Presentació de la SG de Llengua i Plurilingüisme, Sra. Mònica Pereña a la Jornada de presentació del programa Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)

1. AVANCEM CAP AL
TRACTAMENT INTEGRAT DE
LLENGÜES
Barcelona, 4 de febrer de 2016

2. Marc europeu comú de referència per a les llengües
(Consell d’Europa, 2002)
“El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les
llengües ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o
estimulant els alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint
la posició dominant de l’anglès en la comunicació internacional. En canvi,
l’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que així com augmenta
l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural –de la
llengua de la llar a la de la societat i d’aquí a les llengües d’altra gent
(apreses a l’escola, a l’institut o amb l’experiència directa), l’individu no
manté aquestes llengües i cultures en compartiments mentals
separats estrictament, sinó que desenvolupa una competència
comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència
lingüística i en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen.”
2

3. 3
Un plurilingüisme efectiu a les aules
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
Eix 5 – Plurilingüisme: accions escolars de dinamització lingüística
i comunicativa en els àmbits acadèmics i d’interculturalitat per
incrementar el domini de les llengües a Catalunya
a) Desplegament del Projecte Lingüístic dels centres
b) Transformació de l’organització escolar
c) Promoció de línies d’actuació i projectes específics
Objectius de Govern 2013-2018
 Millorar la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat a
partir d’un model d’ensenyament plurilingüe propi del sistema
educatiu a Catalunya.

4. El projecte lingüístic serveix per a
 Determinar l’organització curricular de totes les llengües (moment i mitjà
d’incorporació) i planificar-ne la docència (agrupament de continguts lingüístics –
estructures comunes-, estratègies d’intercomprensió i per a la transferència
interlingüística, etc.).
 Determinar quines llengües estrangeres s’imparteixen com a primera llengua
estrangera i quines com a segones (cal facilitar als alumnes, durant l'educació
obligatòria, l'aprenentatge d'almenys dues llengües estrangeres).
 Organitzar el treball conjunt dels docents de les àrees lingüístiques i la
coordinació amb els professors de matèries no lingüístiques, especialment en
relació amb les metodologies integrades de llengües i de llengua i continguts
(Immersió lingüística i AICLE en qualsevol llengua).
 Explicitar la progressió real de continguts al llarg de totes les etapes amb
propostes de seguiment, avaluació i millora i la facilitació de contextos reals
d'aprenentatge.

5. 5
Transformar l’organització escolar
 Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat. El
professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de ser
l’animador del procés d’aprenentatge.
 Canvi en la metodologia docent. El canvi ha de promoure
l’aprenentatge en totes les llengües i matèries. Coordinació entre el
professorat de llengües i de llengües i continguts.
 Canvi a les aules. L’espai aula ha de ser una estructura flexible que
permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup.
 Autonomia dels centres. Lideratge educatiu, adequació de les plantilles
(perfils docents), implicació de l’entorn.

6. 6
1. Consolidació del sistema lingüístic: els esquemes mentals i
la conceptualització lingüística.
2. Incorporació planificada d’ancoratges amb les llengües que
coneix l’alumnat.
3. Promoure enfocaments comunicatius en totes les llengües
per utilitzar-les de forma funcional.
4. Aplicar estratègies d’immersió lingüística en contextos on el
català no és la llengua majoritària i del TIL i l’AICLE per
desenvolupar la competència plurilingüe de l’alumnat.
5. Incrementar el coneixement de les llengües estrangeres
curriculars i ampliar les opcions d’aprenentatge de noves
llengües, amb la incorporació de les llengües d’origen.
6. Afavorir la implicació i el compromís de la comunitat
educativa per propiciar espais d’ús de les llengües i la
col·laboració entre institucions, entitats i organismes.
Línies prioritàries de treball
Ensenyament competencial
Aprenentatge Integrat
de les llengües i amb els
continguts
Llengües estrangeres
Llengües d’origen
Accions
d’entorn
Llengua catalana, llengua
vehicular de referència

7. Objectius lingüístics generals
 Consolidar el català, llengua pròpia de Catalunya, com la llengua
vehicular de referència de l’aprenentatge i com a dinamitzadora del
tractament integrat de les llengües.
 Garantir el domini equivalent de les dues llengües oficials en
acabar l'ensenyament obligatori.
 Incrementar el coneixement i l’ús de diferents llengües estrangeres
per a interactuar en un context lingüístic i cultural complex, i
proporcionar a l’alumnat els instruments per garantir-los oportunitats
de comunicació i d’aprenentatge al llarg de la vida i la capacitació
i la formació professional.
 Afermar i difondre les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut,
com a riquesa personal i col·lectiva.

8. 8
Les polítiques educatives: dos eixos fonamentals
Competències:
Proporcionar als futurs ciutadans les
competències necessaries per a l’accés al
món laboral, per encarar els imprevistos i
assolir amb èxit els reptes de futur.
Inclusió:
Consolidar la cohesió social a
través d’una educació inclusiva i de
l’enriquiment que suposa la
diversitat lingüística i cultural.

9. Nous currículums competencials

10. Resultats proves competències bàsiques 4t ESO
(CSAC, 2015)
10

11. Per què l’aprenentatge de llengües convencional
resulta ineficaç?
11
Perquè un tractament uniforme de la llengua no pot
donar resposta a una societat tant diversa com la
nostra
Perquè el model tradicional obliga a aprendre les
llengües separadament i la llengua estrangera partint
de zero
Perquè massa sovint encara afegim un excés de
continguts gramaticals i no tractem aquests continguts
de manera reflexiva

12. Per què l’aprenentatge de llengües convencional
resulta ineficaç?
EN CONCLUSIÓ…
12
Perquè desaprofitem el pont de proximitat entre llengües; un
pont que permetria desenvolupar capacitats, habilitats i
estratègies de deducció i intercomprensió que els infants tenen
inhibides i que una vegada apreses en una de les llengües ja
estan disponibles per ser represes i reutilitzades en les altres

13. 13
Algunes accions impulsades fins avui
ILEC AraESCRIC GEP TIL
Programes que tenen com a objectiu consolidar la
competència comunicativa i lingüística (base de tot
l’aprenentatge) i el plurilingüisme de l’alumnat

14. IMPULS DE LA LECTURA (ILEC)
14
La lectura als centres educatius

15. 15
L’IMPULS DE LA LECTURA
La priorització de la competència lectora com una estratègia de millora de la
competència comunicativa lingüística ja que és l’inici del recorregut cap a
l’aprenentatge del discurs oral i escrit en els àmbits social, acadèmic i al llarg
de la vida
DISSENY DE L’ACTUACIÓ
•La lectura com el domini d’un conjunt d’estratègies que permeten als
alumnes comprendre els textos i emprar-los per accedir a la informació,
reflexionar-hi i generar coneixement i aprenentatge significatiu.
•Aconseguir que els infants i joves esdevinguin aprenents autònoms, fent de
la lectura una de les eines bàsiques per a l’aprenentatge en totes les àrees i
matèries del currículum.
•Formar bons lectors que gaudeixin i aprenguin llegint

16. 16
Fortaleses de l’Impuls de la Lectura
Impacte metodològic
 L’alumnat es coresponsabilitza dels seus objectius de progrés
 Els alumnes llegeixen, com a mínim, 30 minuts diaris a l’escola
 Els alumnes incrementen el nombre de lectures
 Els alumnes són capaços d’explicar quines son les estratègies que fan
servir com a bons lectors
 Els alumnes són capaços d’explicar el que han llegit acompanyant-se
d’evidències orals o bé escrites.
 Mitjançant El Portafolis, les famílies milloraran el coneixement sobre la
metodologia d’aprenentatge de la lectura de l’escola i podran contribuir
a fer dels seus fills bons lectors

17. Fortaleses de l’Impuls de la Lectura
Impacte organitzatiu
• Sistematització del treball de la comprensió lectora
• Contribució a la presa d’acords en matèria de lectura i incorporació en
els documents de centre
• Foment de la coordinació i de la dinamització dels equips docents
(reflexió i acords dels grups impulsors)
• Consolidació progressiva de la cultura de l’avaluació per a la millora
• Consolidació dels 30 minuts de lectura a Primària i de propostes de
sistematització de la lectura a Secundària
• Contribució al canvi metodològic en el treball de la lectura i en la visió
transversal en totes les àrees i matèries
• Difusió de models i exemples
17

18. 18
ILEC
Centres participants
Centres que participen en l’impuls de la lectura
2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
320 508 613 786
CENTRES PARTICIPANTS

19. De la lectura a l’escriptura, de l’ILEC cap a l’AraEscric
Si la competència lectora és la capacitat per entendre, valorar i emprar els
textos escrits, per tal d’assolir objectius personals, desenvolupar el propi
coneixement i potenciar-lo, i poder participar en la societat,
l’escriptura és l’activitat que permet estructurar
el pensament, comunicar-se, organitzar-se,
aprendre i participar en la societat.
Documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques
de l’àmbit lingüístic de l'educació primària i secundària

20. Millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la
seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així,
afavorir l’èxit educatiu.
Aprofundir en la fonamentació i la coherència conceptual i
metodològica de la didàctica de l’escriptura dels docents.
20
AraEscric, un programa per a l’èxit escolar
Finalitat del Programa
.

21. 21
Aprendre a escriure
• Aprenentatge inicial de l’escriptura (EI, EP)
• El procés de la composició escrita, les seves fases i la reflexió sobre la
llengua
• El coneixement dels gèneres textuals i la seva funcionalitat
Escriure per aprendre
• L’escriptura com a eina d’aprenentatge i de construcció de
coneixement
• L’escriptura com una estratègia transversal per a la millora del
rendiment escolar a totes les àrees i matèries
Escriure per crear i transmetre el pensament
• L’hàbit de l’escriptura personal i el plaer d’escriure
• L’escriptura creativa: la literatura com a model
Eixos del programa AraEscric

22. GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL
PLURILINGÜISME (GEP)
23

23. GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL
PLURILINGÜISME (GEP)
24
OBJECTIUS GENERALS
Augmentar la competència lingüística en LE de l’alumnat
Incrementar el temps d’exposició de l’alumne a la llengua estrangera
A través de projectes temàtics o transversals i/o matèries curriculars, accions de mobilitat
temàtica per projectes o de mobilitat internacional i pràctiques en empresa.
Diversificar estratègies de gestió del coneixement en llengua estrangera
Incorporant projectes, activitats i/o unitats AICLE a la programació i incrementant i
diversificant les estratègies de recerca, recepció de contingut i d’accés a la informació
curricular bàsica, en llengua estrangera.

24. 25
OBJECTIUS ESPECÍFICS (GEP)
• Desenvolupar les competències per al segle XXI (clau i
transversals)
• Aplicar la metodologia per a l ’ aprenentatge integrat de
continguts i llengua estrangera (AICLE)
• Promoure l’aprenentatge basat en projectes
• Incorporar l ’ avaluació orientada a l ’ aprenentatge i el
desenvolupament d’instruments d’avaluació (rúbriques)
• Incorporar eines TIC a l’aula (especialment, en relació amb
continguts CLIL)

25. 26
GEP
CENTRES PARTICIPANTS
Experimentació del plurilingüisme 2013-15; 2014-16; 2015-17
2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
53 157 214 ...

26. 27
OBJECTIUS ESPECÍFICS COMUNS
ALUMNAT PROFESSORAT
CENTRE
EDUCATIU

27. 28
IMPACTE ESPERAT
Macro
Canvi organitzatiu i metodològic al centre
 Establir una estratègia de centre adequada a les necessitats
diagnosticades a partir dels resultats d’avaluació interna i externa, i
complementada amb les avaluacions generals del sistema.
 Incorporar el grup impulsor
 Incorporar elements per mesurar el progrés acadèmic dels alumnes
 Presa d’acords i integració en el Projecte lingüístic del centre

28. 29
Canvi en el procés d’ensenyament – aprenentatge
• Desenvolupar la capacitat de l’alumnat de produir i d’utilitzar coneixements i
d’informacions posant l’accent en els aspectes metacurriculars (com obtenir
coneixements, com pensar correctament, com fer hipòtesis i com comprovar-les,
etc.)
• Fer explícits els processos necessaris per a adquirir el coneixement perquè
l’alumne els identifiqui, els apliqui, els incorpori a la seva pràctica habitual i els
pugui automatitzar.
• Incorporar l’avaluació com a eina del procés d’ensenyament i aprenentatge
• Desenvolupar la competència lingüística en totes les àrees i matèries treballant
la llengua i els continguts de manera integrada.
• El paper del professorat com a model
Meso

29. 30
Canvi en l’estil d’aprenentatge de l’alumnat
• Presa de consciència del seu estil d’aprenentatge i protagonisme en el
seu procés d’aprenentatge
• Aprendre a aprendre:
 incorporar la reflexió sobre què i com s’ha après, explicitant les
estratègies utilitzades.
 fixar objectius personals de millora.
 Incorporar l’autoregulació (com ho ha de fer) i l’autoavaluació (reflexió
sobre el que està fent) La reflexió metacognitiva és la clau del procés.
• Autonomia personal: conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris
d’avaluació: ha de saber què ha de fer.
Micro

30. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
31

31. 32
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“El tractament integrat no hauria de consistir simplement en una unificació
terminològica, o a donar una mateixa estructura formal als diferents
currículums [...], ni tan sols a treballar durant unes hores determinades les
anomenades estructures lingüístiques comunes. Per a nosaltres, el
tractament integrat ha de consistir en un plantejament global que
tinga per objectiu la construcció de la competència plurilingüe a
través d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús vehicular de
totes les llengües del currículum. [...] Tenint en compte el que és
comú a les diferents llengües i el que és propi de cadascuna”.
PASCUAL GRANELL, Vicent. El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe
per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura,
Educació i Esport, 2006. (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). ISBN 84-482-41444

32. 33
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“Quan alumnes adolescents de secundària o alumnes adults opten per l’estudi
d’una llengua estrangera són persones multicompetents (Cook, 1991), amb molta
experiència en l’estudi de llengües atès que 1) tenen coneixements prou sòlids de la
seva llengua, 2) han estudiat alguna llengua estrangera prèviament i 3) sovint
estudien una segona o tercera o quarta llengua estrangera. Aquests alumnes, per
edat, estan inclinats a l’aprenentatge cognitiu i analític, amb tendència a
sistematitzar, aprofiten de manera intuïtiva alguns coneixements adquirits
amb anterioritat i s’adonen immediatament del parentiu i de les similituds
entre les llengües”. Vences, 2011
“Multicompetència. Competència que es desenvolupa quan, en aprendre una nova
llengua, les persones recorren a tot el que han après o adquirit anteriorment en
diferents llengües i que no és el resultat de l’addició de coneixements sinó de la
seva combinació, integració i interconnexió”.
Cook, 2001 i 2007; Cenoz, Hufeisen i Jenner, 2000

33. 34
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“Hipòtesi de la interdependència. Un parlant bilingüe o plurilingüe posseeix
una “competència subjacent comuna” per a les llengües del seu repertori
amb conseqüències en la manera de concebre com s’aprenen i, per tant,
com s’han d’ensenyar les llengües. Importància de treballar explícitament
les estratègies de transferència interlingüística així com els elements
conceptuals”.
Cummins, 1984 i 2008
“Transllenguatge. Els parlants plurilingües tenen la capacitat de moure’s
entre llengües, tractant les diverses llengües que formen el seu repertori
com un sistema integrat”
Williams, 1994. Canagarajah, 2011

34. 35
“Per aprendre una llengua addicional no n’hi ha prou amb usar la llengua en
actes comunicatius, sinó que també és necessària una reflexió conscient
sobre la manera com es construeixen els missatges en aquesta llengua”.
Wolff i Legenhausen, 1992
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“[...] la teoria sociocultural de l’aprenentatge, segons la qual el procés
d’aprenentatge d’una nova llengua ha de conjugar necessàriament la
perspectiva comunicativa amb una perspectiva més conceptual”
Esteve, 2002; Johnson, 2009; Negueruela, 2013

35. 36
TIL: ALGUNS FONAMENTS TEÒRICS
“La internacionalització de categories gramaticals amb funcionalitat real en la
comunicació escrita i oral és essencial per promoure en la classe d’idiomes el
pensament crític sociocultural i que els alumnes siguin capaços d’usar la llengua no
només de manera bàsica, sinó també es facin conscients dels significats
complexos que s’expressen amb el llenguatge i així siguin realment capaços
d’usar la llengua de manera sofisticada per expressar els significats que realment
volen”. Negueruela, 2013
“Aquesta presa de consciència [...] s’aconsegueix a partir d’activitats específiques
realitzades pel mateix alumnat i orientades a la sensibilització i consciència
lingüístiques”.
Bosc i Esteve, 1998; Cots i Nussbaum, 2013; Corcoll i González Davies 2016; Esteve et al., 2003

36. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
37
 Ensenyar i aprendre les llengües de manera integrada i competencial.
 Treballar cooperativament (els especialistes de llengua) per a la
focalització d’elements comuns i la maximització d’esforços.
 Adquirir (l’alumnat) destreses per a la transferència interlingüística i
intercultural.
Objectius generals

37. Objectius específics
 Orientar els centres envers el model didàctic subjacent als enfocaments
plurilingües
 Acompanyar els centres en el procés d’evolució cap al plurilingüisme
 Incentivar la cooperació entre equips docents per a la capacitació
lingüística de l’alumnat
 Focalitzar els elements comuns a totes les llengües, evitar la reiteració
de continguts i maximitzar els esforços
 Assessorar els docents per a la creació d’activitats de transferència
interlingüística (seqüències didàctiques, canvi pedagògic de codi
lingüístic i traducció per a contextos alternatius d’aprenentatge) i per al
desenvolupament futur de projectes de centre en diverses llengües.

38. 40
TIL
23 CENTRES INSCRITS
8
CAC
2
BLL
2
VOC
3
MVO
1
CEB
4
GI
2
BCO
2
TAR
2
TEB
1
LL
4

39. 41
“Digues-m’ho i ho oblido,
ensenya-m’ho i ho recordo,
involucra-m’hi i ho aprenc”
Benjamin Franklin