2. El Museu Guggenheim de Bilbao és obra de l’arquitecte canadenc
resident als EUA Frank Gehry (1929), figura capdavantera de
l’anomenat deconstructivisme arquitectònic, que qüestiona el
racionalisme com a base de tota la cultura occidental des de
Descartes i Kant. Per fer-ho, aprofita a fons les possibilitats de les
noves tecnologies. És autor d’un gran nombre d’edificis singulars,
havent rebut els principals premis d’arquitectura, en particular el
Pritzker. El seu estil és el deconstructivisme. El concurs per a la
seva construcció es va convocar el 1990, essent inaugurat el 1997.
Ocupa una superfície de 24000 m2
74
3. • materials constructius són la pedra calcària, l’acer, el
titani i el vidre, principalment
• sistema constructiu : es tracta d’un edifici dissenyat
mitjançant les noves tecnologies, (El disseny, més semblant
a una obra d’enginyeria que d’arquitectura, es va fer utilitzant el
programa informàtic Catia, originaria de la indústria aeroespacial)
•estructura de l’edifici: és com una carcassa general,
formada per barres d’acer formant una malla, en les
quals s’insereixen les peces de pedra calcària
(procedents totes d’una pedrera de Granada). De
manera que es pot dir que la funció de càrrega la tenen
tant els murs com els sostres
El programari va determinar el nombre de barres, i la seva
disposició, per a cada indret
75
4. ESPAI INTERIOR
planta és irregular i arbitrària
Museu: edifici bell i funcional.
Estances:
Cafeteria, magatzem, auditori
19 galeries a 3 nivells
Administració més enretirada (edicifi blau)
En un dels plecs de l’edicifi unes escales permeten
accedir a l’entrada. Des de fora té un aspecte discret
però per dins resulta monumental
76
5. L’atri
•(espai híbrid entre interior i exterior, plaça pública oberta sota
la ciutat i el riu).
•És on s’exposa l’arquitectura: els volums s’estiren , s’aixafen,
es torcen, les matèries s’oposen i formen constrastos.
•és un dels trets més característics del disseny de Gehry i el cor
de l’edifici
•A banda i banda de l’atri les escales i ascensors s’amaguen
darrere de grans escates de vidre: el peix en moviment.
•Al voltant de l’atri la lectura dels volums es simplifica. Les
galeries están col·locades de manera concéntrica. Cada un
dels volums és independent de la resta, s’uneixen a cada nivel
per passadissos. Organització concéntrica: comparar amb el
Guggenhem de Wright a Nova York
77
7. Il·luminació: combinació entre claror natural (amb filtres per
controlar-la) i il·luminació artificial. Hi ha obertures als
sostres de cada galeria, són pous de llum.
79
8. ESPAI EXTERIOR
consisteix en un conjunt de formes retorçades i curvilínies,
en què un seguit de volums separats es van
interconnectant, uns de forma ortogonal, d’altres tendint
cap a l’orgànic
entre ells s’aixequen murs-cortina de vidre: la singularitat
harmonitza amb la sensació d’unitat
no podem parlar de façana (per bé que hi ha una entrada
principal, lògicament),
L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata
descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça,
queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix
crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal
dominant.
80
9. Gehry a triar ell mateix l’emplaçament de l’obra. El lloc elegit
va ser un solar sobre la ria de Bilbao, que tenia l’avantatge de
permetre múltiples punts d’observació
Museu: escultura monumental d’aparença caòtica i abstracte
Edifici més llegible del que sembla:
Costat sud: dialoga amb la ciutat / pedra / rectes / finestres en
filera
Costat nord: juga amb l’aigua, ondulacions, formes fluïdes
Joc de volums: perfils figuratius: transatlàntic / flor de metall
amb petals platejats / peix amb el cap i la cua tallats (en els
1rs esbossos ja es troba la imatge del peix)
81
10. La sensació d’unitat dins la diversitat la reforcen encara les 33000
planxes de titani (amb una petita proporció de zenc) amb què s’ha
revestit la pedra calcària dels murs. No se les pot considerar simples
elements decoratius, perquè són elles les que creen la imatge
volumètrica de l’exterior. Cada planxa va ser dissenyada singularment, i
el conjunt es va determinar utilitzant mitjans informàtics, com si es tractès
d’un trencaclosques gegantí
Materials exteriors segons la forma dels volums:
Pedra: per les galeries clàssiques (quadradres, rectangulars)
Titani: galeries arrodonides.
El titani és la identitat de l’edifici. Pell de 24000m2 de plaques de metall.
Accentua el moviment. Museu cobert d’escates capta la llum, quan el sol
es pon l’efecte està garantit. Gehry intenta comprendre i captar la llum de
Bilbao, per això escull el titani
82
11. La relació entre interior i exterior queda trastocada per
aquesta pèrdua de referències: és difícil des de fora
retrobar la ubicació de cada galeria. Gehry embolica les
pistes: hi ha 27m d’espais buits inaccesibles per
l’espectador, es podria treure tota la part superior del museu
sense que això afectés ni a una sola tela penjada a la paret.
83
13. relació amb l’entorn
colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del
Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament
de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els
seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les
construccions circumdants de la ciutat.
Es tracta d’un autèntic projecte urbà. Museu: es troba per
sota del nivel de la ciutat. Per un cantó es troba al nivel de
la ria Nervión, a 16m per sota el nivel de la ciutat. A més a
més, l’edifici és atravessat, per un dels seus extrems, pel
colossal pont de La Salve, una de les entrades principals
de la ciutat. Gehry escull aquest emplaçament per tal que
la ciutat tornés a integrar la ria a la seva quotidianitat.
Arquitecte crea una nova cruïlla i l’enllaça amb la ciutat
85
14. ESTIL: DECONSTRUCTIVISME
Escola arquitectònica que va néixer a finals dels anys 80
Característiques:
fragmentació
Procés de disseny no lineal
Formes no rectilínies, distorsionar, dislocar alguns dels
principis elementals del’arquitectura
Aparença visual: caos controlat, imprevisible..
Museu Guggenheim de Bilbao és un dels edificis més
espectaculars del constructivisme: contorns orgànics ,
brillantor del titani recorden les escates d’un peix…
Esperit anticlàssic i gust por allò assimètric, destaca per les
originals formes escultóriques, que evoquen la forma d’un
vaixell. (potència metafòrica)
86
15. Sala de concerts Walt Disney de
Los Angeles realitzat en 1989,
Gehry apunta les bases
estructurals i estètiques del Museu
Guggenheim de Bilbao,
87
16. (1.-Catalogació de l’obra i Context històric: BIOGRAFIA I OBRES DESTACADES)
Sala de Conciertos Walt Disney-
Museo de Arte Weisman
Stata Center
88
17. (3.4.Models i i influències posteriors) La Sala de Conciertos Walt Disney
89
18. elements simbòlics
Vistes des del riu les seves formes
orgàniques han estat identificades
amb un vaixell, rendint així
homenatge a la ciutat portuària que
li acull; i seguint el símil marí, els
brillants panells de l'exterior
recorden a les escates d'un peix.
Des de l’interior s’ha interpretat
com una visió espectacular de
ciutat metafòrica :els panells de 90
19. Avui en dia el museu s’ha convertit en símbol de Bilbao
Funció:
Aquest museu funciona segons un nou model de gestió que
combina exposicions temporals amb presentacions de la
col·lecció permanent.
És un centre d’atracció turística per a visitants de diversos
països. D’aquesta manera Bilbao s’introdueix dins dels
principals circuits internacionals de la cultura.
Punt de trobada que redefineix les vores del riu
El museu representa un magnífic exemple de l’arquitectura
més avantguardista del segle XX
91
20. el govern basc va apostar fort (econòmicament, política i
cultural) per aconseguir per a Bilbao la concessió d’una de les
franquícies de la nordamericana Fundació Peggy Guggenheim,
nom d’un de les grans col•leccionistes d’art de tots els temps.
La voluntat governamental era fer del museu l’eix que permetès
la regeneració urbana de la ciutat, superant la llarguíssima crisi
del seu passat industrial, col•locant-la alhora al mapa del món.
Les llargues cues de visitants semblen haver-li donat la raó,
malgrat les enormes crítiques inicials.
Qualificat per moltes veus com el millor edifici del segle XX, el
museu Guggenheim de Bilbao representa una fita en la història
de l’arquitectura, obrint múltiples camins nous, alguns d’ells
força inquietants.
92
21. CONTEXT HISTÒRIC
A la fi del segle XX, es completa el procés de destrucció de totes les
convencions artístiques vigents des del classicisme grec, iniciat
quasi cent anys abans per les primeres avantguardes. Aquestes van
qüestionar els fonaments racionalistes de la cultura occidental des
de principis del segle XX., un procés en què tant la filosofia com les
ciències (i no només les humanes) ja havien obert el camí. Aquest
qüestionament es va fer extensiu a la mateixa organització social
després del Maig francès de 1968. En aquest procés, l’obra de
Dérrida, pare del deconstruccionisme, posa en dubte la possibilitat
mateixa d’un saber racional. L’art contemporani es fa ressò de tota
aquesta evolució, completant la.
93
22. (2.-Anàlisi estructura i espacial.) (2.1. Planta-espai)
Solomon R.
Guggenheim
Museum de
Nueva York
94