SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 21
El TEATREGREC
ARQUITECTONICAMENT
•Gran invent de l’arquitectura grega
•Espai obert i en harmonia amb la natura
•Forma: Semicercle
El TEATREGREC
CULTURALMENT
•La paraula triomfa creativament
•Entreteniment
• Ritu religiós més que espectacle profà
• Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al
deu Dionís (del vi)
• Inicialment es feien dues úniques representacions
en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS
DIONISIES
• En honor al deu es cantaven dos cors un de
caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de
jovial(coms)
• Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen
tragèdia i comèdia)
• Gèneres: tragèdia i comèdia
Origens
• Any 530 Testis inova creant un actor que recita
poemes al Coro
• Introducció del dialeg
• El públic s’identifica amb l’actor
• La temática es basava en històries mítiques, era
utilitzat pel poder per transmetre el missatge
desitjat
La tragèdia
Màscara teatral que representa al déu Dionís
La tragèdia és la imitació d’una
acció seriosa i completa que té una
certa extensió, feta amb un
llenguatge acurat, utilitzat
separadament per a cadascun dels
recursos en les diferents parts de
l’obra . Aquesta imitació és
executada per personatges i no
mitjançant la narració, i per mitjà
de la compassió i de la por
aconsegueix la catarsi de passions
semblants
Aristòtil, Poètica, 6
• Una tragèdia àtica és un fragment sencer de la
llegenda heroica, elaborat poèticament en estil
elevat per a la seva representació per mitjà d’un
cor de ciutadans àtics i dos o tres actors, i
concebut com una part del culte oficial en el
recinte sagrat de Dionís
• U. V. Wilamowitz
• Estructura tragedia:
1.Pròleg: en forma de monòleg. S’anticipava la
historia i es contextualitzava
1.Pàrados: Entrada i cant inicial del Choro
1.Actes: Desenvolupament de la historia seperats un
dels altres per els cants del Choro
2.Exodos: Final amb la sortida del Choro
LA SÀTIRA:
1.El menys reconegut dels estils grecs
2.De caràcter curt
3.Els personatges eren ridiculitzats i satirats pels actors que
gaudia d’un moment de distensió
4.De carácter humurístics
5.El Chor format per sàtirs
Sàtir: Personatge mitològic grec
• LA COMÈDIA:
1.Posterior a la tragèdia i neix a Atenes
2.Es centrava en una persona comuna
3.Temàtica quotidiana de la gent del poble
4.Parodies dels mites amb recurs humorístics
5.Ridiculitzaven la societat del moment i criticaven
certs comportaments dels rics
6.Llibertat d’Argument i personatges
ARISTÒFENES
Exemples de màscares
Parts del teatre
Parts del teatre
• El teatre grec es
divideix en tres
parts ben
diferenciades:
• Koilon
(graderies)
• Orchestra
• skene
•Prosceni la plataforma on els actors representaven el seu paper
•Al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una
cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també
servia de vestidors per als actors i de magatzem.
un espai circular on cantava i ballava
el cor, amb l'altar de Dionís al mig;Orchestra
o graderia, on seien els espectadors: les grades,
en forma d'un cercle truncat que envoltava
l'orquestra excepte per la part de l'escenari,
recolzaven en la falda d'una muntanya.
Koilon
A cada costat, entre les grades i l'escenari hi
havia els accessos per on el cor entrava a
l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
Parodoi
-
Delfos Dodona
Escenografia
• Enkyklema: era una
espècia de plataforma
que, amb un moviment
circular, feia visible al
public allò que passava
en un lloc interior (sobre
tot els fets de sang, que
no havien de passar a
l’exterior)
• Mechané: era una
màquina per a volar, una
espècie de grua que
permetia mantenir elevat
un personatge, i per a fer
aparèixer una divinitat
(deus ex machina).
• El teatre grec tenia també
‘efectes especials’
gràcies a instruments que
simulaven trons, llamps,
focs, etc.
TEATRE D’EPIDAURE
FITXA TÈCNICA
AUTORS: Policlet, el jove
CRONOLOGIA: (350 a.C)
ESTIL: Grec clàssic
TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil)
MATERIALS: pedra
LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)
La càvea: 120 m diàmetre. 2/3
parts de la circunferència. S’eleva
24m
L’orquestraProsceniEscena
Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove
(net de l’escultor). Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a
Epidaure i poc més.
S’aixeca sobre un pujol. Parts:
Diazoma part superior: 22 sectors
de 20 grades.
Diazoma part inferior: es divideix
en 12 parts separades per 13
escales radials que permeten
desplaçar-se per 34 grades.
Edifici de dos pisos i un balcó (no
es conserva) que podia representar
un palau, cabana, etc... També
servia de magatzem i vestidor.
Plataforma entre
l’escena i l’orquestra.
Es desenvolupa l’obra
Tenia cabuda per
15000 persones. Dos
tipus de seients:
1- amb respatller i
braços
2 Sobre la pedra
Originariament hi
havia un altar.
Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès)
aprofitant un pujol = relació entre art i natura.
El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern).
L’acústica és perfecte.
Va ser un dels teatres més importants on es representaren obres de Eurípides,
Sòfocles i Èsquil. La seva importància recau també en el fet de que estava a
prop del santuari d’Asclepi (déu de la medicina)
Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Teatre Depidaure
Teatre DepidaureTeatre Depidaure
Teatre Depidaure
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 

Destaque

Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposossandroalfaro
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturasandroalfaro
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicasandroalfaro
 
Roma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmicRoma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmicsandroalfaro
 
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTEsandroalfaro
 
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustaesandroalfaro
 
Característiques generals de l'escultura romana
Característiques generals de l'escultura romanaCaracterístiques generals de l'escultura romana
Característiques generals de l'escultura romanasandroalfaro
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanasandroalfaro
 
Característiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romanaCaracterístiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romanasandroalfaro
 
August de prima porta
August de prima portaAugust de prima porta
August de prima portasandroalfaro
 

Destaque (14)

Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Roma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmicRoma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmic
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
 
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
 
Característiques generals de l'escultura romana
Característiques generals de l'escultura romanaCaracterístiques generals de l'escultura romana
Característiques generals de l'escultura romana
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romana
 
Prehisroria
PrehisroriaPrehisroria
Prehisroria
 
1.Què és l'art
1.Què és l'art1.Què és l'art
1.Què és l'art
 
Característiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romanaCaracterístiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romana
 
August de prima porta
August de prima portaAugust de prima porta
August de prima porta
 

Semelhante a Teatre grec

Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaureramonbo
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitatTere Chacón
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,guest664d056
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESCarolina Chavarria
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)erosyoli
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grèciaerosyoli
 
El teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaEl teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaAmparo Gasent
 
Arts escèniques mx
Arts escèniques mxArts escèniques mx
Arts escèniques mxmercarjav
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grecmpique1
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grecmiliki
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...sebastia
 
El teatre grec
El teatre grecEl teatre grec
El teatre grecSergi
 
Teatre d' epidaure
Teatre d' epidaureTeatre d' epidaure
Teatre d' epidaurejoanmarc16
 

Semelhante a Teatre grec (20)

Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Teatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia gregaTeatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia grega
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
El teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaEl teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i Roma
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Arts escèniques mx
Arts escèniques mxArts escèniques mx
Arts escèniques mx
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
Teatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’EpidaureTeatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’Epidaure
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
 
El teatre grec
El teatre grecEl teatre grec
El teatre grec
 
Teatre d' epidaure
Teatre d' epidaureTeatre d' epidaure
Teatre d' epidaure
 

Mais de sandroalfaro

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalssandroalfaro
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixementsandroalfaro
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturasandroalfaro
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitecturasandroalfaro
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssicasandroalfaro
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 sandroalfaro
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaicsandroalfaro
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssicsandroalfaro
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismosandroalfaro
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xxsandroalfaro
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalssandroalfaro
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquessandroalfaro
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolissandroalfaro
 
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletessandroalfaro
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XXsandroalfaro
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiesssandroalfaro
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardessandroalfaro
 

Mais de sandroalfaro (20)

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
 
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
 
Jardidelesdelcies
JardidelesdelciesJardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
 
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolis
 
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiess
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardes
 

Teatre grec

  • 2. ARQUITECTONICAMENT •Gran invent de l’arquitectura grega •Espai obert i en harmonia amb la natura •Forma: Semicercle El TEATREGREC CULTURALMENT •La paraula triomfa creativament •Entreteniment
  • 3. • Ritu religiós més que espectacle profà • Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dionís (del vi) • Inicialment es feien dues úniques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES • En honor al deu es cantaven dos cors un de caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de jovial(coms) • Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen tragèdia i comèdia) • Gèneres: tragèdia i comèdia Origens
  • 4.
  • 5. • Any 530 Testis inova creant un actor que recita poemes al Coro • Introducció del dialeg • El públic s’identifica amb l’actor • La temática es basava en històries mítiques, era utilitzat pel poder per transmetre el missatge desitjat
  • 6. La tragèdia Màscara teatral que representa al déu Dionís La tragèdia és la imitació d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra . Aquesta imitació és executada per personatges i no mitjançant la narració, i per mitjà de la compassió i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblants Aristòtil, Poètica, 6
  • 7. • Una tragèdia àtica és un fragment sencer de la llegenda heroica, elaborat poèticament en estil elevat per a la seva representació per mitjà d’un cor de ciutadans àtics i dos o tres actors, i concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dionís • U. V. Wilamowitz
  • 8. • Estructura tragedia: 1.Pròleg: en forma de monòleg. S’anticipava la historia i es contextualitzava 1.Pàrados: Entrada i cant inicial del Choro 1.Actes: Desenvolupament de la historia seperats un dels altres per els cants del Choro 2.Exodos: Final amb la sortida del Choro
  • 9. LA SÀTIRA: 1.El menys reconegut dels estils grecs 2.De caràcter curt 3.Els personatges eren ridiculitzats i satirats pels actors que gaudia d’un moment de distensió 4.De carácter humurístics 5.El Chor format per sàtirs Sàtir: Personatge mitològic grec
  • 10. • LA COMÈDIA: 1.Posterior a la tragèdia i neix a Atenes 2.Es centrava en una persona comuna 3.Temàtica quotidiana de la gent del poble 4.Parodies dels mites amb recurs humorístics 5.Ridiculitzaven la societat del moment i criticaven certs comportaments dels rics 6.Llibertat d’Argument i personatges ARISTÒFENES
  • 12. Parts del teatre Parts del teatre • El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades: • Koilon (graderies) • Orchestra • skene
  • 13. •Prosceni la plataforma on els actors representaven el seu paper •Al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
  • 14. un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dionís al mig;Orchestra
  • 15. o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d'un cercle truncat que envoltava l'orquestra excepte per la part de l'escenari, recolzaven en la falda d'una muntanya. Koilon
  • 16. A cada costat, entre les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi). Parodoi
  • 18. Escenografia • Enkyklema: era una espècia de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public allò que passava en un lloc interior (sobre tot els fets de sang, que no havien de passar a l’exterior) • Mechané: era una màquina per a volar, una espècie de grua que permetia mantenir elevat un personatge, i per a fer aparèixer una divinitat (deus ex machina). • El teatre grec tenia també ‘efectes especials’ gràcies a instruments que simulaven trons, llamps, focs, etc.
  • 19. TEATRE D’EPIDAURE FITXA TÈCNICA AUTORS: Policlet, el jove CRONOLOGIA: (350 a.C) ESTIL: Grec clàssic TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil) MATERIALS: pedra LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)
  • 20. La càvea: 120 m diàmetre. 2/3 parts de la circunferència. S’eleva 24m L’orquestraProsceniEscena Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove (net de l’escultor). Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a Epidaure i poc més. S’aixeca sobre un pujol. Parts: Diazoma part superior: 22 sectors de 20 grades. Diazoma part inferior: es divideix en 12 parts separades per 13 escales radials que permeten desplaçar-se per 34 grades. Edifici de dos pisos i un balcó (no es conserva) que podia representar un palau, cabana, etc... També servia de magatzem i vestidor. Plataforma entre l’escena i l’orquestra. Es desenvolupa l’obra Tenia cabuda per 15000 persones. Dos tipus de seients: 1- amb respatller i braços 2 Sobre la pedra Originariament hi havia un altar.
  • 21. Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès) aprofitant un pujol = relació entre art i natura. El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern). L’acústica és perfecte. Va ser un dels teatres més importants on es representaren obres de Eurípides, Sòfocles i Èsquil. La seva importància recau també en el fet de que estava a prop del santuari d’Asclepi (déu de la medicina) Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.