1. Sergi Comas Pérez
1HS2
L'esteticisme. Diversitat d'influències dins el moviment.
El corrent esteticista aparegué en l'inici del moviment entre aquells
intel·lectuals que, com els regeneracionistes, veien la necessitat de
canvis diversos en la societat, de modernitat, d'acostament a Europa,
però al contrari que aquells, no creien possible la intervenció directa a
causa d'uns plantejaments diferents i irreconciliables entre ells i la resta
de gent, i com a conseqüència s'aïllaven d'un entorn que els semblava
que no els entenia i els rebutjava i al qual ells menyspreaven, i buscaven
la creació d'una obra artística que tingués valor per ella mateixa.
Dintre dels esteticistes sorgí l'anomenada bohèmia daurada. Es tractava
d'aquells artistes, fills sobretot de la burgesia barcelonina, que es podien
permetre viure tranquil·lament dedicats a la seva obra perquè no tenien
problemes econòmics. Cal afegir que amb el temps anaren suavitzant els
seus plantejaments i s'anaren acostant a la societat que al cap i a la fi, en
paraules del propi Rusiñol a través de Ramonet a L'auca del senyor
Esteve "pagava el marbre", és a dir, mantenia, tant si aprovava o no la
seva conducta, els seus fills perquè poguessin realitzar els seus desitjos.
El text que llegirem a continuació ens proporcionarà els elements
necessaris per a entendre les propostes dels modernistes anomenats
esteticistes. Santiago Rusiñol, capdavanter d'aquest moviment, expressa
les seves emocions i els seus desitjos amb desencís i esperança al
mateix temps. Desencís per quant la situació que observa en la societat a
la qual pertany no sembla gens favorable als propòsits i les il·lusions dels
que, com ell, pensen en la validesa de l'art per l'art i amb el que això
comporta, i esperança pel fet que se sent satisfet de la seva opció i
d'aquells que l'acompanyen i d'un futur més favorable.
Text 4
Es la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix
a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del
soroll de la ciutat, venim a somniar al peu
d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al
compàs de les onades, a prendre aigües de
poesia, malalts com estem del mal de prosa que
avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots
junts i junts cantar lo que ens surti del fons del
sentiment, per treure'ns el fred que corre per les
venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera
de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de
sol i llum que ens assequi per un moment la
tristesa de la boira.

2. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta
sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure
estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la
democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant
ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a
l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics
meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es
formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més
enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per
pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit
de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el
passat com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les
engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el
goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells
poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa
viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per
ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees
noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de
l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que
els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi
sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que
els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat
modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim,
per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que
sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un
refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit
que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar,
hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que
vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se
del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més
alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim
dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs
penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge.
Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els
manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem
a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense
por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que
no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i
que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un
Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser
simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que
el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi
fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen,
ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena.
Santiago Rusiñol: Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894.

3. 1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons
l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries
completar la sèrie:
Modernistes Societat
poesia prosa
Sol i llum boira
Bogeria sentit comú
Art per l’art art comerç
"pervindre" Mirar el passat
somni Treball
don Quixots
Sancho-Panzas
simbolistes
Decaiguts
Amor a l’art
amor a la província (Catalunya,
etc.)
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat
simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos
termes?
La prosa vol arreplegar aquells que són materialistes,gent ensopida,que
treballa sense gaudir,que anteposa la raó a la rauxa.
La poesia, en canvi ,simbolitza allò que és espiritual,que nodreix l’ànima ,que fa
gaudir de la bellesa i de l’art , que defuig de la raó.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en
aquest fragment?
Sí,l’autor eleva el concepte de la poesia com a art, per sobre del sentit comú i
prefereix sentir-se Quixot a Sancho Panza .
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no
participen de les seves idees?
Els critica per pensar que ells són els dipositaris de la veritat absoluta i ,encara
que creu que ell i els que com ell pensen són una minoria ,no per això renega
del seu pensament ni dels seus ideals,que són l’art per l’art.

4. 5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
És un refugi modest però ideal per retrobar-se amb la natura(les onades,el
mar,el llogaret...) vers la ciutat .
Aquest cau representa el lloc on es dipositen els sentiments dels autors
modernistes catalans. És el refugi de les seves esperances i il·lusions
Malgrat que hem vist dues tendències dintre del Modernisme, els
intel·lectuals que en formaven part tenien idees i actuacions diverses, tant
de tipus polític com estètic -allunyades, però, generalment, de postures
conservadores-, i no tan sols això, sinó que molt sovint es donava el cas
que un mateix escriptor sofrís una evolució notable en el seu pensament
i, per tant, en les seves actituds i la seva obra. Necessàriament la
busqueda de modernitat, és a dir, d'allò que fos nou, els abocava a una
gran varietat d'influències, no sempre ben assimilades, però que els
proporcionaven un dinamisme i una vitalitat importants.