1. LUCENTUM
1. DESCRIPCIÓ

2. Lucentum es sitúa en la part superior d’una elevació
(tossal)
de 38 m. d’altura al costat del mar, a 3,5 Kms del
centre

3. Durant molt de temps aquest jaciment
valencià va estar abandonat
a la seua sort, en mans dels furtius
expoliadors
i dels agents atmosfèrics

4. L’enorme presiò urbanística i les
especulacions inmobiliaries sovint
han estat també un impediment per
a la conservació del jaciment,
doncs, dissortadament, els
interesos econòmics solen primar
en lloc dels culturals

5. Malgrat tot, el jaciment s’ha salvat,
i després de molts anys de treballs
intensos
i gràcies també a l’aposta inversora
de l’Administració,
s’ ha convertit en un espai públic cultural
de primer ordre al nostre país.

6. Els romans solien triar llocs elevats on
fundar les seues ciutats,
per tal d’evitar possibles inundacions
i per a facilitar l’evacuació de les
aigües residuals.
Al mateix temps tenien en compte les
condicions
climàtiques i estratègiques de l’indret.

7. Els romans sovint desenvolupaven
poblats anteriors.
Aquest és el cas de la ciutat romana
Lvcentvm, construïda a partir
d’un poblat ibèric previ,
i possiblement posterior a un
assentament cartaginés.

8. Les primeres La ciutat romana
excavacions tenía una extensió
començaren als de 30.000 metres
anys 30. quadrats, dels
En 1961 les ruïnes quals s’han
foren declarades excavat 6500.
monument
històric.

9. Amb les recents excavacions en
l’actualitat es poden veure i recòrrer
els carrers que foren traçats fa 2000
anys !

10. La presió urbanística a fet que s’haja
perdut la vista de referència al mar,
degut a la tupida barrera
arquitectònica que impedix
l’arribada de la brisa marina
tal i com la disfrutaven els antics
pobladors

11. 2. EVOLUCIÒ HISTÒRICA

12. M. POPILIUS ONYXS
DE SUO

13. Aquesta és l’etapa
Acabada la 2ª guerra
de major
Púnica, Roma es fa amb esplendor de la
el control de la franja ciutat.
mediterrànea. Apareixen
A partir del 197 aC. personatges com
Popil.li que
Lucentum s’integra en la contribueix
provincia d’Hispania amb la seua
Citerior. fortuna a
Posteriorment queda construir un
temple
i unes termes

14. La primera ocupació del Tossal es
remonta als s. V-VI aC.
La ciutat começá a transformar-se
durant el segle III a.C.
La superficie habitada creix i es crea
una fortificació mes potent.
Les causes d’aquets canvis:
 la situació per la que travesa la
península, la 2ª guerra púnica

15. També tenim com el
testimonis pompeià
d’altres Publi Fulvi
ciutadans rics Asclas,
procedents de qui
d’altres parts conservem
de l’Imperi una làpida
funerària

16. El nom Lucentum pot ser adaptació
d’un topónim anterior ibèric.
Coneixem, per exemple, el nom
Akra Leuka,
ciutat d’origen cartaginés, fundada
per Amilkar (237 aC),
tot i que no sabem si es tracta de la

17. El que sí pareix probable és la
evolució posterior
de Lucentum a Alacant , a través de
l’árab Laqant.

18. A finals del s. I comença una
època de crisi i decadència que
culminarà amb la despoblació a
finals del s. III d.C.

19. Entre les causes d’aquesta crisi
está la coexistència propera d’una
altra ciutat major, Ilici, colònia
situada en la via Augusta i amb
accès per mar, el portus Ilicitanus
(actual Santa Pola).

20. Després d’haver estat
abandonada durant segles,
el solar d’aquesta ciutat en
ruïnes fou utilitzat com
cementeri islámic durant els
s. VIII-XI.

21. 3. EDIFICIS I CONSTRUCCIONS

22. En Lucentum trobem alguns dels
edificis
i construccions característics de
les ciutats romanes:
Decumanus: carrer principal d’Est a Oest.

23. • Forum: centre vital de la ciutat
• Thermae
• Tabernae: espais usats com tendes o
almacens

24. • Muri: rodejant la ciutat amb Torres i

25. Porta Oriental
• Corredor amb una porta doble, formada
per dos fulles paral.leles que s’ articulen
sobre quatre pollegueres encara visibles,
així com les carrilades al paviment fetes
per les rodes dels carros.

26. Amb el pas del temps aquesta va perdre
les seues funcions defensives es
convertí simplement en una porta
d’accés a la ciutat

27. Mosaic
Tipus opus signinum:
tesseles incrustades en morter
amb fragments ceràmics
No s’ha pogut associar a cap tipus
d’edificació concreta.

29. Té una característica dels forums
imperials:
al contrari que en els republicans,
presentava una porta d’entrada

30. No queden restes materials, llevat
de dos llargs murs
que delimiten una zona
rectangular.

31. Termes de Popil.li
baixant pel carrer de la necròpolis
trobem les termes construïdes en part
amb diners de Popil.li

32. El banc amb la inscripció del
personatge
trobada in situ
es conserva al MARQ

33. Termes de la Muralla
Al final del carrer de Popil.li es troben
els banys públics,
amb les parts característiques de les

34. • apodyterium
En aquesta
sala la gent es
desprenia de
la roba i es
calçava
adeqüadament
per iniciar els
banys

35. • Tepidarium
Sala termal amb una banyera d’aigua
tèbia, preparada per a que el cos
s’aclimatara a la calor.
En aquest espai es feien
massatges amb olis perfumats.

36. • Caldarium
En aquesta cambra,
destinada als banys calents,
tenia lloc la neteja del cos.
La temperatura assolida
era d’uns 50 graus

37. • Frigidarium
Era una cambra freda, a
temperatura ambient, que
contenia una piscina
d’aigua freda anomenada
natatio. Les persones
utilitzaven aquesta sala al
final a fi de tancar els
porus de la pell

38. També es poden observar
les restes del sistema de
calefacció:
el forn, la cisterna

39. • i l’hypocaust

40. Tabernae
Seguint pel carrer de Popil.li
trobem les tabernae:
tendes i llocs d’oci de l’època

41. Es conserven restes del
sistema de tancament amb
una canal on s’introduïen els
taulons de fusta i amb una
fulla abatible vers l’interior

42. En sentit contrari, en direcció nord i el
carrer del forum trobem
altres tabernae

43. i restes del sistema d’alcantarillat
claveguera

44. Domus del peristil
En un cantò de la muralla sur.
Amb un pati delimitat per sis
columnes i una cisterna
alimentada per l’aigüa de la
pluja.

45. En la part nord hi ha tres cubicula o
habitacions
i davant del peristil (pati de
columnes) tres sales :
triclinium
tablinium
oecus

46. Muri

47. Turres

48. Les terracotes,
ceràmiques i demés utensilis
les trobareu al Museu
VOBIS SALUTEM !