1. LA IMATGE EN MOVIMENT: EL CINEMA

2. CINEMA I REALITAT

3. El cinema s’apropa més que la fotografia a la realitat ja que afegeix el moviment

4. Al començament les imatges van crear un gran impacte fins el punt de confondre cinema i realitat

5. Una cosa semblant va succeir en un altre mitjà de comunicació de masses, la ràdio. Al programa d’Orson Welles “La guerra de los mundos” s’explicava, com si fos un informatiu, la invasió de la Terra per extraterrestres

6. La grandesa del cinema radica en què es projecta en una gran pantalla

7. A més el cinema té l’habilitat sociològica anomenada “L’experiència vicària” és a dir, posarnos en lloc de l’altre i viure la situació en primera persona

8. No fa gaire temps que la gent que assistia a la projecció d’un film insultava, afalagava o aplaudia els personatges de les pel·lícules com si fos teatre

9. FONAMENTS DEL CINEMA

10. La paraula cinema és una abreviatura de cinematogràfic, que és un aparell òptic capaç de reproduir la imatge en moviment

11. El terme procedeix del grec: KINEMA (moviment) i GRAFEIN (escriure)

12. Però la paraula amb el temps ha tingut diverses acepcions: Sala per a la projecció de pel·lícules CINEMA Indústria per a la creació de pel·lícules Art de representar imatges en moviment

13. El cinema, però, és una activitat lúdica i d’oci no essencial en la nostra vida

14. Com que el cinema és una indústria es mou pel rendiment econòmic. Així, per a poder vendre el producte es crearan modes i gèneres, com el western, el thriller o la comèdia

15. Això fa que és important que les pel·lícules agradin a una majoria de públic i queden gustos minoritaris que no són contemplats pels cineastes

16. FONAMENTS PERCEPTIUS

17. LA IL·LUSIÓ DEL MOVIMENT

18. L’ésser humà sempre, des que fa art, cerca el moviment com a forma de màxima iconicitat. Això reb el nom d’imaginari col·lectiu

19. Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la literatura sempre es formen en moviment

20. Quan un artista gòtic pinta un retaule va a la recerca de l’esdevenir i el moviment

21. Les imatges són vistes en moviment per això la major iconicitat d’una representació és la imatge en moviment

22. EVOLUCIÓ TÈCNICA

23. Les primeres experiències de les imatges fixes fins a arribar a les imatges en moviment van ser d’animals en moviment

24. Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu fusell fotogràfic

25. El fenòmen del cinema és anomenat originàriament “fotografia en moviment”

26. Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el zootrop, el praxinoscopi, etc.

27. Finalment Thomas Edison inventà el Cinetoscopi, últim aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una pantalla

28. FISIOLOGIA DEL CINEMA: LA PERSISTÈNCIA RETINIANA

29. La il·lusió del moviment s’aconsegueix per un fenòmen lògic anomenat PERSISTÈNCIA RETINIANA

30. Quan percebem una imatge, aquesta queda a la nostra retina un petit moment

31. El cinema és una successió d’imatges fotogràfiques fixes que apareixen i desapareixen molt ràpid

32. El nostre cervell perceb aquesta imatge amb una cadència determinada (més de 12 per segon) i en un ordre, que es projecten i són retingudes un temps per la retina

33. El resultat és que podem veure totes les imatges com una sola en moviment

34. Aquest fenòmen es por comprovar si fem dibuixos seqüenciats en la cantonada d’un quadern i els passem depressa

35. SENSACIÓ DE REALITAT

36. El cinema hereda de la fotografia el sentiment de realitat però amb major iconicitat que aquesta

37. El cinema, igual que la fotografia, imita l’ull humà ja que capta la llum i perceb el to i el color. Per aquesta raó dona una sensació de realitat

38. LA REALITAT EN ELS ORIGENS DEL CINEMA

39. La primera sessió cinematogràfica va ser celebrada el 28 de setembre de 1895 al “Saló indien”, uns soterranis del “Grand Cafè de París”

40. La gent quedava bocabadada veient imatges molt senzilles

41. L’admiració del primer cinema venia donada per l’aproximació a la realitat que representava la captació del moviment

42. També perquè es reproduien persones de l’època en el seu àmbit habitual ja que l’atractiu inicial era captar la realitat d’una forma fidel

43. Més tard George Méliès va introduir manipulació i va iniciar el cinema de ficció

45. CINEMA D’IMATGE REAL

46. El cinema sempre té com a origen la relació entre ell i la realitat

48. REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT El cinema reprodueix escenes, figures i imatges de la realitat

49. SENSACIÓ DE REALITAT Les imatges fan sentir als espectadors que el que estan veient ha succeït, que està succeint o que podrà succeir realment

50. Tenint en compta la proximitat de les imatges a la realitat podem distingir: CINEMA D’IMATGE REAL i CINEMA D’ANIMACIÓ

51. A vegades el cinema d’imatge real expressa sentiments i idees amb llenguatges i estètiques diverses

52. REALISME: És la presentació més fidel i objectiva de la realitat

53. El cinema realista presenta un esdeveniment com si ho contemplessim des de fora sense participar-hi

54. Quan la realitat s’exposa molt detalladament s’anomena hiperrealisme

55. SURREALISME: Representa un món de somnis, del subconscient

56. També la imatge de la realitat que imaginem i que no està subjecta a lleis físiques o naturals

57. El surrealisme seria la base del cinema fantàstic

58. EXPRESSIONISME: Concedeix gran importància a l’expressió dels sentiments i les emocions

59. Les imatges expressionistes tenen un alt contingut simbòlic quan ens evoquen idees transcendentals

60. FONAMENTS TÈCNICS DEL CINEMA

61. LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICA

62. Tècnicament el cinema està fonamentat en la captació d’imatges que seran fotografies seqüenciades i que posteriorment es passaran ràpidament

63. LA PEL·LÍCULA

64. És una cinta coberta d’una emulsió química sensible a la llum

65. COMPOSICIÓ DE LA PEL·LÍCULA: La pel·lícula era de cel·luloid inicialment. Actualment és de triacetat de cel·lulosa

66. FORMAT: El format fa referència al costat més ample de la pel·lícula. El més utilitzat és de 35 mm.

67. També hi ha formats més amateurs, com el de 8 mm. I el de 16 mm. I també altres més grans, com els de 70 mm. Anomenats “scope”

68. PROCESSOS DE LA PEL·LÍCULA REVELAT POSITIVAT

69. REVELAT: La pel·lícula revelada es transforma en negatiu

70. POSITIVAT: El negatiu es transforma en positiu i la pel·lícula pot ser ja projectada

71. LA CAPTACIÓ

72. La càmera enregistra el nombre d’imatges necessàries perquè l’ull percebi la sensació de moviment

73. Al començament, la cadència d’imatges era de 16 fotogrames per segon. La sensació era de moviment accelerat

74. Posteriorment es va arribar a 24 fotogrames per segon i el moviment es va aconseguir de manera més fluïda

75. L’OBJECTIU: L’òptica és la mateixa que a la càmera fotogràfica; és a dir, un joc intercanviable d’objectius amb diferents distàncies focals

76. Un diafragma per a jugar amb l’entrada de llum

77. EL CRON: És el mecanisme que capta el número suficient d’imatges per a aconseguir la sensació de moviment

78. El cron consta de l’obturador que permet que passi la llum a l’interior i un sistema d’arrossegament que fa que passi el fotograma següent

79. MOVIMENTS DE LA CÀMERA

80. Al principi la càmera estava fixa i eren els actors qui es movien davant d’ella

81. Però la càmera pot agafar diferents punts de vista per a captar la mateixa cosa

82. El conjunt de totes aquestes possibilitats és el que s’anomena realització

83. Normalment la càmera se sustenta sobre un trípode però pot moure’s per diferents mecanismes:

84. EL TRÀVELLING: Sistema de rails en línia recta o circular que fa desplaçar la càmera o gira en torn a un eix

85. GRUES: Són de diferents ordres i per a diferents moviments, com la “dolly” per a moviments verticals d’ascens, descens i girs

86. Més evolucionat és l’steadycam, arné que porta l’operador i que permet qualsevol tipus de moviment sense perdre estabilitat la imatge

87. GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

88. Però també es poden utilitzar com a tràvellings automòbils o altres artefactes

89. Les obres es poden agrupar en categories perquè posseeixen característiques similars, tant en formes com en continguts

90. Les pel·lícules es classifiquen en gèneres segons la forma de crear les imatges, expressar pensaments o sentiments

91. Com que el cinema és una indústria va consolidar aquests gèneres segons la demanda del mercat

92. GÈNERES CINEMATOGRÀFICS Western Thriller Cinema policiac Cinema d’acció Cinema d’aventures Comèdia Drama Cinema musical Cinema històric Cinema documental Cinema bèl·lic Cinema de terror i fantàstic Cinema de ciència ficció Cinema d’autor Cinema d’animació

93. WESTERN: Pel·lícules de l’Oest amb diferents trames que comparteixen escenaris específics del desert, indis, colons, etc.

94. THRILLER: Es caracteritza per la intriga psicològica per a resoldre un enigma per part dels personatges

95. En el thriller el més important és com els protagonistes resolen els conflictes plantejats al començament

96. CINEMA POLICÍAC: També s’anomena cinema negre. A vegades es confon amb el thriller ja que pot plantejar conflictes psicològics

97. Però el cinema policíac sobretot planteja la lluita del bé (policies, detectius, agents secrets) contra el mal (criminals, mafiosos, delinqüents)

98. CINEMA D’ACCIÓ: Històries de diferents tipus explicades amb persecucions, lluites cos a cos, acrobàcies…

99. El cinema d’acció ha de ser espectacular i distret, amb escenes violentes i vertiginoses

100. CINEMA D’AVENTURES: Combina l’acció i l’expressió de sentiments amb la relació entre personatges

101. Explica històries en èpoques i llocs distants per a l’espectador. Presenta situacions, viatges o experiències difícils o imposibles de viure

102. COMÈDIA: La funció principal és fer riure, per això permet una gran varietat de temes

103. Hi ha comèdies romàntiques que creen situacions simpàtiques en relació a l’amor

104. Comèdies psicològiques en les quals es fa broma de les qüestions existencials o els conflictes emocionals, gairebé sempre en clau de crítica social

105. DRAMA: També admet gran varietat. Sol explicar històries serioses que reflecteixen situacions de conflictes personals

106. CINEMA MUSICAL: La importància fonamental són els números musicals, coreografies, balls, etc. Per a explicar històries o expressar sentiments

107. CINEMA HISTÒRIC: Explica històries autèntiques i utilitza entrevistes a protagonistes o persones relacionades amb els fets històrics que es tracten

108. CINEMA BÈL·LIC: Explica històries de batalles de tots els temps i llocs. Admeten imatges d’acció, comèdia, drama i thriller

109. Les situacions de guerra poden ser autèntiques o inventades

110. CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC: Busca provocar la por en l’espectador en totes les seves variants

111. Utilitza personatges específics com monstres, fantasmes, vampirs… i espais com cases fosques. Pot apropar-se al thriller

112. CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ: El plantejament científic es produeix en èpoques futures o bé és més avançat que l’actual

113. El cinema de ciència ficció pot coincidir amb altres gèneres ja que pot fer riure, expressar sentiments, explicar aventures, resoldre enigmes psicològics…

114. CINEMA D’AUTOR: Engloba les pel·lícules difícils de classificar en altres gèneres o bé les que exposen les idees personals dels seus creadors

115. També pertanyen al cinema d’autor pel·lícules en què s’experimenta un nou llenguatge cinematogràfic

116. CINEMA D’ANIMACIÓ: Són pel·lícules realitzades amb personatges no reals, com dibuixos o animacions diverses

117. El contingut pot ser molt variat: còmic, dramàtic, històric, musical, de ciència ficció, etc.

118. ELEMENTS EXPRESSIUS: ESPAI I TEMPS

119. FRAGMENTACIÓ DE L’ESPAI: PLANIFICACIÓ I ANGULACIÓ

120. Igual que l’idioma escrit funciona a partir de fonemes o signes mínima, el llenguatge cinematogràfic parteix d’una unitat mínima: el pla o fotograma

121. Les seqüències o conjunts de plans són com les frases en el sistema oral o escrit

122. Les transicions serien la sintaxi, és a dir la forma de barrejar els plànols

123. L’espai no es podria presentar en la seva totalitat, per això cal fragmentar-lo. Això és l’enquadrament

124. Enquadrem tot el que volem seleccionar de la realitat i serà el que presentem a l’espectador

125. El conjunt dels elements que determinen l’espai són bàsicament tres: LA PLANIFICACIÓ, L’ANGULACIÓ I EL MOVIMENT DE CÀMERA

126. LA PLANIFICACIÓ

127. Planificar és triar el tipus d’espai que seleccionem de la realitat per a limitar la imatge

128. GRAN PLA GENERAL PANORÀMIC: És el pla que recull la totalitat d’un paisatge, decorat o escenari ample en el qual es desenvolupa l’acció

129. Tot i que en el GRAN PLA GENERAL PANORÀMICA poden sortir personatges, és l’espai que domina sobre els personatges

130. PLA GENERAL: La visió de l’escenari és àmplia i enquadra diversos personatges de cos sencer

131. PLA GENERAL O PLA ¾: Mostra una figura humana des dels genolls fins el cap i es dona més importància a la figura que als personatges. També és anomenat PLA AMERICÀ

132. PLA MITJÀ: El personatge apareix enquadrat des de la cintura fins al cap. El pla mitjà permet percebre moviments de braços i mans

133. PRIMER PLA: Mostra les espatlles i el cap d’una figura. Expressa proximitat al subjecte enquadrat

134. GRAN PRIMER PLA: Enquadra el rostre del personatge i els gestos d’ulls i boca. Setveix per a descriure les emocions i estats d’ànim. També expressa intimitat

135. PLA DETALL: Enquadra més objectes que persones, tot i que apropa l’atenció de l’espectador en un detall

136. L’ANGULACIÓ

137. L’angulació és la posició de la càmera respecte als objectes i figures que capta ANGULACIÓ PICAT CENITAL CONTRATICAT NADIR

138. PICAT: La càmera se situa en una posició superior a la de la figura des d’una situació superior a 45 º

139. El picat sol utilitzar-se per a assenyalar la inferioritat d’un personatge

140. ZENITAL: És un picat en vertical sobre la figura enregistrada; 360º respecte a l’eix

141. CONTRAPICAT: S’utilitza per a assenyalar la superioritat d’un personatge

142. NADIR: És un contrapicat extrem. La càmera està per sota de la figura en 180º respecte a l’eix

143. MOVIMENTS DE CÀMERA

144. La càmera pot realitzar moviments per a descriure millor objectes i personatges MOVIMENTS DE CÀMERA FIXA PANORÀMICA ESCOMBRADA TRÀVELLING ZOOM

145. FIXA: La càmera no realitza cap moviment i tot s’observa d’una manera estàtica

146. PANORÀMICA: Els moviments lents mostren una visió general La càmera gira sobre el seu eix de dreta a esquerra o en vertical

147. ESCOMBRADA: És un moviment molt ràpid amb una sensació fugaç. No permet percebre imatges clares i s’utilitza per a expressar canvis ràpids a espais o personatges

148. TRÀVELLING: La càmera es desplaça horitzontal o verticalment però no sobre el seu eix sinó sobre una plataforma

149. El tràvelling pot ser d’acompanyament, d’ascens, de descens, etc.

150. ZOOM: És un moviment òptic basat en el canvi d’angulació progressiva produida per un objectiu variable. En aquest moviment la càmera no es mou

151. LA COMPOSICIÓ

152. Composar és situar objectes i personatges sintre del quadre

153. L’ENQUADRAMENT: És la relecció i organització d’objectes, figures i personatges dins el CAMP que veurà l’espectador

154. EL CAMP: El camp és el resultat de l’enquadrament

155. LA PROFUNDITAT DE CAMP: És la quantitat de plans nítids dels objectes i personatges que apareixen en el camp

156. S’utilitza per a assenyalar la importància d’un element respecte dels altres. S’aconsegueix, com a la fotografia, graduant el diafragma

157. FORA DE CAMPO: És l’espai que hi ha fora del quadre. El fora de campo és marcat per la mirada dels actors ENQUADRAMENT FORA DE CAMPO

158. POSADA EN ESCENA: És la preparació de l’espai que hem d’enquadrar, com decorat, colors, il·luminació, maquillatge o assaigs

159. RECURSOS EXPRESSIUS DEL MUNTATGE

160. MUNTATGE: És el procés de selecció i ordenació del material enregistrat per a construir un relat cinematogràfic complet

161. El muntatge en la terminologia del video i la TV s’anomena edició

162. Tècnicament el muntatge consisteix en seleccionar els fragments útils per a donar continuïtat al relat

163. La continuïtat s’anomena RÀCORD que consisteix en fer comprensiu el relat audiovisual a l’espectador

164. El ràcord consisteix en la lògica del que passa i pot ser de diverses maneres RÀCORD De moviment De mirada D’enquadrament i salt d’eix De posada en escena

165. RÀCORD DE MOVIMENT: Els plans consecutius han de mantenir la direcció del moviment inicial de subjectes i objectes

166. RÀCORD DE MIRADA: El personatge que mira en una direcció ha de mantenir aquesta direcció en plans consecutius

167. RÀCORD D’ENQUADRAMENT I SALT D’EIX: Les figures i objectes que intervenen en una acció han d’ocupar el mateix lloc en els enquadraments següents

168. El salt d’eix és el canvi de col·locació de la càmera que s’ha de fer respectant també les posicions inicials d’objectes i figures

169. RÀCORD DE POSADA EN ESCENA: Els objectes, vestuari, maquillatge, actors… han de ser els mateixos en els plans que composen una escena

170. MUNTATGE, ORGANITZACIÓ DEL RELAT

171. El muntatge és la unió dels plans que resulten de les preses correctes obtingudes al rodatge

172. Per fer un correcte muntatge cal visualitzar tot el material i seleccionar, segons un guió, les imatges tenint en compta tres aspectes: SELECCIÓ, ORDRE I DURACIÓ

173. ORGANITZACIÓ DEL MUNTATGE NARRATIU DESCRIPTIU EXPRESSIU SIMBÒLIC

174. NARRATIU: Presenta l’evolució temporal dels fets. Ex. L’edat del gel Explica les peripècies d’un tigre i un peresós que busquen els pares d’un bebé esquimal

175. DESCRIPTIU: Afavoreix la contemplació de formes per a descriure l’aspecte de les coses. Ex. Nòmades del vent es descriu la vida de les aus a la terra

176. EXPRESSIU: Destaquem els elements expressius. Ex. En Los lunes al sol destaca l’expressió de l’amistat, soledat i dignitat a partir de la situació que provoca l’atur

177. SIMBÒLIC: Es creen significats simbòlics i ideològics perquè l’espectador els assocïi amb els valors i conceptes abstractes.

178. Ex. A la pel·lícula En construcció es filma la realitat quotidiana d’un edifici en obres per a parlar de valors com l’amistat, l’amor, la intolerància, la desigualtat …

179. LITERATURA I GUIÓ CINEMATOGRÀFIC

180. La literatura explica una història mitjançant paraules

181. El cinema explica la història mitjançant imatges i paraules per això en el cinema s’uneixen la literatura (guió) i la imatge

182. ELEMENTS NARRATIUS

183. ELEMENTS NARRATIUS PERSONATGES ACCIÓ ESPAI TEMPS NARRADOR DIÀLEG

184. PERSONATGES: El guió ha de definir a ls qui realitzen l’acció del relat. Ex. Podríem definir a Harry Potter com un nen orfe amb ulleres, caràcter bondadós que viu aventures i a qui apassiona la màgia

185. ACCIÓ: Els personatges busquen aconseguir uns objectius i per això existeis l’acció, sense la qual no hi ha història

186. En la pel·lícula La pedra filosofal Harry Potter desitja aprovar el primer curs de l’escala màgica de Hogwarts però haurà de superar durant l’aprenentatge els obstacles malignes dels enemics

187. Espai: Són els llocs on es desenvolupen les accions del filmEl cinema

188. TEMPS: L’acció es pot desenvolupar en el passat, en el present o en el futur. També hi poden haver salts en el temps: cap el passat o flashback o cap el futur o flashfoward

189. També cal saber que hi ha detalls que se sobreentenen. Això s’anomena el·lipsi

190. NARRADOR: S’expressa en veu en off i descriu espais, caracteritza personatges i expressa opinions. Pot ser algun personatge

191. DIÀLEGS: Una pel·lícula no és com una novel·la, així les escenes d’acció expliquen moltes narracions però també utilitza el recurs del diàleg

192. PASSOS PER ESCRIURE UN GUIÓ

193. El guió s’ha de confeccionar seguint els següents passos: ETAPES DEL GUIÓ IDEA STORY LINE SINOPSI ESTRUCTURA TRACTAMENT ESCRIPTURA DEFINITIVA

194. LA IDEA: És el missatge, el tema o la idea que volem transmetre

195. STORY LINE: És la síntesi molt curta de la història

196. SINOPSI: Més extensa que la story line. Es presenten els personatges caracteritzats i es resumeixen les accions més importants de la història

197. L’ESTRUCTURA: És la fragmentació del relat en escenes i seqüències. S’han de posar en ordre i explicar com seran les transicions

198. EL TRACTAMENT: A partir de l’estructura es desenvolupen les accions i les escenes; es profunditza en els personatges i es narra l’acció com si fos un conte

199. L’ESCRIPTURA DEFINITIVA: Text escrit amb la narració completada, ordenada. S’anomena també guió literari i inclou també la descripció dels escenaris

200. EL GUIÓ TÈCNIC

201. A partir del guió literari es produeix el guió tècnic que recull pla per pla totes les operacions (il·luminació, enquadrament, profunditat de camp, decoració, durada del pla, sons…)

202. També el guió tècnic especificarà els mitjans tècnics (càmeres, objectius, grues, focus, decorats…)

203. Finalment cal especificar les condicions del rodatge (de nit, durant el dia, amb ambient assolellat, plujós, al plató, en exteriors…)

204. El guió tècnic haurà d’ordenar-se per escenes o seqüències mecàniques per a poder-se organitzar el rodatge i facilitar el trasllat del material i els recursos humans

205. El rodatge no es realitzarà en l’ordre de la història sinó per les necessitats de platós, espais, etc.

206. GUIÓ IL·LUSTRAT

207. A vegades és difícil expressar una idea en paraules i la millor manera és dibuixar-la pla per pla

208. El guió il·lustrat ajuda als tècnics que hi intervenen per a aconseguir una bona il·luminació, atrezzo, decorats, maquillatge, etc.

209. El guió il·lustrat mostra en vinyetes els elements de la composició, l’enquadrament, l’angulació, la disposició de les figures, objectes i personatges, etc.

210. L’ANIMACIÓ: GÈNERES I TÈCNIQUES BÀSIQUES

211. QUÈ ÉS L’ANIMACIÓ?

212. Animar una cosa significa otorgar-li moviment. Per això animació és l’acció i el resultat de moure objectes i figures

213. L’animació en el cinema són totes les tècniques capaces de donar moviment a coses inanimades com dibuixos, ninots de paper, dibuixos fets per ordinador, maquetes, figures fetes de plastilina, etc.

214. EL CINEMA D’ANIMACIÓ ENVERS EL CINEMA D’IMATGE REAL

215. El cinema d’animació comparteix amb el d’imatge real molts dels seus elements, enquadraments, planificació, angulació, etc.

217. ORÍGENS DEL CINEMA ANIMAT

218. El fenaquitoscopi deixava veure per les seves escletxes dibuixos que donaven sensació de moviment

219. El praxinoscopi aconsegueix projectar en una pantalla dibuixos i altres imatges fixes que sembla que es moguin

220. El 1888 es projectà una cinta de cel·luloide on es superposen els personatges al decorat

221. La cinta ja estava perforada lateralment per el seu arrossegament

222. EVOLUCIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓ

223. ELS PIONERS

224. Emile Reynaud va dibuixar damunt la mateixa pel·lícula

225. Però els pioners dibuixen les animacions sobre paper una per una. Aquest procés s’anomena imatge per imatge

226. Tres pioners del començament del segle XX són l’espanyol Segundo Chomón , el francès Emile Cohl i l’americà James Stuart Blackton

227. Les seves pel·lícules encara no tenen una preocupació per l’estètica i les imatges són simples

228. Les pel·lícules són fruit de milers i milers de dibuixos per poder explicar una història i no disposen de grans recursos

229. ELS INICIS DEL DIBUIX ANIMAT ALS ESTATS UNITS I A EUROPA

230. Als Estats Units es creà el cinema d’animació a partir de les tires còmiques que publiquen els diaris

231. La fama que proporciona aquest cinema inicial fa que es puguin financiar noves animacions

232. A Europa als anys 20 un grup d’avantguarda comença a utilitzar l’animació com a vehicle d’expressió de les seves inquietuds ideològiques i poètiques

233. Les seves pel·lícules només arriben a un públic minoritari però perfeccionen el cinema d’animació

234. EXPANSIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓ

235. Als anys 30 el cinema d’imatge real ja és sonor i el cinema de dibuixos animats queda com un aperitiu abans de les pel·lícules d’actors i escenaris reals

236. Però el 1930 Walt Disney creà un veritable art nou capaç de competir amb el cimena d’imatge real

237. Es crea una indústria amb animadors i dibuixants que proporcionen un gran èxit i bons beneficis

238. Apareix Micky Mouse, l’ànec Donald i el gos Pluto

239. Finalment el 1938 es creà el primer llargmetratge de la història: La Blancaneus

240. Entre 1930 i 1950 Disney aixecà el seu imperi cinematogràfic

242. Hollywood se n’adona del filó de les animacions i autors com Tex Avery es desmarca de la innocència de Disney i introdueix humor absurd o corrossiu i violència

243. Porky o Bugs Bunny són creacions de Tex Avery

244. Es creen personatges ja històrics com l’àneg Daffy (el pato Lucas), Tom i Jerry, el Coyote i el Correcaminos…

245. L’ANIMACIÓ FORA DELS ESTATS UNITS

246. Després de la Segona Guerra Mundial als païssos del sud d’Europa on l’estat financiava la producció, com Rússia, Polònia, Txecoslovàquia Iugoeslàvia, etc. Apareix una animació amb contingut ideològic

247. Aquests artistes i dibuixants van influir en Europa així, a Bèlgica i França va començar una producció de pel·lícules a escala industrial amb adaptació de còmics famosos, com Tintin o Astèrix i Obèlix

248. Lucky Luke o els Barrufets

249. A Itàlia es va començar a utilitzar amb finalitats publicitària i així es va introduir en el món dels adults, com a la pel·lícula La rebel·lió dels animals (1954) de George Orwell

250. També a Àsia o Japó es desenvolupa un cinema d’entreteniment massiu amb representació de les llegendes nacionals

251. L’animació japonesa va evolucionar amb el món del còmic en direcció al manga

252. A la Xina les pel·lícules destaquen pel seu aspecte artístic amb dibuixos de la tradició xinesa

253. LA TELEVISIÓ I L’ORDINADOR

254. La televisió i l’ordenador marquen dues etapes claus en l’evolució del cinema d’animació

255. TELEVISIÓ

256. La televisió a partir dels anys 50 necessita omplir la programació amb tot tipus de continguts

257. Els dibuixos animats es converteixen en programes de gran popularitat

258. Sèries com L’ós Yogui, Els Picapiedra, La Pantera Rosa o Popeye

259. Mazinger-Z, Comando G, Heidi o Marco

260. Aquest fenòmen segueix vigent a l’actualitat amb títols com Los Simpson, South Park o Pokemon

261. EL ORDENADOR

262. Els ordenadors faciliten amb els seus avenços la nova tecnologia per a la creació d’animacions

263. L’animació redueix el cost de producció i introdueix noves formes d’expressió; a més de donar més qualitat a la imatge

264. Els moviments de l’animació són agafats directament de la realitat, donant-hi una sensació de molta autenticitat

265. Destaquen pel·lícules com Star Wars

266. Shrek

267. Monstruos SA

268. Hormigaz

269. Toy Story

270. TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ

272. ANIMACIÓ AMB DIBUIXOS

273. És la tècnica més utilitzada perquè el dibuix permet des de traços senzills fins a creacions més complexes

275. CAMP D’IMATGE: El dibuix s’ha de realitzar dins d’un quadre que tingui les mateixes proporcions que el quadre de la pel·lícula en què es filma

276. MOVIMENT: S’han de crear molts dibuixos amb les mateixes proporcions i anar variant allò que es mogui

277. FONS: És l’escenari on es desenvolupa la història. Es dibuixa un sol cop i l’animació es munta al damunt

278. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: L’animació es crea seguint totes les regles del llenguatge cinematogràfic: continuïtat, enquadrament, profunditat de camp, etc.

279. ANIMACIÓ AMB NINOTS

280. Per una pel·lícula amb ninots se segueixen els mateixos principis que pels dibuixos animats: camp de la imatge, moviment i llenguatge cinematogràfic

282. FILMACIÓ: Les imatges es filmen una per una però no en una superfície plana sinó en un espai preparat amb el seu decorat, il·luminació, etc.

283. ELABORACIÓ: Els ninots són difícils de transformar per a crear moviment però el mateix model pot servir per a tot el film

284. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: La composició de les imatges es crea idèntica a la del cinema d’imatge real

285. La continuïtat, els tipus d’angles, la posada en escena o l’enquadrament no es creen abans de la filmació sinó que es fan amb l’ús de la càmera i els instruments en el moment del rodatge

286. ANIMACIÓ PER ORDINADOR

287. Els principis de l’animació que es refereixen al camp, al moviment, al fons i al llenguatge cinematogràfic són idèntics per a l’animació per ordinador

288. Les imatges en 2D han d’ajustar-se als principis de l’animació per dibuixos

289. Les imatges en 3D han d’ajustar-se a les normes de l’animació per ninots

290. L’ordinador aporta la rapidesa en el treball d’animació

292. ELABORACIÓ: L’elaboració, tant d’imatges en 2D com la de 3D necessita un programa específic

293. Sobretot els programes faciliten l’elaboració de les ombres dels ninots, la coloració, etc.

294. LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: Segueix les mateixes regles de l’animació cinematogràfica i s’hauran d’integrar al treball informàtic

295. FILMACIÓ: En aquest tipus d’animació no intervé la càmera ja que una gravadora s’encarrega d’impressionar les imatges que seran magatzemades a l’ordinador o en altres suports (cinta de video, DVD, CD-ROM)

296. ALTRES TÈCNIQUES

297. La tècnica d’imatge per imatge permet crear animacions d’imatges fixes elaborades amb tot tipus de tècniques i materials

298. Totes aquestes tècniques han de seguir els principis relatius al camp, moviment, fons i llenguatge cinematogràfic

299. DIBUIX SOBRE PEL·LÍCULA: Les imatges van sobreposades damunt escenes de cinema real

300. ANIMACIÓ AMB RETALLABLES: Realitzada amb troços de paper, cartolina, etc.

301. ANIMACIÓ AMB ALTRES MATERIALS: En comptes de ninots o plastilina es pot utilitzar filferro, llauna, draps, cordill, etc.

302. EL SO AL CINEMA D’ANIMACIÓ

303. El so afegeix sensacions i augmenta els efectes de la narració. Treu el màxim d’expressivitat al material visual

304. LA SINCRONITZACIÓ

305. L’enregistrament del so és anterior a la creació de les imatges perquè aquestes s’ajustin perfectament a la música, als efectes especials i a les veus

306. El so enregistrat es cronometra en una pantalla que indica el número d’imatges necassàries per a aconseguir la sincronització

307. VEUS

308. Per sincronitzar les veus amb el moviment de la boca s’ha de tenir en compte que cada so del llenguatge humà ha de correspondre amb una imatge dels llavis, la llengua i les dents

309. MÚSICA

311. EXPRESSIÓ DE MOVIMENT: La música acompanya de forma sincronitzada les accions dels personatges i reforça la sensació de moviment

312. Una música ràpida referma l’acció i una música lenta otorga tranquilitat al moviment

313. EFECTES SONORS: Els animadors utilitzen instruments musicals per crear efectes sonors, per exemple una gota d’aigua es pot aconseguir amb un toc del triangle

314. EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS: També s’utilitza la música per a reforçar gestos, emocions o sentiments. Ex. Una música de flauta pot acompanyar una imatge d’enamorament