Revista 20-21

1. I S C O L A S A N T D O M È N E
C
JDESEMBRE2020
LA TERANYINA
ESCOLA SANT DOMÈNEC
R E V I S T A E S C O L A R

2. EDITORIAL.
ANY GIANNI RODARI
P3 Classe dels Flamencs
Classe dels Colibrís, Mussols i
Tucans
1r Classe dels Rossinyols
2n Classe dels Periquitos
2n Classe dels Canaris
CM Classe dels Esparvers
CM Classe dels Xots
CM Classe de les Òlibes
5è Classe dels Falcons
5è Classe de les Àligues
6è Xoriguers i Mallerengues
RECOMANACIONS BIBLIOTECA
BARRINA-BARRINA
01
02
03
04
05
07
08
09
10
11
12
13
14
15
S U M A R I

3. UN CURS DIFERENT
EDITORIAL
Ja som a desembre i ha passat un trimestre d’aquest curs ben
diferent.
Poc a poc els dubtes i les pors de l’inici de curs les hem anat encarant,
sempre amb la prudència i el respecte a una pandèmia que no està en
absolut resolta.
Quan el mes de maig passat l’Equip Directiu vam tornar a l’Escola per
preparar la matrícula els sentiments que vam tenir eren per les tres
evident. Havíem marxat sense preveure res, sense acomiadar-nos , deixant
tasques a mig fer... L’ Escola buida , sense nens i nenes , amb totes les
parets plenes de treballs... feia molta angoixa i tristesa.
Sempre hem tingut clar que l'alumnat necessitava tornar a l’Escola.
Aquest setembre els més grandets ens ho han verbalitzat. Mai havien
tingut tantes ganes de tornar a l’ Escola després de les vacances.
Sembla que ara com ara estem fent, amb totes les mesures de
seguretat, el què s’ha de fer a l’Escola: aprendre, compartir, jugar,
discutir... L’Escola torna a tenir vida. Es tornen a sentir rialles, plors,
soroll, cants i tot això ens fa reviure la normalitat que tots i totes
necessitem i desitgem.
Ens han quedat coses pendents i algunes les hem de tirar endavant així
que es pugui. La festa de jubilació de a Montse Mateu ; un acomiada-
ment al Manel (conserge); els exalumnes han de plantar el seu arbre...
Desitgem que el curs es pugui anar normalitzant al màxim i que
es puguin fer les colònies, excursions, acomiadar-nos dels nois i noies de
6è, fer una festa de fi de curs... I per això ens cal , ho sabem, mantenir les
mesures de ventilació, mascareta, grups estables, neteja de mans... i
sobretot moltíssima paciència.
Com bé es diu, no hi ha mal que mil anys duri.
Bones vacances de Nadal i desitjar a tothom que el 2021 sigui molt millor
que aquest 2020.

4. CENTENARI DE GIANNI
RODARI
Aquest any es commemora el centenari del naixement d’un
escriptor més aviat baixet, ni ros ni morè, ni prim ni gras, delicat
de salut, però molt feiner, que es deia Gianni Rodari . Gianni
Rodari va ser un gran lector i de molt petit ja llegia obres molt
conegudes com les de Jules Verne.
Va ser mestre i periodista i li encantava anar en bicicleta, tocar
el violí i viatjar.
Li agradava molt imaginar i en els seus contes i relats sovint hi
apareixen personatges com televisors, ordinadors, telèfons,
robots, aspiradores, trens, coets espacials…
En aquest número de La Teranyina els nens i nenes de l'escola
us presentem una mostra de contes i treballs que hem fet a
partir d'històries d'aquest gran escriptor.

5. Els contes són un bon recurs per ajudar a
identificar, diferenciar i gestionar les
nostres emocions.
Els nens i les nenes de la classe dels
flamencs de P3 estan començant a
conèixer les seves emocions a través del
conte El Monstre de Colors.
P3. CLASSE DELS FLAMENCS
EL CONTE DEL MONSTRE DE COLORS ENS ENSENYA
A CONÈIXER LES NOSTRES EMOCIONS.

6. ENS INVENTEM CONTES!
Els nens i les nenes de les classes de P4 i P5 ens hem inventat uns contes
ben divertits. Per fer-ho, hem utilitzat la tècnica de tirar uns daus de
personatges, objectes i espais, i amb les idees de tots/es, hem creat unes
històries ben originals! A continuació les podreu llegir:
CLASSE DELS COLIBRÍS
Hi havia una vegada un superheroi que es deia
Super G, que va anar al parc a vigilar si hi havia
algú dolent. Va veure un gat que molestava a un
nen i el va anar a ajudar. El Super G va agafar al
nen i va evitar que el gat l’esgarrapés.
El nen estava molt content i li va donar les gràcies
al superheroi mentre l’aplaudia. Desprès van
posar-se els dos a jugar amb la pilota que havia
portat el nen. Quan van acabar, el Super G va
acompanyar-lo a casa perquè arribes bé.
P4 i P5 . Classe dels Colibrís,Mussols i Tucans

7. CLASSE DELS MUSSOLS
L’ocellet Pipín era un ocell gran, una àliga, que viatjava amb el seu fillet
que es deia Simba. Van passar per dins un túnel i van anar a parar a un
poble que tenia un parc.
Van decidir parar al parc a descansar. Mentre estaven descansant van
venir uns nens i es van fer amics. Els nens jugaven amb un cocodril de
cartró de color verd, les àligues es pensaven que era de veritat i li
picaven el cap.
Els pares dels nens portaven una càmera i van gravar-ho tot. Gràcies al
vídeo van poder ensenyar als companys de classe la seva aventura amb
les àligues. El vídeo va quedar tan xulo, que fins i tot van guanyar un
premi en un concurs de vídeos d’animals.

8. CLASSE DELS TUCANS
Hi havia una vegada un pintor que tenia moltes pintures. El pintor
estava pintant la paret d’un castell i va trepitjar una pell de plàtan. Va
relliscar, va caure i es va embrutar la samarreta de pintura. El pintor
estava trist i plorava.
A prop del castell, hi havia una senyora que tenia una botiga de
caramels. La senyora de la botiga li va regalar un caramel al pintor
perquè no estigués trist. El pintor es va menjar el caramel, va posar-se
molt content i va seguir pintant la paret del castell de molts colors!! Va
quedar un castell molt bonic!!

9. Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell i li agradava molt
passejar. Caminant, caminant es va perdre en un bosc. De sobte es va
trobar un llop. El llop li va dir:
-Et menjaré!
La princesa es va posar a córrer tant que va trobar un altre cop el seu
castell. Però quan hi va arribar es va donar compte que hi havia poca gent
al carrer i tohtom portava mascareta.Llavors la princesa preguntava a
tothom:
- Què ha passat? Per què porteu mascareta?
I ningú va contestar.
Totes les cases del regne estaven tancades perquè tothom estava confinat.
La princesa començava a trobar-se malament. Quan anava cap al metge
com que anava mirant el terra va xocar contra un arbre.
- Nena, on vas? Per què no portes mascareta? Que no veus que fins i tot jo
m´he fet una mascareta amb les meves fulles?
- Però, us poseu mascareta? A mi em fa mal el cap!.
- Per què hi ha coronavirus. Segur que t'ho ha encomanat algú per no
portar mascareta.
- Però si no he estat amb ningú!. Com ho sé que tinc el coronavirus?
- T'has de fer una prova.
-D'acord!. Aniré al metge.
Quan la princesa va anar al metge es va fer la prova i va sortir negativa.
Des d'aquell dia va començar a estudiar per trobar una solució.
Uns dies després la princesa va aconseguir crear una vacauna per curar a la
gent.
1r. Classe dels Rossinyols

11. 2n. Classe dels Periquitos

12. 2n Classe dels Canaris

13. "QUÈ PASSARIA SI LA TERRA EXPLOTÉS"
Hi havia una vegada un
astronauta que es deia Ty.Era
dolent però es feia el bo. Un
dia va preguntar:
-Puc agafar un coet per anar a la lluna? Per
aconsenguir una mica d'aigua i tornar a la terra.
Però pot ser no puc perquè se'm trenca el cable i
començo a flotar!.
Va arribar a la lluna , va llençar un coet explosiu i
la va fer explotar.
Després de l'explosió en Ty es va quedar a la
lluna, però al cap d'uns dies va morir, com tots.
A la lluna va arribar un nen petit que estava
protegit per moltes capes de ferro . A dins
portava una nevera infinita perquè així es podria
quedar a viure allà.
Al cap de molts anys se li va acabar el menjar i va
morir.
C.M. Classe dels Esparvers

14. QUÈ PASSARIA SI...?
Ja que s’acosta la tardor, a l’escola, ens han
ensenyat que les fulles cauen.
Tenim un arbre a casa que en comptes de
caure-li fulles seques, li cauen verdures i
fruites. El primer dia vaig anar a jugar amb la
meva amiga al jardí i vaig veure un tomàquet
que queia. Li vaig dir a la meva mare, però ni
cas, va dir que deia ximpleries, però jo no
pensava així ho vaig veure tot ! Vaig anar
anar a regar l'arbre i va caure un plàtan, no
sabia què passava!
Vaig parlar amb la meva amiga i vam
investigar. Per investigar va vindre la meva
amiga i vam dormir al jardí i sense voler ens
vam adormir. Quan ens vam despertar
estava ple de tomàquets, cols, mandarines…
Per última vegada vam quedar-nos a
l'habitació i vam mirar per la finestra i
queien fulles i es convertien en fruites i
verdures. Li van dir a la meva mare i el vam
anomenar l’arbre Turuleta. Quan ho va veure
la mare, es va posar contenta, perquè ja no
calia anar al supermercat a comprar fruites i
verdures.
Mireia Ruiz i Victòria Stachowiak
C.M.Classe dels Xots

15. UNA GRANOTA VOLGUÉS ANAR A L’EVEREST
Fa molt de temps en una bassa, hi havia una familia de
granotes. La més petitona tenia un somni molt especial. Volia
anar a l’Everest. Tota la seva família se'n reia d’ella perquè
creien que era imposible, però ella creia que ho podria fer, i va
començar a pensar i pensar fins que va tenir una solució.
Aniria a buscar els seus amics. Eren els gripaus, els cargols…
per anar amb ells i ajudar-se quan ho necessitessin. Al cap
d'uns dies la granoteta va decidir marxar. Va anar caminant i
caminant durant 2 dies, fins que van arribar just davant de
l’everest. Tots es van quedar bocabadats perquè no veien el
cim, però ho volien fer igualment. Van començar a pujar i a
pujar, quan van arribar al primer campament ja era fosc, però
volien continuar. Van estar pujant i escalant durant un mes
per arribar al cim, i quan per fi van arribar, estaven tant
esgotats que no podien més. Al cap de molts dies va arribar a
la bassa, casa seva. Els pares de la granoteta estaven tan
orgullosos de la seva filla que li van dir que era la reina de la
bassa.
Ares Maiquez.
C.M. Classe de les Òlibes

16. 5è Classe dels Falcons
LES AVENTURES D’EN LLUÍS, L'ALBA I EN JOAN
A en Joan li agradaven molt els dinosaures i cada dia es llevava i tenia dinosaures
per tot arreu de l'habitació. A l’Alba li agraden molt els gossos i per això en té un,
es diu Yoco i al Lluís li agrada molt el Dragon Ball Super, ha vist la sèrie més de
quatre vegades.
Un dia passejant per la muntanya de sobte van caure els tres en un forat molt
gros i van caure a un cau secret d’espies. Al cau hi havia coses molt rares com per
exemple un superdesintegrador, una semibicicleta, un autogos, un robogat, una
megamascareta i un ordinador central maximitzat. De sobte un home es va
apropar a les tres persones altes i musculoses i els hi va dir:
-Hola , aquest és uncau secret d’espies i ara fareu una missió molt important. Heu
d'aconseguir una gemma, però no una gemma qualsevol, la Megasupergemma
Daurada. Accepteu?
El Joan va mira a l’Alba i ella va assentir amb el cap. Després els dos van mirar el
Lluís i ell va fer el mateix. Llavors el Lluís li va dir a l’home:
- D’acord, acceptem.
-Genial, per cert, jo em dic Pere i i els meus soldats es diuen Maria, Neus i Josep.
-D’acord nosaltres ens diem Lluís, Alba i Joan, junts som Luialjon.
-Doncs comencem, teniu un cotxe privat, un avió i un vaixell. Cada un ha d’
escollir un vehicle.
-Jo vull l’avió! - Va dir el Lluís.
- Jo vull el cotxe! - Va dir l’Alba.
-Doncs jo em quedo amb el vaixell! - Va dir el Joan.
-Doncs aneu cap allà, pel camí de la dreta!
En Joan, l’Alba i en Lluís van anar a la porta i van veure uns bivehicles gegants,
els van agafar i van anar a tota velocitat per aire, terra i mar. De sobte van sentir
un soroll que feia:
-Zzzzzzzzzzzz z zzzzz!
Era una trucada d’en Pere. Tots tres la van agafar a l’hora i van dir:
-Hola Pere!
-Hola colla! Jo us guiaré. Heu d’anar tot recte durant cinc hores. - Va dir el Pere.
-Cinc hores!!!-van cridar els tres a la vegada.
Cinc hores després.
-Veig una cosa rara allà al fons! - Va dir el Joan que anava el primer.
Era un castell enorme ple de guàrdies i en Pere els hi va dir que premessin un
botó vermell. El van prémer i va sortir una espasa. Van sortir del cotxe i van anar
cap els soldats.

17. Després de derrotar-los van anar al castell i van
entrar en una sala on hi havia una gemma molt gran,
era la Megasupergemma Daurada! Però la
Megasupergemma no estava sola, al costat hi havia
una persona gran, molt forta, amb dues espases.
-A l’atac! - Va cridar l’Alba.
Li van donar un cop els tres a la vegada i van
guanyar. Van agafar la Megasupergemma i van
tornar corrents.
I així es va acabar una altra aventura d’en Joan,
l’Alba i en Lluís.

18. AIXÒ ES UNA MENJADA D’OLLA
Hola, el meu nom és Zoe i us vull explicar com la meva vida va canviar per complert.
Tot va començar una nit de durant les festes de Nadal, la nit abans de que vinguessin els Reis.
Jo estava molt emocionada, com sempre, perquè volia veure el dia següent com casa meva
estava plena de regals, però bé, aquella nit no va ser així, ni molt menys. Al dematí em vaig
despertar i vaig anar directament a veure els regals, però...el que em vaig trobar va ser pitjor.
Els meus pares estaven parlant d’ una manera molt peculiar, bé d’una manera que mai havia
escoltat. Estaven dient coses com aquestes: desfotografia , despenjarobes , impressoner etc.
Jo els hi vaig preguntar perquè estaven dient paraules que ni existien i ells em van respondre
que quina tonteria estava dient jo i que ells sempre havien parlat així.
Jo. molt confosa ,els hi vaig dir que al menys m'expliquessin què significava el que deien i em
van contestar:
-Bé filla ,per exemple, “impressoner” és una impressora que t’imprimeix tot el que vulguis
només dient-li a través d’un altaveu.
El meu pare, de sobte, va alçar la veu i va dir:
-Filla, també és molt important que sàpigues el que és un “despenjarobes” perquè t'anirà molt
bé conèixer-ho. Un “despenjarobes” és un objecte que et penja la roba sol i que si li demanes
algun abric o alguna cosa semblant a allò t’ho dóna, i d'aquesta manera, et guardes els diners
per coses més importants.
La mare em va dir que abans d'anar-me’n m’explicaria el que era una “desfotografia”perquè
m’aniria molt malament si no ho sabia. Bé, em va agafar de la mà i em va dir que una
“desfotografia” servia per fer-se fotos amb una càmera automàtica. Li deies quin tipus de foto i
ja t’ho feia.
Jo estava molt impressionada i vaig pensar que podia ser un somni, així que vaig anar a dormir
i al dia següent tot seguia exactament igual i res mai va tornar a ser normal.
ZOE RANCHAL PRIETO
5è . Classe de les àligues

19. VISITA VIRTUAL AL PARLAMENT DE CATALUNYA.
Aquest trimestre als alumnes de 6è hem fet una visita
virtual al Parlament de Catalunya .
A una hora concreta cada alumne de 6è es va connectar a
un enllaç del Parlament i dos guies ens van donar la
benvinguda.
-Hemicicle del Parlament-
Primer ens van explicar on estava situat el Parlament que
en aquest cas està a la Ciutadella de Barcelona.
El Parlament primer va ser un arsenal per guardar i llençar bombes contra Barcelona,
després estava pensat per se un Palau per la reina
( però mai va arribar a ser-ho), i al final va acabar sent un museu. Ara ja fa 38 anys que
és el Parlament de Catalunya.
La guia ens va ensenyar l'hemicicle que és on seuen els diputats i diputades per
elaborar les lleis , debatre i parlar de molts temes . Una curiositat és que davant dels
seients tenen un botó verd que es per dir que sí , després hi ha el botó vermell que
és per dir que no, el blanc és per dir que estàs present a la sessió i per últim el groc
que és per dir abstenció.
Vam veure també diferents estances, salons
i despatxos on es reuneixen els grups
parlamentaris i també el govern de la
Generalitat quan ha d'anar a explicar el que
fa als diputats i diputades.
Ens van explicar que el saló dels Passos
perduts és per on els diputats i diputades
xerren abans de les reunions.
L’ escalinata és molt bonica perquè és tota de marbre.
Ens va agradar molt. Aviat tots els catalans i catalanes que tenen més de 18 anys
podran votar, però nosaltres encara no.
6è Classe dels Xoriguers i Classe de les Mallerengues

20. LES DESXANCLES
Hi havia una vegada un home que passejava pel seu poble
tranquilament.
Era ple hivern i feia molt de fred. Va passar per davant d’ una
casa i va veure a un home que anava tapat fins dalt però portava
xancles! Se’l va mirar dues vegades fins que li va preguntar:
- Una pregunta, com és que vas amb xancles a ple hivern?- Li va
preguntar l’home sorprès.
- És que no porto unes xancles qualsevols porto les desxancles.
-Les desxancles?-li va preguntar encara més sorprès.
Sí senyor , les desxancles, que en comptes de portar-les a l’estiu
com tothom es porten a l’hivern.
-Però, per què?
-Doncs perquè tenen una capacitat d’escalfar els teus peus
millor que la d’ una sabata normal i corrent.
-Però com pot ser això ? Si es veu el peu perfectament i no
sembla que hi hagi cap capa per escalfar.
-Això és el que tú et penses. Encara que no es vegi té una capa
transparent increible.Capaç d’escalfar com una sabata ho ha
pogut fer mai.
-No m’ho puc creure!
-Doncs faré què t’ho creguis, té prova-les.
-És veritat, les desxancles són les millors sabates del món!!!
Èlia Prunera Cabré
6è

21. EDUCACIÓ INFANTIL
La mare del petit Llorigó ha escrit una
carta MOLT important.Puc ajudar?Puc
tirar la carta a la bústia?En Llorigó
anirà amb MOLT de compte. No
perdrà l’autobús, ni extraviarà la carta
i, per descomptat, NO farà tard.Una
altra divertida aventura de l’intrèpid
conill Llorigó!
CICLE INICIAL.
CICLE MITJÀ
CICLE SUPERIOR
Un llibre interessant per portar-lo
sempre a sobre . Intenta resoldre els
enigmes
01
02
03
04
UN NADAL PER LLEGIR !
RECOMANACIONS DE
LA BIBLIOTECA
Els Grumets Liles estan estructurats
com petites novel·les i fraccionats en
capítols o seqüències clares, tenen una
sintaxi i un llenguatge clars amb lletra
lligada i permeten que els nens i nenes
s'habituïn a llegir textos de més
llargada. Els arguments dels llibres són
propers als infants per tal que
s'identifiquin amb els protagonistes i,
alhora, deixin volar la imaginació.
Els Grumets vermells són novel·les
tant d’autors actuals com d’altres
esdevinguts ja clàssics, de temàtica
variada, per a lectors ja iniciats. Els
llibres es caracteritzen per l’humor, la
fantasia o l’aventura

22. A Q U I N C O N T E P E R T A N Y ?
E.I. 1 o 2 contes
C.I. 4 contes
C.M. 6 contes
C.S. 10 contes
B A R R I N A , B A R R I N A !B A R R I N A , B A R R I N A !B A R R I N A , B A R R I N A !

23. ESCOLA SANT DOMÈNEC
C/ Montanyans , 4
La Ràpita
Telf. 93 898 04 00
https://agora.xtec.cat/ceip-sant-domenec-la-rapita/
E-mail: a8037528@xtec.cat