Una creació perduda als calaixos informàtics. Uns alter egos que han pogut, poden o podran existir.

1. REFLEXOS I ALTER EGOS
− Hola.
− Hola.
− Qui ets? Què et passa?
− Res, que últimament em sent buit. Hui mateix ho note. I tu, què?
− Jo tampoc sé que em passa ben bé. La meua parella diu que no tinc espenta,
que no tinc caràcter.
− Ostres, i això per què ho diu?
− Perquè jo sempre intente complaure-la i ser un cavaller i de vegades no faig
res ni dic res fins que ella ho fa per por a disgustar-la. Ja saps com són les
dones, mai els encertes res. I tu per què sents aqueixa buidor?
− No ho sé, estic intentant esbrinar-ne l’origen. És que puc estar bé i, de sobte, la
tristor m’envaeix. Jo crec que de vegades em sent sol. Vull parlar amb algú de
certes coses o, simplement, d’una certa manera i aquesta persona no hi és o
no existeix. I això juntament amb allò de quan vols parlar amb la persona que
estimes i no saps de què. Em sent tant distant quan passen aquestes coses...
Per cert, no m’has dit qui ets.
− Tu tampoc ho has fet. Crec que tampoc importa massa això. Al final de la
partida, sols som sentiments i pensaments, i després d’aquesta vida,
esdevenim la matèria més inerta.
El jove apaga el llum de l’espill i es queda a fosques uns instants. Després, ix a les
palpentes i tanca la porta, encara que es queda una mica entreoberta. L’aire ompli
l’espai que la persona ocupava i a la llunyania se senten miolar els gats.