenció i el
tractament, per tal de donar resposta a situacions relacionades amb el consum–
ATENCIÓ/ASSESSORAMENT-; (2) establir-se com a referent al municipi en la matèria de
drogues –REFERÈNCIA-; (3) generar informació i interès respecte el tema de les drogues
–INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ-.
Objectius
General 1. Desenvolupar una plataforma de comunicació i informació del
desevolupament de l’Acció municipal i del tema de les drogues
en general
2. Donar resposta –atenció, assessorament i intervenció- a
situacions relacionades amb el consum
3. Donar a conèxier l’activitat de l’Acció Municipal (mitjans de
comunicació, jornades, etc).
Durant el procés - Atendre demandes relacionades amb el consum de drogues
- Derivar a serveis més especialitzats en cas que sigui necessari
(CAS i altres recursos comunitaris).
- Actualitzar la informació relacionada amb el tema de les drogues
per la seva posterior difusió
- Foment la participació ciutadana en l’elaboració d’iniciatives
Programes a desenvolupar
2. SobreDrogues. Servei d’Informació i Assessorament.
Estratègies d’intervenció
Sistema Municipal d’Informació i Assessorament
1. Elaboració d’una pàgina web d’informació i accès a demandes d’informació
2. Atenció per correu electrònic
3. Atenció per consulta telefònica
4. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament
Destinataris
Població general.
Tècnics i professionals.
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Tenir una pàgina web amb informació actualitzada sobre el tema de les drogues
Haver difòs àmpliament l’existència del Servei (MdC, Jornades, entorn professional)
Tenir materials de presentació i difusió del Servei
Generar campanyes de sensibilització i comunicació
Haver experimentat un augment del nombre de casos atesos al propi Servei de Salut
Pública
Disposar de circuits de derivació i coordinació amb altres serveis
Transversalitat
Servei de Salut Pública. Serveis Socials i altres àrees municipals amb serveis d’atenció a
les persones. CAS, CSMIJ, Programa Salut i Escola. Centres d’ensenyament. Mitjans de
comunicació locals.
29

30. Taula 3.
EIX III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS (1)
Justificació
La prevenció ha de ser un dels àmbits d’intervenció de major rellevància. Sobretot, per
tota la tasca de sensibilització i responsabilització que comporta. A més, s’enten que un
bon treball preventiu ens haurà d’evitar molts maldecaps posteriors. Generalment,
aquesta es centra en atendre la població més jove, sobretot adolescents en edats
escolars, basant-se –principalment- en un nivell de prevenció primària (en el que
l’objectiu a perseguir és l’abstinència). Si bé és cert que estem parlant d’un sector de
població amb unes necessitats específiques d’intervenció (i de caràcter prioritari) caldrà
ampliar l’abast de la intervenció. Pel que ens haurem d’obrir a nous escenaris, nous
col—lectius i nous nivells d’actuació: prevenció secundària i reducció de riscos,
bàsicament.
Objectius
General 1. Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per
àmbits: centres d’ensenyament, oci i lleure, família i comunitat
en general.
2. Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre les
drogues, contribuint a incrementar la sensibilització i participació
de la comunitat en les propostes de prevenció.
3. Proposar formacions per a col—lectius específics.
Durant el procés - Potenciar factors de protecció associats al consum de drogues
- Presentar una imatge positiva de l’abstinència –i potenciar-la-.
- Fomentar actituds de responsabilitat directament lligades al
consum
- Implicar als receptors de les intervencions (institucions, entitats,
usuaris, etc.) en el desenvolupament de les propostes
- Oferir possibilitats de formació i treball conjunt per a col—lectius
específics (cossos de seguretat, Programa Salut i Escola, etc.).
Programes a desenvolupar
3. Centres d’ensenyament
4. Cultura i lleure
5. Família
6. Laboral
7. Sensibilització comunitària
Estratègies d’intervenció
Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat en general (a
través de canals de comunicació locals)
Programa d’activitats per a centres docents
Propostes de formació específica per a col—lectius d’alumnes de UAC, UEC i d’altres
programes educatius específics.
Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals i culturals (Festa
Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)
Accions de sensibilització i informació per a les famílies a través de canals de
comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.
Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats
Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit laboral.
Suport a la creació i promoció de recursos i serveis juvenils
30

31. Taula 3.
EIX III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS (2)
Estratègies d’intervenció (2)
Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigits a diferents
tipologies de públics.
Proposta de formació per a col—lectius específics (cossos de seguretat, Programa
Salut i Escola, etc.).
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Una proposta específica d’intervenció pels centres d’educació primària
Una cobertura d’intervenció del 90% a l’ESO
Una cobertura d’intervenció del 50% a la secundària postobligatòria
Propostes pròpies específiques per a col—lectius d’alumnes de UACs, UECs i altres
recursos educatius
Una proposta específica de cobertura per al Festival Musik n Viu i la Festa Major de
Granollers
Una proposta específica d’intervenció per a l’àmbit familiar
Una proposta específica d’intervenció per a l’àmbit laboral
Realització de campanyes pròpies de sensibilització comunitària
Haver realitzat sessions de formació i treball amb col—lectius específics
Transversalitat
Servei de Salut Pública.
Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.
31

32. Taula 4 .
EIX IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ
Justificació
Cal encarregar-se d’atendre els conflictes associats al consum de substàncies, així com
buscar solucions a contextos d’intervenció en que les drogues juguin un paper
problematitzador. Per tant, cal determinar quines han de ser les línies de treball en
detecció i intervenció, fent bastant èmfasi en la detecció precoç.
Per altra, caldrà seguir desenvolupant estratègies de reducció de danys, que
disminueixen l’impacte sòciosanitari del consum de drogues en els usuaris (programes
d’intercanvi de xeringues, per exemple). I s’haurà d’estar atent a noves tendències i per
tant, a l’emergència de nous contextos de consum.
Objectius
General 1. Disminuir els danys i riscos associats al consum de drogues
2. Generar protocols de treball en escenaris amb presència de
consum
3. Disminuir la incidència de la infecció del VIH i VHC entre els
usuaris de drogues injectades.
Durant el procés - Contrastar informació procedent dels programes d’intecanvi de
xeringues
- Donar resposta a demandes relaciones amb conflictes per
consum de drogues
- Generar protocols d’actuació i intervenció en diferents àmbits
(adolescència, sancions administratives, etc.).
Programes a desenvolupar
8. Detecció i intervenció
9. Reducció de danys
Estratègies d’intervenció
Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum de drogues a
menors d’edat
Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centres d’ensenyament
secundari
Atenció i dinamització en zones conflictives per consum
Col—laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori
Programa d’intercanvi de Xeringues que es realita als centre d’atenció sanitària i
altres
Destinataris
Col—lectius d’atenció prioritària.
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un protocol de detecció i
intervenció en joves consumidors (o propers al consum).
Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un programa d’alternatives
educatives a sancions administratives per consum de drogues en menors d’edat de
Granollers.
Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un protcol d’actuació en
consum de drogues per als centres d’ensenyament secundari de Granollers.
Control i seguiment de l’evolució dels PIX del municipi.
Transversalitat
Servei de Salut Pública.
Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.
32

33. Taula 5.
EIX V. TRACTAMENT
Justificació
En el municipi de Granollers, la tasca assistencial es desenvolupa al Centre d’Atenció i
Seguiment a les drogodependències (CAS). En el marc de treball de l’Acció Municipal
serà basic establir coordinació i treball conjunt per una optimització tant en les
derivacions, com en l’intercanvi d’informació i participació en iniciatives conjuntes.
Objectius
General 1. Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi d’informació
entre el CAS i l’Acció Municipal
2. Afavorir i optimitzar la derivació entre els recursos implicats
3. Fer difusió del CAS en l’acció pròpia de l’Acció Municipal
Durant el procés - Establir criteris i protocols de derivació
- Fer seguiment de casos conjunts
- Implicar al CAS en el desenvolupament d’ accions
Programes a desenvolupar
10. Tractament
Estratègies d’intervenció
Circuit de derivació amb el CAS
Coordinació amb el CAS per anàlisis i seguiment de treballs conjunts concrets
Fer partícep al CAS d’algunes estratègies d’intervenció i prevenció
Destinataris
Tota la comunitat.
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Disposar d’un circuit de derivació entre el Servei de Salut Pública i el CAS
Haver inclòs el CAS en activitats de prevenció i sensibilització
Transversalitat
CAS.
Servei de Salut Pública.
33

34. Taula 6.
EIX VI. RECERCA I INVESTIGACIO
Justificació
Conèixer la realitat és clau. Ens permetrà conèixer determinants bàsics per a poder
plantejar una intervenció adequada, així com tenir coneixement de tendències i
informacions que ens ajudin -a nivell local- a avançar-se a possibles panorames en el
consum de drogues. Alhora, cal conèixer documentació pròpia de treball realitzat en
l’ambit de les drogodependències, que faciliti i generi informació relacionada amb
possibles intervencions.
Objectius
General 1. Desenvolupar un sistema d’informació epidemiològica i
d’investigació d’àmbit local
2. Actualitzar coneixement –bibliografia i documentació- en matèria
de drogodependències
Durant el procés - Tenir informació actualitzada de tendències i estadístiques del
consum de drogues en l’àmbit local, autonòmic i estatal
- Obtenir informació de la realitat del consum de drogues a
Granollers
- Generar recursos de documentació i bibliografia en
drogodependències
- Difondre i publicar documents de la matèria del consum de
drogues en diferents mitjans
Programes a desenvolupar
10. Observatori de consum
11. Fons bibliogràfic i documental
Estratègies d’intervenció
Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum de drogues:
Observatori Municipal del Consum de Drogues.
Creació d’un fons de bibliografia i documentació en matèria de consum de drogues
Destinataris
Servei de Salut Pública.
Institucions públiques.
Professionals del camp de la salut, serveis socials, ensenyament, etc.
Població en general.
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Un Observatori Municipal de Consum que ens serveixi com a font d’informació
estable del coneixement del consum de drogues en l’àmbit local, autònomic i estatal.
Documentació i informació recollida que faci referència a intervencions en l’àmbit de
les drogodependències. I els mecanismes propis de difusió d’aquesta informació.
Transversalitat
Servei de Salut Pública.
Institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal que aportin indicadors de
consum.
34

35. Taula 7.
EIX VII. INSERCIÓ
Justificació
La inserció sòciolaboral de les persones amb problemes de drogues és un dels grans
reptes, tant des del punt de vista de la salut, com des del de l'ocupació.
L'atenció a les drogodependències no ha descuidat la rellevància capdal de la inserció
sòciolaboral com una part imprescindible i necessària de l'atenció a les
drogodependències. Tot i això, les dificultats existents per accedir al mercat de treball
són més evidents en col—lectius especialment vulnerables. És, per tant, un problema que
sobrepassa els recursos assistencials sòciosanitaris i que fa necessari la coordinació
amb els dispositius d'inserció sòciolaboral.
Objectius
General 1. Fer un anàlisi pormenoritzat de les diferents possibilitats
d’intervenció que –a nivell municipal- es poden desenvolupar en
l’àmbit de la inserció laboral.
2. Desenvolupar iniciatives d’inserció laboral en l’àmbit de les
drogodependències conjuntament amb altres recursos i serveis
Durant el procés - Analitzar i conèixer experiències en inserció sociolaboral per a
drogodependents
- Valorar les possibilitats i característiques d’iniciatives d’inserció a
Granollers
Programes a desenvolupar
11. Inserció
Estratègies d’intervenció
Recollida documentació i bibliografia de l’àmbit de la inserció
Anàlisi d’experiències en el camp de la inserció
Valoració de creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboral
Destinataris
Exdrogodependents i drododependennts en tractament i situació estable
Metes.
Metes Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:
Disposar de la informació i estructura necessària per endegar un procés d’inserció
laboral
Disposar d’una xarxa de programes de formació i treball, siguin específics per
drogodependents o normalitzats
Transversalitat
CAS
Servei de Salut Pública.
Altres recursos comunitaris.
35

36. 13. CALENDARI
2007 2008 2009 2010
Eix I. COORDINACIÓ
Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal
Elaboració dels plans de treball anuals
Col—laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ens
en matèria de drogodependències
Avaluació processual
Avaluació final de l’Acció Municipal
Eix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
Sistema Municipal d’Informació i Assessorament mitjançant els canals
següents:
5. Elaboració d’una pàgina web d’informació i accès a demandes
d’informació
6. Atenció per correu electrònic
7. Atenció per consulta telefònica
8. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament
Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS
Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat en
general (a través de canals de comunicació locals)
Programa d’activitats per a centres docents
Propostes de formació específica per a col—lectius d’alumnes de UAC, UEC i
d’altres prgorames educatius específics.
Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals i
culturals (Festa Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)
Accions de sensibilització i informació per a les families a traves de canals
de comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.
Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats
Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per a
l’àmbit laboral.
Suport a la creació i promoció de recursos i serveis juvenils
Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigits
a diferents tipologies de públics.
Proposta de formació per a col—lectius específics (cossos de seguretat,
Programa Salut i Escola, etc.).
Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ
Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum de
drogues a menors d’edat
Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centres
d’ensenyament secundari
Atenció i dinamització en zones conflictives per consum
Col—laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori
Programa d’intercanvi de Xeringues que es realita als centre d’atenció
sanitària i altres
Eix V. TRACTAMENT
Circuit de derivació amb el CAS
Coordinació amb el CAS per anàlisis i seguiment de treballs conjunts
concrets
Fer partícep al CAS d’algunes estratègies d’intervenció i prevenció
Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ
Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum de
drogues: Observatori Municipal del Consum de Drogues-
Creació d’un fons de bibliografia i documentació en matèria de consum de
drogues
Eix VII. INSERCIÓ
Recollida documentació i bibliografia de l’àmbit de la inserció
Anàlisi d’experiències en el camp de la inserció
Creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboral
36

37. 14. AVALUACIÓ
L’Acció Municipal revisarà i avaluarà la tasca feta en diferents moments del seu
procés de desenvolupament (2007-2010), i es treballaran diferents eixos que
afectaran a les planificacions anuals, als projectes concrets a desenvolupar, i al
procés en general.
Quan avaluarem?
Abans, durant i després…
TIPUS FUNCIONS METODOLOGIA
1. Inicial ► Planificar Definició d’objectius
► Identificar Elaboració de l’estratègia
► Organitzar Elaboració i validació dels plans de treball
2. Processual ► Realitzar el seguiment Indicadors d’avaluació de les activitats
► Corregir i reorientar Procés de seguiment
► Avaluar activitats
3. Final ► Valoració final Valoració global
► Revisió general Informe de memòria d’activitats
► Consecució objectius Valoració dels resultats
► Proposta de seguiment
Per conèixer els resultats de l’avaluació –i el procés concret- caldrà accedir als
documents i plans d’avaluació (no inclosos en aquest document) que s’aniran
construint i informant a mesura que l’Acció Municipal avanci.
Què avaluarem?
Realisme, eficàcia i eficiència
CRITERI PREGUNTA FUNCIONS
1. Realisme Estem treballant en el que Es tracta d’avaluar si la feina es
és realment necessari? correspon amb les necessitats i
problemes reals originats pels usos de
drogues.
3. Eficàcia Assolim els objectius que ► Mètode de treball (funcionament
ens hem fixat? intern)
► Programa d’accions
3. Eficiència Gastem bé els diners? Es tracta d’avaluar si triem els mitjans
més econòmics per assolir els objectius
fixats. Dit d’una altra manera: treballem
amb costos raonables?
37

38. 15. BIBLIOGRAFIA
Contextos, sujetos y drogas: un manual sobre drogodependencias.
Grup Igia y col. 2000. Ajuntament de Barcelona i FAD.
Manual para la elaboración y evaluación de programas de prevención de
abuso de drogas.
Alvira Martín, Francisco. Madrid. 1999. Concejalía de Sanidad. Comunidad de
Madrid.
Manual para la elaboración de Planes Municipales sobre Drogas
Federación Española de Municipios y Provincias -FEMP-. Madrid. 2001.
Drogas. Qué política para qué prevención.
Vega, A. y otros. San Sebastián. 2002. Gakoa.
Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08.
Agència de Salut Pública de Barcelona. Ed: Agència de Salut Pública de Barcelona.
Barcelona. Maig 2006.
V Plan sobre Drogodepencias de la Comunidad Autónoma Vasca 2004-2008.
Gobierno Vasco. Setiembre de 2004.
Estrategia nacional sobre drogas 2000-2008.
Plan Nacional Sobre Drogas. Madrid. 2005. Delegación del Gobierno para el Plan
Nacional sobre Drogas.
C.A.S. de Granollers. Memòria 2007.
Ajuntament de Granollers. Drogodependències.
1ª Jornada tècnica sobre l’Estratègia Nacional de Prevenció del Consum de
Drogues i Problemes Associats.
Departament De Salut. Generalitat De Catalunya. Barcelona, 16 de juny de 2006.
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/alcohol/doc11040.html
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/otd_result__tallers_foto.pdf
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
DECRET 30/2006, de 28 de febrer, pel qual es crea el Pla director de salut mental i
addiccions i el seu Consell Assessor. Núm. 4584 – 2.3.2006. p.p. 9650-9652.
ACORD GOV/7/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Pla director de salut mental
i addiccions 2005-2007. Núm. 4689- 02/08/2006. p.p. 34358.
4t informe anual de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues.
Mataró. 2005. Ajuntament de Mataró.
Informe 2004 de l’Observatori de de Nous Consums sobre l’Àmbit Juvenil.
Associació Institut Genus.
Barcelona. 2004. Institu Genus.
38