1. ROMA
Basat en la presentació de M. J. VERCHERIES
PRÍNCEP DE GIRONA
CURS 2009/2010
2. La fundació de Roma
La llegenda diu que la ciutat de
Roma va ser fundada per dos germans
bessons anomenats Rómul i Rem, que
van ser criats per una lloba.
Ròmul i Rem eren descendents d’
Enees, un heroi de Troia. Ròmul,
segons la mateixa llegenda, va ser el
primer rei de Roma.
3. les etapes de la història de Roma
Les etapes de la història de Roma
són tres:
1. La monarquia(753 aC-509aC)
2. La república ( 509 aC- 27 aC)
3. L’ imperi ( 27 aC – 476 dC )
4. LA MONARQUIA ROMANA
Durant LA MONARQUIA, els primers
segles de la seva història, Roma era
governada per un REI que tot i tenir un
poder absolut, s’ajudava d’un SENAT,
on hi havia els representants de les
famílies més importants: ELS PATRICIS
5. Les institucions principals de la República
L’any 509 a.C. una revolta va eliminar l’últim monarca i Roma es va
convertir en una República. La república tenia tres institucions
principals:
Els comicis: eassemblees de ciutadans rimans per votar les lleis i
triar els magistrats.
Les magistratures governaven la ciutat. Els més importants eren
els anomenats CÒNOSLS ELS ESCLAUS
El senat format per 300 antics magistrats patricis. Era la Els pobles que van intentar resistir-se als
institució que dirigia la política exterior i establia lleis.
romans van ser castigats durament.
Els ciutadans romans es dividien en dos grups socials amb drets Els seus habitants van ser considerats
molt diferents: presoners de guerra i, per tant, convertits en
Els patricis eren minoria, aristòcrates, propietaris de terres i ramat, esclaus.
governaven la ciutat.
Els plebeus, grup més nombrós, pagesos, artesans, comerciants. Aquests no tenien cap mena de dret i depenien
No eren propietaris, ni tampoc drets polítics. dels seus amos
El govern aristocràtic dels patricis governava defensant només els
seus interessos. Els plebeus pagaven impostos i formaven part de
l’exèrcit. Durant molts anys van lluitar per aconseguir els mateixos
drets i ho van aconseguir mitjançant el tribú de la pleb i la Llei de
les Dotze Taules.
La República romana era més una oligarquia que no pas una
democràcia.
7. L’expansió de Roma
Roma va conquerir enormes territoris,
la seva expansió es va fer en diverses
etapes:
-Entre el 500 i el 250 a. C Roma es va
apoderar de la Península Itàlica.
- Entre el 264 i el 146 a. C Roma es va
enfrontar a Cartago en les
anomenades Guerres Púniques i es va
estendre pel Mediterrani Occidental.
- Entre els segles II a. C i I d. C van
conquerir Grècia i el Mediterrani
Oriental, Hispània, la Gàl·lia i
Britània.
En els segles I i II va adquirir la seva
màxima extenxió, des de les Illes
Britàniques al nord, fins al desert del
Sàhara al sud, i des de Mesopotàmia a
l’ est fins a Hispània a l’ oest.
8. L’ època de l’ Imperi
Amb la mort de Juli Cèsar, el seu fill Octavi es va
convertir en l’home més poderós de Roma. L’any 27 a.
C, el Senat li concedí el títol d’August “elegit pels
déus”. Octavi August iniciarà un nou sistema de
govern: l’Imperi. Concentrarà en la seva persona tots
els poders civils i militars. Va ser anomenat emperador
i pontífex màxim.
El Senat, els magistrats i els comicis van continuar
existint, però només tenien un paper simbòlic.
Els territoris de l’Imperi es van organitzar en
províncies al capdavant s’hi col·locava un governador.
Al llarg dels segles I i II d. C., l’Imperi va tenir la
màxima expansió i prosperitat. Aquesta època és
coneguda com pax romana.
Al llarg dels segles II i III d. C., la difusió del
cristianisme va anant agafant força a l’Imperi. Al segle
IV, els cristians eren força nombrosos. l’Emperador August.
9.
10. L’ organització territorial de l’Imperi
Les províncies
L’Imperi romà, s’organitzava en
províncies
Cada província estava sota la ferma
autioritat d’ un governador i aquest
havia de pagar impostos a Roma.
En els mapes podem veure quines
províncies podiem trobar a la
Península Ibèrica.
Cal destacar la importància de
TARRACO (Tarragona)
11. La caiguda de l’ imperi romà
Al principi del segle III, L ‘ Imperi Romà va entrar
en crisi.
• L’autoritat imperial s’afeblia a conseqüència de
revoltes socials, cada vegada més freqüents, tant
de pagesos com de militars, i es va estendre l’
anarquia. Les ciutats van der saquejades i la
població va refugiar-se al camp.
- Els caps militars van anar augmentant el seu
poder
- La producció agrícola va descendir
- Descens de la producció minera
- Descens de la producció artesana
L’ abandonament de les ciutats va provocar el
col·lapse del comerç i abandonament de les vies
de comunicació
A partir de l’any 395, Pel nord els germànics (ELS
BÀRBARS) van invair-ne les fronteres i per l’ est
els perses.
L’any 395 d.C. l’emperador Teodosi va dividir
l’Imperi entre els seus fills Arcadi i Honori. A
partir d’aquest moment va quedar dividit en
Imperi Romà d’Occident i Imperi Romà
d’Orient.’ Imperi es va dividir en dos : L’ Imperi
romà d’ Occident i el de l’ Orient.
12. Altres aspectes de la societat romana
Els grups socials
La societat romana estava dividida en dos
grups:
Els ciutadans: homes lliures amb tots els
drets.
Els no ciutadans:
Homes lliures: No tenien drets polítics.
Esclaus: Pertanyien a una altra persona, si el
seu amo els donava la libertat es convertien en
lliberts.
Dones: Sempre sota la tutela d’ un home.
13. Altres aspectes de la societat romana
L’ economia L ‘ agricultura era una activitat
básica. Els conreus principals eren el
blat, l’ olivera i la vinya.
L ‘ artesania era una altra activitat
económica important. Es
desenvolupava a les ciutats, on hi
havia els tallers en què treballàven els
artesans.
La mineria se centrava en la total
explotació d’ or, plata, coure....i sal.
El romans van establir un comerç
molt intens dins i fora de l’ Imperi.
Aquest comerç era posible perquè en
tot l’ I mperi circulava una mateixa
moneda i perquè hi havia una xarxa de
calçades i ports molt intensa.
14. les ciutats romanes
eren els centres principals de l’ Imperi
Es van fundar nombroses ciutats.
Roma era la capital i la resta de les ciutats
intentaven imitar la seva manera de viure i la seva
estructura.
Tenien una planta rectangular.
Hi havia una plaça central en què tenia lloc la
vida política, social i cultural.
Aquesta plaça s’ anomenava Fòrum. Al Fòrum
estava porticat i tenia: un Capitoli, un Arc de
Triomf, un mercat i la Cúria.
Les ciutats romanes estaven equipades de
termes, teatres, fonts, claveguers....
15.
16. El Fòrum Romà
Al Fòrum estava porticat i
concentrava els edifics més importants
de la ciutat:
El Capitoli,
L’Arc de Triomf,
El mercat
La Cúria.
A les ciutats romanes podíem trobar:
Temples, dedicats a les divinitats i la basílica.
Edificis d’oci
Amfiteatres on hi havien combats de gladiadors i d’altres espectacles
Teatres on hi havien representacions teatrals
Circs on s’ hi celebraven curses de quadrigues de cavalls,
Termes o banys púbics.
Els monuments condecoratius servien per recordar fets importants o victòries: Arcs de triomf i les columnes.
17. La domus romana
Eren les cases de les famílies riques i
vivien en cases unifamiliars, eren d’
una sola planta i les finestres no
donaven al carrer i les habitacions
estaven al voltant d’un pati central .
Les insulae
La població majoritària vivia en insulae, tenien diversos pisos,
amb petits habitatges gairebé sense finestres.
Eren d’un sol propietari i les llogava.
Eren fetes de fusta i maons, tenien una sola escala i no tenien
aigua corrent. Quan hi havien incendis era molt difícil escapar.
18. Les viles romanes
Eren grans explotacions agrícoles.
Tenien una gran casa semblant a una domus, allà
vivien els propietaris i els pagesos i els esclaus, i hi
havien magatzems, bodegues, corrals, cavallerisses...
Els cereals es molien en molins moguts per la força de
rucs o esclaus
Els romans Van crear tècniques DE CONSTRUCCIÓ que encara fem servir avui en dia.
Els edificis eren molt sòlids i van ser construïts amb dos nous materials: el ciment i el formigó.
Tenien elements de construcció nous: l’ arc, la volta de canó i l’arc de mig punt.
Les parets les pintaven amb pintures i els terres amb mosaics. Hi dibuixaven ocells, plantes, retrats...
19. Com vestien els romans?
Els romans feien servir com a vestimenta com una túnica , es
cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir. Utilitzaven sabates de
pell.
Els ciutadans romans podien dur sobre la túnica una toga . La
toga, que portaven, s’ enrotllava al voltant del cos i s’aguantava
sense utilitzar fermalls.
Les dones vestien una túnica fins als peus anomenada estola .
Sobre l’estola portaven, a vegades, un mantell que els hi cobria el
cap i les espatlles, se’n diu vel. Les dones prestaven atenció als
pentinats, com més complicats eren, volien dir que estava en
millor posició econòmica.
20. Els déus romans
Els romans eren politeistes i creien principalment en Júpiter, Juno i
Minerva, que formaven l’anomenada triada capitolina .
Van construir temples. Els temples dedicats a la triada capitolina
que se’n deien Capitolis i estaven al Fòrum.
Altres deus eren:
El lars: els genis protectors de la llar.
Els penats: els déus que asseguraven l’abastament de la casa.
Els manes: els esperits dels avantpassats.
En el temps d’August els emperadors eren considerats déus.
Els romans eren molt tolerants i van adoptar com a propis els
déus grecs. L’ any 380, l ‘ Emperador Teodosi va
declarar el cristianisme l’ única
religió oficial de l’ Imperi.
Els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religiós en els
temples.
21. EL LLATÍ: la llengua del romans
El dret romà
Els romans van estendre entre els pobles dominats les seves lleis. El Dret romà continua sent la base de les
nostres lleis