1. Música estocàstica,
Música intuïtiva,
Minimalisme

2. Educació Artística:Música.Didàctica a l’Escola Primària.
3r Grau en Educació Primària. Curs 2012-2013
Grup: Tambura Riley
Jimenez Nova, Sergi
Méndez Sieiro, Ginés
Nadal Marí, Helena
Pulido Salas, David
Queralt Mairata, Júlia Ona

3. Context històric.
La música ha estat des de sempre un dels mitjans d’expressió més utilitzats per
l’home. S’ha utilitzat tan per expressar sentiments, com idees, com ideologies i
també protestes. Al llarg del segle XX la música va evolucionar moltíssim, més
que en qualsevol altre període històric. Així podem afirmar que la música és un
reflex de la societat i dels valors i estètiques del moment i que ens pot servir
per a trobar un context històric.
Una de les característiques comuns a tota la música del segle XX és la
diversitat musical. Des del principi conviuen diferents estils musicals. Els
artistes intenten trobar un llenguatge únic i individual. En aquests moments
molts músics creuen que s’ha d’educar el públic, el qual s’ha quedat estancat
en un sol llenguatge musical, massa convencional. Per aconseguir la innovació
molts de compositors deixen de respectar el gust musical generalitzat i utilitzen
la provocació i l’escàndol per fer reaccionar el públic.
Introducció.
La música estocàstica, intuïtiva i minimalista són estils de música que
pertanyen a la segona meitat del segle XX, més concretament entre les
dècades dels anys cinquanta, seixanta i setanta .
La música estocàstica és una derivació de la música aleatòria, es compon
fent servir ordinadors i basant-se en les lleis de l’estadística i la matemàtica de
l’atzar.
La música intuïtiva és una altre derivació de la música aleatòria, també pot ser
anomenada improvització lliure ja que les peces poden ser totalment
improvitzades sense cap consigna a seguir o improvitzar damunt les
instruccions concretes del compositor. Per a que la música surti correctament
s’ha de realitzar un treball sistemàtic i conèixer les possibilitats de la creació
creativa.

4. I la música minimalista, amb origen als Estats Units d’Amèrica, és un sistema
de composició basat en la repetició reiterada i insistent de pocs elements on
s’hi van introduint petits canvis. Té com a característica principal que dóna molt
d’èmfasi en l’harmonia consonant (qualitat sonora d’un interval o un acord que
produeix un efecte de repòs degut a la fusió dels sons que el constitueixen.)
Compositor del Minimalisme.
Ens hem centrat amb el compositor de música minimalista, Terry Riley,
compositor californià nascut el 24 de juny de 1935, va estudiar a la Universitat i
Conservatori de Sant Francisco. Va realitzar diferents viatges a la Índia per a
l’estudi de diferents elements com la Tabla o la Tambura. Ha desenvolupat
tècniques d’imprivització basades en la utilització de magnetòfons.
Entre les seves obres cal esmentar:
 In C(1964),una obra totalment escrita en do major.
 Keyboard Studies(1965).
 A rainbow in Curvedair(1969).
Aquest autor, amb la seva primera obra In C van revolucionar la música
clàssica. Va influir en nombrosos grups i compositors dels anys següents com
The How, Philip Glass o Tangerine dream.
Actualment aquest autor segueix composant obres com per exemple The
Universal Bridge per a Walt Disney.
Fet rellevant: la NASA va utilitzar la seva música a l’espai.

5. A Rainbow In a Curved Air (Terry Riley)
http://www.youtube.com/watch?v=iQa7WuRIl98
Aquesta cançó pertany al tercer àlbum de Terry Riley, utilitza instruments com
l’òrgan elèctric, l’arpa elèctrica i la tambura. Té influències del Jazz i de la
música clàssica hindú.
Webgrafia.
http://musicaaxx.blogspot.com.es/
www.terryriley.net
www.viquipèdia.org