O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.
AVANCEM CAP AL
TRACTAMENT INTEGRAT DE
LLENGÜES
Barcelona, 4 de febrer de 2016
Marc europeu comú de referència per a les llengües
(Consell d’Europa, 2002)
“El multilingüisme pot aconseguir-se amb la si...
3
Un plurilingüisme efectiu a les aules
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
Eix 5 – Plurilingüisme: accions escolar...
El projecte lingüístic serveix per a
 Determinar l’organització curricular de totes les llengües (moment i mitjà
d’incorp...
5
Transformar l’organització escolar
 Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat. El
professorat...
6
1. Consolidació del sistema lingüístic: els esquemes mentals i
la conceptualització lingüística.
2. Incorporació planifi...
Objectius lingüístics generals
 Consolidar el català, llengua pròpia de Catalunya, com la llengua
vehicular de referència...
8
Les polítiques educatives: dos eixos fonamentals
Competències:
Proporcionar als futurs ciutadans les
competències necess...
Nous currículums competencials
Resultats proves competències bàsiques 4t ESO
(CSAC, 2015)
10
Per què l’aprenentatge de llengües convencional
resulta ineficaç?
11
Perquè un tractament uniforme de la llengua no pot
do...
Per què l’aprenentatge de llengües convencional
resulta ineficaç?
EN CONCLUSIÓ…
12
Perquè desaprofitem el pont de proximit...
13
Algunes accions impulsades fins avui
ILEC AraESCRIC GEP TIL
Programes que tenen com a objectiu consolidar la
competènci...
IMPULS DE LA LECTURA (ILEC)
14
La lectura als centres educatius
15
L’IMPULS DE LA LECTURA
La priorització de la competència lectora com una estratègia de millora de la
competència comuni...
16
Fortaleses de l’Impuls de la Lectura
Impacte metodològic
 L’alumnat es coresponsabilitza dels seus objectius de progré...
Fortaleses de l’Impuls de la Lectura
Impacte organitzatiu
• Sistematització del treball de la comprensió lectora
• Contrib...
18
ILEC
Centres participants
Centres que participen en l’impuls de la lectura
2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
320 ...
De la lectura a l’escriptura, de l’ILEC cap a l’AraEscric
Si la competència lectora és la capacitat per entendre, valorar ...
Millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la
seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i,...
21
Aprendre a escriure
• Aprenentatge inicial de l’escriptura (EI, EP)
• El procés de la composició escrita, les seves fas...
GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL
PLURILINGÜISME (GEP)
23
GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL
PLURILINGÜISME (GEP)
24
OBJECTIUS GENERALS
Augmentar la competència lingüística en LE de l’al...
25
OBJECTIUS ESPECÍFICS (GEP)
• Desenvolupar les competències per al segle XXI (clau i
transversals)
• Aplicar la metodolo...
26
GEP
CENTRES PARTICIPANTS
Experimentació del plurilingüisme 2013-15; 2014-16; 2015-17
2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016...
27
OBJECTIUS ESPECÍFICS COMUNS
ALUMNAT PROFESSORAT
CENTRE
EDUCATIU
28
IMPACTE ESPERAT
Macro
Canvi organitzatiu i metodològic al centre
 Establir una estratègia de centre adequada a les nec...
29
Canvi en el procés d’ensenyament – aprenentatge
• Desenvolupar la capacitat de l’alumnat de produir i d’utilitzar conei...
30
Canvi en l’estil d’aprenentatge de l’alumnat
• Presa de consciència del seu estil d’aprenentatge i protagonisme en el
s...
TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
31
32
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“El tractament integrat no hauria de consistir simplement en una unificació
terminològica...
33
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“Quan alumnes adolescents de secundària o alumnes adults opten per l’estudi
d’una llengua...
34
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“Hipòtesi de la interdependència. Un parlant bilingüe o plurilingüe posseeix
una “competè...
35
“Per aprendre una llengua addicional no n’hi ha prou amb usar la llengua en
actes comunicatius, sinó que també és neces...
36
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“La internacionalització de categories gramaticals amb funcionalitat real en la
comunicac...
TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
37
 Ensenyar i aprendre les llengües de manera integrada i competencial.
 Treballa...
Objectius específics
 Orientar els centres envers el model didàctic subjacent als enfocaments
plurilingües
 Acompanyar e...
40
TIL
23 CENTRES INSCRITS
8
CAC
2
BLL
2
VOC
3
MVO
1
CEB
4
GI
2
BCO
2
TAR
2
TEB
1
LL
4
41
“Digues-m’ho i ho oblido,
ensenya-m’ho i ho recordo,
involucra-m’hi i ho aprenc”
Benjamin Franklin
Próximos SlideShares
Carregando em…5
×

Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)

3.989 visualizações

Publicada em

Presentació de la SG de Llengua i Plurilingüisme, Sra. Mònica Pereña a la Jornada de presentació del programa Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)

Publicada em: Educação
  • Seja o primeiro a comentar

Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)

  1. 1. AVANCEM CAP AL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES Barcelona, 4 de febrer de 2016
  2. 2. Marc europeu comú de referència per a les llengües (Consell d’Europa, 2002) “El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les llengües ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o estimulant els alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint la posició dominant de l’anglès en la comunicació internacional. En canvi, l’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que així com augmenta l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural –de la llengua de la llar a la de la societat i d’aquí a les llengües d’altra gent (apreses a l’escola, a l’institut o amb l’experiència directa), l’individu no manté aquestes llengües i cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen.” 2
  3. 3. 3 Un plurilingüisme efectiu a les aules Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar Eix 5 – Plurilingüisme: accions escolars de dinamització lingüística i comunicativa en els àmbits acadèmics i d’interculturalitat per incrementar el domini de les llengües a Catalunya a) Desplegament del Projecte Lingüístic dels centres b) Transformació de l’organització escolar c) Promoció de línies d’actuació i projectes específics Objectius de Govern 2013-2018  Millorar la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat a partir d’un model d’ensenyament plurilingüe propi del sistema educatiu a Catalunya.
  4. 4. El projecte lingüístic serveix per a  Determinar l’organització curricular de totes les llengües (moment i mitjà d’incorporació) i planificar-ne la docència (agrupament de continguts lingüístics – estructures comunes-, estratègies d’intercomprensió i per a la transferència interlingüística, etc.).  Determinar quines llengües estrangeres s’imparteixen com a primera llengua estrangera i quines com a segones (cal facilitar als alumnes, durant l'educació obligatòria, l'aprenentatge d'almenys dues llengües estrangeres).  Organitzar el treball conjunt dels docents de les àrees lingüístiques i la coordinació amb els professors de matèries no lingüístiques, especialment en relació amb les metodologies integrades de llengües i de llengua i continguts (Immersió lingüística i AICLE en qualsevol llengua).  Explicitar la progressió real de continguts al llarg de totes les etapes amb propostes de seguiment, avaluació i millora i la facilitació de contextos reals d'aprenentatge.
  5. 5. 5 Transformar l’organització escolar  Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat. El professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de ser l’animador del procés d’aprenentatge.  Canvi en la metodologia docent. El canvi ha de promoure l’aprenentatge en totes les llengües i matèries. Coordinació entre el professorat de llengües i de llengües i continguts.  Canvi a les aules. L’espai aula ha de ser una estructura flexible que permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup.  Autonomia dels centres. Lideratge educatiu, adequació de les plantilles (perfils docents), implicació de l’entorn.
  6. 6. 6 1. Consolidació del sistema lingüístic: els esquemes mentals i la conceptualització lingüística. 2. Incorporació planificada d’ancoratges amb les llengües que coneix l’alumnat. 3. Promoure enfocaments comunicatius en totes les llengües per utilitzar-les de forma funcional. 4. Aplicar estratègies d’immersió lingüística en contextos on el català no és la llengua majoritària i del TIL i l’AICLE per desenvolupar la competència plurilingüe de l’alumnat. 5. Incrementar el coneixement de les llengües estrangeres curriculars i ampliar les opcions d’aprenentatge de noves llengües, amb la incorporació de les llengües d’origen. 6. Afavorir la implicació i el compromís de la comunitat educativa per propiciar espais d’ús de les llengües i la col·laboració entre institucions, entitats i organismes. Línies prioritàries de treball Ensenyament competencial Aprenentatge Integrat de les llengües i amb els continguts Llengües estrangeres Llengües d’origen Accions d’entorn Llengua catalana, llengua vehicular de referència
  7. 7. Objectius lingüístics generals  Consolidar el català, llengua pròpia de Catalunya, com la llengua vehicular de referència de l’aprenentatge i com a dinamitzadora del tractament integrat de les llengües.  Garantir el domini equivalent de les dues llengües oficials en acabar l'ensenyament obligatori.  Incrementar el coneixement i l’ús de diferents llengües estrangeres per a interactuar en un context lingüístic i cultural complex, i proporcionar a l’alumnat els instruments per garantir-los oportunitats de comunicació i d’aprenentatge al llarg de la vida i la capacitació i la formació professional.  Afermar i difondre les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, com a riquesa personal i col·lectiva.
  8. 8. 8 Les polítiques educatives: dos eixos fonamentals Competències: Proporcionar als futurs ciutadans les competències necessaries per a l’accés al món laboral, per encarar els imprevistos i assolir amb èxit els reptes de futur. Inclusió: Consolidar la cohesió social a través d’una educació inclusiva i de l’enriquiment que suposa la diversitat lingüística i cultural.
  9. 9. Nous currículums competencials
  10. 10. Resultats proves competències bàsiques 4t ESO (CSAC, 2015) 10
  11. 11. Per què l’aprenentatge de llengües convencional resulta ineficaç? 11 Perquè un tractament uniforme de la llengua no pot donar resposta a una societat tant diversa com la nostra Perquè el model tradicional obliga a aprendre les llengües separadament i la llengua estrangera partint de zero Perquè massa sovint encara afegim un excés de continguts gramaticals i no tractem aquests continguts de manera reflexiva
  12. 12. Per què l’aprenentatge de llengües convencional resulta ineficaç? EN CONCLUSIÓ… 12 Perquè desaprofitem el pont de proximitat entre llengües; un pont que permetria desenvolupar capacitats, habilitats i estratègies de deducció i intercomprensió que els infants tenen inhibides i que una vegada apreses en una de les llengües ja estan disponibles per ser represes i reutilitzades en les altres
  13. 13. 13 Algunes accions impulsades fins avui ILEC AraESCRIC GEP TIL Programes que tenen com a objectiu consolidar la competència comunicativa i lingüística (base de tot l’aprenentatge) i el plurilingüisme de l’alumnat
  14. 14. IMPULS DE LA LECTURA (ILEC) 14 La lectura als centres educatius
  15. 15. 15 L’IMPULS DE LA LECTURA La priorització de la competència lectora com una estratègia de millora de la competència comunicativa lingüística ja que és l’inici del recorregut cap a l’aprenentatge del discurs oral i escrit en els àmbits social, acadèmic i al llarg de la vida DISSENY DE L’ACTUACIÓ •La lectura com el domini d’un conjunt d’estratègies que permeten als alumnes comprendre els textos i emprar-los per accedir a la informació, reflexionar-hi i generar coneixement i aprenentatge significatiu. •Aconseguir que els infants i joves esdevinguin aprenents autònoms, fent de la lectura una de les eines bàsiques per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum. •Formar bons lectors que gaudeixin i aprenguin llegint
  16. 16. 16 Fortaleses de l’Impuls de la Lectura Impacte metodològic  L’alumnat es coresponsabilitza dels seus objectius de progrés  Els alumnes llegeixen, com a mínim, 30 minuts diaris a l’escola  Els alumnes incrementen el nombre de lectures  Els alumnes són capaços d’explicar quines son les estratègies que fan servir com a bons lectors  Els alumnes són capaços d’explicar el que han llegit acompanyant-se d’evidències orals o bé escrites.  Mitjançant El Portafolis, les famílies milloraran el coneixement sobre la metodologia d’aprenentatge de la lectura de l’escola i podran contribuir a fer dels seus fills bons lectors
  17. 17. Fortaleses de l’Impuls de la Lectura Impacte organitzatiu • Sistematització del treball de la comprensió lectora • Contribució a la presa d’acords en matèria de lectura i incorporació en els documents de centre • Foment de la coordinació i de la dinamització dels equips docents (reflexió i acords dels grups impulsors) • Consolidació progressiva de la cultura de l’avaluació per a la millora • Consolidació dels 30 minuts de lectura a Primària i de propostes de sistematització de la lectura a Secundària • Contribució al canvi metodològic en el treball de la lectura i en la visió transversal en totes les àrees i matèries • Difusió de models i exemples 17
  18. 18. 18 ILEC Centres participants Centres que participen en l’impuls de la lectura 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 320 508 613 786 CENTRES PARTICIPANTS
  19. 19. De la lectura a l’escriptura, de l’ILEC cap a l’AraEscric Si la competència lectora és la capacitat per entendre, valorar i emprar els textos escrits, per tal d’assolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, i poder participar en la societat, l’escriptura és l’activitat que permet estructurar el pensament, comunicar-se, organitzar-se, aprendre i participar en la societat. Documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic de l'educació primària i secundària
  20. 20. Millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així, afavorir l’èxit educatiu. Aprofundir en la fonamentació i la coherència conceptual i metodològica de la didàctica de l’escriptura dels docents. 20 AraEscric, un programa per a l’èxit escolar Finalitat del Programa .
  21. 21. 21 Aprendre a escriure • Aprenentatge inicial de l’escriptura (EI, EP) • El procés de la composició escrita, les seves fases i la reflexió sobre la llengua • El coneixement dels gèneres textuals i la seva funcionalitat Escriure per aprendre • L’escriptura com a eina d’aprenentatge i de construcció de coneixement • L’escriptura com una estratègia transversal per a la millora del rendiment escolar a totes les àrees i matèries Escriure per crear i transmetre el pensament • L’hàbit de l’escriptura personal i el plaer d’escriure • L’escriptura creativa: la literatura com a model Eixos del programa AraEscric
  22. 22. GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL PLURILINGÜISME (GEP) 23
  23. 23. GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL PLURILINGÜISME (GEP) 24 OBJECTIUS GENERALS Augmentar la competència lingüística en LE de l’alumnat Incrementar el temps d’exposició de l’alumne a la llengua estrangera A través de projectes temàtics o transversals i/o matèries curriculars, accions de mobilitat temàtica per projectes o de mobilitat internacional i pràctiques en empresa. Diversificar estratègies de gestió del coneixement en llengua estrangera Incorporant projectes, activitats i/o unitats AICLE a la programació i incrementant i diversificant les estratègies de recerca, recepció de contingut i d’accés a la informació curricular bàsica, en llengua estrangera.
  24. 24. 25 OBJECTIUS ESPECÍFICS (GEP) • Desenvolupar les competències per al segle XXI (clau i transversals) • Aplicar la metodologia per a l ’ aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) • Promoure l’aprenentatge basat en projectes • Incorporar l ’ avaluació orientada a l ’ aprenentatge i el desenvolupament d’instruments d’avaluació (rúbriques) • Incorporar eines TIC a l’aula (especialment, en relació amb continguts CLIL)
  25. 25. 26 GEP CENTRES PARTICIPANTS Experimentació del plurilingüisme 2013-15; 2014-16; 2015-17 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 53 157 214 ...
  26. 26. 27 OBJECTIUS ESPECÍFICS COMUNS ALUMNAT PROFESSORAT CENTRE EDUCATIU
  27. 27. 28 IMPACTE ESPERAT Macro Canvi organitzatiu i metodològic al centre  Establir una estratègia de centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats d’avaluació interna i externa, i complementada amb les avaluacions generals del sistema.  Incorporar el grup impulsor  Incorporar elements per mesurar el progrés acadèmic dels alumnes  Presa d’acords i integració en el Projecte lingüístic del centre
  28. 28. 29 Canvi en el procés d’ensenyament – aprenentatge • Desenvolupar la capacitat de l’alumnat de produir i d’utilitzar coneixements i d’informacions posant l’accent en els aspectes metacurriculars (com obtenir coneixements, com pensar correctament, com fer hipòtesis i com comprovar-les, etc.) • Fer explícits els processos necessaris per a adquirir el coneixement perquè l’alumne els identifiqui, els apliqui, els incorpori a la seva pràctica habitual i els pugui automatitzar. • Incorporar l’avaluació com a eina del procés d’ensenyament i aprenentatge • Desenvolupar la competència lingüística en totes les àrees i matèries treballant la llengua i els continguts de manera integrada. • El paper del professorat com a model Meso
  29. 29. 30 Canvi en l’estil d’aprenentatge de l’alumnat • Presa de consciència del seu estil d’aprenentatge i protagonisme en el seu procés d’aprenentatge • Aprendre a aprendre:  incorporar la reflexió sobre què i com s’ha après, explicitant les estratègies utilitzades.  fixar objectius personals de millora.  Incorporar l’autoregulació (com ho ha de fer) i l’autoavaluació (reflexió sobre el que està fent) La reflexió metacognitiva és la clau del procés. • Autonomia personal: conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació: ha de saber què ha de fer. Micro
  30. 30. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL) 31
  31. 31. 32 TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS “El tractament integrat no hauria de consistir simplement en una unificació terminològica, o a donar una mateixa estructura formal als diferents currículums [...], ni tan sols a treballar durant unes hores determinades les anomenades estructures lingüístiques comunes. Per a nosaltres, el tractament integrat ha de consistir en un plantejament global que tinga per objectiu la construcció de la competència plurilingüe a través d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús vehicular de totes les llengües del currículum. [...] Tenint en compte el que és comú a les diferents llengües i el que és propi de cadascuna”. PASCUAL GRANELL, Vicent. El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport, 2006. (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). ISBN 84-482-41444
  32. 32. 33 TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS “Quan alumnes adolescents de secundària o alumnes adults opten per l’estudi d’una llengua estrangera són persones multicompetents (Cook, 1991), amb molta experiència en l’estudi de llengües atès que 1) tenen coneixements prou sòlids de la seva llengua, 2) han estudiat alguna llengua estrangera prèviament i 3) sovint estudien una segona o tercera o quarta llengua estrangera. Aquests alumnes, per edat, estan inclinats a l’aprenentatge cognitiu i analític, amb tendència a sistematitzar, aprofiten de manera intuïtiva alguns coneixements adquirits amb anterioritat i s’adonen immediatament del parentiu i de les similituds entre les llengües”. Vences, 2011 “Multicompetència. Competència que es desenvolupa quan, en aprendre una nova llengua, les persones recorren a tot el que han après o adquirit anteriorment en diferents llengües i que no és el resultat de l’addició de coneixements sinó de la seva combinació, integració i interconnexió”. Cook, 2001 i 2007; Cenoz, Hufeisen i Jenner, 2000
  33. 33. 34 TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS “Hipòtesi de la interdependència. Un parlant bilingüe o plurilingüe posseeix una “competència subjacent comuna” per a les llengües del seu repertori amb conseqüències en la manera de concebre com s’aprenen i, per tant, com s’han d’ensenyar les llengües. Importància de treballar explícitament les estratègies de transferència interlingüística així com els elements conceptuals”. Cummins, 1984 i 2008 “Transllenguatge. Els parlants plurilingües tenen la capacitat de moure’s entre llengües, tractant les diverses llengües que formen el seu repertori com un sistema integrat” Williams, 1994. Canagarajah, 2011
  34. 34. 35 “Per aprendre una llengua addicional no n’hi ha prou amb usar la llengua en actes comunicatius, sinó que també és necessària una reflexió conscient sobre la manera com es construeixen els missatges en aquesta llengua”. Wolff i Legenhausen, 1992 TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS “[...] la teoria sociocultural de l’aprenentatge, segons la qual el procés d’aprenentatge d’una nova llengua ha de conjugar necessàriament la perspectiva comunicativa amb una perspectiva més conceptual” Esteve, 2002; Johnson, 2009; Negueruela, 2013
  35. 35. 36 TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS “La internacionalització de categories gramaticals amb funcionalitat real en la comunicació escrita i oral és essencial per promoure en la classe d’idiomes el pensament crític sociocultural i que els alumnes siguin capaços d’usar la llengua no només de manera bàsica, sinó també es facin conscients dels significats complexos que s’expressen amb el llenguatge i així siguin realment capaços d’usar la llengua de manera sofisticada per expressar els significats que realment volen”. Negueruela, 2013 “Aquesta presa de consciència [...] s’aconsegueix a partir d’activitats específiques realitzades pel mateix alumnat i orientades a la sensibilització i consciència lingüístiques”. Bosc i Esteve, 1998; Cots i Nussbaum, 2013; Corcoll i González Davies 2016; Esteve et al., 2003
  36. 36. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL) 37  Ensenyar i aprendre les llengües de manera integrada i competencial.  Treballar cooperativament (els especialistes de llengua) per a la focalització d’elements comuns i la maximització d’esforços.  Adquirir (l’alumnat) destreses per a la transferència interlingüística i intercultural. Objectius generals
  37. 37. Objectius específics  Orientar els centres envers el model didàctic subjacent als enfocaments plurilingües  Acompanyar els centres en el procés d’evolució cap al plurilingüisme  Incentivar la cooperació entre equips docents per a la capacitació lingüística de l’alumnat  Focalitzar els elements comuns a totes les llengües, evitar la reiteració de continguts i maximitzar els esforços  Assessorar els docents per a la creació d’activitats de transferència interlingüística (seqüències didàctiques, canvi pedagògic de codi lingüístic i traducció per a contextos alternatius d’aprenentatge) i per al desenvolupament futur de projectes de centre en diverses llengües.
  38. 38. 40 TIL 23 CENTRES INSCRITS 8 CAC 2 BLL 2 VOC 3 MVO 1 CEB 4 GI 2 BCO 2 TAR 2 TEB 1 LL 4
  39. 39. 41 “Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc” Benjamin Franklin

×