SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 31
Baixar para ler offline
(1.-Catalogació de l’obra i Context històric)




                                                73
El Museu Guggenheim de Bilbao és obra de l’arquitecte canadenc
resident als EUA Frank Gehry (1929), figura capdavantera de
l’anomenat deconstructivisme arquitectònic, que qüestiona el
racionalisme com a base de tota la cultura occidental des de
Descartes i Kant. Per fer-ho, aprofita a fons les possibilitats de les
noves tecnologies. És autor d’un gran nombre d’edificis singulars,
havent rebut els principals premis d’arquitectura, en particular el
Pritzker. El seu estil és el deconstructivisme. El concurs per a la
seva construcció es va convocar el 1990, essent inaugurat el 1997.
Ocupa una superfície de 24000 m2



                                              74
• materials constructius són la pedra calcària, l’acer, el
titani i el vidre, principalment
• sistema constructiu : es tracta d’un edifici dissenyat

mitjançant les noves tecnologies, (El disseny, més semblant
a una obra d’enginyeria que d’arquitectura, es va fer utilitzant el
programa informàtic Catia, originaria de la indústria aeroespacial)
•estructura de l’edifici: és com una carcassa general,
formada per barres d’acer formant una malla, en les
quals s’insereixen les peces de pedra calcària
(procedents totes d’una pedrera de Granada). De
manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen
tant els murs com els sostres
El programari va determinar el nombre de barres, i la seva
disposició, per a cada indret




                                                                      75
ESPAI INTERIOR
planta és irregular i arbitrària
Museu: edifici bell i funcional.
Estances:
Cafeteria, magatzem, auditori
19 galeries a 3 nivells
Administració més enretirada (edicifi blau)
En un dels plecs de l’edicifi unes escales permeten
accedir a l’entrada. Des de fora té un aspecte discret
però per dins resulta monumental




                                                         76
L’atri
•(espai híbrid entre interior i exterior, plaça pública oberta sota

la ciutat i el riu).
•És on s’exposa l’arquitectura: els volums s’estiren , s’aixafen,

es torcen, les matèries s’oposen i formen constrastos.
•és un dels trets més característics del disseny de Gehry i el cor

de l’edifici
•A banda i banda de l’atri les escales i ascensors s’amaguen

darrere de grans escates de vidre: el peix en moviment.
•Al voltant de l’atri la lectura dels volums es simplifica. Les

galeries están col·locades de manera concéntrica. Cada un
dels volums és independent de la resta, s’uneixen a cada nivel
per passadissos. Organització concéntrica: comparar amb el
Guggenhem de Wright a Nova York



                                                                77
(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.4.Espai interior: il•luminació.(llum i color)




                                                                                78
Il·luminació: combinació entre claror natural (amb filtres per
controlar-la) i il·luminació artificial. Hi ha obertures als
sostres de cada galeria, són pous de llum.




                                                            79
ESPAI EXTERIOR
consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies,
en què un seguit de volums separats es van
interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint
cap a l’orgànic
entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre: la singularitat
harmonitza amb la sensació d’unitat
no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada
principal, lògicament),
L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata
descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça,
queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix
crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal
dominant.

                                                               80
Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit
va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’avantatge de
permetre múltiples punts d’observació
Museu: escultura monumental d’aparença caòtica i abstracte
Edifici més llegible del que sembla:
Costat sud: dialoga amb la ciutat / pedra / rectes / finestres en
filera
Costat nord: juga amb l’aigua, ondulacions, formes fluïdes
Joc de volums: perfils figuratius: transatlàntic / flor de metall
amb petals platejats / peix amb el cap i la cua tallats (en els
1rs esbossos ja es troba la imatge del peix)




                                                               81
La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000
planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha
revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples
elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge
volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i
el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès
d’un trencaclosques gegantí
Materials exteriors segons la forma dels volums:
Pedra: per les galeries clàssiques (quadradres, rectangulars)
Titani: galeries arrodonides.
El titani és la identitat de l’edifici. Pell de 24000m2 de plaques de metall.
Accentua el moviment. Museu cobert d’escates capta la llum, quan el sol
es pon l’efecte està garantit. Gehry intenta comprendre i captar la llum de
Bilbao, per això escull el titani



                                                                          82
La relació entre interior i exterior queda trastocada per
aquesta pèrdua de referències: és difícil des de fora
retrobar la ubicació de cada galeria. Gehry embolica les
pistes: hi ha 27m d’espais buits inaccesibles per
l’espectador, es podria treure tota la part superior del museu
sense que això afectés ni a una sola tela penjada a la paret.




                                                             83
(2.-Anàlisi estructura i espacial.)




                                      84
relació amb l’entorn
colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del
Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament
de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els
seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les
construccions circumdants de la ciutat.
Es tracta d’un autèntic projecte urbà. Museu: es troba per
sota del nivel de la ciutat. Per un cantó es troba al nivel de
la ria Nervión, a 16m per sota el nivel de la ciutat. A més a
més, l’edifici és atravessat, per un dels seus extrems, pel
colossal pont de La Salve, una de les entrades principals
de la ciutat. Gehry escull aquest emplaçament per tal que
la ciutat tornés a integrar la ria a la seva quotidianitat.
Arquitecte crea una nova cruïlla i l’enllaça amb la ciutat


                                                                 85
ESTIL: DECONSTRUCTIVISME
Escola arquitectònica que va néixer a finals dels anys 80
Característiques:
fragmentació
Procés de disseny no lineal
Formes no rectilínies, distorsionar, dislocar alguns dels
principis elementals del’arquitectura
Aparença visual: caos controlat, imprevisible..
Museu Guggenheim de Bilbao és un dels edificis més
espectaculars del constructivisme: contorns orgànics ,
brillantor del titani recorden les escates d’un peix…
Esperit anticlàssic i gust por allò assimètric, destaca per les
originals formes escultóriques, que evoquen la forma d’un
vaixell. (potència metafòrica)



                                                                  86
Sala de concerts Walt Disney de
  Los Angeles realitzat en 1989,
     Gehry apunta les bases
estructurals i estètiques del Museu
     Guggenheim de Bilbao,




                                      87
(1.-Catalogació de l’obra i Context històric: BIOGRAFIA I OBRES DESTACADES)
                                               Sala de Conciertos Walt Disney-
Museo de Arte Weisman




                                                               Stata Center




                                                                         88
(3.4.Models i i influències posteriors)   La Sala de Conciertos Walt Disney




                                                                              89
elements simbòlics
Vistes des del riu les seves formes
orgàniques han estat identificades
     amb un vaixell, rendint així
homenatge a la ciutat portuària que
 li acull; i seguint el símil marí, els
     brillants panells de l'exterior
 recorden a les escates d'un peix.
  Des de l’interior s’ha interpretat
   com una visió espectacular de
  ciutat metafòrica :els panells de   90
Avui en dia el museu s’ha convertit en símbol de Bilbao
Funció:
Aquest museu funciona segons un nou model de gestió que
combina exposicions temporals amb presentacions de la
col·lecció permanent.
És un centre d’atracció turística per a visitants de diversos
països. D’aquesta manera Bilbao s’introdueix dins dels
principals circuits internacionals de la cultura.
Punt de trobada que redefineix les vores del riu
El museu representa un magnífic exemple de l’arquitectura
més avantguardista del segle XX


                                                                91
el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i
cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les
franquícies de la nordamericana Fundació Peggy Guggenheim,
nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps.
La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès
la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi
del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món.
Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó,
malgrat les enormes crítiques inicials.
Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el
museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història
de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells
força inquietants.


                                                               92
CONTEXT HISTÒRIC
A la fi del segle XX, es completa el procés de destrucció de totes les
convencions artístiques vigents des del classicisme grec, iniciat
quasi cent anys abans per les primeres avantguardes. Aquestes van
qüestionar els fonaments racionalistes de la cultura occidental des
de principis del segle XX., un procés en què tant la filosofia com les
ciències (i no només les humanes) ja havien obert el camí. Aquest
qüestionament es va fer extensiu a la mateixa organització social
després del Maig francès de 1968. En aquest procés, l’obra de
Dérrida, pare del deconstruccionisme, posa en dubte la possibilitat
mateixa d’un saber racional. L’art contemporani es fa ressò de tota
aquesta evolució, completant la.




                                                                     93
(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.1. Planta-espai)




                                                      Solomon R.
                                                      Guggenheim
                                                      Museum de
                                                      Nueva York




                                                              94
(2.3.Espai exterior: volums, façanes, urbanisme:,Entorn i integració urbanística.)




                                                                             95
(2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.6.Elements propis de l’estil.)




                                                                        96
(3.1.Relació entre la forma i la funció)




                                           97
(3.1.Relació entre la forma i la funció)




                                           98
(3.2.Elements simbòlics:




                           99
(3.2.Elements simbòlics:)




                            100
(3.3.Relació de la construcció amb l’època:)




                                               101
(3.4.Models i i influències posteriors)   La Sala de Conciertos Walt Disney




                                                                              102
●   Llocs d’interès:
●   http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Guggenheim_(Bilbao)
●   Fotos: http://thomasmayerarchive.de/categories.php?cat_id=313&l=english
●   http://www.xtec.es/~fchorda/ee6/11/index.htm
●   http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/monumentos/545.htm
●   http://www.guggenheim-
    bilbao.es/secciones/eventos_especiales/espacios_atrio.php?idioma=es&video=01atr
    io
●   http://www.guggenheim-bilbao.es/visita_virtual/visita_virtual.php?idioma=es


●   VÍDEOS:

●   http://es.youtube.com/watch?v=CyKJEvavgs0
●   http://es.youtube.com/watch?v=epo_cFInPFc&feature=related
●   http://es.youtube.com/watch?v=zkYjyUs_FgM&feature=related
●   Frank Gehry & Marqués de Riscal 05/08/2006
●   Frank Gehry: Be Yourself
●   http://es.youtube.com/watch?v=KF_htTzTfN8&feature=related
                                                                                      103

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

32 b m. van der rohe pavello alemany
32 b  m. van der rohe pavello alemany32 b  m. van der rohe pavello alemany
32 b m. van der rohe pavello alemanyjgutier4
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyJulia Valera
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHEAssumpció Granero
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)Mò C
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Museu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentMuseu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentjesus gutierrez
 
03 Pavelló Mies van der Rohe
03 Pavelló Mies van der Rohe03 Pavelló Mies van der Rohe
03 Pavelló Mies van der RoheRamon Pujola
 
6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrerojesus gutierrez
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 

Mais procurados (20)

Pavello alemany
Pavello alemanyPavello alemany
Pavello alemany
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
El pavelló alemany
El pavelló alemanyEl pavelló alemany
El pavelló alemany
 
Pavello alemany mies
Pavello alemany miesPavello alemany mies
Pavello alemany mies
 
32 b m. van der rohe pavello alemany
32 b  m. van der rohe pavello alemany32 b  m. van der rohe pavello alemany
32 b m. van der rohe pavello alemany
 
Frank Gehry
Frank GehryFrank Gehry
Frank Gehry
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Museu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentMuseu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrent
 
Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xxArquitectura s. xx
Arquitectura s. xx
 
03 Pavelló Mies van der Rohe
03 Pavelló Mies van der Rohe03 Pavelló Mies van der Rohe
03 Pavelló Mies van der Rohe
 
6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero
 
02 Casa Milà
02 Casa Milà02 Casa Milà
02 Casa Milà
 
Victor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa TasselVictor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa Tassel
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
 
Arquitectura S. XX
Arquitectura S. XXArquitectura S. XX
Arquitectura S. XX
 
19 Superquadra 108
19 Superquadra 10819 Superquadra 108
19 Superquadra 108
 

Semelhante a Guggenheim bilbao

Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago RusiñolAlbert Bargues i Grau
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL Albert Bargues i Grau
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xxjgutier4
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrerablauet1
 
Arquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaArquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaIsabel Castro
 
Sortida I Activitats Parc GüEll
Sortida I Activitats Parc GüEllSortida I Activitats Parc GüEll
Sortida I Activitats Parc GüEllactivitats
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaussandroalfaro
 
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOANPS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOANManel Cantos
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialshistorialavilaroja
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEManel Cantos
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE Manel Cantos
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partbalvare6
 
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONA
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONAAV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONA
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONAManel Cantos
 

Semelhante a Guggenheim bilbao (20)

Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrera
 
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
 
Arquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaArquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàtica
 
Sortida I Activitats Parc GüEll
Sortida I Activitats Parc GüEllSortida I Activitats Parc GüEll
Sortida I Activitats Parc GüEll
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaus
 
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOANPS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materials
 
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
 
02 les bains des docks
02 les bains des docks02 les bains des docks
02 les bains des docks
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONA
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONAAV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONA
AV. DIAGONAL - 3ª PART - BARCELONA
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 

Guggenheim bilbao

  • 1. (1.-Catalogació de l’obra i Context històric) 73
  • 2. El Museu Guggenheim de Bilbao és obra de l’arquitecte canadenc resident als EUA Frank Gehry (1929), figura capdavantera de l’anomenat deconstructivisme arquitectònic, que qüestiona el racionalisme com a base de tota la cultura occidental des de Descartes i Kant. Per fer-ho, aprofita a fons les possibilitats de les noves tecnologies. És autor d’un gran nombre d’edificis singulars, havent rebut els principals premis d’arquitectura, en particular el Pritzker. El seu estil és el deconstructivisme. El concurs per a la seva construcció es va convocar el 1990, essent inaugurat el 1997. Ocupa una superfície de 24000 m2 74
  • 3. • materials constructius són la pedra calcària, l’acer, el titani i el vidre, principalment • sistema constructiu : es tracta d’un edifici dissenyat mitjançant les noves tecnologies, (El disseny, més semblant a una obra d’enginyeria que d’arquitectura, es va fer utilitzant el programa informàtic Catia, originaria de la indústria aeroespacial) •estructura de l’edifici: és com una carcassa general, formada per barres d’acer formant una malla, en les quals s’insereixen les peces de pedra calcària (procedents totes d’una pedrera de Granada). De manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen tant els murs com els sostres El programari va determinar el nombre de barres, i la seva disposició, per a cada indret 75
  • 4. ESPAI INTERIOR planta és irregular i arbitrària Museu: edifici bell i funcional. Estances: Cafeteria, magatzem, auditori 19 galeries a 3 nivells Administració més enretirada (edicifi blau) En un dels plecs de l’edicifi unes escales permeten accedir a l’entrada. Des de fora té un aspecte discret però per dins resulta monumental 76
  • 5. L’atri •(espai híbrid entre interior i exterior, plaça pública oberta sota la ciutat i el riu). •És on s’exposa l’arquitectura: els volums s’estiren , s’aixafen, es torcen, les matèries s’oposen i formen constrastos. •és un dels trets més característics del disseny de Gehry i el cor de l’edifici •A banda i banda de l’atri les escales i ascensors s’amaguen darrere de grans escates de vidre: el peix en moviment. •Al voltant de l’atri la lectura dels volums es simplifica. Les galeries están col·locades de manera concéntrica. Cada un dels volums és independent de la resta, s’uneixen a cada nivel per passadissos. Organització concéntrica: comparar amb el Guggenhem de Wright a Nova York 77
  • 6. (2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.4.Espai interior: il•luminació.(llum i color) 78
  • 7. Il·luminació: combinació entre claror natural (amb filtres per controlar-la) i il·luminació artificial. Hi ha obertures als sostres de cada galeria, són pous de llum. 79
  • 8. ESPAI EXTERIOR consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies, en què un seguit de volums separats es van interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint cap a l’orgànic entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre: la singularitat harmonitza amb la sensació d’unitat no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada principal, lògicament), L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant. 80
  • 9. Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’avantatge de permetre múltiples punts d’observació Museu: escultura monumental d’aparença caòtica i abstracte Edifici més llegible del que sembla: Costat sud: dialoga amb la ciutat / pedra / rectes / finestres en filera Costat nord: juga amb l’aigua, ondulacions, formes fluïdes Joc de volums: perfils figuratius: transatlàntic / flor de metall amb petals platejats / peix amb el cap i la cua tallats (en els 1rs esbossos ja es troba la imatge del peix) 81
  • 10. La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000 planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès d’un trencaclosques gegantí Materials exteriors segons la forma dels volums: Pedra: per les galeries clàssiques (quadradres, rectangulars) Titani: galeries arrodonides. El titani és la identitat de l’edifici. Pell de 24000m2 de plaques de metall. Accentua el moviment. Museu cobert d’escates capta la llum, quan el sol es pon l’efecte està garantit. Gehry intenta comprendre i captar la llum de Bilbao, per això escull el titani 82
  • 11. La relació entre interior i exterior queda trastocada per aquesta pèrdua de referències: és difícil des de fora retrobar la ubicació de cada galeria. Gehry embolica les pistes: hi ha 27m d’espais buits inaccesibles per l’espectador, es podria treure tota la part superior del museu sense que això afectés ni a una sola tela penjada a la paret. 83
  • 12. (2.-Anàlisi estructura i espacial.) 84
  • 13. relació amb l’entorn colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat. Es tracta d’un autèntic projecte urbà. Museu: es troba per sota del nivel de la ciutat. Per un cantó es troba al nivel de la ria Nervión, a 16m per sota el nivel de la ciutat. A més a més, l’edifici és atravessat, per un dels seus extrems, pel colossal pont de La Salve, una de les entrades principals de la ciutat. Gehry escull aquest emplaçament per tal que la ciutat tornés a integrar la ria a la seva quotidianitat. Arquitecte crea una nova cruïlla i l’enllaça amb la ciutat 85
  • 14. ESTIL: DECONSTRUCTIVISME Escola arquitectònica que va néixer a finals dels anys 80 Característiques: fragmentació Procés de disseny no lineal Formes no rectilínies, distorsionar, dislocar alguns dels principis elementals del’arquitectura Aparença visual: caos controlat, imprevisible.. Museu Guggenheim de Bilbao és un dels edificis més espectaculars del constructivisme: contorns orgànics , brillantor del titani recorden les escates d’un peix… Esperit anticlàssic i gust por allò assimètric, destaca per les originals formes escultóriques, que evoquen la forma d’un vaixell. (potència metafòrica) 86
  • 15. Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, 87
  • 16. (1.-Catalogació de l’obra i Context històric: BIOGRAFIA I OBRES DESTACADES) Sala de Conciertos Walt Disney- Museo de Arte Weisman Stata Center 88
  • 17. (3.4.Models i i influències posteriors) La Sala de Conciertos Walt Disney 89
  • 18. elements simbòlics Vistes des del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escates d'un peix. Des de l’interior s’ha interpretat com una visió espectacular de ciutat metafòrica :els panells de 90
  • 19. Avui en dia el museu s’ha convertit en símbol de Bilbao Funció: Aquest museu funciona segons un nou model de gestió que combina exposicions temporals amb presentacions de la col·lecció permanent. És un centre d’atracció turística per a visitants de diversos països. D’aquesta manera Bilbao s’introdueix dins dels principals circuits internacionals de la cultura. Punt de trobada que redefineix les vores del riu El museu representa un magnífic exemple de l’arquitectura més avantguardista del segle XX 91
  • 20. el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les franquícies de la nordamericana Fundació Peggy Guggenheim, nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps. La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món. Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó, malgrat les enormes crítiques inicials. Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells força inquietants. 92
  • 21. CONTEXT HISTÒRIC A la fi del segle XX, es completa el procés de destrucció de totes les convencions artístiques vigents des del classicisme grec, iniciat quasi cent anys abans per les primeres avantguardes. Aquestes van qüestionar els fonaments racionalistes de la cultura occidental des de principis del segle XX., un procés en què tant la filosofia com les ciències (i no només les humanes) ja havien obert el camí. Aquest qüestionament es va fer extensiu a la mateixa organització social després del Maig francès de 1968. En aquest procés, l’obra de Dérrida, pare del deconstruccionisme, posa en dubte la possibilitat mateixa d’un saber racional. L’art contemporani es fa ressò de tota aquesta evolució, completant la. 93
  • 22. (2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.1. Planta-espai) Solomon R. Guggenheim Museum de Nueva York 94
  • 23. (2.3.Espai exterior: volums, façanes, urbanisme:,Entorn i integració urbanística.) 95
  • 24. (2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.6.Elements propis de l’estil.) 96
  • 25. (3.1.Relació entre la forma i la funció) 97
  • 26. (3.1.Relació entre la forma i la funció) 98
  • 29. (3.3.Relació de la construcció amb l’època:) 101
  • 30. (3.4.Models i i influències posteriors) La Sala de Conciertos Walt Disney 102
  • 31. Llocs d’interès: ● http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Guggenheim_(Bilbao) ● Fotos: http://thomasmayerarchive.de/categories.php?cat_id=313&l=english ● http://www.xtec.es/~fchorda/ee6/11/index.htm ● http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/monumentos/545.htm ● http://www.guggenheim- bilbao.es/secciones/eventos_especiales/espacios_atrio.php?idioma=es&video=01atr io ● http://www.guggenheim-bilbao.es/visita_virtual/visita_virtual.php?idioma=es ● VÍDEOS: ● http://es.youtube.com/watch?v=CyKJEvavgs0 ● http://es.youtube.com/watch?v=epo_cFInPFc&feature=related ● http://es.youtube.com/watch?v=zkYjyUs_FgM&feature=related ● Frank Gehry & Marqués de Riscal 05/08/2006 ● Frank Gehry: Be Yourself ● http://es.youtube.com/watch?v=KF_htTzTfN8&feature=related 103